Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està	pentinant	. Quan acabi, prendrà d'algun racó l'instrument que la simbolitza, de
una inconeguda. La teva descurança em desplau. Per què almenys no et	pentines	? Temo que enyores el món d'allà baix, el teu setial en la tenebra. Molt
davant d'ell, tota astorada. Tino Costa s'havia acabat de rentar i estava	pentinant	-se davant d'un petit mirall col·locat a la paret, cap a l'angle de
Tino Costa tornà davant el mirall, on, una mica inclinat, continuà	pentinant	-se. La mà, ara, li tremolava lleugerament. IV De manera que sa filla
ella molt bonica i, em sembla, enjoiada. L'home li arreglava el vel o li	pentinava	el cabell negre i brillant —aquests detalls, però, se'm fan
comuna i un lavabo, aquest darrer ocupat, perquè hi ha la criadeta que es	pentina	davant l'espill. —Perdó... —fa, però no es retira, perquè ella li somriu.
la duia, es pot dir, cosida a les faldilles, i tant li servia per	pentinar	-la, per vestir-la, per acompanyar-la a Trissagi, com per dirigir la gran
sola, aquí! Antònia Veuràs, fillet, farà com totes: cap a	pentinar	el cànem o a cabdellar rodets. Ja n'aprendrà i, ben mirat, ¿què té que no
abstracta i estesa, una ratlla de costa oberta), vaig	pentinar	i refer els monyets amb què la Maria Bonet ens
els colls d'aleshores que es giren per no veure-les —Se'm	pentinen	les deu mil bruixes d'un record esgarrifat de pluja i
ni en feia cas. Altrament, Ernestina, reflexiona la teva situació i	pentina	't amb quatre esgarrapades. [(Sona la campaneta de la porta.)]
Ni a ella ni a mi no ens agrada la xocolata desfeta. Són ben bé ganes de	pentinar	el gat... En Cintet va agafar una xicra rient i va fer veure que bevia i
com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com xarol. Se'ls	pentinava	a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan
cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan no tenia pinta se'ls	pentinava	amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà
oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l'altra. Si no se'ls	pentinava	, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les
escanyat. I com que no em volia enrabiar, el vaig deixar sol. Em vaig	pentinar	i quan obria la porta per anar-me'n i li vaig dir que anava a buscar
les va pesar. Era un noi com en Pere, el cuiner, alt, amb els cabells ben	pentinats	i la cara una mica gravada de verola, no gaire. La meva senyora sempre
no em veia ningú m'olorava els braços i m'olorava els cabells quan em	pentinava	i no entenia com podia dur enganxada al nas aquella pudor, de colom i de
la mà pels cabells dues o tres vegades i va dir, no troben que va ben	pentinada	? I encara va dir que a la nit, quan era viva, es veu que s'havia trobat
els nens i me'n vaig anar volant a casa la senyora Enriqueta que ja es	pentinava	per ficar-se al llit. Vaig posar els nens davant el quadre de les
la senyora del cafeter de la cantonada? Es va asseure al menjador, es va	pentinar	els cabells enrera amb dos cops de mà i va mirar-me, i els ulls li reien i
que el meni. Tindrà el rostre de la terra que	pentineu	amb l'arada. I si té la cara groga, i si té la cara
la tia Paulina escoltava la cançó dels grills i de les talleretes. La	pentinaven	cada dia i la banyaven dos cops a l'any, amb el cosset tapat per una
i amb el comerç constant amb un xicot fresc, jove, ben musculat i ben	pentinat	, Maria Lluïsa es sentia més aplomada per caminar pel món, més satisfeta,
persona de referències era un oficial de l'aeronàutica dels més ben	pentinats	i dels més addictes a l'alcohol. Maria Lluïsa tingué un considerable
amb robes gracioses; el sol i l'aire li curtiren el front i les mans; es	pentinà	el cabell enrera com qualsevol dona de pagès; però s'abstingué de
Joanet s'acontenta amb una dama de mitja edat, petita com ell, molt ben	pentinada	i ufanosa; i de seguida, entre glop i glop, li conta que avui fa mig any
en les quals els membres de la meitat matrilineal del difunt es	pentinen	amb ocre vermell i s'apropen al cadàver, mentre que els de l'altra meitat
ocre vermell i s'apropen al cadàver, mentre que els de l'altra meitat es	pentinen	amb argila blanca i se'n mantenen allunyats. Els luvale utilitzen també
al districte de Forrest River, els membres de la generació del difunt es	pentinen	en blanc i negre i es mantenen allunyats del cadàver, mentre que els de
allunyats del cadàver, mentre que els de les altres generacions no es	pentinen	i s'hi apropen. A càrrega semàntica igual, per consegüent, l'oposició:
la Toneta 's quedá á treballar á casa. Se llevá dematinet, se rentá y	pentiná	, enfadantse varias vegadas ab la tossudería de certa mota de cabell que
prostituta. Però a la tarda, un cop fora l'apotecari, ella apareixia ben	pentinada	, amb la seva bruseta clara, es posava a planxar o a cosir al brancal del
millor, per mes que siga dret é igual; no 's renti may la cara, ni 's	pentini	, y posis la roba mes vella, mes estropellada y mes bruta que li vinga á
menjador vestit amb roba de treball del seu pare. No s'havia afaitat, es	pentinà	de qualsevol manera. Durant llarga estona, test com un tronc, es va
aquell dia es va triar un vestit de colors vius, es maquillà i es	pentinà	amb treballosa pulcritud. Buscà entre els seus records suposades reserves
poca cosa en conservava de la seva graciosa gallardia d'abans. Es	pentinava	amb els cabells aplanats i trossats a la nuca, portava vestits foscos i
al davant de la finestra, agafava d'amagat el seu mirallet i vinga	pentinar	-se els pocs cabells que li quedaven i fer-se la clenxa. Mirava al seu
atrapat el color de la terra. Més lluny hi havia a l'estaca una burra	pentinada	pels argelacs, coberta l'esquena amb una saca esfilagarsada. El gos que
de Fresnes. L'endemà rebia roba neta, roba d'abric, podia rentar-me i	pentinar	-me. L'alsacià havia tingut paraula. El més important és que ja no em
el brancatge! I el guarniment de les fulles verdes, que l'aura tot jugant	pentina	i despentina!" Silenci. Silenci en el cel, silenci en la terra. La Gran
Res de fullatges tendres abandonats al bon humor del vent, que els	pentina	i despentina com rosses cabelleres. Res d'aquell xerroteig sense fi del
i cançonera i el xiular del vent en la nit sense celístia, i núvols que	pentinen	l'esfilagarsada cabellera en els cims emboscats i en la punta de les
mourir! Moi!... Jules Laforgue Després de berenar la mare, ja ben	pentinada	i composta, va pendre el fill als braços, el pare agafà la clau i al
carrer, com a casa seva; si entra una tira de sol, s'hi estarrufen i s'hi	pentinen	; si passa un altre gat, sel miren i, si no és del seu braç, no
d'aquella inacabable vida! Com que tant sen hi donava de tot, eixia sense	pentinar	, i això de no pentinar-se, en un poble que tothom porta la clenxa llisa i
Com que tant sen hi donava de tot, eixia sense pentinar, i això de no	pentinar	-se, en un poble que tothom porta la clenxa llisa i modesta, com la Beata
no, si aquell vailetet de cara blanca i fina, de cabells ben tallats i	pentinats	, de davantal nou i planxat, de sabates polides i lluentes, se'ls mirava
tot... Deixà de cantar, deixà de riure, deixà de jugar... Quan volien	pentinar	-la, s'arrabassava amb fúria la pinteta que li subjectava els cabells i
i en els curts instants sobrers feia ganxet, regava les flors de l'hort,	pentinava	el gos d'aigües que li havia donat Donya Mència quan era petita; i a les

Pàgina 1 (de 18)

50 següents