×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb penyorar |
Freqüència total: 46 |
CTILC1 |
el cristall barroer de la seva feresta virtut. Però un dia que l'havien | penyorada | perquè no dava el pes, tant i tant va barallar-se amb el mostassà que li | a examinar aquesta llibreta. Si es comprova algun mancament, l'amo és | penyorat | sense cap consideració. Ja ho deia jo a l'Andreu: "Però si aquestes | unes caixes de fusta, a la qual cosa s'oposà el Gremi de Fusters que li | penyorà | les caixes i acudí a l'Audiència en protesta de la pretesa infracció. El | l'Audiència fallava que els fusters tornessin les caixes que havien | penyorat | , però aquests no degueren acatar la sentència ja que el 18 de | Fusters perquè li siguin retornades les eines que els prohoms li havien | penyorat | i se li paguin els jornals que per falta de dites eines no ha pogut | del 1644 mestre Rovira estava treballant un sagrari que li fou | penyorat | pels prohoms del gremi de fusters, al·legant que contravenia les seves | havia pres a jornal. El fet fou descobert pels prohoms fusters els quals | penyoraren | a Rovira incautant-se-li del sagrari que, per no passar per l'escala | s'hagué de baixar pel porxo amb una corriola. Per aquell temps havien | penyorat | altres escultors, com Joan Roig i Miquel Pradell, per dos sagraris que | obtingueren una reial Provisió mantenint la Confraria en el dret de | penyorar | els escultors que fessin feina de pla i manant als escultors que | de desembre del 1612, el revenedor de llibres Joan Molner és | penyorat | pels cònsols de la Confraria perquè venia llibres a l'encant públic de la | Torras acceptà i prometé complir i executar-ho tot, segons traça i pacte, | penyorant | tots els seus béns per la seguretat del compromís. Fou Torras, doncs, qui | la sortida dels vaixells; si aquests, però, s'obstinaven a partir, eren | penyorats | . Les autoritats marítimes, vedaven, sota l'amenaça de penyores greus, que | a les esglésies" (!) perquè a més de perdre el gos serien | penyorats | amb 10 lliures. A les dues de la tarda del Dijous sant d'aquell | l'any 1789, el Comandant general Comte de Lacy va ordenar que es | penyorés | els carnissers que admetessin presents de qui els comprés carn com també | com a pastissers ja feien pa i el venien d'amagat, exposant-se a ésser | penyorats | i perdre el pa, en virtut de la nova ordre va cessar la clandestinitat. | acte implica un treball tan acurat que a l'Índia s'han vist obligats a | penyorar | els tècnics encarregats de la classificació per a castigar els seus | Aquí, Plató, atenencs, i Critó i Critòbul i Apol·lodor m'inviten a | penyorar | -me en trenta mines, que ells ne responen. Me penyor doncs an aquesta | m'inviten a penyorar-me en trenta mines, que ells ne responen. Me | penyor | doncs an aquesta quantitat, i les garanties que us present me semblen | feren amb Jesús, no ho saberen mai ésser. Aquests poetes nostres, s'han | penyorat | l'espasa pel bastó de passeig, lliberaran un dia Catalunya amb una | l'escrivà anotava els noms dels consellers absents, i aquests eren | penyorats | amb cinc sous de penalitat. Si algú no pagava la penyora, | i d'aplicar totes les altres coses contingudes en les ordenances, com | penyorar | qui no les observés. Ens plau fer un recull d'aquelles ordenances del | bàndol manant que tots els gossos a l'entrada-fosc estiguessin tancats, | penyorant | amb cinc duros les infraccions; i com l'arreplegar-los a l'hora resultava | jura també el comte fer-la si pot després, amb tal que se li lliurin o | penyorin | les peces damunt dites. El comte ajudarà el nou bisbe en la possessió del | públiques, o aquell qui l'abat delegui. Bernat no podia vendre ni | penyorar | ni prendre altre senyor que l'abat de Sant Cugat. Un altre aspecte | els pervinguin paguin com tothom; i que puguin ésser constrets a pagar i | penyorats | . De vegades qui es resistia a pagar o contribuir al·legava motius que | factures falses, com també els contraventors d'aquestes disposicions serà | penyorat | amb 500 pessetes la primera vegada i amb l'incautació del negoci | lletra ens recorda les seves preocupacions econòmiques, car ha tingut de | penyorar | les joies de la seva mare i ha ordenat a Espanya de vendre les seves | sembla que li caurà molt bé un cop a l'escenari... —No em cové, doncs. Em | penyorarien | . * * * [9] —Com t'ho fas per guanyar sempre, Lulú? —No | de l'orella hi he arribat amb l'amor humit de serení. | Penyora | aquest joc, duré, demà al matí, braçalets de petons a cada | entre elles les cinc primeres que signaven la petició, foren detingudes i | penyorades | . Aleshores, importa poc que la conversa entre el ministre i el seu | la graduació de la llet que expendeixen en aquesta per a evitar d'ésser | penyorats | . Sessió del dia 19. S'acordà: Aprovar l'acta de la sessió | historia, i que l'Ajuntament l'apoiés sense molt gasto, | penyorant | amb una ofrena al millor historiador que sortís en tot el | los municipals y la comandancia; y que vinguin los regidors y 'ls cabos á | penyorar | las faltas, qu' en Felix no deixa á l' estimat de casa encara que 'm | caps haguessen sigut tallats ab lo filferro de partir savó, fossen | penyorats | ab doble paga los qui intentessin tornarvósels á juntar. ¡Senyor! me | —buenu ¿y no hi ha hagut res més? —¿Qué diu?... que m' ha | panyorat | : ves lo que hi ha hagut. —Corrent: á las dotze á l' alcaldía. —¡ | salvantse d' un que 'ls caballs ja se li venen á sobre, volguentlos | penyorar | á tots, y no sapiguent per quin comensar, renya als cotxeros que ab lo | —¡Y ara! —Ja está dit; no 'm llevo. —Si t' entench que 'm | penyorin | ... —Es que no va de broma, ja ho he dit dos cops; me quedo á jeure | lo barba de veu robusta, serio, pausat, orgullós y altiu, que sembla que | penyori | á tothom, encara no 's posa á parlar en castellá. Lo jove, | com lo meu. Quan se 'n van al llit li deuhen fer l' ullet perque no 'ls | penyori | l' endemá. —Si lo president me dona llicencia diré quatre paraulas al | que després, á la callada, prengués igual quantitat hipotecant la finca, | penyorant | valors, si tant calía. Aixís, lluny de perdre, encara guanyava en | maldat seria gran i no tindrien fi les teves culpes? | Penyoraves | sense motiu els teus germans i arrabassaves els vestits dels | el ramat i el pasturen, emmenen l'ase dels orfes. | Penyoren | el bou de la vídua, empenyen els pobres fora del camí, | per manca d'aixopluc, (ratzien de la mamella l'orfe i | penyoren | l'infant del miserable.) circulen nus, sense vestit. | de polleguera. D'ací que el govern torna a suspendre conferències i a | penyorar | gent i periòdics. «Destino» d'aquesta setmana publica a la | tu li has donat poemes i has intercanviat amb ella | penyores | amoroses. Tu has cantat a la seva finestra al clar de lluna, | que s'havien absentat per no prestar fidelitat i homenatge foren | penyorats | , però finalment aconseguiren que l'alienació fos revocada pel rei. |
|