Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pensar M 322 oc.
pensar V 61536 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pensar Freqüència total:  61858 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

autoritat, que el Caos adquirís a poc a poc estabilitat i forma. Em penso que m'és lícit d'assegurar-te que la Moira és anterior, de molt, als nous
les Sirenes, que no se n'aparten, les Graees i les Gorgones. Em penso que t'he parlat una altra vegada d'aquestes últimes i de les anteriors.
coses, evita d'amidar Zeus. Ja n'arribarà el temps. Avui acontenta't de pensar que n'esdevindràs un dia lliure, una creença esperançada que comporta un
i l'apaivagarien. La banda ruminant l'avergonyia i la irritava i, en pensar-hi —i no recordava haver-ho oblidat mai des que era al món—, vomitava
n'hi ha dues, la major, amb Sírius, i la més petita, amb Proció. I penso de sobte en Maira, la gossa estimada d'Erígone, en Maira, que va
es decideix a una funesta venjança. No és cert que el difunt no pensés mai en el regne de les ombres. Tanmateix, sense gaire imaginació, no es
meu índex imperatiu, i Admet el primer, no se me n'escaparà. Doncs què et pensaves? Sí, et sortirà de franc, descuida't. Revestida de l'immens prestigi
tard al teatre, i avui l'òpera és tan tronada —/La Favorita\, em penso—, que em proposo d'entretenir-m'hi. No hauré de rumiar per entendre-la i
homes d'ara, que ens creiem doctes en llegir de biaix quatre llibres mal pensats i mal escrits i que no sabem en general res de res, ni del que depèn
bellesa —de carns tanmateix una mica blanes—, Euïos va deixar Nysa, em penso que per no tornar-hi mai més. Les nimfes nodridores varen plorar en
en unes quantes hores el que havia passat, i sobretot el que havien pensat, durant aquells últims vint anys, i més potser el viatger, que tant havia
que procurava sense èxit d'estovar, el terrible amor d'Hals. "Em penso que la bruixa és mig entesa en cavalleries", s'allerava d'atorgar, tota
estúpidament al llarg del temps, fins a la consumació dels segles", pensava Antígona. "Poetes i savis s'ocuparan de mi i de la meva acció i, en
el comerç dels nous, rars i útils metalls, m'era lícit d'esperar, em penso, sense haver rebut nafres i danys en les batalles, no pas jove però amb
No, no es tracta d'un viatge massa llarg, fóra enganyar-los, però abans penso arribar-me, allerant-me de voltar, a Egipte. Sí, hi he estat diverses
almenys les més famoses que recordem. Ara es confon amb les Erínies. Em penso que Ara té la missió primordial de desvetllar-les i d'incitar-les a la
seu ajut, a molestar-lo, teixia o provava d'anar ordint. En el fons, em penso, és o era una simple enyorança, un alambinat procés de solitud, des de la
sembla que visqui en una espera constant de qui sap què." Per fi pensaren a l'una que Mila, a despit de tot, anava a casar-se. Molts eren els
moment de què Mila no volia saber res arribà finalment per a ella: el de pensar en el seu prometatge. Ella no hi volia pensar, però els de casa seva no
finalment per a ella: el de pensar en el seu prometatge. Ella no hi volia pensar, però els de casa seva no cessaren: la mare li'n parlava; li'n parlava el
dos anys de matrimoni. Mila feia pocs mesos que havia vingut al món. Pensant en la nena, i davant la repugnància que experimentava per la violència a
una d'aquelles escenes, perdés els estreps i cometés una barbaritat. Pensà en la separació rodona i decidida, i aquesta hauria estat sense dubte la
, per ell sol se n'adonarà. Ell és bo, t'ho repeteixo, i t'estima. Pensa en els fets; no miris les paraules, i recorda que quan estigueres
Quan la nit anava tancant-se per damunt dels turons, es posava a plorar pensant en Santa Maria i en sa mare i en son padrí i en les seves amigues.
part a la conversa general, amb la seva dona. A la fi del sopar el padrí pensà que potser ara, amb el casament de la filla, aconseguirien sense esforç
pastor jove, secardí i nerviós— aixecà el cap i els mirà com despertant. —Pensava en ella, en la mestressa... Quina dona! Sembla impossible que pugui
una cosa de somni: tot jo tremolava, i se'm segaven les cames. Sabeu què pensava mentre ella fugia de la vedella? Pensava que m'hauria agradat que
segaven les cames. Sabeu què pensava mentre ella fugia de la vedella? Pensava que m'hauria agradat que l'Estrella —era la vaca mare— l'hagués
agafant-me a les banyes —us ho juro— només perquè ella ho veiés, perquè pensés sempre en mi, que l'havia salvada. I ho hauria fet —us ho juro— baldament
el que s'hi fa. La resta són fantasies de cervells vans." Mila del Santo pensava en els seus somnis, i li venien ganes de plorar. Davant aquestes
ho era— que hagués desitjat per a Mila amb més il·lusió. Sinó que ell pensava que en aquell casament radicava el futur benestar de la noia. Aquells
antuvi ella no sabé què contestar. Havia deixat córrer els dies sense pensar que havia d'arribar aquell moment; i ve't aquí que allò en què no volia
que havia d'arribar aquell moment; i ve't aquí que allò en què no volia pensar havia arribat, i ella havia de decidir-se. Allí hi havia el seu padrí; hi
. Mila aquella nit, la que seguí a l'arribada d'ell, sense conèixer-lo, hi pensà moltes vegades, i, el que era pitjor, en els seus pensaments es
Mila era, en veritat, una preciosa promesa, però ell no hauria gosat mai pensar que un dia havia de convertir-se en la fadrina d'ara, la fadrina que Tino
una força irresistible l'havia llançat devers ella, sense reflexió, sense pensar en el poble, l'hostilitat del qual se li havia fet a l'instant
l'hostilitat del qual se li havia fet a l'instant ostensible, sense pensar qui era ella ni qui era ell —així ho havia fet sempre—, i en presència
seva victòria. Tino Costa, aquella nit, en els dubtes en què es debatia, pensà d'anar a veure el vell Baldà, el professor, son antic conegut. Encara no
l'ambient que regnava respecte a ell a Santa Maria, i Tino Costa pensava en Mila i es sentia envoltat de solitud. Al poble hi havia a penes tres
Bisa li digué que havia preguntat per ell... i res més. Li preguntà si pensava quedar-se gaire temps a Santa Maria, i s'acomiadà tot prometent-li
a Santa Maria, i s'acomiadà tot prometent-li tornar. Després Tino Costa pensava en l'ancià, i a poc a poc s'anà absorbint en aquella evocació que en
la solitud. Aquesta nit reflexionava una vegada més sobre el seu destí; pensava en aquella noia, la veia dreta davant la porta de la seva casa, tota ella
esperar el seu darrer amor —el seu darrer i el seu primer amor, com ella pensa— i, mentre espera, el rostre li resplendeix. Un sentiment d'estupor
per l'absència de Mila. Donya Maria i les professores fingien no pensar en ella, però se'ls veia clar que no podien oblidar-la. Mila havia estat
li robava la son i la tranquil·litat. Era una cosa en la qual no podia pensar. El dia que Mila acceptà com a nuvi Tiago de Candaina, la seva mare la va
ja crescuda i convertida en dona, després d'haver conegut Tino Costa, pensava en la noia d'aquella història, en la Catarineta de la vella cançó. En la
amb records llunyans i es sentia presa d'una misteriosa excitació. Pensà en ell i es digué, encara: "Totes les nits són nits de sant Joan, i la
festa cada dia renovada". —Em fas pena, Mila... Que malament que ho has pensat! Em fas pena... Però Rosa de Lado ho havia dit un dia: "Aconsellar Mila
el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava massa. Pobra mare!, pensà. Era més digna de pietat que d'altra cosa. (Mila la veia sofrir i no
corria a amagar-se: volia foragitar de la seva ànima la imatge d'ell, i, pensant en son pare, s'esforçava a apartar-se de la temptació. Això no obstant,

  Pàgina 1 (de 1238) 50 següents »