Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

rere els vidres entelats amb soldadets de plom sobre la taula i	pepes	de porcellana i rulls com seda, assegudes a la sala de muñecas...
pits prominents i toaletes vistoses, era a la senectut una caricatura de	pepa	fràgil. Els anys, que no perdonen, engoliren els seus encisos adiposos.
uns quants acords sudafricans i prou; afirmava que Strawinsky era una "	pepa	", i tolerava només una mica de Schömberg. No usava cap mena de vestit
Només sap enraonar de viratges. Això per les teves cosines, que són unes	pepes	del volant, però tu, no sé pas què hi veus... —Trobo que em tractes molt
encens i un lleopard endormiscat voltaven les carns i la cara de la	pepa	cartona de la dona de Putifar, majordom de faraons. Enfront d'ella, el
bramaven, miolaven, lladraven, piulaven, hi seia el mostrari de les	pepes	, l'habitual parada de nenes, amb la bossa de ràfia, de pell, al costat,
pits abultats i tualetes vistoses, era en la senectut una caricatura de	pepa	fràgil. Els anys, que no perdonen, s'engoliren els seus encisos adiposos.
africans i pells roges cofats amb plomes, de xinesos de llarga cua, de	pepes	amb camisa i gorra de dormir, de dides i de cuiners, i també de dimonis
els automatitza i enrigideix. Elles juguen a alta societat de teatre,	pepes	grotesques als meus ulls. Ells fan visites quiquiriqueres, molt més
vermelles, plantades admirablement sobre la terra, amb una tendència a la	pepa	, que sempre porten les faldilles una mica més curtes del que són en
que les condemna ineluctablement a la destrucció. Aquestes nines,	pepes	, bledes, pretensioses; aquests cavalls de cartó amb la pota davantera
a mi les novetats. A més, tinc un protegit gandul que sap fabricar "	pepes	" de cartó. Us associaré i mirarem de fer que tot us rutlli com cal.
se'l veu de casa bona, crec que es diu de Ruscadella..." "Quina	pepa	", pensa en Lluís. —Picó —el metge crida perquè el senti bé des del cap de
rastelleres i més rastelleres d'aquelles inefables criatures anomenades "	pepas	", que vestien camisa blanca senzilla i calçaven "polacres", i que a
a la Riera d'aquest nom. Hom hi venia joguines dites de capser (cartó), "	pepes	", ninots i brilladors, una mena de xiulets de vidre decorats amb papers
ran del portal d'una botiga on venien joguines: cavalls de cartó, i	pepes	rosses, i camions de bombers amb rodes de llauna tots carregats
de bijuteria ínfima i fins joguines barates: nines de cel·luloide i	pepes	de cartó, per exemple. D'això vivien els Martí. Les notícies arribaven a
el taulell de les begudes i un enfilall de nines de cel·luloide i de	pepes	de cartó, menjades pel vent de sorra del desert. En Pere Martí tornava a
la cuina i ajudà en Jordi a entrar la màquina de cosir, les nines i les	pepes	, els coves de patates, el taulell i els tamborets, els barrilets de
el cuiro d'una maleta vella. En Jordi li presentà l'enfilall de nines i	pepes	. El negre tenia dificultats per comptar els diners que portava en relació
tots. En Jordi li va fer el compte de la vella: n'hi quedaven per tres	pepes	, després de pagar els dos bubús i els tres conyacs. ¡El
pressa! En Sambà ja té els bubús cosits. Jordi, té, embolica les	pepes	. ¡Eh!, amic... Sacsejava el client, que no es movia, abaltit damunt les
sé si el Níger. La Marthe s'oferí a posar-me-la, a canvi de sis	pepes	que volia bescanviar al poblat negre amb un parell de pollastres. M'ho va
Jordi i la Monique tragueren les peces a fora, espolsaren les nines i les	pepes	i començaren a traginar caixes de begudes al taulell. Als altres
l'Anna Borobia, que des de la mort del fill Bernat tenia un aspecte de	pepa	pansida, despintada, li portava el dinar sense obrir boca. Tancat amb
era exposat el gènere que sortejaven: olles d'alumini, ampolles d'anís,	pepes	de cartró, despertadors, bosses de caramels, cérvols de porcellana,
vestits, de llibres i estris de tota mena que eren la seva història —una	pepa	de cartró, camallarga i pèl-rossa de vermell d'ou, un trinxet de pagès de
de calor, s' estimarán més anar a posar es cuiro en remuy y ¡viva la	pepa	! Are ja no sols no tench enveja a ningú, sino qu' ademés de
a les quals, a la nostra terra, hom ha donat noms propis tal com el de	Pepes	les que tenen cap, braços i mans, cames i peus de cartró, pintades amb
nostra eren més estimades eren les de cartró, conegudes amb el nom de "	pepes	". Eren totes emmotllades, amb perruca i botines fins a mitja cama,
envernissada i n'hi havia que feien un metre, o més, d'alçària. Aquestes	pepes	eren genuïnament catalanes. A Gràcia n'hi havia manufactures i també van
Les nines de fusta tallada perduraven encara en l'època de les nines "	pepes	", que vingueren després. Aquestes nines eren fetes al torn, per bé que
saber on posava l'esguard, madame Grillon va mirar instintivament unes	pepes	penjades a tot el llarg de la vela de la parada de joguines. Ara, la seva
que per cridar la gent surt d'una barraca propera. L'atenció d'aquella	pepa	, la té abstreta mentre monsieur Grillon, en l'espera, treu foc pels
expressió alegre, joiosa, li diu, somrient: "Té, vet ací una d'aquelles	pepes	que jo tenia quan era xica: te'n recordes, mon
a dir-me, bo i desfent el paquet: "Mireu, no és una cosa curiosa aquesta	pepa	...?" I madame diu alhora: "Quan jo era una mosseta, si n'havia
vaig córrer vers la Foire au Jambon per si hi trobava una	pepa	com la que ells havien comprat. Vaig comprar-la. I de retorn al pensionat
cambreta, jo reflexionava, pensava en madame i monsieur Grillon i en la	pepa	llur; que aquella nina i ningú més els podia retornar a la bonança. I és
una nina moderna de mare de Déu o de santa seria una irreverència. Una	pepa	Els nostres avis que visqueren en el cor de la Barcelona vella ens
de la Barcelona de vers el 1870, quan no mancaven les nines-	pepes	a la fira de Sant Joan. Una nina oblidada Des de feia molts anys, una
pertany a la família de nines benestants ni tampoc a la de les senzilles	pepes	de cartró. Aquesta nina, amb el cap i el bust de cera, ulls de vidre i
Però allò que corprenia més a les nenes era aquell bé de Déu de	pepes	, grans, de més d'un metre, mitjanes i petites, que gairebé totes anaven
Si pogués disposar de la meva llibertat, et faria una casa tota plena de	pepes	com mai no n'has tenguda cap. A l'hivern, quan el fred llepa els ossos,
pallassos als quals es dóna corda i comencen a fer bots i cabrioles, i	pepes	estantisses, amb perruques d'un ros passat de moda, que diuen "mamà"
anys! Amb els meus ulls he vist nines de poca edat jugant a maretes amb	pepes	de pedaç, i el punt de tendresa de llurs cares i l'habilitat amorosa de
Per què? Maria: La meva mare es creu que sóc una	pepa	. Cristina: Ja veus tu. Maria: Doncs és així. No tinc ni
i enderrocs. Ací i enllà, vaixelles trencades, joguines mortes... Una	pepa	escapçada, un cavall de fusta fitorat de metralla, un bressol que els
Per la calor i perquè em feia massa evident. El cabell mal tenyit de les	pepes	revingudes era patètic a la claror del dia, però el cistell d'anar a
que no sap merèixer una confiança, és, com t'ho diria?, una espècie de	pepa	de suro i sempre neda pels racons d'aquest casal. Basti dir-te una cosa:
que, ben mirat, no em convé gaire, aquesta oferta. I la soprano, una	pepa	, és, una debutant, a casa seva la deuen conèixer, i prou.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents