×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pentecosta |
Freqüència total: 168 |
CTILC1 |
rompuda, desistiment i pena. Sense saber-ho, vàrem viure una | Pentecosta | . Postal /D'ells ahunits surt amor, d'algun acte\. Ausias | amb faldatge de set llaunes, el Sant Miquel del Mestre de la | Pentecosta | (fig. 145), d'onze llaunes, i el Sant Miquel de Borrassà, | 65. Explicació sobre la vinguda de l'Esperit Sant en la | Pentecosta | (sense titular que l'encapçali), probablement escrita per J. M. R. (pàgs. | d'Egipte, que commemoraven menjant, agrupats, l'anyell pasqual; la | Pentacosta | , celebrada als cinquanta dies de la primera, en la qual eren ofertes | del carrer d'en Salvat a Pere Genovès per 6 sous anyals per | Pentacosta | (E. C.). El mateix, a 22 de maig del 1358, estableix a | manera sabem que la despesa de la casa principesca el dia de Pasqua de la | Pentacosta | i l'endemà (1261) va ultrapassar els 1.500 sous, i que | a Barcelona, l'augment que representava cada festa, com és ara la de la | Pentacosta | esmentada abans. Afegim-hi, sobretot, la quitació del seu seguici | La cargolada És una menjada pròpia del dilluns de Pasqua i del de | Pentecosta | , i dóna lloc a una reunió d'amics per a la qual hom sol escollir un bell | amb no gaire satisfacció aquella dramàtica experiència. Per les festes de | Pentecosta | de l'any 1926, la senyoreta Poldi Fürich, biologista austríaca | segons la quantitat de peus (per ex. cànons de Nadal, Epifania i | Pentecosta | en trímetres iàmbics), i altres segons l'accent rítmic modern més | els dimecres, divendres i dissabtes de Témpores i les vigílies de Nadal, | Pentecosta | , Assumpció i Tots Sants. Total, 53 dies. Al migdia del Dissabte | a dimecres, divendres i dissabte de Quaresma i a les vigílies de Nadal, | Pentecosta | i Assumpció de la Mare de Déu. Total, 24 dies. B) | dimecres, divendres i dissabtes de les Témpores i les vigílies de Nadal, | Pentecosta | , Assumpció i Tots Sants. Total, 70 dies. A Espanya, però, en | són dies d'abstinència els divendres de Quaresma, les vigílies de Nadal, | Pentecosta | i Assumpció de la Mare de Déu i els divendres de les Témpores de Sant | obliga els divendres de Quaresma i Témpores i les vigílies de Nadal, | Pentecosta | i Assumpció. c) El dejuni només obliga els dimecres, divendres i | després del primer capítol general de l'ordre, aplegat per la | Pentecosta | de l'any 1219, transfretaren a l'Àfrica aquestes aloses | Actes dels Apòstols és recomptat, eren a Jerusalem els dies ardents de la | Pentecosta | i de la multiplicació de les llengües i sentiren el primer sermó de Sant | i París alternaven en el privilegi dels capítols generals. Era per la | Pentecosta | de l'any 1238, l'endemà de la festa (que té vuitada) i el dia | Cada set setmanes s'aplegaven per celebrar la festivitat cabdal, la seva | Pentecosta | , que el nombre cinquanta li assignava, vestits amb abillaments blancs i | de Pasqua i Pentecostès, en la de Nadal i en les Quatre Témpores de | Pentecosta | no vigeix aquesta restricció. B) Quant a les pregàries i | de la sang: de Jesu-Crist i dels seus màrtirs. Encara, el dia de la | Pentecosta | , en que nostre adorable Redemptor trameté al món el seu Esperit en forma | Advent, Septuagèsima fins a Pasqua, Témpores, (enfora les de la | Pentecosta | ), Vigílies (enfora la de l'Epifania), Misses i processons de penitència o | ella professaríem un ecumenisme sense esperança. Déu ens prepara una nova | Pentecosta | que abrusarà tot home amb el foc del seu amor. A nosaltres ens toca | més que a poc a poc, quan després de la Passió, la Resurrecció i la | Pentecosta | , il·luminats per l'Esperit, es van "recordar" dels ensenyaments de | doctrina. Nestori contraataca i finalment l'emperador convoca per a la | Pentecosta | del 431 un Concili a Efès. Aquest concili aprova la doctrina de | no gosaríem dir això mateix de Nadal, de l'Epifania, de l'Ascensió, de la | Pentecosta | , ni sobretot dels diumenges ordinaris en què tanmateix, cada vegada, una | consciència profètica són els dos fets característics i coincidents de la | Pentecosta | , i progressaran plegats: l'Església en la seva organització i en el seu | no fou el 31 d'octubre de 1517, sinó el dia de | Pentecosta | , a la primera meitat del segle primer. Aquest concepte palesa | de Jesucrist al cel. 3) Lo tercer misteri de glòria és la | Pentecosta | (o la venguda de l'Espírit Sant sobre Maria SS. i los Apòstols en forma | n'anuncien la mort fins que torni. Per aquesta raó, el mateix dia de | Pentecosta | , en què l'Església es presentà al món, "els qui acceptaren la paraula" | del Crist, de l'Encarnació i el Nadal fins a l'Ascensió, al dia de | Pentecosta | i a l'espera de la benaurada esperança i de la vinguda del Senyor. | segon període que comprenia pràcticament tot l'estiu, és a dir, des de la | Pentecosta | fins al tretze de setembre: només es dejunava els dimecres i divendres | Sant va donar a conèixer la seva presència el matí de la primera | Pentecosta | cristiana. Amb aquest discurs l'apòstol donà una lliçó d'interpretació | pronunciat amb motiu de les manifestacions de l'Esperit Sant a la primera | Pentecosta | cristiana (vegeu el comentari del diumenge passat a la primera lectura). | Atès el moment litúrgic en què es troba situada, entre l'Ascensió i la | Pentecosta | , aquesta missa reprodueix els sentiments que dominaven els deixebles del | (i en primer lloc de nosaltres mateixos) un domini perfecte de Déu. La | Pentecosta | La missa vespertina del dissabte abans del diumenge de la Pentecosta és | La Pentecosta La missa vespertina del dissabte abans del diumenge de la | Pentecosta | és igual a tots els tres cicles; també ho és la missa del dia. Al lloc | que es debateren en el si de les primeres comunitats. Quan parlem de la | Pentecosta | , de l'església de Jerusalem, de la missió entre els pagans, per exemple, | a Jerusalem. Pau tenia presses per ser a Jerosòlima per les festes de la | Pentecosta | (20,16). Davant l'entercament de Pau, l'Esperit canviarà altre | sobre tots els qui escoltaven el missatge, a l'igual que el dia de la | Pentecosta | (10, 44b: cf. 11, 15b). Pere, ben disposat, ho reconeix | irrupció sobre la comunitat pagana, a l'igual que ho havia fet per la | Pentecosta | sobre la jueva. El germà gran, l'església de Jerusalem, li demanarà | la llei mosaica i per ells les principals festes eren la Pasqua i la | Pentecosta | , que després adaptaren a llur religió. És a principis del segle tercer | Pasqua a la vigília del diumenge que segueix, i acaba el diumenge de la | Pentecosta | . La celebració del misteri pasqual, solemnitat de les solemnitats, té la | és la que marca el començament del temps de Quaresma i el del temps de | Pentecosta | . La fixació de la data pasqual té una història llarga, de la qual només | de Resurrecció. Els cinquanta dies que van de la Pasqua al diumenge de la | Pentecosta | , inclusivament, clouen aquest sagrat temps que l'Església recomana de | figura el seu cos, el ble la seva ànima i la flama la seva divinitat. | Pentecosta | . És l'anomenada Pasqua Florida o Granada. Pels jueus és la festa | "cinc decenes", i en llatí quinquagèsima. Pels cristians, la | Pentecosta | representa el compliment de la promesa feta per Jesucrist d'enviar | es trobaven reunits els apòstols amb la Mare de Déu i celebraven la | pentecosta | jueva. També en una data com aquesta fou la conversió de sant Pere. Per | que pels cristians no cau sempre en el mateix dia. L'anomenat temps de | Pentecosta | acaba un diumenge abans del primer diumenge d'Advent i és el més dilatat | i d'Epifania, i la data del diumenge de Pasqua pel temps de Quaresma i de | Pentecosta | . I que tant el temps d'Epifania com el de Pentecosta poden ser més llargs |
|