DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pelut A 662 oc.
pelut M 31 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pelut Freqüència total:  693 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

blanques. Les mans, en canvi, gairebé són negres, i molt peludes. —Plou! —diu el seu acompanyant, sorprès i aturant-se a tocar de
als moneders, prop dels quals s'ha fet una cua immensa de persones peludes i esparracades que omplen papers darrera una camioneta esbalandrada, d'on
ja es veuen dos individus sense pantalons que exhibeixen unes cames peludes i germanes, molt primes, com si el pèl naixés directament sobre els ossos
caixa que fa de tauleta i darrera la qual seu un home de cabells grisos, pelut i mal afaitat. El ble d'un llantió que penja d'un clau escampa una claror
El noi jovençà repeteix la maniobra que abans havia fet la dona i el pelut hi estampa el segell abans de lliurar el document a l'interessat. —Apa,
—. No coneixes el terreny, encara. —Molt bé. —El caixó —fa l'home pelut, i el col·loquen damunt la terra aplanada. —Som-hi —diu el cap, i a
Al costat del llavi, al cantó esquerre hi tenia una piga, una mica peluda, que es movia ràpidament quan parlava. Duia un vestit de color mantega,
i no l'han volgut, perquè feia cara de matxo pelut. I un pensava en la sort que hauria estat tenir aquella cara. La temor
he vist un homenot igual que una guineu escorxada, negre, lleig i pelut, amb una cara de mala pinta, que passava la lliçó als menuts. Mestre i
no m'havíeu dit que... éreu solter? —La meva filleta: una gossa peluda, negra, magnífica, que es va morir ara fa dos anys... I en morir-se la
pintades que fa vint anys vèiem passar pels films americans. Hi ha el gos pelut, l'ice cream, el cocktail i la lligacama del dia. Hi ha els
conjuntiva. A bord dúiem tres gossos, sense raça i sense cua, orelluts, peluts, de morro sofert i de costelles visibles. Un d'aquests gossos diposità la
i arrossegant per mitjà de cordes llarguíssimes unes vaques menudes, peludes, de banya insignificant i d'ulls plens de protesta. Els mugits s'anaven
tinyosa i la seva barba rupestre. És un home ple de simpatia, menut, peludíssim d'un pèl roig de cua de guineu; fa el tuf típic del missioner tropical,
i encara la sensació era més forta, perquè, mentre jo contemplava el pelut religiós menudíssim i enfarfegat dins de la seva casulla, etzibant un
que Nara es complagui a parlar i fregar-se i... besar-se amb Caín, que és pelut i groller. ¿Per què no el rebutja? Eva. ¿I què vols que hi faci
uns bandolers; un homenot va agafar la tia Paulina i li ficà una manassa peluda dintre la tebior de la cotilla per si hi duia joies amagades. La tia
i això el feia semblar petitó; els ulls se li avorrien sota unes celles peludíssimes i desmaiades, i el bigoti —el més blanc i el més poblat del país— li
Gusi, o potser els anaven a cercar de més avall. Els pujaven uns homes peludíssims; el carreu encastat a l'esquena i lligat amb unes corretges. L'espinada i
a la platja a l'hora de la gent, que era l'hora de les cames negres i peludes dels xicots contrapuntant-se amb les cames no tan negres i gens peludes
i peludes dels xicots contrapuntant-se amb les cames no tan negres i gens peludes d'elles, penjades de la fusta blanca del patí i fent aquell moviment de
i la més nebulosa de les alegries. Maria Lluïsa creia que un renard peludíssim, flexible i maquiavèlic, o un brillant sense tara, eren dues coses molt
de cap intons i barbes embullades, vestit amb cuiro de camell pelut, que marxa pel desert a grans gambades, amb un tronc
quals era tan rudimentari. Però no ens hi enganyem: aquests salvatges peluts i ventruts, l'aparença física dels quals ens fa pensar en buròcrates
Escardalenc i fibrós com un simi, tenia del simi l'agilitat, la cara peluda i la propensió a fer ganyotes. Era pàl·lid com un ciri, semblava fet de
humides. L'herba rebregada embalsama. És la menta borda, grassa, peluda. Hi enfonso el cap. S'hi està bé. Vull jeure més còmodament. És un
Vacha una carrera noble! barber? que pasa tot l' añ pelant al qu' está pelut, vestint al qu' está pelat, y arreplegant moltes vòltes... lo que no cal
Josep seguí amb esglai el gest del seu pare: veié els dits amples, peluts i d'ungles corroïdes que estripaven el sobre. Movia nerviosament les
vegada més. Encengué un cigarret, aspirà amb delit, i els seus narius peluts expel·lien núvols de fum blau. Doblegà la cama dreta sota d'ell i
ho sentia amb conscient lucidesa humana. Havia dreçat, doncs, l'orella peluda, espiant. En aquell moment vaig arribar jo. Com si tingués un
anomenem civilització es fendia i deixava pas a la fera immortal, al déu pelut, al terrible goril·la. Lignit, pèrdues i guanys, madam Hortènsia, tot
s'alçava, vam sentir passos cuitats i feixucs sobre els còdols. Els peluts narius de Zorbàs panteixaren. —Qui del llop parla se'l troba davant!
de grans ciutats, de botigues, de dones, de diaris... Un monjo rebotit i pelut s'aixecà rondinant. —Tinc una cosa —em digué— que et vull ensenyar,
em diguis la teva opinió. Vaig a buscar-la. Se'n va anar, amb les mans peludes damunt el ventre, arrossegant les plantofes de tela, i va desaparèixer
la futura núvia, ficant la seva petita llengua dintre la grossa orella peluda. Es va treure de la brusa un mocadoret amb una punta anusada i el donà a
Zorbàs, un cop ben menjat i ben begut, va parar la seva gran orella peluda: —La lira... —murmurà—. Al poble ballen! S'aixecà tot d'una, estava
silenciosa, que li anava des de les comissures dels llavis a les peludes orelles d'ase. El sopar era a punt; el va treure del foc. —Zacarias —digué
els rudes fronts camperols. Tres monjos, drets al seu costat, amb les peludes mans encreuades damunt el ventre, salmodiaven amarats de suor. —Farem una
deu haver sentit parlar de casos d'albinisme, de pell pigada, de cossos peluts, etc., que apareixen en diversos membres de la mateixa família. I si les
en el magnífic aqueni alat de la dent de lleó, i en les potes aplanades i peludes de l'escarabat d'aigua, la relació sembla, al principi, limitada als
i en alguns casos estan recoberts totalment per un replec de la pell peluda. Aquest estat dels ulls és degut probablement a una reducció gradual a
No s'és jove "tota la vida". Envellim, ¡ai! Els minyons d'avui —peluts o rapats, "hippies o "skinheads— no escaparan a la llei d'aquesta
en circulació és aquest personatge líric, polícrom, predominantment pelut i antihigiènic, que tots coneixem: beatnik o hippy, o com se'n digui,
xicots apol·linis, papàs i mamàs d'obesitat variable, epidermis peludes fins a la semblança simiesca, nens panxuts. Nosaltres anem vestits com
de l'Academia de Ciencies, vist un dijous sant, a la tarda. De calvos, de peluts, de tristos, i, lo més trist pera esser sabi, fins de joves! Si arriba
i digna; pel seu vestit de fil net de bugada; pel seu barret tou i pelut decantat sobre les celles, el qual permetia obirar un cercle de calvície
en els seus narius descomunals; voracitat d'aigua neta en les seves mans peludes i cepades; voracitat de rumors en les seves orelles amples i
ploraven a llàgrima viva. Per fi un jaio corsecat, d'ulls lleganyosos i pelut de mans com un mal dimoni, proposà un penjament íntim, executat ben de
Arribà l'instant basardós d'endogalar el mort. L'home de les mans peludes hi ajudà de bon grat, amb una traça inusitada. "Ai Senyor, digué una
Al cim se'ns apareix un gos. És un gos que no té casta, orelladret, pelut, clapejat de blanc i cendra. Sembla molt content de veure'ns. El nostre

  Pàgina 1 (de 14) 50 següents »