×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pentinar |
Freqüència total: 884 |
CTILC1 |
| la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està | pentinant | . Quan acabi, prendrà d'algun racó l'instrument que la simbolitza, de | | una inconeguda. La teva descurança em desplau. Per què almenys no et | pentines | ? Temo que enyores el món d'allà baix, el teu setial en la tenebra. Molt | | davant d'ell, tota astorada. Tino Costa s'havia acabat de rentar i estava | pentinant | -se davant d'un petit mirall col·locat a la paret, cap a l'angle de | | Tino Costa tornà davant el mirall, on, una mica inclinat, continuà | pentinant | -se. La mà, ara, li tremolava lleugerament. IV De manera que sa filla | | ella molt bonica i, em sembla, enjoiada. L'home li arreglava el vel o li | pentinava | el cabell negre i brillant —aquests detalls, però, se'm fan | | comuna i un lavabo, aquest darrer ocupat, perquè hi ha la criadeta que es | pentina | davant l'espill. —Perdó... —fa, però no es retira, perquè ella li somriu. | | la duia, es pot dir, cosida a les faldilles, i tant li servia per | pentinar | -la, per vestir-la, per acompanyar-la a Trissagi, com per dirigir la gran | | sola, aquí! Antònia Veuràs, fillet, farà com totes: cap a | pentinar | el cànem o a cabdellar rodets. Ja n'aprendrà i, ben mirat, ¿què té que no | | abstracta i estesa, una ratlla de costa oberta), vaig | pentinar | i refer els monyets amb què la Maria Bonet ens | | els colls d'aleshores que es giren per no veure-les —Se'm | pentinen | les deu mil bruixes d'un record esgarrifat de pluja i | | ni en feia cas. Altrament, Ernestina, reflexiona la teva situació i | pentina | 't amb quatre esgarrapades. [(Sona la campaneta de la porta.)] | | Ni a ella ni a mi no ens agrada la xocolata desfeta. Són ben bé ganes de | pentinar | el gat... En Cintet va agafar una xicra rient i va fer veure que bevia i | | com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com xarol. Se'ls | pentinava | a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan | | cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan no tenia pinta se'ls | pentinava | amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà | | oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l'altra. Si no se'ls | pentinava | , li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les | | escanyat. I com que no em volia enrabiar, el vaig deixar sol. Em vaig | pentinar | i quan obria la porta per anar-me'n i li vaig dir que anava a buscar | | les va pesar. Era un noi com en Pere, el cuiner, alt, amb els cabells ben | pentinats | i la cara una mica gravada de verola, no gaire. La meva senyora sempre | | no em veia ningú m'olorava els braços i m'olorava els cabells quan em | pentinava | i no entenia com podia dur enganxada al nas aquella pudor, de colom i de | | la mà pels cabells dues o tres vegades i va dir, no troben que va ben | pentinada | ? I encara va dir que a la nit, quan era viva, es veu que s'havia trobat | | els nens i me'n vaig anar volant a casa la senyora Enriqueta que ja es | pentinava | per ficar-se al llit. Vaig posar els nens davant el quadre de les | | la senyora del cafeter de la cantonada? Es va asseure al menjador, es va | pentinar | els cabells enrera amb dos cops de mà i va mirar-me, i els ulls li reien i | | que el meni. Tindrà el rostre de la terra que | pentineu | amb l'arada. I si té la cara groga, i si té la cara | | la tia Paulina escoltava la cançó dels grills i de les talleretes. La | pentinaven | cada dia i la banyaven dos cops a l'any, amb el cosset tapat per una | | i amb el comerç constant amb un xicot fresc, jove, ben musculat i ben | pentinat | , Maria Lluïsa es sentia més aplomada per caminar pel món, més satisfeta, | | persona de referències era un oficial de l'aeronàutica dels més ben | pentinats | i dels més addictes a l'alcohol. Maria Lluïsa tingué un considerable | | amb robes gracioses; el sol i l'aire li curtiren el front i les mans; es | pentinà | el cabell enrera com qualsevol dona de pagès; però s'abstingué de | | Joanet s'acontenta amb una dama de mitja edat, petita com ell, molt ben | pentinada | i ufanosa; i de seguida, entre glop i glop, li conta que avui fa mig any | | en les quals els membres de la meitat matrilineal del difunt es | pentinen | amb ocre vermell i s'apropen al cadàver, mentre que els de l'altra meitat | | ocre vermell i s'apropen al cadàver, mentre que els de l'altra meitat es | pentinen | amb argila blanca i se'n mantenen allunyats. Els luvale utilitzen també | | al districte de Forrest River, els membres de la generació del difunt es | pentinen | en blanc i negre i es mantenen allunyats del cadàver, mentre que els de | | allunyats del cadàver, mentre que els de les altres generacions no es | pentinen | i s'hi apropen. A càrrega semàntica igual, per consegüent, l'oposició: | | la Toneta 's quedá á treballar á casa. Se llevá dematinet, se rentá y | pentiná | , enfadantse varias vegadas ab la tossudería de certa mota de cabell que | | prostituta. Però a la tarda, un cop fora l'apotecari, ella apareixia ben | pentinada | , amb la seva bruseta clara, es posava a planxar o a cosir al brancal del | | millor, per mes que siga dret é igual; no 's renti may la cara, ni 's | pentini | , y posis la roba mes vella, mes estropellada y mes bruta que li vinga á | | menjador vestit amb roba de treball del seu pare. No s'havia afaitat, es | pentinà | de qualsevol manera. Durant llarga estona, test com un tronc, es va | | aquell dia es va triar un vestit de colors vius, es maquillà i es | pentinà | amb treballosa pulcritud. Buscà entre els seus records suposades reserves | | poca cosa en conservava de la seva graciosa gallardia d'abans. Es | pentinava | amb els cabells aplanats i trossats a la nuca, portava vestits foscos i | | al davant de la finestra, agafava d'amagat el seu mirallet i vinga | pentinar | -se els pocs cabells que li quedaven i fer-se la clenxa. Mirava al seu | | atrapat el color de la terra. Més lluny hi havia a l'estaca una burra | pentinada | pels argelacs, coberta l'esquena amb una saca esfilagarsada. El gos que | | de Fresnes. L'endemà rebia roba neta, roba d'abric, podia rentar-me i | pentinar | -me. L'alsacià havia tingut paraula. El més important és que ja no em | | el brancatge! I el guarniment de les fulles verdes, que l'aura tot jugant | pentina | i despentina!" Silenci. Silenci en el cel, silenci en la terra. La Gran | | Res de fullatges tendres abandonats al bon humor del vent, que els | pentina | i despentina com rosses cabelleres. Res d'aquell xerroteig sense fi del | | i cançonera i el xiular del vent en la nit sense celístia, i núvols que | pentinen | l'esfilagarsada cabellera en els cims emboscats i en la punta de les | | mourir! Moi!... Jules Laforgue Després de berenar la mare, ja ben | pentinada | i composta, va pendre el fill als braços, el pare agafà la clau i al | | carrer, com a casa seva; si entra una tira de sol, s'hi estarrufen i s'hi | pentinen | ; si passa un altre gat, sel miren i, si no és del seu braç, no | | d'aquella inacabable vida! Com que tant sen hi donava de tot, eixia sense | pentinar | , i això de no pentinar-se, en un poble que tothom porta la clenxa llisa i | | Com que tant sen hi donava de tot, eixia sense pentinar, i això de no | pentinar | -se, en un poble que tothom porta la clenxa llisa i modesta, com la Beata | | no, si aquell vailetet de cara blanca i fina, de cabells ben tallats i | pentinats | , de davantal nou i planxat, de sabates polides i lluentes, se'ls mirava | | tot... Deixà de cantar, deixà de riure, deixà de jugar... Quan volien | pentinar | -la, s'arrabassava amb fúria la pinteta que li subjectava els cabells i | | i en els curts instants sobrers feia ganxet, regava les flors de l'hort, | pentinava | el gos d'aigües que li havia donat Donya Mència quan era petita; i a les |
|