Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
però C 258114 oc.
però M 51 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb però Freqüència total:  258165 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

aquest mar tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic Arístocles, però no sóc, és evident, Plató", va començar el vell. "Encara que no
admirador no li ha arribat a la que somnia, il·lús, suavíssima pell. Però és d'una banda tossut i, de l'altra, del tot inepte per a qualsevol altre
no continuï, perquè s'adoni d'un cop que la finestra només és verda. Però el titellaire, que no ha entrebancat ni entrebancarà mai el camí de
fóra l'aigua, i mira, doncs, si som assenyats de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a
el Caos i Gea es barallaven sense pausa. El també primordial però més tardà Eros es va encarregar de bona fe del matrimoni, va dominar de
ha res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la o definir-les és un esforç tan per sobre de la meva raó, que la
en alguna de les illes dels Benaurats. Zeus va quedar, doncs, l'amo, però de primer va haver de seguir una dura i llarga guerra, la Titanomàquia.
i terrible temptativa de Tifó, va imposar el seu poder per sempre. Però l'univers era massa gran, i Zeus va repartir la seva administració, amb
tro i es varen sotmetre. Cap dels tres germans no va perdre mai del tot, però, les característiques monstruoses de la seva comuna gènesi. De Posidó,
de les menges, que hem esmentat, era almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al seu davant. Goya, en canvi, reproduïa Cronos,
i cega per als pobres homes, inexorable, sense sentiments i impassible, però imparcial, i que aquesta divinitat era per a ells la llei, que en
i manipulat pel seu sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la
És corrent per a tothom de no saber del cert qui és el seu pare, però ens és ben singular i fins vexatori ignorar el nostre origen matern, a
Provenim potser de l'olímpic i de Themis?", va dir Clotho, sense deixar, però, el fus i de feinejar. Parlava tan sols per matar una mica l'estona,
Justícia i amb la Pau, aquestes darreres més bonics somnis que realitats. Però no podem formular-li cap retret i no li discutim la seva bona fe. Themis
altre, o tots dos, els mosseguen, si s'hi posen a tret. No ens acarnissem, però, amb els imbècils. De primer, perquè cal respectar la llibertat del
No sabem com s'ho fa per acomplir unes comeses tan diverses. El cert és, però, que mai no s'asseu. Suposem, doncs, que vetlla, que a penes dorm, a
a diccionaris, que es confegiran després en el paper, segons unes rares però nècies lleis de pacients, inintel·ligibles, dolentes, corcades, efímeres
homes plegats. Per tant, era un perill i una grossa desgràcia. De jove, però, era bonica, i ens imaginem que amagava la seva enorme pedanteria amb un
de nyeu-nyeu. "M'atribola", es va confessar la víctima. "La desaré." Però no trobava on. Després de regirar sense èxit tots els indrets, Zeus es va
entranyes, en un lloc espès i molsut." I ho va realitzar a l'acte. Però d'allí estant li arribava encara la veu somorta dels consells de Metis i,
Zeus. I es pegava amb tanta força el crani, que se li va esberlar: just, però, perquè en sortís Atena, revestida de totes les armes. "Pare, pots estar
Clos de seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi reposar. Però al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no torbaràs el meu descans, en
ni t'hagis de penedir amb excés de les rauxes del teu tarannà. Però el corcó de Metis no et rosegarà més, t'ho asseguro." I Atena va callar,
on regno per una limitada adjudicació del meu germà Zeus, més jove però més poderós que jo, m'adono de tant en tant de les riqueses metàl·liques
de les riqueses metàl·liques i de les altres minerals, per a mi inútils però tan cares als homes", mormolava el pensament de Plutó. "Venes d'or, de
diversos: maragdes, robins, ametistes, topazis, safirs. Jo els confonc, però Persèfone els destria amb una ullada. Els mortals aprecien també el
me'n vaig enamorar i en un moment l'arrabassava i me l'enduia aquí. Però em va sobrar temps per contemplar flors, sembrats, herbes, boscos. I vaig
d'un altre Perítous? Lamento molt, com a escarceller, que em fugís, però lamento doblement que no realitzés el seu insensat projecte, perquè ja
de debò. Vaig permetre també que Orfeu sortís dels meus dominis, però hi torna a ser, en destrossar-lo les mènades. I saludem ara els jutges,
zenitals —no costa gens de parlar i de parlar-se amb pulcra propietat—, però mai no he comprès com harmonitzava sense dany, amb viu plaer, les seves
una tercera part de l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps, però, quan retornes, cada cop m'ets més llunyana i estranya, gairebé una
preu, que els innocents tothora han de pagar. Ho lamento fins al plor, però l'edat em pesa, m'afeixuga, i no m'és tampoc lícit, ni si procurava
va ser amant d'Afrodita i va trobar la mort en els ullals d'un senglar. Però una defunció transitòria. A la primavera tornava del regne de les ombres
Lluny de l'estimadora, el jove hauria descansat i s'hauria envigorit, però en la tenebra Persèfone el reclamava. L'una i l'altra, la fal·lera de
que durarà mil·lenaris. Per nosaltres, t'hi passaries tota l'eternitat, però sembla que a la fi un heroi t'alliberarà", comentaven, malagradosos,
poblat d'irracionals. D'una manera o d'una altra, tots participem, però, en la sort de Sísif, que no es va pas descoratjar. Nosaltres, els homes,
com s'estilava en aquell temps. En contraure matrimoni, no va complir, però, el que havia promès, i Dioneu es va indignar fins al roig roent i va
atènyer sense trigança l'indret que preferim, en el camí de les Gorgones. Però l'ull i la dent ja han lliscat de mà en mà, una volta sencera, i de nou
perennitat de pedra, coneixeràs com és de dura, sempre, apresa de cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al judici crític de cap mestre,
pedra. D'aquí va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra." Ignoro, però, a hores d'ara, el desvergonyit inventor de l'exclamativa sentència que
melodia i a la dolcesa de les seves cançons, a les orelles humanes. Res, però, de més perillós. Qui les escolta oblida deures, família, pàtria, tota
cosa augmenta, si és possible, l'esglai que desvetlla el seu aspecte. Però encara t'afegiré una lliçó més espantosa, solemnial i greu: no tan sols
"Ja saps que hi ha un port, a la nostra illa d'Ítaca, consagrat a ell. Però res no el calma: defuig-lo. És el pare dels monstres marins i d'alguns
és Keto, de la qual, a pesar de la meva vellesa, no tinc cap idea clara, però els seus trets ultrapassen sens dubte tota descripció del que hi hagi
últimes i de les anteriors. Forkys compta de segur amb més descendència, però a la meva edat la memòria flaqueja, i altrament em sembla que, si
bonica, dolça, submisa, callada i neta. Desitjo que la Ker et trigui, però la teva dona, per excel·lent que la imaginis, et farà delejar, tard o
terra més bona sinó perquè és el teu únic veritable país. Sigues pobre, però no miserable. Treballa a mar, quan la contemplis de debò serena. I no
somrient funàmbul del perillosíssim escarn o un vulgar i covard adulador. Però no ens és lícit de judicar Zeus i les seves lleis ni tampoc el seu
Euforió. "Notos ens arriba del sud. És humit i massa càlid a estones, però en principi no és de témer, com tampoc Euros, que bufa des de llevant,

  Pàgina 1 (de 5164) 50 següents »