Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

transfigurat, divinitzat, als meus ulls. Els arbres em semblaven éssers	pensants	i sensitius, amb braços que s'allargaven cap a mi per abraçar-me,
joia dolcíssima de "fondre's", de desaparèixer com un ésser sensitiu i	pensant	. De vegades m'he imaginat que la mort hauria de venir sense malaltia,
la naturalesa i la de la nostra pròpia situació com a éssers actuants i	pensants	. Encara que era possible fins a un cert punt, dins l'esquema de la Física
moderns a acostar estretament les representacions i creences de l'home "	pensant	" a les actituds i necessitats de l'home "actuant" i "volent". El
Revolució no modificà les normes d'aquesta escriptura, perquè el personal	pensant	continuava essent al capdavall el mateix i passava només del poder
del criticisme, ni Fichte que nega el dualisme entre el subjecte	pensant	i la cosa en si i suposa que aquesta és sols una limitació que
individu en mi. Acceptada per Kant la diferència real entre el subjecte	pensant	i la cosa en si, perquè en acceptar l'existència de la cosa en si,
de la cosa en si, acceptava realment la seva distinció del subjecte	pensant	, no hi ha cap raó convincent per a no acceptar l'existència separada i
de l'estètica transcendental, Fichte negava la dualitat del subjecte	pensant	i de la cosa en si, i afirmava ésser aquesta una limitació que
jo sinó el de la cosa en si. Si s'accepta la individuació del subjecte	pensant	com un ésser diferenciat de la cosa pensada, no hi ha cap raó per a no
que la de la cosa en si, la qual en fer-se conscient en el subjecte	pensant	no per això se'n diferencia com a substància. Cal que això quedi prou
a l'afirmació de l'existència del jo com a substància del subjecte	pensant	. Voldria, però, que en front d'aquesta posició negativa de la
les coses del món, com una deducció de la diferenciació entre el subjecte	pensant	i la cosa en si. Abans de treure noves conseqüències d'aqueixa veritat
priori de la raó, que no tenen existència diferent de la del subjecte	pensant	. La possibilitat d'aqueixa síntesi hauria de fonamentar-se en el caràcter
es ve a concloure que la cosa en si, de la qual forma part el subjecte	pensant	, és Déu, i per la darrera no s'afirma ni es nega l'existència de Déu
el Sol és allò que hi ha més elevat en el món sensible. Si el subjecte	pensant	forma part integrant de la cosa en si i es destaca d'ella com una
això que he dit abans contra la hipòtesi que Déu és invenció del subjecte	pensant	pot ara repetir-se contra la hipòtesi que Déu és la cosa en si. Tots els
Era, amb tota la força de la voluntat, absent d'ell mateix com a ésser	pensant	. Però el fum del cigar li excitava el gust i l'olfacte amb una joia
aplicareu aquesta idea als vostres pensaments, a la vostra matèria	pensant	. Per un equívoc singular, per una espècie de transpiració o de "qui pro
un constant aguait contra l'amenaça de la mort; ens ha fet tornar bèsties	pensants	per a donar-nos l'arma de l'instint; ha esmussat la nostra sensibilitat
la psicologia humana de Jesucrist; ço és, la unitat no sols de subjecte	pensant	, sinó de potència intel·lectiva i de consciència, malgrat la
esdevé inacceptable des del punt de vista de la unitat de subjecte	pensant	i de consciència intel·lectiva en l'ànima de Jesús. Pot hom admetre en un
intel·lectiva en l'ànima de Jesús. Pot hom admetre en un mateix subjecte	pensant	i en una mateixa potència intel·lectiva dues activitats simultànies, dues
per tant existeixo." La font de la vida existencial, per a l'ésser	pensant	, és el Ritme. Uns homes el posseeixen magníficament; altres el
de saber allò que és i allò que no és una mateixa cosa, els homes	pensants	es veuen obligats a admetre el "si" després d'haver admès el "no", i,
únicament necessiten Déu per a existir: l'esperit, ànima, substància	pensant	, i el cos, matèria, substància extensa. L'extensió és l'essència dels
Cultura, és quelcom inherent a l'home com a membre d'una espècie	pensant	, perfectible i perfeccionadora i, com a tal, una qualitat humana que pot
del pensament humà, pensar-ho així. Es possible que per a un altre ésser	pensant	no ho sigui. Ho és per a nosaltres, perquè les lleis factícies del nostre
de la relació en què es troba el judici amb la consciència d'un ésser	pensant	, i amb els seus fenòmens i les seves activitats. És l'afirmació central
que aspiren a ésser veritables per a tot home, és més, per a tot ésser	pensant	; però no en el sentit que de fet s'esdevingui així. Si en comptes de
tingut per veritable" i indiferent que molts o tots o determinats éssers	pensants	amb autoritat o sense ho acceptin com a veritable o no. Quan ens adherim
per si, no simplement que ho sigui per a tots o per a alguns éssers	pensants	. Finalment, el pragmatisme sosté que la veritat del judici consisteix en
explosió de bulla—. N'ha dites de grosses, de bestieses, la humanitat	pensante	, però com aquesta!... Anem per la primera: la llibertat! L'agulla de
respon al més fonamental dels problemes: la distinció entre el subjecte	pensant	, conscient, i l'objecte, aliè a la nostra consciència. I el propi cos és,
d'un centre únic, el cervell, que sembla ésser l'instrument de l'ànima	pensant	i volitiva, i l'altre constituït per nombrosos centres parcials, seient
El principi de la vida i del pensament o dels dos a la vegada: ànima	pensant	, ànima sensible i ànima vegetativa. Perquè la vida —psicologia i
l'atribut del pensament, adés sota l'atribut de l'extensió. Substància	pensant	o substància extensa és una mateixa substància compresa diversament. Un
donat que són, esdevindràn o restaràn comuns a tots els éssers	pensants	. La crítica de Poincaré ha fet justicia del prejudici realista que havia
forces per a realitzar aquesta exigència. Una "canya", però "una canya	pensant	". L'única grandesa humana possible és el refús del compromís i,
etc.. Per a les Faules de La Fontaine, l'home no és ja la canya	pensant	sinó "la canya que es dobla i no es trenca" de la faula L'alzina
se li opose, encara que perfectible, el mestre es troba davant de móns	pensants	amb una voluntat de viure i de conèixer i dominar, la qual deu
harmonioses, que l'home, en virtut de la pròpia dignitat d'ésser	pensant	, no pot donar la seva adhesió a la condició que se li fa. La causa, del
Organització social i unificació de la massa humana en un conjunt	pensant	. Les tres línies convergeixen. La "marxa col·lectiva" de la humanitat
la influència del pensament en dirigir la conducta del subjecte	pensant	. Una influència fonamental, primària si voleu, però no exclusiva.
no pot reduir-se al cos, tampoc no pot separar-se'n. El teixit	pensant	és indissociablement teixit i pensant, indissociablement un.
pot separar-se'n. El teixit pensant és indissociablement teixit i	pensant	, indissociablement un. Encara és més remarcable constatar aquesta
sent parlar-la al seu voltant, s'hagués assimilat a la pròpia substància	pensant	un sistema coherent de regles, un codi genètic —subratllat
el món i tenir només seguretat plena del propi jo, de la pròpia ment	pensant	... és quelcom tremendament dramàtic. L. C.. Descartes descriu el seu
mecànica. Descartes sostenia que cal postular una "substància	pensant	" a fi d'explicar tots els fets que ell addueix. Es va fer usual de
havia d'ésser un animal seguidor de l'instint, calia que fos una criatura	pensant	, gràcies a la força positiva i lliurement operant de la seva ànima" (p.

Pàgina 1 (de 5)

50 següents