×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pensar |
Freqüència total: 75639 |
CTILC1 |
autoritat, que el Caos adquirís a poc a poc estabilitat i forma. Em | penso | que m'és lícit d'assegurar-te que la Moira és anterior, de molt, als nous | les Sirenes, que no se n'aparten, les Graees i les Gorgones. Em | penso | que t'he parlat una altra vegada d'aquestes últimes i de les anteriors. | coses, evita d'amidar Zeus. Ja n'arribarà el temps. Avui acontenta't de | pensar | que n'esdevindràs un dia lliure, una creença esperançada que comporta un | i l'apaivagarien. La banda ruminant l'avergonyia i la irritava i, en | pensar | -hi —i no recordava haver-ho oblidat mai des que era al món—, vomitava | n'hi ha dues, la major, amb Sírius, i la més petita, amb Proció. I | penso | de sobte en Maira, la gossa estimada d'Erígone, en Maira, que va | es decideix a una funesta venjança. No és cert que el difunt no | pensés | mai en el regne de les ombres. Tanmateix, sense gaire imaginació, no es | meu índex imperatiu, i Admet el primer, no se me n'escaparà. Doncs què et | pensaves | ? Sí, et sortirà de franc, descuida't. Revestida de l'immens prestigi | al teatre, i avui l'òpera és tan tronada —La Favorita, em | penso | —, que em proposo d'entretenir-m'hi. No hauré de rumiar per entendre-la i | homes d'ara, que ens creiem doctes en llegir de biaix quatre llibres mal | pensats | i mal escrits i que no sabem en general res de res, ni del que depèn | bellesa —de carns tanmateix una mica blanes—, Euïos va deixar Nysa, em | penso | que per no tornar-hi mai més. Les nimfes nodridores varen plorar en | en unes quantes hores el que havia passat, i sobretot el que havien | pensat | , durant aquells últims vint anys, i més potser el viatger, que tant havia | que procurava sense èxit d'estovar, el terrible amor d'Hals. "Em | penso | que la bruixa és mig entesa en cavalleries", s'allerava d'atorgar, tota | estúpidament al llarg del temps, fins a la consumació dels segles", | pensava | Antígona. "Poetes i savis s'ocuparan de mi i de la meva acció i, en | el comerç dels nous, rars i útils metalls, m'era lícit d'esperar, em | penso | , sense haver rebut nafres i danys en les batalles, no pas jove però amb | No, no es tracta d'un viatge massa llarg, fóra enganyar-los, però abans | penso | arribar-me, allerant-me de voltar, a Egipte. Sí, hi he estat diverses | almenys les més famoses que recordem. Ara es confon amb les Erínies. Em | penso | que Ara té la missió primordial de desvetllar-les i d'incitar-les a la | seu ajut, a molestar-lo, teixia o provava d'anar ordint. En el fons, em | penso | , és o era una simple enyorança, un alambinat procés de solitud, des de la | sembla que visqui en una espera constant de qui sap què." Per fi | pensaren | a l'una que Mila, a despit de tot, anava a casar-se. Molts eren els | moment de què Mila no volia saber res arribà finalment per a ella: el de | pensar | en el seu prometatge. Ella no hi volia pensar, però els de casa seva no | finalment per a ella: el de pensar en el seu prometatge. Ella no hi volia | pensar | , però els de casa seva no cessaren: la mare li'n parlava; li'n parlava el | dos anys de matrimoni. Mila feia pocs mesos que havia vingut al món. | Pensant | en la nena, i davant la repugnància que experimentava per la violència a | una d'aquelles escenes, perdés els estreps i cometés una barbaritat. | Pensà | en la separació rodona i decidida, i aquesta hauria estat sense dubte la | , per ell sol se n'adonarà. Ell és bo, t'ho repeteixo, i t'estima. | Pensa | en els fets; no miris les paraules, i recorda que quan estigueres | Quan la nit anava tancant-se per damunt dels turons, es posava a plorar | pensant | en Santa Maria i en sa mare i en son padrí i en les seves amigues. | part a la conversa general, amb la seva dona. A la fi del sopar el padrí | pensà | que potser ara, amb el casament de la filla, aconseguirien sense esforç | pastor jove, secardí i nerviós— aixecà el cap i els mirà com despertant. — | Pensava | en ella, en la mestressa... Quina dona! Sembla impossible que pugui | una cosa de somni: tot jo tremolava, i se'm segaven les cames. Sabeu què | pensava | mentre ella fugia de la vedella? Pensava que m'hauria agradat que | segaven les cames. Sabeu què pensava mentre ella fugia de la vedella? | Pensava | que m'hauria agradat que l'Estrella —era la vaca mare— l'hagués | agafant-me a les banyes —us ho juro— només perquè ella ho veiés, perquè | pensés | sempre en mi, que l'havia salvada. I ho hauria fet —us ho juro— baldament | el que s'hi fa. La resta són fantasies de cervells vans." Mila del Santo | pensava | en els seus somnis, i li venien ganes de plorar. Davant aquestes | ho era— que hagués desitjat per a Mila amb més il·lusió. Sinó que ell | pensava | que en aquell casament radicava el futur benestar de la noia. Aquells | antuvi ella no sabé què contestar. Havia deixat córrer els dies sense | pensar | que havia d'arribar aquell moment; i ve't aquí que allò en què no volia | que havia d'arribar aquell moment; i ve't aquí que allò en què no volia | pensar | havia arribat, i ella havia de decidir-se. Allí hi havia el seu padrí; hi | . Mila aquella nit, la que seguí a l'arribada d'ell, sense conèixer-lo, hi | pensà | moltes vegades, i, el que era pitjor, en els seus pensaments es | Mila era, en veritat, una preciosa promesa, però ell no hauria gosat mai | pensar | que un dia havia de convertir-se en la fadrina d'ara, la fadrina que Tino | una força irresistible l'havia llançat devers ella, sense reflexió, sense | pensar | en el poble, l'hostilitat del qual se li havia fet a l'instant | l'hostilitat del qual se li havia fet a l'instant ostensible, sense | pensar | qui era ella ni qui era ell —així ho havia fet sempre—, i en presència | seva victòria. Tino Costa, aquella nit, en els dubtes en què es debatia, | pensà | d'anar a veure el vell Baldà, el professor, son antic conegut. Encara no | l'ambient que regnava respecte a ell a Santa Maria, i Tino Costa | pensava | en Mila i es sentia envoltat de solitud. Al poble hi havia a penes tres | Bisa li digué que havia preguntat per ell... i res més. Li preguntà si | pensava | quedar-se gaire temps a Santa Maria, i s'acomiadà tot prometent-li | a Santa Maria, i s'acomiadà tot prometent-li tornar. Després Tino Costa | pensava | en l'ancià, i a poc a poc s'anà absorbint en aquella evocació que en | la solitud. Aquesta nit reflexionava una vegada més sobre el seu destí; | pensava | en aquella noia, la veia dreta davant la porta de la seva casa, tota ella | esperar el seu darrer amor —el seu darrer i el seu primer amor, com ella | pensa | — i, mentre espera, el rostre li resplendeix. Un sentiment d'estupor | per l'absència de Mila. Donya Maria i les professores fingien no | pensar | en ella, però se'ls veia clar que no podien oblidar-la. Mila havia estat | li robava la son i la tranquil·litat. Era una cosa en la qual no podia | pensar | . El dia que Mila acceptà com a nuvi Tiago de Candaina, la seva mare la va | ja crescuda i convertida en dona, després d'haver conegut Tino Costa, | pensava | en la noia d'aquella història, en la Catarineta de la vella cançó. En la | amb records llunyans i es sentia presa d'una misteriosa excitació. | Pensà | en ell i es digué, encara: "Totes les nits són nits de sant Joan, i la | festa cada dia renovada". —Em fas pena, Mila... Que malament que ho has | pensat | ! Em fas pena... Però Rosa de Lado ho havia dit un dia: "Aconsellar Mila | el silenci... Son pare era fora. La mare l'estimava massa. Pobra mare!, | pensà | . Era més digna de pietat que d'altra cosa. (Mila la veia sofrir i no | corria a amagar-se: volia foragitar de la seva ànima la imatge d'ell, i, | pensant | en son pare, s'esforçava a apartar-se de la temptació. Això no obstant, |
|