×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pena |
Freqüència total: 15346 |
CTILC1 |
Urània ens és germana, no sé per quin cantó. Germana? Cosina prima, a | penes | , i gràcies. És estrangera, no grega, i no ens visita mai. En canvi, | cert és, però, que mai no s'asseu. Suposem, doncs, que vetlla, que a | penes | dorm, a causa d'unes obligacions d'una disparitat tan notòria. Clares | endins, com la més dolenta nosa que no se n'anava, que res no esvaïa, a | penes | el miratge d'un vestigi, d'un fals inici de tendresa de cor. Gossos | anat oblidant, perquè l'única cosa que no s'acaba mai d'esborrar és la | pena | de la pèrdua definitiva, sense esperança, dels cabals. Ignoro com era | cop més fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna nova, a | penes | si sent l'esma de moure's. Ja descansats, remarem a poc a poc fins a casa, | dents el pillard. I el vell senyor, en emportar-se, al capdavall de tanta | pena | , el nou coper, va fingir, prudent, que no l'havia sentit. Leda "El qui | entretant jo em comportaré amb dignitat, botxí i reu alhora de la forçosa | pena | , negres bucs estel·lars endins, en acatar les seqüeles de les normes o | va meditar el savi. "Però conquistar la llibertat comporta una pila de | penes | , esforços, fatigues i perills. Apa, les paraules sobren, enlairem-nos." | mortal? No diré que no es conservi, per l'edat que té, però no val la | pena | d'enredar-se en un embolic tan lleig. Fóra una bona venjança, després de | de barba i cabellera blanques. Un esquitx d'ase arrossegava amb | pena | el ple vehicle, i l'amo no planyia xurriacades a l'animal. Potser no | regava cada capvespre. Avui, a través de les modificacions introduïdes, a | penes | es pot reconèixer l'antic edifici. El balcó fou renovat i eixamplat. | la casa, s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels veïns, dels quals a | penes | en quedava ja cap que l'hagués coneguda. I era allí, en aquell portal, on | a Santa Maria Tino Costa, que anava pel món des de feia anys i que Mila a | penes | coneixia. II Tu no tens casa; tu no tens ànima;| tens un cavall,| | a casa seva. Hi havia deixat sa mare, ja vella, i, això no obstant, a | penes | si el seu cor, mentre s'acostava a la casa, alterava el ritme del seu | d'algú que avançava quasi arrossegant els peus pel paviment. El cap, a | penes | visible en la fosquedat, aparegué a la finestra. —Qui tru...? La veu se | donat ja proves en manta ocasió dels seus baixos instints. Tino Costa a | penes | s'hi parlava; el defugia amb aquella barreja de por i de repugnància que | Tino Costa aleshores sortia poc pel poble; però només amb allò, a | penes | si, durant molts dies, s'atreví ningú a ofendre Candi. Després, quan ell | Era allí, davant seu. Portava un vestit que li arribava al genoll a | penes | ; un vestit de ratlles blanques i blaves. Calçava sabateta de color damunt | d'anar-se'n per a no tornar-li a pegar. S'esdevingué això quan portaven a | penes | dos anys de matrimoni. Mila feia pocs mesos que havia vingut al món. | d'ell i es despertava contínuament presa de terror enmig del son. A | penes | havia passat una setmana, Mila hagué d'ésser portada de bell nou a Santa | prats i de llurs barraques, i els néts heretaven ja la vara de l'avi: a | penes | es podien sostenir, trescaven ja saltant marges i sèquies, fent voltar el | Per què creieu que quan en torna s'entafora a la seva hisenda d'aquí i a | penes | el veuen al poble? —Com que viuen gairebé separats! —Mireu en Jeroni | a l'església de Santa Maria. Greu, imposat de la seva importància, a | penes | desplegava els llavis, i només ell servà sempre el seu comport fins al | tranquil. Dues setmanes després arribava Tino Costa a Santa Maria. Mila a | penes | el recordava. Quan ell se n'havia anat, ella era encara una nena. Les | es girà amb suau moviment, sospirà i, a passos lleus, dolçament, com si a | penes | fregués la terra, s'internà per l'entrada i començà a pujar les escales. | pensava en Mila i es sentia envoltat de solitud. Al poble hi havia a | penes | tres persones, potser quatre, per les quals ell, de banda la seva mare, | tempestejada d'altes inquietuds, l'havia empès a fugir del poble quan a | penes | comptava quinze anys, per a no tornar-hi sinó a les seves vellúries. Un | també; els altres havien desaparegut, i amb els dos o tres que quedaven a | penes | es reconegueren. No obstant això, el vell de tant en tant es reunia amb | també per les seves amigues i pels altres que la volien i la miraven amb | pena | llançada en aquella follia. Però ella estava amb el seu somni. Al barri | a la guerra. Té la muller tan bonica, que no la gosa deixar. A | penes | se'n va ell, la sogra la despulla dels seus rics vestits, l'obliga a | referint el reconeixement d'ambdós i la relació que ella fa de les seves | penes | , la indignació del cavaller, el seu pensament de castigar els culpables, | seu caràcter, li pregava que continués. Llavors la nena, dominant la seva | pena | , escoltava la cançó fins a l'última estrofa. Era un sinistre malson que | perdent, com el cant d'un infant que s'anés allunyant per una selva... A | penes | ella n'és fora, que son pare va arribar. —On és la Catarineta, | Mila, se li acostà i li parlà així, equivocant-li el sentiment: —Em fas | pena | , Mila. Hi ha festes a la plaça. Les fadrines van al ball amb els fadrins, | són nits de sant Joan, i la vida és una festa cada dia renovada". —Em fas | pena | , Mila... Que malament que ho has pensat! Em fas pena... Però Rosa de Lado | renovada". —Em fas pena, Mila... Que malament que ho has pensat! Em fas | pena | ... Però Rosa de Lado ho havia dit un dia: "Aconsellar Mila és com tirar | El padrí, davant aquella espontània manifestació de sentiment, a | penes | s'atrevia a renyar-la: —Saps que ets molt rondadora, Mila? Saps que ta | i la seva mare, a la situació en què es trobaven. Mila, malgrat que a | penes | es referí concretament al seu amat, va escoltar-la amb gran interès, | conversa. Maria Àgueda creixia sota la severa vigilància del pare, que a | penes | la deixava sortir al carrer, en una nostàlgia incurable de tendreses que | anys era capità. Momentàniament la guerra s'havia allunyat d'allí: a | penes | si de temps en temps sonava un tret isolat per les hortes; es produïen | plegats. Ella durant tot el sopar hagué d'esforçar-se per amagar la seva | pena | . Passaren dies, i cada vegada Maria Àgueda apareixia més esllanguida i | una tia seva, germana de son pare. Disgustada per la conducta del vell, a | penes | freqüentava la casa; però ara, avisada de l'accident, acudí amb tota | al fill; ella li ensenyà les primeres lletres, i en aquells dies a | penes | es separava d'ell un moment. Ja grandet, Maria Àgueda volgué enviar-lo a | óssos. Entre els caçadors figurava un conegut de casa, i Tino Costa, a | penes | un adolescent, li pregà que el deixessin anar amb ells a caçar a la | es sabé res d'on parava ni de què feia, fins que, inesperadament, quan —a | penes | havia passat un any— es sabé que havia tornat. Tornà fatigat. Es tancà a | res que pogués ja arrencar-la d'ell. Mila ho sentia prou, i no li causava | pena | ; al contrari: a penes Tino Costa s'allunyava del seu costat, ja sentia la | -la d'ell. Mila ho sentia prou, i no li causava pena; al contrari: a | penes | Tino Costa s'allunyava del seu costat, ja sentia la nostàlgia de la | trista.) Quant a aquell record de què parlàvem —prosseguí ell—, no passis | pena | , no et turmentis; t'ho repeteixo una vegada més i creu en això que et | dir-te, Mila, que no hi havia en el meu passat res que pogués causar-te | pena | . I, amb tot, des de fa poc veig quelcom que em turmenta, que crec que t' | del front i la besava. Dolçament i trèmul, amb una infinita tendresa, a | penes | fregant-li la pell amb els llavis: —Com t'estimo, Mila! Gairebé |
|