Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la salven. Cada dificultat, cada nou patiment, li semblen noves	penyores	que atresora per a la seva alegria de després, per a quan tots dos junts
que no li són imputables, l'acull amb els braços oberts. Que en sigui	penyora	el nostre brindis! Tots recullen els vasos que l'individu de la safata ha
un altre cop tan sols i lliurar-te després com a una ofrena, no	penyora	, no mar, a l'oblit necessari on tants de cops t'he esperada." Pronunciar
cabells i que jo li vaig llevar per guardar-la com la més dolça de les	penyores	. Puc mostrar-la-hi si sent curiositat i un dia em ve a veure. Vostè es
Com li ha pogut arribar? Ho ignor. A la lletra, Marina em deixà com a	penyora	el seu amor i la mar que s'encarregaria d'enterrar-la. Vostè creurà que
provincià que vulgueu, el país era ja aleshores una promesa reeixida, una	penyora	d'una revifalla certa en el termini d'alguns decennis. La revolució que
Només una cosa que tu li proposes et dóna	penyora	que et voldrà despert. Coneix que és un somni
no obstant, trobar en els teus ulls un poc de febre, alguna cosa que fos	penyora	d'amor profà, diabòlic. Trigues massa a mirar-me; trigues massa a parlar,
el dia que ens en sabrem despullar. Aquestes són les	penyores	, Déu ens les vulgui servar, en memòria i recordança
marquès de los Vélez, mai no t'ho podrem pagar: la	penyora	que ens deixares ja no ens pot parlar més clar, els
de pobres, tan pobre, que ton ànima, la guardes com	penyora	al recer de les portes, amb la flaire dels ròssecs
-me amb el bon elm, de tanta valor, de Mon Marquès, i el retinc com a	penyora	..."] En un altre sirventès, on el trobador descriu amb ràpides i
que així cridava la meva amiga, que en arribar a Marsella amb aquella	penyora	de bruixeria al dit, ella sorgiria màgicament davant meu. Era a mitjan
I juguen a aquells jocs innocents dels pilarets, del gat i la rata, de	penyores	... I ballen. Aquests balls de Pasqua han degenerat, és clar. Abans els
el d'Amèrica s'emportà la que ens tocava i et va deixar a tu en	penyora	. Una aventura d'uns quants dies i tota una vida en orri... Cosme, què
Morgan. —I com va reaccionar Buffon? Darwin. —Pagant la	penyora	i escrivint una carta íntima en la qual deia textualment: "Comprenc que
no t'hauria vençut!: si ve que escolten aquesta veu,	penyora	la més viva d'esperança en perills i entre temences,
pel teu senyor, i aquí el meu fill em mostres,	penyora	benvolguda d'aquells gaudis que fruírem al Cel, llavors tan
no costant-li, transgredirà el precepte únic, l'única	penyora	de la seva obediència: i caurà ell i la infidel nissaga.
el vol per mirar entorn; en canvi, podia ser, fent-ne bon ús,	penyora	de la immortalitat. No pot comprendre ningú, llevat
a la muralla incommovible d'aquest nou Món, que és indefens,	penyora	de la Mort: des d'allà un camí molt ample cap a
ho desitja, sigui de Biar o de la contrada, sense que hom li imposi més	penyora	que la de disfressar-se. Si el motiu del ball és expressió d'alegria,
i amb la diferent gràcia que Déu i el diable els han donat, aquesta	penyora	característica. Tret del centre de La Valetta, on hi ha les famílies que
i d'amics que bé el meriten. En retinc, això sí, amb commós agraïment, la	penyora	d'afecte i d'amistat dels catalans de Mèxic. Escrit en èpoques diverses,
l'adoraràs." "Morella!" "Repeteixo que em moro. Però dins mi hi ha una	penyora	d'aquella afecció —ah, que poca!— que tu has sentida per mi, Morella. I
escriu (Pierre Loti); l'emissió de la narració emigra, com en el joc de	penyores	, de Viaud a Pierre Loti, de Pierre Loti a Loti, després a Loti disfressat
cròniques; ni l'efusió d'aquesta sang en la guillotina. Més eficaç	penyora	d'equilibri pacificador és la presidència reial d'una lliure federació de
de l'habitació en nosaltres d'un intercessor que Déu escolta i que és la	penyora	—les arres— de la nostra herència de fills de Déu; espiritualitat que,
desplegaran els ametllers les grans banderes blanques i rosades, nunci i	penyora	d'estar-se amanint a posar-se en camí. Parlaran després de la seva
a l'home afirmació de vida, testimoni de la seva permanència, promesa i	penyora	d'una seva futura, universal renovació. Sota la neu que no parava de
faç, experta en amagar les idees i els sentiments íntims, no em donà	penyora	, ni tampoc me la donaren els mots de la resposta, pronunciats amb tant de
de l'avenir, la nova amor es manifestà amb petits objectes de regal,	penyores	delitoses de la simpatia a cada cop més intensa. Primerament va ésser el
però els qui han petjat el camí que hi mena ens han deixat sovint	penyores	del seu esforç prou eloqüents perquè cerqui d'exposar-les a la vostra
acord, fraternalment, "la llibertat i la igualtat de drets completes,	penyora	de la veritable cultura". D'aquesta manera, els obrers crearan a tot el
cendra enemiga serà com un record gris, i lluiràs la	penyora	del teu i el nostre destí. La falla gran D'antic et
el destí moridor de Folguera, ens en resta —conhort de la distància i	penyora	del retrobament— el Silenci (no la fugissera fluïdesa musical de
al jutge. I aquest sentencià: —El veterinari no cal pas que pagui	penyora	. Si el malalt no hagués estat un ase, no li hauria demanat consell.
a ell així com un exactor; no posareu usura damunt ell." "Si prens en	penyora	el mantell de ton proïsme, abans de pondre's el sol l'hi tornaràs. Car
a banda? Diu: —Que els set anyells pendràs de la meva mà, que em sien de	penyora	com jo he cavat aquest pou. Per ço s'anomena aquell lloc Bersabee, per
me? li demana ella. Diu: —T'enviaré un cabrit del bestiar. —Si em daves	penyora	, fa ella, fins que m'ho trametis. Diu: —Quina penyora et daría? —Ton
. —Si em daves penyora, fa ella, fins que m'ho trametis. Diu: —Quina	penyora	et daría? —Ton segell, respòn ella, i el teu cordó i el bordó de les mans
trameté el cabrit per la mà del séu amic l'Odol·lamita, que prengués la	penyora	de la mà de la dòna. Mes ja no l'hi trobà. Demanà, allavors, als hòmens
convençut de portar cap a Amèrica o Austràlia un veritable tresor, una	penyora	digna d'un museu. L'antiquari es frega les mans i riu per sota el nas.
ja. Havia triomfat abans de la lluita; i el vessament de sang ha estat la	penyora	mortal perquè els incrèduls veiessin i palpessin la virior sempre
amb vel·leïtats complaents per a França, volem comprendre la França, la	penyora	mortal de la sang. Teníem la penyora immortal de la victòria. No cercàvem
volem comprendre la França, la penyora mortal de la sang. Teníem la	penyora	immortal de la victòria. No cercàvem els documents: cercàvem la vida. I
mateixa de França. Com el poble, amb el poble i dins el poble. És la	penyora	immortal que, a desgrat de tots els contradictors, ens duu la fermança de
del recorregut previst comporta la pèrdua de la partida i el pagament de	penyora	. Josep Bataller Calderon, al seu llibre /Els jocs dels xiquets al
Calia aprofitar aqueixa ocasió excepcional. Ofrenar al visitant una	penyora	de majors intimitats i potser d'un amor ardent i definitiu. De sobte,
li deguin mai res; en la qual cosa assegura i dóna la garantia i la	penyora	de la imparcialitat que havem de tenir tots els historiadors, perquè si

Pàgina 1 (de 15)

50 següents