Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una estona precisa cada una. L'ull, en aguait, mira, observa, escruta,	penetra	, abasta. I la dent, llarga i fortíssima, s'enfonsa en la carn de les
vells i eterns mites del nostre poble. Em sembla humà, doncs, que vagi	penetrant	, com a comiat, almenys de moment, en el silenci. Després de la feina,
durant el dia, tant, que homes i animals no projectaven ombra, quan	penetraven	en el santuari dedicat a Zeus, que s'elevava en el cim. D'ell davallava
però els raigs del qual, a causa de la distància i del fred, no podien	penetrar	en la seva ànima. Ell l'havia conegut uns quants anys abans; l'ancià
eren com una cançó de llibertat que a través de les reixes espesses	penetrés	, barrejada amb raigs de sol, fins al recinte on es sentia presoner; eren
la confessió feia a penes alguns dies. Tampoc l'ancià no era capaç de	penetrar	al fons de les seves tortures; però ell, el professor, era ja una altra
la força de realitzar el seu propòsit. Mai Maria Àgueda no serà capaç de	penetrar	sota el silenci del seu fill i veure's a través d'aquest silenci com en
ofuscada pels seus terrors i els seus remordiments, no havia sabut	penetrar	, ni ho sabria mai, el mòbil d'aquells impulsos. A vegades Tino Costa
a posar els ulls en la figura; la mirà llargament: com si tractés de	penetrar	en el misteri de la seva ansietat, llegir-hi aquell missatge obscur que
de bat a bat les dues fulles i entrà a la seva habitació. Per la finestra	penetrava	la llum lívida de l'alba. Es deixà caure sobre una antiga poltrona
en un trist grapat de blana argila? Passà una ràfega més forta; la pluja,	penetrant	fins al recó on es soplujava, va fuetejar-li el rostre. Tino Costa es
tarda és clara; sonen cants d'ocells pels ràfecs, i una llum transparent	penetra	del cel blau per la finestra. Mila mira el cel per darrera vegada, i el
estereotipades; d'altra banda, perquè, en el XIX, el llibre	penetra	en capes socials abans impermeables a la lectura, i els fulletons i els
noves de la guerra. A desgrat d'aquesta pau muntanyana, la guerra ho	penetra	tot. Gairebé cada nit somnio escenes bèl·liques, més o menys
Fa un vent glaçat. 22 març. La tragèdia espanyola ja ha	penetrat	en la poesia anglesa. Avui llegia, en el darrer número de New
de pintura. Recordo "L'hivern" de Brueghel. El poeta voldria	penetrar	el secret d'aquelles llars holandeses, cenyides de neu, però ...la neu
poemes de Goethe per aprendre l'alemany. Em fa molta il·lusió anar	penetrant	una llengua nova, barrejar gramàtica i poesia. S'ha fet fosc, i l'espelma
inoïbles que es van transmetent de boca en boca i al cap d'uns segons	penetren	al quiròfan dues dones de la neteja, uniformades amb vestits blaus i
els pantalons i la camisa se li han enganxat al cos, la humitat el	penetra	cada cop més profundament. Sent que una de les veus diu: —Potser valdrà
Veu les cares que s'apinyen al llindar de la porta i que a poc a poc	penetren	a l'habitació, empeses per les dones de darrera que també volen
i es tapa el nas amb el faldó de la camisa, però la sentor és insidiosa,	penetra	el teixit i li pessigolleja la pituïtària. No se'n deslliura una mica
cercant fins que en troba una altra en bones condicions. —Som-hi.	Penetren	en l'habitació, en realitat una cova molt alta de sostre, gairebé
i això, les sentors, confuses encara, potser més latents que actuals, el	penetren	, l'uneixen misteriosament als cadàvers que els vivents han privat de llur
es lliuren a exercicis de gimnàstica sueca; gairebé tots duen ulleres.	Penetren	en una entrada il·luminada per un ciri llarg que crema al capdamunt de la
Tornen a recórrer el pati on els homes continuen llurs exercicis i	penetren	en una porta alta i estreta que únicament permet el pas d'una sola
una arenga. Les seves paraules lentes i gairebé massa sil·labejades	penetren	dèbilment per un dels quadrats de vidre que algú ha deixat obert: —Durant
avança fins a l'assenyalada amb el quatre, la fa lliscar cap una banda,	penetra	en la fosca que aleshores s'il·lumina, com un ascensor, i es troba davant
Em coneix, no us preocupeu. —Bé... —cedeix la dona de mala gana. El deixa	penetrar	en un vestíbul que il·lumina una finestra interior i després el precedeix
joves i vestits amb americana negra sobre uns pantalons blancs, que	penetren	a la fira amb uns grans cistells on s'amunteguen tota mena de menges
pistolera, se'n treu una altra de proporcions semblants. Aleshores	penetren	en un corredor fosc que tot d'una, sota els dits anònims d'un dels homes,
de l'esquerra que una altra mà il·lumina amb la mateixa prodigalitat i	penetren	en una sala ampla i aclivellada de portes tancades que l'home secardí va
l'home amb la veu més baixa, gairebé submergida en la remor que	penetra	de fora, en la música que blanament continua deixant escapar l'aparell de
si no us fa res —decideix. Aleshores es retira una mica i ell	penetra	en un vestíbul llarg i ample, molt sobri de mobiliari, però de parets
—Després van abjurar, però —diu ell, ja incorporat al seu damunt per	penetrar	-la. —Així i tot —afegeix la noia amb un sospir que l'eixampla—
solitària, i el xicot, que ara va davant, empeny la porta de fusta. Tots	penetren	en l'obscuritat de l'interior, agafats per la mà, i el noi els guia a
altre. Avança un noi robust i jovençà, però l'home continua intentant de	penetrar	la fosca amb la seva mirada. —Sou molts, encara? Algú, una xicota, compta
dels arbustos, al límit dels quals es desvien a l'esquerra, sense	penetrar	-los. La testa de la noia es gronxa a tocar de l'esquena de l'home; els
en arribar-hi—. Protegeix-te els ulls. Tampoc no veuràs res, dins. Hi	penetren	capbaixos, les espatlles inclinades, i a llur entorn es tanca una
freguen la terra granelluda i gravosa dels dos costats i la humitat els	penetra	la pell, amoroseix les ferides invisibles que couen. —Ja hi som. No
temps que ha perdut. Fa girar simplement el pom de la porta que cedeix i	penetra	en el vestíbul obscur. Tot el pis ho és, i ell, sense obrir el llum, s'
ara la bombeta és apagada i ha alçat les persianes de la galeria, per on	penetra	una llum lletosa que els núvols, blancs, filtren parsimoniosament. —Vols
ajustada, i després barra el pas als dos individus que semblen decidits a	penetrar	-hi. —Vostès s'esperen —els diu amb fermesa. —Hi ha finestra? —pregunta
més gran amb dues portes que indiquen: "Entrada", "Sortida". Hi	penetren	per l'escaient, destorbant una dona que es menjava un entrepà al costat
—Suposo que és provisional... I ara, a callar. Empeny la porta i	penetren	en l'habitació on els acull una atmosfera espessa de carn humana, de
que el seu plat de mongetes. El desolat escepticisme del poble devia anar	penetrant	així a la seva consciència. Amb to de salm, els adagis reblaven les
editat a Ginebra. I Jeroni, a través del llatí escolàstic,	penetrava	a la Gàl·lia de la Il·lustració, de la mà d'un Arquebisbe massa
la noia alta, esvelta, bruna, somrient i enamorada. A la sala petita on	penetra	la llum bistrada de cap al tard, Jeroni seu, embolicat amb una bata
treballà incansable perquè no quedés ni una sola escletxa per on pogués	penetrar	la imprevisió a la seva nova casa. Ni una mica de soroll de vida destorbà
per més que enyori la quietud de les Torres de Padrós, per més que	penetri	pel balcó obert, estretíssim, tot el brogit del carrer. Escriu apressat,
al Liceu. —Tio Jaume, com van les artistes? El tio Jaume no	penetrava	mai la intenció, estimava les noies; se sentia orgullós d'aquelles

Pàgina 1 (de 80)

50 següents