Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Ell se sent envaït per una glopada de nàusea i, sense girar-se,	perboca	al seu davant, contra les lloses humides. S'eixuga tot seguit els llavis
Tot el Cel va aparèixer de seguida de flames,	perbocades	per les màquines de rogall cavernós, i llur estrèpit
de fred; cinc o sis més i ja feia un soroll de gorja com si anés a	perbocar	... ja arriba... ja és aquí. I un doll d'aigua com el braç salta al
ple de comestibles, una coixinera amb el pa i tam... tam... tam... anirà	perbocant	tota la feina feta i sortirà tot, tot i una mica més encara d'alguna cosa
El que és ben cert que mai la calúmnia ni la maledicència van ésser	perbocades	en la seva paraula. Així com era inofensiu en les seves medicines, també
dels altres sense suc ni bruc, veiam si així el feia passar més llis.	Perboco	aquell mal reglot que m'enllordava els dintres, i a l'acte aixeco els
calma, així anirà millor. Si té una bala al ventre no pot beure. No ha	perbocat	: bon senyal. Li posem l'anca al nu. És un munt de carn picada, amb
aquestes porqueries de la carrera, dels estudis, del sou, etc.... em fa	perbocar	només de pensar-hi; és la murga de sempre, és repugnant. No trobo res,
l'obús cau en la trinxera. Al matí alguns reclutes fan una cara verda i	perboquen	. Són massa inexperts, encara. A poc a poc va filtrant-se una fastigosa
—Ho han dit molts això, però un cop allí ningú no ho aguanta. M'operen, i	perboco	dos dies seguits. Els meus ossos no es volen soldar, segons diu el
noiet de dotze anys fent crits esgarrifosos, va llençar-se a terra i va	perbocar	una glopada de sang. Tota la tribu, formada per quaranta o cinquanta
vingués, si devia despatxar llet a la plaça del Pi? Jo sentia ganes de	perbocar	. Mil vegades les mòmies! Perfectament seques, sense ni memòria d'aquesta
del Dret Penal? "Proposicions deshonestes"... —Em fas venir ganes de	perbocar	. —Seria meravellós! Tenir el do de fer perbocar... Et diré més: això és
—Em fas venir ganes de perbocar. —Seria meravellós! Tenir el do de fer	perbocar	... Et diré més: això és el que m'atreia de la carlana. És molt
si hagués ingerit una vianda passada, que et fa nosa a dins fins que la	perboques	. El practicant ve a veure'm alguna vegada. Una tarda sèiem en aquella
porto a dins una vianda passada. Em pesa a l'estómac; però ¿on es	perboquen	aquests romanços? ¿Pots confessar-me, tu? Movia el cap amb gravetat: —No
volant. Quan les abelles surten per collir pol·len i nèctar (que després	perboquen	en forma de mel) acompleixen l'important tasca de pol·linitzar les flors
i no em podia moure, perquè els moviments em tornaren feixucs. Els vaig	perbocar	damunt. El que tenia la cella dreta arrufava el nas i estrenyia les
definitivament, cap dret al teu cel, haguessis tengut la voluntat de	perbocar	tot quant et feia nosa. Te vaig enterrar al costat d'una roca, Estel,
de desset anys i dos homes grans. Estan estirats amb els ulls clucs i	perboquen	sense moure's. Els de més aprop es fan enfora, remuguen, l'oi els farà
la presa ab sos ossos y pell. Al cap de poch, y en forma de pilota	perboca	els ossos y la pell dels animals devorats. Donchs bé: algúns ornitólechs
En veure-la, li entraren a Sa Majestat uns ois insuportables i ganes de	perbocar	. —Crideu de seguida el sobrecoc i que aquest faça que es presente davant
amb terrible fressa l'aigua salada del mar. Doncs sempre que la	perbocava	, xarbotava tota ella com una cassola en molt foc, amb pregon
la nit, com uns homes, fins que perdem l'esma i fem cap sota la taula	perbocant	!... La qüestió és no pensar! [(Els serveix i amb un gest els atrau cap a
s'aixeca, amb les mans tapant-se la boca. Corre cap a la barana, cec.	Perboca	.)] Júlia: Sebastià! [(Se li acosta.)] Et trobes malament? [
la Sixta. Tenia la cara esbarrellada i encara li vingueren més ganes de	perbocar	, però res, només treia bil·lis. Has menjat alguna cosa que t'ha fet mal?
és un horror de sentir com xucla l'aigua salada: sempre que la	perboca	, talment en gran foc la caldera, bull tota ella, amb murmuri
Un jove isqué del Puma d'Or, club de paret mitgera amb el Paradís, i	perbocà	en el xassis d'un Golf color negre lluent. L'auxilià una
una empleada tot oferint-li una schweppes que el jove refusà.	Perbocà	de nou i a continuació s'encengué un cigarret. La dona, marassa, insistí
És... una herba que fa avortar les vaques. Ara ja està bé. L'he feta	perbocar	. —Deixe passar el temps. Que hi hauria comentaris, vostè i jo ja ho
pels sants i pel diable, que no l'atonyinessin més, que vomitaria, i	perbocà	fel després d'un patac al fetge. I sobretot, per totes les glòries
Ell en tenia necessitat, jo el veia amb més que ganes d'alleugerir-se	perbocant	allò que duia dedins, i a vegades jo mateixa procurava que es produïssin
és fel d'àspids en el seu interior; ha engolit riquesa, i ha de	perbocar	-la, Déu la hi expulsa del ventre. Ha xuclat el verí
d'escuma com si l'illa, en ser premuda per la ventada, es veiés forçada a	perbocar	tota quanta mar havia anat esponjant al llarg dels segles. Va seguir
i debolien els béns del comú... Baixaven i hom les podia veure	perbocant	per les cabines els licors adulterats... I això, pensar en quin
estirat una estona. Però no li havia valgut: al final li havia tocat	perbocar	. No va matar l'animal i quan havia arribat el sogre s'havia excusat com
dormia, deixat anar de ventre. Sigui perquè sa ferum des seu cos em feia	perbocar	, sigui perquè tenia pressa a enllestir aquell acte, vaig errar es lloc
l'olor de reclosit, d'humitat i excrements i li vingueren ganes de	perbocar	. A les palpentes començà a moure's i, mentre tractava d'identificar les
que els budells, atemorits, li fessin la mala passada d'obligar-lo a	perbocar	contínuament, omplint el poal de defecacions d'una ferum fastigosa.
que els altres, que ben segur, en les seves cel·les, igual que ell, han	perbocat	i anat de ventre sense aturai, amb el cor a tota, amb aufegons i ensurts
a les latrines. Hi arriba just a temps, li ha anat d'un pèl que no	perboqués	davant dels armaris del cadastre. La galeria on es troben els excusats
i vaig veure com es posava les mans al cap, i més tard Shi Tong va	perbocar	dolorosament per la finestra. «No sé on sóc...», em va dir, esblaimat, i
La barana, frontera d'estimballs reveladors,	perboca	els rests de cases, bressols erts de la terra que grata els
França endins, França per aquí i França per allà, que fàcilment faria	perbocar	de tant conèixer-ne de memòria els paisatges i els cels. És la meva
t'ha amollat n'Agustí amb cara de prunes agres. Tu li has xisclat que ho	perbocàs	d'una puta vegada. «És un chapero negre.» Tots dos estaven en dues ucis i
Quan arribares al replà de l'ascensor, veieres que la correspondència	perbocava	per la bústia. Mentre pujaves al setè pis t'alegrares perquè hi havia la
ell, l'home de la teva germana petita Aina, qui t'aguantava el cap quan	perbocaves	al peu d'un fasser del passeig de Sagrera mentre et pensaves que faries
anaves de gambirot. En Klaus et feia de bastó cap a la balustrada. Mentre	perbocaves	, senties n'Aina que deia a n'Ilse: «Jo tenc consciència de formar part
lliure —pugi al pi o vagi al llac, se la peli o bé	perboqui	—. No li consentirem mai, si no vol pagar el peatge.
amb una corda més greixosa que ell mateix, que fa	perbocar	les bèsties. Els fonògrafs dels anys vint just serveixen

Pàgina 1 (de 2)

50 següents