Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Urània ens és germana, no sé per quin cantó. Germana? Cosina prima, a	penes	, i gràcies. És estrangera, no grega, i no ens visita mai. En canvi,
cert és, però, que mai no s'asseu. Suposem, doncs, que vetlla, que a	penes	dorm, a causa d'unes obligacions d'una disparitat tan notòria. Clares
endins, com la més dolenta nosa que no se n'anava, que res no esvaïa, a	penes	el miratge d'un vestigi, d'un fals inici de tendresa de cor. Gossos
anat oblidant, perquè l'única cosa que no s'acaba mai d'esborrar és la	pena	de la pèrdua definitiva, sense esperança, dels cabals. Ignoro com era
cop més fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna nova, a	penes	si sent l'esma de moure's. Ja descansats, remarem a poc a poc fins a casa,
dents el pillard. I el vell senyor, en emportar-se, al capdavall de tanta	pena	, el nou coper, va fingir, prudent, que no l'havia sentit. Leda "El qui
entretant jo em comportaré amb dignitat, botxí i reu alhora de la forçosa	pena	, negres bucs estel·lars endins, en acatar les seqüeles de les normes o
va meditar el savi. "Però conquistar la llibertat comporta una pila de	penes	, esforços, fatigues i perills. Apa, les paraules sobren, enlairem-nos."
mortal? No diré que no es conservi, per l'edat que té, però no val la	pena	d'enredar-se en un embolic tan lleig. Fóra una bona venjança, després de
de barba i cabellera blanques. Un esquitx d'ase arrossegava amb	pena	el ple vehicle, i l'amo no planyia xurriacades a l'animal. Potser no
regava cada capvespre. Avui, a través de les modificacions introduïdes, a	penes	es pot reconèixer l'antic edifici. El balcó fou renovat i eixamplat.
la casa, s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels veïns, dels quals a	penes	en quedava ja cap que l'hagués coneguda. I era allí, en aquell portal, on
a Santa Maria Tino Costa, que anava pel món des de feia anys i que Mila a	penes	coneixia. II Tu no tens casa; tu no tens ànima;\| tens un cavall,\|
a casa seva. Hi havia deixat sa mare, ja vella, i, això no obstant, a	penes	si el seu cor, mentre s'acostava a la casa, alterava el ritme del seu
d'algú que avançava quasi arrossegant els peus pel paviment. El cap, a	penes	visible en la fosquedat, aparegué a la finestra. —Qui tru...? La veu se
donat ja proves en manta ocasió dels seus baixos instints. Tino Costa a	penes	s'hi parlava; el defugia amb aquella barreja de por i de repugnància que
Tino Costa aleshores sortia poc pel poble; però només amb allò, a	penes	si, durant molts dies, s'atreví ningú a ofendre Candi. Després, quan ell
Era allí, davant seu. Portava un vestit que li arribava al genoll a	penes	; un vestit de ratlles blanques i blaves. Calçava sabateta de color damunt
d'anar-se'n per a no tornar-li a pegar. S'esdevingué això quan portaven a	penes	dos anys de matrimoni. Mila feia pocs mesos que havia vingut al món.
d'ell i es despertava contínuament presa de terror enmig del son. A	penes	havia passat una setmana, Mila hagué d'ésser portada de bell nou a Santa
prats i de llurs barraques, i els néts heretaven ja la vara de l'avi: a	penes	es podien sostenir, trescaven ja saltant marges i sèquies, fent voltar el
Per què creieu que quan en torna s'entafora a la seva hisenda d'aquí i a	penes	el veuen al poble? —Com que viuen gairebé separats! —Mireu en Jeroni
a l'església de Santa Maria. Greu, imposat de la seva importància, a	penes	desplegava els llavis, i només ell servà sempre el seu comport fins al
tranquil. Dues setmanes després arribava Tino Costa a Santa Maria. Mila a	penes	el recordava. Quan ell se n'havia anat, ella era encara una nena. Les
es girà amb suau moviment, sospirà i, a passos lleus, dolçament, com si a	penes	fregués la terra, s'internà per l'entrada i començà a pujar les escales.
pensava en Mila i es sentia envoltat de solitud. Al poble hi havia a	penes	tres persones, potser quatre, per les quals ell, de banda la seva mare,
tempestejada d'altes inquietuds, l'havia empès a fugir del poble quan a	penes	comptava quinze anys, per a no tornar-hi sinó a les seves vellúries. Un
també; els altres havien desaparegut, i amb els dos o tres que quedaven a	penes	es reconegueren. No obstant això, el vell de tant en tant es reunia amb
també per les seves amigues i pels altres que la volien i la miraven amb	pena	llançada en aquella follia. Però ella estava amb el seu somni. Al barri
a la guerra. Té la muller tan bonica, que no la gosa deixar. A	penes	se'n va ell, la sogra la despulla dels seus rics vestits, l'obliga a
referint el reconeixement d'ambdós i la relació que ella fa de les seves	penes	, la indignació del cavaller, el seu pensament de castigar els culpables,
seu caràcter, li pregava que continués. Llavors la nena, dominant la seva	pena	, escoltava la cançó fins a l'última estrofa. Era un sinistre malson que
perdent, com el cant d'un infant que s'anés allunyant per una selva... A	penes	ella n'és fora, que son pare va arribar. —On és la Catarineta,
Mila, se li acostà i li parlà així, equivocant-li el sentiment: —Em fas	pena	, Mila. Hi ha festes a la plaça. Les fadrines van al ball amb els fadrins,
són nits de sant Joan, i la vida és una festa cada dia renovada". —Em fas	pena	, Mila... Que malament que ho has pensat! Em fas pena... Però Rosa de Lado
renovada". —Em fas pena, Mila... Que malament que ho has pensat! Em fas	pena	... Però Rosa de Lado ho havia dit un dia: "Aconsellar Mila és com tirar
El padrí, davant aquella espontània manifestació de sentiment, a	penes	s'atrevia a renyar-la: —Saps que ets molt rondadora, Mila? Saps que ta
i la seva mare, a la situació en què es trobaven. Mila, malgrat que a	penes	es referí concretament al seu amat, va escoltar-la amb gran interès,
conversa. Maria Àgueda creixia sota la severa vigilància del pare, que a	penes	la deixava sortir al carrer, en una nostàlgia incurable de tendreses que
anys era capità. Momentàniament la guerra s'havia allunyat d'allí: a	penes	si de temps en temps sonava un tret isolat per les hortes; es produïen
plegats. Ella durant tot el sopar hagué d'esforçar-se per amagar la seva	pena	. Passaren dies, i cada vegada Maria Àgueda apareixia més esllanguida i
una tia seva, germana de son pare. Disgustada per la conducta del vell, a	penes	freqüentava la casa; però ara, avisada de l'accident, acudí amb tota
al fill; ella li ensenyà les primeres lletres, i en aquells dies a	penes	es separava d'ell un moment. Ja grandet, Maria Àgueda volgué enviar-lo a
óssos. Entre els caçadors figurava un conegut de casa, i Tino Costa, a	penes	un adolescent, li pregà que el deixessin anar amb ells a caçar a la
es sabé res d'on parava ni de què feia, fins que, inesperadament, quan —a	penes	havia passat un any— es sabé que havia tornat. Tornà fatigat. Es tancà a
res que pogués ja arrencar-la d'ell. Mila ho sentia prou, i no li causava	pena	; al contrari: a penes Tino Costa s'allunyava del seu costat, ja sentia la
-la d'ell. Mila ho sentia prou, i no li causava pena; al contrari: a	penes	Tino Costa s'allunyava del seu costat, ja sentia la nostàlgia de la
trista.) Quant a aquell record de què parlàvem —prosseguí ell—, no passis	pena	, no et turmentis; t'ho repeteixo una vegada més i creu en això que et
dir-te, Mila, que no hi havia en el meu passat res que pogués causar-te	pena	. I, amb tot, des de fa poc veig quelcom que em turmenta, que crec que t'
del front i la besava. Dolçament i trèmul, amb una infinita tendresa, a	penes	fregant-li la pell amb els llavis: —Com t'estimo, Mila! Gairebé

Pàgina 1 (de 307)

50 següents