Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i el llegúm, i que fá del parral rossejar poc á poc les riques	penjarelles	. Pluja del matí Aquêt matí d'abril, la pluja cau,
fresseja. Brillen dels parrals de tardor les ensucrades	penjarelles	; cauen les figues sucarelles, de sanc de llebre i de
la terra, voldrien que, en son retaule, s'hi representessin unes daurades	penjarelles	de raïms. Aquí teniu son imatge, son cos glaçat, vibrant de sagetes, sa
memòria sinó una filagarsa vacil·lant. Ara li ve el record del llum amb	penjarelles	de vidre que ha vist reflectir-se en els miralls de la botiga, o la
és a casa. En Manel s'esforçava a escoltar-lo. Amb els ulls resseguia les	penjarelles	de revistes d'un quiosc. Vora la seva orella distreta tot d'una sonà un
l'interior, un interior braument embarassat de farcells i enfosquit per	penjarelles	de roba lligada dalt dels cèrcols. Però no hi havia sols fardamenta, no.
pren gaire a la valenta, i els carrers de palaus, i els carrerons amb	penjarelles	degotants a les finestres; però us confessaré que em cal la gent. No tant
vasos, la llum d'una qualitat veneciana, graduada, però, per vaguíssimes	penjarelles	transparents! Per obra de la muller, la vostra casa és un lloc
mort a dins, posat una mica inclinat endavant; al fons una guitarra, unes	penjarelles	de tomàtecs, unes piles de brisa i moixernons, i a banda i banda de taüt,
llits i sacs, de caixes i andròmines de tota llei, de forcs de cebes i de	penjarelles	del porc salat. El primer cop que Innocenci hi anà acompanyat dels seus
—el llit de ferro es destaca sobre un paravent gris, guarnit amb	penjarelles	grogues—; l'evocació d'una cotxeria en la qual es perpetra un assassinat
i semblava que arrossegava, arran de terra i sense tocar a terra la	penjarella	de criatures. Cap al tard tornava enrera, amb l'estómac ple d'àcids i la
no sabia com passar l'estona. El cel obert era típicament italià; ple de	penjarelles	, brut, amb galliners i un arbre que no vaig saber mai d'on sortia. En
fa que de vegades pogueu veure a peu pla les golfes d'una casa: veieu les	penjarelles	de tomàtecs, els canats de figues seques, les nespres posades a madurar.
la manera dels bordells francesos. Totes són plenes a vessar, i hi ha una	penjarella	humana a cada porta. El centre del carrer està ocupat pels que ja no
ports de les ribes perden el seu caràcter mariner, no es veuen les	penjarelles	de xarxa negra, ni les enfilades de peix posat a assecar sobre una corda.
d'una alcova guarnida de pintures al·legòriques, d'aranyes de randes i	penjarelles	de cristall, d'uns mobles de xicaranda incrustada de viuets d'argent,
caminols de l'horta. Allí, del fons obscur d'un fruiterar, que té unes	penjarelles	de color com llumenetes de sarau, ve una gran remor monòtona que
de l'aire. Segueixo mirant. És realment així. Allà baix només hi ha	penjarelles	d'uniforme. En una altra banda hi ha encastada una pasta sangonent, que
. —Fou aquí, —digué— aquí. —I s'atansava al seient reial, de riques	penjarelles	de vellut brodat. —Aquí, —digué— aquí! I caigué de genolls i besà la
a son volt, recordances d'un antic poder. Les banderes en cauen com a	penjarelles	de dol. Allí reposa una noia. Ha deixat en terra les seves feixugues
n'hi ha una de sola il·luminada; tot són imatges confuses, tenebroses,	penjarelles	d'ombra. Potser brillen unes quantes estrelles, potser... —Ja has vist
s'allunyava lentament i semblava arrossegar, per les garrigues, una	penjarella	de criatures. Les puntes dels xiprers del cementiri s'esgrogueïen tocades
adormit, romangué en el llit de bodes, sota un davassall de garlandes i	penjarelles	de flors. Per al mas Cotells, aquesta nit ha sigut origen d'amor, de
tard van regar els carrers. Per tots els balcons de la població hi havien	penjarelles	blanques i de colors. A l'aire tebi surava un perfum d'acàcies florides i
esqueixat, i que els trossos de nosaltres que restaven tremolaven com	penjarelles	immaterials que, si haguéssim obert el balcó, el vent s'hauria emportat
el del mateix pirata en arrossegant les seves cadenes. Bell punt la gran	penjarella	mortuòria de vellut negre de part de fora de la meva finestreta fou
de la meva arribada acabava tot just de faixar el capell d'algú amb	penjarelles	negres, com si fos un infantó africà; de manera que allargà la mà en
de la taula parada, i vaig llegir aquella mateixa interpretació en les	penjarelles	de les teranyines de la plata central, en l'arrossegament de les aranyes
com un collarí de perles. Aleshores era molsosa i verda, endomassada amb	penjarelles	de falzia, la bella herba parietària que ama la penombra humida i té una
flamarada, fumarada, gitarada, aiguarelles, cantarella, contarella,	penjarella	, tombarella, bufarell, penjaroll, escombraria, brodaria, batallarós,
seva companya de Comissió, es van posar tot seguit a teixir domassos, i	penjarelles	, i estrades, i llotges per al públic. Mai ningú no ha vist una feina tan
Gosava, veient desfilar per aquell entarimat de posts i bancs, amb	penjarelles	de llustrina vermella, a la primera de les cantatrius, a la més genial de
tot. Per resseguir el mercat, pintoresc i concorregut, viu de color, de	penjarelles	i de gresca. I fins perquè, petits i grans, al veure'ns passar,
realitat, no se m'acut res.— Anna pressentia que aviat no fóra sinó una	penjarella	d'aquella habitació. Un moble. Un quadro. Anava perdent lucidesa i àdhuc
de fusta. Sempre pujant, s'arriba a la plaça, ara ratllada per les	penjarelles	de paper de la festa major. En un racó hi ha un empostissat i al damunt
a la finestra. D'aquesta finestra estant es veu la plaça, al lluny, i les	penjarelles	de paper retallat i els músics. La noia espera. S'ha mudat. El foraster,
de boix. El vent —o qui sap si altres festes majors— s'ha mig endut les	penjarelles	de paper. Una família benestant ha tret tres cadires a la plaça per veure
Adéu, don Nin; adéu... I va anar-se'n com qui fuig, amb totes les	penjarelles	de vels. Don Nin va seguir-la amb la mirada. Tornà a les cavil·lacions
atribuïts a cadascun d'ells. Lògicament el concepte de mot, amb les seves	penjarelles	de partícules que poden, en el transcurs, dels anys, ajuntar-se i
mai no vistos, com aquell arbre alterós de desmais, carregat de llargues	penjarelles	de parasitària molsa grisa... Era un paisatge de Bernardin de Saint
la dalmática. Se'n parla al sigle IX y deuen ser recort de les	penjarelles	y flochs que a vegades portan els clavi. Les dúes dalmátiques que
coll-tort y esgroguehit com un hètich, s'aguantava enrampat, en mitj de	penjarelles	d'escapularis, pitxerets d'estany ab roses pintades y rosaris benehits.
o comparèixer pas may més al castey.— Se mirà'ls vestits y tots erin	penjareyes	de les argelagues; se mirà'ls peus y per tot hont passavi deixavi rastre
de camp, allà on teníem el sequer. Una parra gropellosa amb llargues	penjarelles	de calops, clapejava d'ombra la carrera. Un pedrís, on la mare tenia el
de les aranyes i respectaven amb tanta de religió les grises i denses	penjarelles	que a poc a poc anaven omplint l'obrador, de dalt a baix, fins a tocar
i aquella casa amb un roser que hi munta i amb una	penjarella	de moresc. Tot es tornava, dins la tarda blana,
a menar en el corrent de l'aigua bella, sota la verda	penjarella	, cantussejant la cantarella del vell valabreguès al
de vim i voga, verts i grocs els devantals, les	penjarelles	de vidre, i unes anelles d'aram. Al bell cim una
a cada revolada aferrissada mou un floquet només de	penjarelles	d'or. Així davant el tendre paisatge que ara agita un

Pàgina 1 (de 2)

50 següents