Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

espaioses que la nostra Ítaca, on campen cabres per roques i a frec de	penya-segats	. La nostra illa, aspra i impròpia per a l'equitació, tal com ja ho va
que hi ha damunt de Cerdans: pregonesa impressionant, mar de faigs,	penya-segats	grisos i ocre. Al fons, les cases del Serrat de Cerdans i del Mataró,
fantasma, es dreça la blava silueta de l'illa de Morea; harmonia de	penya-segats	, de puntes diabòliques i d'espatlles arrodonides. Morea, estirada allà al
en les muntanyes de Raiatea la sagrada, i en la història del país aquests	penya-segats	i aquestes badies juguen un paper dels més forts. Malgrat això, Raiatea
de Fatu-Hiva, la més meridional de les illes Marqueses. Massa enorme, de	penya-segats	negres i de crestes imponents. Fatu-Hiva m'ha fet l'efecte de l'illa del
clapada de vinyes verdes, d'arbres molsuts i de casetes blanques.	Penya-segats	a tot arreu, terra no gaire rica que fa pensar en el litoral del sud
al ressol de la tarda; les cases dins el roc, com uns	penya-segats	abillats de façanes, i una aula d'encortar
de muntanya, la veta vermella dels roures; i al	penya-segat	de solana l'alzina escarneix l'erma costa. Roques de part i
per dintre, ni a passejar per les petites terrasses que s'obren damunt el	penya-segat	encara més directament —si bé menys amplament— que la de dalt, la de la
casa —en Joan Cullell— que tota la part inaccessible, cap avall, fins al	penya-segat	mateix —i tot plegat fa més de cent setanta metres a partir del nivell
fins al peu de la terrassa, al peu de l'estimball que baixa fins als	penya-segats	invisibles, a cent setanta metres a sota meu. La torre del far, les cales
l'or guardat: tan frisós va l'Adversari per aiguamolls,	penya-segats	, freus, timbes, i amb ales, cap o mans o peus avança,
que la feia accessible, una alta entrada; per tots els volts,	penya-segats	, suspesos i ascendents, impossible d'enfilar-s'hi.
un món de tenebra. Tenia la sensació d'haver abordat a les roques d'un	penya-segat	sense abordatge. Realment, cabeques i mussols no s'han de mirar de massa
de valls gegantines o a la formació de les cingleres més extenses de	penya-segats	terra endins. La selecció natural pot actuar només per la preservació i
de degradació. En la majoria dels casos, les marees només assoleixen els	penya-segats	durant un temps curt dos cops al dia, i les ones només els desgasten quan
molt poc o cap efecte en el desgast de les roques. Al final, la base del	penya-segat	queda soscavada; en cauen fragments enormes, i, per tal com aquests
o fang. Però, com és de freqüent de veure, al llarg de les bases dels	penya-segats	que es retiren, blocs arrodonits, tots ells coberts tupidament per
l'aigua els faci rodolar! A més a més, si resseguim qualsevol filera de	penya-segats	rocosos exposats a la degradació, durant unes quantes milles, trobarem
estat desgastades per les ones i que tenien les vores tallades formant	penya-segats	perpendiculars d'una alçària de mil o de dos mil peus; perquè els
si coneguéssim a quina velocitat la mar desgasta comunament una filera de	penya-segats	de qualsevol alçària determinada, podríem mesurar el temps requerit per
una noció vaga sobre el tema, podem assumir que la mar rosegaria els	penya-segats	de 500 peus d'alçada al ritme d'una polzada per segle. Això
una concessió molt massa reduïda, però fóra el mateix si assumíem que un	penya-segat	d'una iarda d'alçada era consumit al llarg de tota una línia de costa a
en les costes més exposades; si bé no dubto que la degradació d'un	penya-segat	majestuós seria més ràpida a causa de la ruptura dels fragments caiguts.
ordinàries, la denudació d'una polzada per segle en tota la longitud d'un	penya-segat	de 500 peus d'alçada seria una concessió àmplia. A aquest ritme
acció de les onades costaneres havia format les llargues cingleres dels	penya-segats	de terra endins i havia excavat les grans valls. La ment no pot copsar
trobem en l'escena més espectacular del pessebre. Un focus il·lumina el	penya-segat	, i a seixanta metres d'alçada veiem aparèixer l'àngel de l'Anunciata,
emmiralla la serenor del cel; al fons, vertical damunt l'areny, el	penya-segat	ingent, rost, tallat en dues parets bessones. La llum del sol, batent la
pestilent, un viarany s'aixeca del sorramoll i s'arrapa a les parets del	penya-segat	. De sobte, cara a la mar, com un escarn a la llum i a la vida,
significa afinitàriament un complex d'ona amb crestes altes, de	penya-segats	escarpats i arquitectura eriçada, és perquè disposem d'un amplificador
a la platja, no se n'enduu; colga llavors noves en els relleixos dels	penyasegats	, no els rosega amb estrall. Era pensant en aquells pobles que escrivia
la de més enllà de la foradada a cobert del llevant, protegida per un	penya-segat	, i fàcilment abordable en cas de tràngol. Demés, l'amplària del sorral
forma extraordinària; tenim presents les ermites penjades al caire d'un	penya-segat	, els encinglerats santuaris agombolats sovint per les boires. Com criden
com vulgui, per a suggerir-vos idees d'agilitats prodigioses. Veieu el	penya-segat	, els roquissos blaus, el desert, la fondària vertiginosa i l'ocellàs
d'una pedrera deserta, i, com qui no fa res, es situaren al caire del	penya-segat	on hi havia la soca morta d'una acàcia. Ja estava el xato lligat a
Taiarapú, amb les seves ferestes muntanyes, les valls estretes, i aquells	penya-segats	; ni Bora-Bora, amb la grandiosa rada de Vaitapée, i els seus cimals
braç de mar que s'endinsa en l'illa i la mig parteix. De cada cantó els	penya-segats	emergeixen del fons de l'aigua tranquil·la. Arribeu a sentir l'alenada
de can Juncosa. Aquesta s'estén en una explanada entre el riu i un	penya-segat	, que l'empara pel costat de ponent, on a les altures nien els esparvers,
i escenogràfic— que a trenc d'alba se n'anava a pintar sota l'imponent	penya-segat	del Castell del Rei, amb l'intent de sorprendre l'eixida del sol, a
a uns portixols o petits refugis arrecerats a l'espona d'un gran mur de	penya-segats	, i per ells cadascuna de les valls té la seva sortida a la mar i
s'aixecava en mig d'una placeta tallada damunt la roca viva del	penyasegat	que guaitava a la mar. L'alçària era enorme i en les profundors
altres. No pogué dormir en tota la nit. Les aigües, batent al peu del	penyasegat	esdevenien un cant voluptuosament dolorós damunt el qual es bressolaven
enllà ufanós. A banda i banda d'aquest braç estrany, la cinglera era un	penyasegat	inexpugnable i sota mateix de l'altíssim pedreny, enfilant-se pels
de galania insuperable. Mireu Tarragona com galeja dalt de la punta del	penya-segat	que tanca la sumptuosa regolfada de Salou! Mireu quin esplet de muntanyes
fred i ventós. Uns castells de núvols estarrufats surten del darrera dels	penya-segats	del Montsec i de tant en tant retruny el tro. El sol s'ha amagat i el
més precís. Sobre la mar immòbil, blanquinosa, de perla, els esculls, els	penya-segats	, tenen un color violeta. Els basalts acarminats es tornen d'un roig viu.
El corriol és una cinta blanca que fa unes giragonses dolces sobre el	penya-segat	que dóna al mar. Passant-hi, se sent la fortor d'alga i de fonoll marí.
planegen, somnolents, en l'aire espès. La boira puja de la mar, pels	penya-segats	, amb un impuls magnífic. Els torterols ascendeixen, de vegades, rodant
sobre la melodia del cel, del pujol i de la branca caiguda sobre els	penya-segats	de basalt i de granit. ...Torno a casa. A la vora del foc distreu molt de
brandons en les solemnes festes religioses dels dies dels aplecs. Dels	penya-segats	de la costa, pujava rítmicament la remor de les onades. Potser el mar

Pàgina 1 (d'11)

50 següents