DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pena F 14516 oc.
pena SIG 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pena Freqüència total:  14519 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Urània ens és germana, no sé per quin cantó. Germana? Cosina prima, a penes, i gràcies. És estrangera, no grega, i no ens visita mai. En canvi,
cert és, però, que mai no s'asseu. Suposem, doncs, que vetlla, que a penes dorm, a causa d'unes obligacions d'una disparitat tan notòria. Clares
endins, com la més dolenta nosa que no se n'anava, que res no esvaïa, a penes el miratge d'un vestigi, d'un fals inici de tendresa de cor. Gossos
anat oblidant, perquè l'única cosa que no s'acaba mai d'esborrar és la pena de la pèrdua definitiva, sense esperança, dels cabals. Ignoro com era
cop més fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna nova, a penes si sent l'esma de moure's. Ja descansats, remarem a poc a poc fins a casa,
dents el pillard. I el vell senyor, en emportar-se, al capdavall de tanta pena, el nou coper, va fingir, prudent, que no l'havia sentit. Leda "El qui
entretant jo em comportaré amb dignitat, botxí i reu alhora de la forçosa pena, negres bucs estel·lars endins, en acatar les seqüeles de les normes o
va meditar el savi. "Però conquistar la llibertat comporta una pila de penes, esforços, fatigues i perills. Apa, les paraules sobren, enlairem-nos."
mortal? No diré que no es conservi, per l'edat que té, però no val la pena d'enredar-se en un embolic tan lleig. Fóra una bona venjança, després de
de barba i cabellera blanques. Un esquitx d'ase arrossegava amb pena el ple vehicle, i l'amo no planyia xurriacades a l'animal. Potser no
regava cada capvespre. Avui, a través de les modificacions introduïdes, a penes es pot reconèixer l'antic edifici. El balcó fou renovat i eixamplat.
la casa, s'anà esvaint a poc a poc de la memòria dels veïns, dels quals a penes en quedava ja cap que l'hagués coneguda. I era allí, en aquell portal, on
a Santa Maria Tino Costa, que anava pel món des de feia anys i que Mila a penes coneixia. II Tu no tens casa; tu no tens ànima;| tens un cavall,|
a casa seva. Hi havia deixat sa mare, ja vella, i, això no obstant, a penes si el seu cor, mentre s'acostava a la casa, alterava el ritme del seu
d'algú que avançava quasi arrossegant els peus pel paviment. El cap, a penes visible en la fosquedat, aparegué a la finestra. —Qui tru...? La veu se
donat ja proves en manta ocasió dels seus baixos instints. Tino Costa a penes s'hi parlava; el defugia amb aquella barreja de por i de repugnància que
Tino Costa aleshores sortia poc pel poble; però només amb allò, a penes si, durant molts dies, s'atreví ningú a ofendre Candi. Després, quan ell
Era allí, davant seu. Portava un vestit que li arribava al genoll a penes; un vestit de ratlles blanques i blaves. Calçava sabateta de color damunt
d'anar-se'n per a no tornar-li a pegar. S'esdevingué això quan portaven a penes dos anys de matrimoni. Mila feia pocs mesos que havia vingut al món.
d'ell i es despertava contínuament presa de terror enmig del son. A penes havia passat una setmana, Mila hagué d'ésser portada de bell nou a Santa
prats i de llurs barraques, i els néts heretaven ja la vara de l'avi: a penes es podien sostenir, trescaven ja saltant marges i sèquies, fent voltar el
Per què creieu que quan en torna s'entafora a la seva hisenda d'aquí i a penes el veuen al poble? —Com que viuen gairebé separats! —Mireu en Jeroni
a l'església de Santa Maria. Greu, imposat de la seva importància, a penes desplegava els llavis, i només ell servà sempre el seu comport fins al
tranquil. Dues setmanes després arribava Tino Costa a Santa Maria. Mila a penes el recordava. Quan ell se n'havia anat, ella era encara una nena. Les
es girà amb suau moviment, sospirà i, a passos lleus, dolçament, com si a penes fregués la terra, s'internà per l'entrada i començà a pujar les escales.
pensava en Mila i es sentia envoltat de solitud. Al poble hi havia a penes tres persones, potser quatre, per les quals ell, de banda la seva mare,
tempestejada d'altes inquietuds, l'havia empès a fugir del poble quan a penes comptava quinze anys, per a no tornar-hi sinó a les seves vellúries. Un
també; els altres havien desaparegut, i amb els dos o tres que quedaven a penes es reconegueren. No obstant això, el vell de tant en tant es reunia amb
també per les seves amigues i pels altres que la volien i la miraven amb pena llançada en aquella follia. Però ella estava amb el seu somni. Al barri
a la guerra. Té la muller tan bonica, que no la gosa deixar. A penes se'n va ell, la sogra la despulla dels seus rics vestits, l'obliga a
referint el reconeixement d'ambdós i la relació que ella fa de les seves penes, la indignació del cavaller, el seu pensament de castigar els culpables,
seu caràcter, li pregava que continués. Llavors la nena, dominant la seva pena, escoltava la cançó fins a l'última estrofa. Era un sinistre malson que
perdent, com el cant d'un infant que s'anés allunyant per una selva... A penes ella n'és fora, que son pare va arribar. —On és la Catarineta,
Mila, se li acostà i li parlà així, equivocant-li el sentiment: —Em fas pena, Mila. Hi ha festes a la plaça. Les fadrines van al ball amb els fadrins,
són nits de sant Joan, i la vida és una festa cada dia renovada". —Em fas pena, Mila... Que malament que ho has pensat! Em fas pena... Però Rosa de Lado
renovada". —Em fas pena, Mila... Que malament que ho has pensat! Em fas pena... Però Rosa de Lado ho havia dit un dia: "Aconsellar Mila és com tirar
El padrí, davant aquella espontània manifestació de sentiment, a penes s'atrevia a renyar-la: —Saps que ets molt rondadora, Mila? Saps que ta
i la seva mare, a la situació en què es trobaven. Mila, malgrat que a penes es referí concretament al seu amat, va escoltar-la amb gran interès,
conversa. Maria Àgueda creixia sota la severa vigilància del pare, que a penes la deixava sortir al carrer, en una nostàlgia incurable de tendreses que
anys era capità. Momentàniament la guerra s'havia allunyat d'allí: a penes si de temps en temps sonava un tret isolat per les hortes; es produïen
plegats. Ella durant tot el sopar hagué d'esforçar-se per amagar la seva pena. Passaren dies, i cada vegada Maria Àgueda apareixia més esllanguida i
una tia seva, germana de son pare. Disgustada per la conducta del vell, a penes freqüentava la casa; però ara, avisada de l'accident, acudí amb tota
al fill; ella li ensenyà les primeres lletres, i en aquells dies a penes es separava d'ell un moment. Ja grandet, Maria Àgueda volgué enviar-lo a
óssos. Entre els caçadors figurava un conegut de casa, i Tino Costa, a penes un adolescent, li pregà que el deixessin anar amb ells a caçar a la
es sabé res d'on parava ni de què feia, fins que, inesperadament, quan —a penes havia passat un any— es sabé que havia tornat. Tornà fatigat. Es tancà a
res que pogués ja arrencar-la d'ell. Mila ho sentia prou, i no li causava pena; al contrari: a penes Tino Costa s'allunyava del seu costat, ja sentia la
-la d'ell. Mila ho sentia prou, i no li causava pena; al contrari: a penes Tino Costa s'allunyava del seu costat, ja sentia la nostàlgia de la
trista.) Quant a aquell record de què parlàvem —prosseguí ell—, no passis pena, no et turmentis; t'ho repeteixo una vegada més i creu en això que et
dir-te, Mila, que no hi havia en el meu passat res que pogués causar-te pena. I, amb tot, des de fa poc veig quelcom que em turmenta, que crec que t'
del front i la besava. Dolçament i trèmul, amb una infinita tendresa, a penes fregant-li la pell amb els llavis: —Com t'estimo, Mila! Gairebé

  Pàgina 1 (de 291) 50 següents »