×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb percaçar |
Freqüència total: 113 |
CTILC1 |
la dona! àmfora blana de la voluptat. Infants frenètics, | percacem | el gaudi i plorarem de ràbia si ens deturen en la | les anques de les cavalleries. Giren, ertes, les orelles dels animals | percaçant | crits i destriant les ordres dels renecs, i els ròssecs ratllen la | que no serà oblidat, amb la seva Fantasma eternament | percaçada | per una munior que no la pot agafar, a través d'un | afamats i proclamà els mercaders pilans del temple. No: el que volíeu i | percaçàveu | era la permanència de la vostra iniquitat, poder guarnir ostentosament | reeixir-hi, però. El guia estava astorat, perdut. S'escamallava, gairebé, | percaçant | -nos coses extraordinàries, i exhauria tota la seva ingenuïtat amb | germans, per a corregir l'equivocació comesa abans que la policia em | percacés | i m'ho fes fer per força. Jo estava molt nerviós, fet i fet molt | l'"hivern de l'oca" com un hivern de gràcia. Ara només podien | percaçar | els gats casolans que es donaven a la mala vida. El "choke-bored" del | per amagar la mort de la seva sargantana. Resseguí els rostolls | percaçant | un substitut, endebades. La situació es feia insostenible per moments. La | havia de fer-los fregues i posar-les en cendra tebiona. Amb tot, calia | percaçar | -ne per les parets a cada punt i llançar les mortes. Algú ja l'havia | n'hi van, de lleugeres, les daines, i les guilles i les llebres, quan les | percacen | els gossos! Ja en són, de belluguets, l'esquirol i la rata cellarda! Però | la plaça una anella roda a dins de l'altra, i els humans corren adelarats | percassant | la felicitat que se'n va. El cor s'oprimeix a les hores i l'home sent que | per rebentar. Atura't, atura't i pensa! Fes un pla. No és el moment de | percaçar | -los. El poden deixar caure si els seguim de massa prop. —Arrula! | sotgen un llangardaix que pren el sol damunt una roca, o bé una serp que | percaça | granotes vora els aiguamolls. De vegades canten cançons molt llargues, | sentits tanta estona en vaga es llançaren com canilla solta de llebrers a | percaçar | tota mena d'impressions per aquell fresc Jardí de la Mar. Una | de la petita mestressa. Ah, pobre sentimental! Ningú no entendrà el seu | percaçar | elegíac. Toparà amb la llei —l'ignorar-la no evita el càstig—; serà pres i | l'"hivern de l'oca" com un hivern de gràcia. Ara només podien | percaçar | els gats casolans que es donaven a la mala vida. El | de joia, ara humectats de tendresa, ara somniadors, ara admiratius... I, | percaçant | -hi aquestes expressions, es perdia dins les puríssimes blavors d'aquells | aconseguir un amagatall segur. Jepet, sense pensar-s'hi gota, començà de | percaçar | -la àvidament. Anava palpant els llots i les arenes amb les seves mans | inclinant-se. —Aquella nau que hem trobat aquest matí, i que no hem pogut | percaçar | per culpa del vent contrari que feia podia molt ben ésser un vaixell | a les ordres que el segon acabava de donar, i quan tots dalerosos de | percaçar | els fugitius s'abocaven a la barana per veure si els podien distingir | les dificultats al pobre Joan Antoni. El majordom, al despatx rumiava: | Percassa | el cèntim en els meus comptes i s'arruïna amb quatre desvagats | esmunyir-se la felicitat per la seva vora, i s'estimi més anar-la a | percaçar | per cruïlles esgarriadores. Perquè, vet-el aquí el veritable nervi | també els posats graves d'aquesta gent que anem trobant per la ruta? | Percasseu | -vos-en bé. Ells no són ningú, tal volta; bolves de pols del munt anònim | a poble, i fins de masia a masia, no separats pas per mitja hora de camí, | percasseu | el canvi essencial. En l'un trobeu les "as" obertes, plenes, sonores; | —Quan la llebre ja dorm al jaç a Sant Llorenç, encara els caçadors la | percacen | per Bassegoda. Ben escampats perquè els civils no es malfiessin | seva filantropia, heus aquí que els desigs lúbrics dels vells l'hagi de | percaçar | com la canilla famolenca que segueix amb els seus ahucs el mal caçador de | hi haurien anat gaire de-pressa si no arriba a ésser pels escolans, que | percaçaven | els convidats a còpia d'enhorabones, per més que ningú no hi sentís gaire | i ara li salta als peus i torna a perdre-la de petja i a retrobar-la, | percaçava | la idea de la redempció per les rebrincoles del seu pensament | candidat supliqui el poble amb afalacs, compri el seu favor amb obsequis, | percaci | els aplaudiments de tants necis, li agradi sentir-se aclamat, es faci | a ella. En realitat, la Filautia no és sinó la blandícia que cadascú es | percaça | ; procurar-la a un altre, és adular. Avui dia, l'adulació és considerada | casa, passant aquella tragèdia, n'hi haguessin entrat: ella se'ls havia | percaçats | de casa uns cosins. En Joan li girà uns ulls agraïts, deixà estar els | El plor li venia irreprimible. Va arrencar a córrer com si el | percacessin | braços invisibles. De sobte s'aturà; el cor li glatí joiosament. Prop del | gos que lladrugava sordament sota el brogit del vent, sense saber a quina | percaçar | ... Les altres restaven sobre les ones en moviments inútils i desesperats | sobtat d'una libèl·lula... Tot li venia com la remor de passos que la | percassessin | . I apretava el pas i fugia amb un major delit... La prengué la fatiga ans | molt clar... I el pare era tot a prop i reia. Aleshores que el gos venia | percaçant | -te per les hortes plenes de sol... A penes si te'n recordes ja. Tenies | Fóreu de casta ben infernal i rebregada si als vostres anys ajudéssiu a | percaçar | una pobra bestiola, tan a prop de la mort i del femer com és ara aquesta | se de mi, no sabent que era jo qui havia fet cap a la ribera. L'hi vaig | percaçar | . Li vaig rompre la cara. —I ara —vaig dir,— per fer-vos la | transcendental, em va garfir una convicció febrosenca que em calia | percaçar | aquella matèria, i que no li havia de consentir repòs, sinó que havia de | era allí? Encara us diré una altra cosa, llop que sou. Vós i ella m'heu | percaçat | en aquesta contrada, amb un bell delit, fent-me malavinent de | que ens visiten a vegades... —I ell que em deia: a estones escaduceres | percaço | el títol. El títol de metge. I afegia: Et juro pels teus ulls que | obesa refà un punt esmunyit de la mitja d'Ada. Flàccida carn de seda! Ada | percaça | ràpids ocells blancs i n'avia d'ales encara més veloces. Força el joc, | efectes exoplàsmics de les radiacions ha estat enfocat en el sentit de | percaçar | la transcendència de les radiacions a dosis elevades. Els resultats ací | comare. per. Ex.: perbullir, perfer, perdurar, perseguir, | percaçar | . V. paràgraf 155 a. pre. Ex.: preexistir, | amb les ungles ben lluents. Semblava de vidre i davant d'ella hom | percaçava | reflexos. Fins la seva veu ajudava a aquesta impressió: una veu prima, | el contemplava. El Senyor Mur, els Fàbregas, en Calvet, Mossèn Romeu | percaçaven | els seus ressons... Calia una bala per a desinflar i abatre aquella bomba | una sola ploma bruta de tinta, demostraven que hagués fet altra cosa que | percaçar | les os. Pau Garcia restà tan intrigat, tan desitjós de saber quina | o presenciant la patètica cacera d'un lloro enfilat a un arbre. Aspriu | percaçava | , en els carrers de la ciutat, i també en aquells interiors on li era | escenaris del plaer i del sofriment, de l'amor i de la mort, ell hi | percaçava | , ple de fàstic però obsessionat, la petja furtiva de la tragèdia. I la hi | gairebé incapaç de començar-la. Les busques del rellotge, mentre ell | percaçava | una idea inspiradora, es posaven a córrer follament. També les idees eren | aquest cas, tortura dels seus nervis, Aspriu esmerçava les tardes a | percaçar | temes per a la crònica del matí següent. I heus aquí que el resultat de |
|