Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

però, amb els imbècils. De primer, perquè cal respectar la llibertat del	pensament	o de les seves innombrables disfresses. Després, perquè els necis
minerals, per a mi inútils però tan cares als homes", mormolava el	pensament	de Plutó. "Venes d'or, de plata, de ferro, i munts del carboni diamant i
passeig quotidià per les últimes profunditats del Tàrtar", mormolava el	pensament	d'Hades. "Hi he vist el gegant Títios, que pena el seu groller impuls de
amb el martell, que tinc les mans delicades", advertia, només amb el	pensament	, el Tità al seu amic botxí. "El foc que vas robar te les hauria d'haver
del cop decisiu de l'arma —si el teu cervell és ja després buit de tot	pensament	—, de com queden, més enllà dels extrems límits del món, les teves
Bacco. "Come?", va contestar Dànae, abstreta en els seus	pensaments	. "Digo, zovene, se vu stè ben", va repetir la siora.
entendre, com mai no ho comprèn ningú, quin crim havia comès. El seu	pensament	s'aturava en el mur, fràgil i alhora impenetrable, de l'elogi o del
observava la senyora Magdalena Blasi. "Gosaria apuntar que els seus	pensaments	el turmenten. I li sobren motius", va rebatre, amable, Pulcre.
el turmenten. I li sobren motius", va rebatre, amable, Pulcre. "	Pensaments	? No entenc de què em parla. Jo, que a les meves altures he posseït de tot,
comprensiu, sense límits, del tot i del no-res. Subtilíssim agulló del	pensament	, refusem amb menyspreu a reduir-lo a la blanesa d'una qualsevol afecció
la claror. Tu anaves davant, la pàl·lida rescatada et seguia. Com que el	pensament	és lliure, tu et preguntaves: "Quin aspecte tindrà? La seva bellesa et
de pressa venia el càstig dels déus", s'anava trencant el darrer fil del	pensament	del rei. "No he tingut ni temps d'assecar la meva nuesa, després de ben
condolia el marit pagès. "I amb ella m'hauré de casar?", s'esfereïa el	pensament	del taciturn companyó —i el mot tampoc no ens agrada. "No calia pas. El
"Ben mirat, què m'importa Fedra?", es desinteressava el no gens madur	pensament	del gambaire. "L'he odiada sempre, i per raons de pes, em sembla. Hauria
trairàs traint-me", em compadia el glaç de Thànatos. "Perquè el vostre	pensament	equival, em temo, a les paraules, s'hi ha de confondre sense remei, i
alterava el ritme del seu glatir. Viuria? ¿Seria encara a la casa, amb el	pensament	, amb l'ànima fixa en el seu retorn? Ni tan sols això no aconseguia de
I en la soledat de la casa buida, on, si no a ell, podien anar els seus	pensaments	? Ell havia desitjat venir per les festes nadalenques, per passar-les amb
ull amable." Però Tiago només vivia per Mila i només en ella tenia el	pensament	. El vell, per la seva banda, estava trastocat amb aquell casament, inflat
conèixer-lo, hi pensà moltes vegades, i, el que era pitjor, en els seus	pensaments	es barrejava, malgrat ella, un sentiment de simpatia que endebades
Va romandre una estona sense moure's, lliurada a aquella sensació, sense	pensaments	. Per damunt de les teulades el cel del capvespre s'enfosquia i sorgien
: ""El meu pare no s'ha oblidat de mi"". I em besarà amb aquest	pensament	. I jo amb aquest gest senzill em sentiré compensat de totes les seves
però no deixeu d'escoltar-me." I Tino Costa sentí que davant aquests	pensaments	una sensació de pau anticipada es difonia pel seu pit. Un dia, algun
el seu esperit: "Ai de l'home sol!" Des del fons de la seva desolació el	pensament	li tornava sense treva a la graciosa i delicada figura, posada a la vora
a la lluna; ha mastegat l'arrel de l'estorlinda, que torba el cor i el	pensament	." Així ho havia dit la vella del Rino, que tenia els seus punts de
que ella fa de les seves penes, la indignació del cavaller, el seu	pensament	de castigar els culpables, i l'abraçada final amb la qual segellen llur
i estava esperant-la indignada. A Mila, la cançó li tornava de sobte al	pensament	: Al primer cop que li venta mig morta la va deixar,
ens trobàrem estem en companyia. Que bella l'expressió, i que exacte el	pensament	! "Ambdós estàvem sols, i d'ençà que ens trobàrem estem en companyia."
Però després, reflexionant, car la imatge emplenà de seguida els meus	pensaments	, et vaig veure de sobte en un bell record molt llunyà que encara en
Mila, estimada meva! Era com si m'hagués de morir. Una ombra de temor, un	pensament	, creuà la ment d'ell, i la seva felicitat tremolà en la seva ànima com un
en Tino Costa sentia que la sang li bullia i negres idees li passaven pel	pensament	. L'odiava; l'odiava com tot el poble i, com tot el poble, concebia només
acabat de realitzar l'acte carnal. Fou Randa qui els descobrí primer. Un	pensament	criminal li travessà el cervell. Somrigué, agafà la podadora i baixà cap
un dolç divagar. En el silenci suavíssim que regnava a l'habitació el seu	pensament	s'anava endinsant en les més tendres evocacions, en els records
Era una confessió insòlita en llavis d'ell. Quim Bisa l'esguardà, i el	pensament	que tal vegada estava foll, que l'havia assaltat tantes voltes veient-lo
mar. Tu dius —i, amb tu, ho diu tot el poble... I, deixant el	pensament	sense acabar, endut per la nova idea del poble, prosseguí: —Del poble no
actes, de totes les seves follies? Tino Costa s'estremia davant aquest	pensament	com si toqués el fons del seu mal. Sí, tal vegada en el fons no hi havia
les flors, reflexiva. En aquell instant tots tres tenien el mateix	pensament	. Tia Càndia del Noro li diu que s'aprima i que es torna blanca com
convençuda que tot seria inútil; que Mila posaria en pràctica el seu	pensament	. La vella es sentia gairebé presa de terror, perquè, donat aquell pas
sentí un impuls vehement de girar-se contra sa mare; però no sabia quin	pensament	—sens dubte una inspiració de Déu— l'havia privat de fer-ho, i no
forjant projectes qui-sap-lo folls, que s'esvanien ràpidament en el seu	pensament	, quan la veu de Sileta li havia arribat des de l'exterior. La veu de la
—contestà Sileta maquinalment, gairebé com en un sospir; però els seus	pensaments	anaven lluny d'ell. Maria Àgueda tornà: —M'havia il·lusionat amb les
el consol de la paraula d'ell, que tant necessitava. Maquinalment el seu	pensament	anava al record de l'antiga cançó de la dida del rei, la cançó que li
la prenda que més valia. Per què era tan trista la vida? Amb aquests	pensaments	Mila sentia com si una mà freda li oprimís el cor. Era tanta la seva
Mila!" Li ho havia demanat tan naturalment, amb paraula tan exempta de	pensament	ocult o de mal desig, i ella es sentia, per altra banda, tan llançada en
et vindrà a veure un d'aquests dies. Fou endebades: Mila no contestà. Els	pensaments	de les dues dones tornaven de bell nou a la tragèdia. —És horrible!
donat fi al seu treball; s'hi havia lliurat en cos i ànima, sempre amb el	pensament	en Mila, i el fruit era allí, davant seu, sobre la taula, en la figura
Com més l'havia apartada de la realitat, més a prop se l'havia sentida en	pensaments	. Mai més —ho sentia bé—, mai més, en el seu esperit, no podria separar
ella li donava, l'inundà totalment i esborrà de la seva ment tot altre	pensament	: allí hi havia l'acompliment d'aquell ardent desig acariciat tantes
inerta havia brollat la guspira vital sota l'esforç de la mà i del	pensament	. Mila, oblidada d'ell i de si mateixa, arravatada momentàniament per
què podia amagar-se sota d'aquell canvi tan incomprensible, i els seus	pensaments	no trobaven explicació. Li acudien a la ment les paraules d'ell d'una
gairebé que la raó se li escapava i que, incapaç de dominar els seus	pensaments	, es precipitava en un vertigen de folles imaginacions que l'aterraven.

Pàgina 1 (de 423)

50 següents