Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb el casc que s'anomena kynée i que em fa invisible, vaig	percebre	Coré, ara Persèfone, me'n vaig enamorar i en un moment l'arrabassava i me
brevíssim moment. A dalt al pis es sentí com enretiraven una cadira. Es	perceberen	després uns passos cansats: els passos d'algú que avançava quasi
és bo i m'estima. Què puc desitjar més? En l'accent de la veu el padrí	percebé	una profunda tristesa, un tremolor gairebé de plor. Sí: hauria jurat que
país de somni, i demanava, en aquest nostre, tendresa i comprensió, i	percebé	, principalment, aquella singular simpatia que semblava envoltar-la com
de mi? Però Mila no contestava; s'estava al davant d'ell en silenci,	percebent	en el seu pit el profund bategar del seu cor. Es sentia paulatinament
estava sepultat en un meravellós silenci en què semblava gairebé	percebre	's el dolç palpitar de llurs cors), ell li digué, aquell dia: —Ambdós
altra cosa; ell havia lluitat també contra fortes borrasques; ell podia	percebre	ja vents de tempestat, car els havia combatuts i els havia sabuts vèncer.
deixant-se bressar per la dolça harmonia dels sons: en ella semblava	percebre	així com el ressò remot d'una crida silenciosa a la seva ànima, i,
s'havia restablert, i era una calma tan perfecta, que gairebé semblava	percebre	-s'hi el sord palpitar de la sang, com si fos el palpitar del pols de
impaciència. No sentia la pluja, no veia l'incessant llampeguejar, no	percebia	la llunyana, l'amenaçadora i profunda remor del temporal, que s'acostava
li brollava dels polsos, i en el seu pit, quan romania sense moure's,	percebia	talment l'intens bategar del seu cor, que podia comptar-ne les
i commovien tota la casa. Fins a ells arribaren veus, crits, i tornà a	percebre	's el soroll del temporal, que batia els carrers furiosament, barrejat amb
una cosa: morir, no despertar més en aquest món. A fora, en aquell moment	percebé	clarament el sanglotar de la seva mare. Mila no es mogué. Tiago de
Maria Àgueda, mentre parlava, no deixava d'escoltar vers l'escala, tement	percebre	a cada moment els passos del seu fill, i a la vegada tenia l'orella
Tenia els ulls fixos en ella feia una estona; els desvià. Ara	percebia	el clam aïrat de la tempesta, sentia el furiós batre de la pluja, i
passà amb gest lent la mà pel front; després se la posà damunt del cor;	percebé	el seu bategar profund, assossegat. Volgué somriure, i esbossà només una
A Mila, en les paraules d'ell d'aquella nit, ara li semblava i tot	percebre	accents de tristesa que aleshores no sabé advertir. Recordà també que en
al camí i alçant-se de tant en tant per mirar a la finestra. Ja de lluny	percebé	els cops del bastó contra les pedres. Ell la saludà breument, i després,
Però, i si ella?... Tino Costa a poc a poc es sent retornar a si mateix;	percep	de bell nou el soroll de la pluja que es va acostant; sent el brogit del
miques contra el trespol. Després es sent amb tots els nervis desfermats,	percebent	el batec desigual i desconcertat del seu cor. A poc a poc va calmant-se;
quasi d'irritació, li estrafà el rostre. Després posa l'orella al pany i	percep	la respiració d'ella, una respiració suau, regular, que delata el seu son
fa. Però, sí: és tancada; la porta no cedeix, i darrera la porta torna a	percebre	el bleix tranquil, assossegat, de la noia. Insinua un gest per
torna a esperar amb l'orella a l'interior. Res. Tino Costa torna només a	percebre	el sord tumult de la pròpia sang. Per fi acosta els llavis al pany i
com una ombra dreçada allí mateix sobre ella, a la vora del llit, i	percebé	la seva respiració anhelant. —Sileta... Era una veu entretallada,
cursa folla. Fou més enllà del bardissar, rodejant la coma d'Andust, quan	percebé	per primer cop les veus dels seus perseguidors: el grup que anava al
de Santa Maria. Allí vora seu, en el moment tràgic de la seva vida, podia	percebre	, doncs, per darrera vegada, el rogall de l'antiga i coneguda fera —encara
el fet d'estar acostumats al soroll en qüestió, fins al punt de "ja" no	percebre	'l. Les "esferes" de què es componia el cosmos, en l'amena explicació
Jeroni era un xicot per fer feliç el pare més exigent, fins podia	percebre	un timbre d'enveja en les veus amigues quan li deien: Hem vist el teu
coll, i sentia la sang calenta, viscosa, relliscant-li entre els dits. Va	percebre	la rialla de Borra dintre l'ombra, allí mateix; era una rialla seca, dura
però en el fons de la mirada, fixa en el buit i dolorosa, Joana va	percebre	quelcom com una lleu guspira, tan aviat encesa com apagada, quelcom com
anar sospitant que només testes castellanes tenien òrgans adequats per a	percebre	el gran problema de l'Espanya integral". Segons ell, Espanya era una
per veure què li passava; Maria Lluïsa, li va agafar la mà; Henriette va	percebre	un contacte febrós, però la seva cosina no deia res, només retenia la mà
les anés escrivint en el front de Pat a mesura que es produïen. Tot ho va	percebre	Maria Lluïsa; va veure l'anorreament i la covardia d'aquell xicot: uns
i entremig de les tendes enemigues travessen tot el camp.	Perceben	, a l'entorn, mòbils reflexos de les disperses legions, i el baf
no era solament la realitat que li entrava pels sentits: ell hi veia, hi	percebia	, d'una manera clara, el pes d'un parentiu suprem, la mà creadora que ho
que comptava amb els dits; però sabia les castes dels gossos de luxe:	percebia	amb el tacte la qualitat de les porcellanes i de les laques japoneses.
. S'està davant d'un home que beu i menja de gust, barrejant-ho tot, sense	percebre	la diferència de sabor i de matisos d'allò que s'empassa. Obre la boca
Laura, en un esclat de vehemència, com el crit d'un nàufrag que	percep	una possibilitat de salvació. I l'agafa per la mà a punt d'acompanyar-la
a l'amo Muntanyola. I Laura, reclinada ben prop de la seva criatura,	percebia	el batec suau i regular del cor, dins aquella mica de cos palpitant de
amb molta delicadesa, el cor palpitant, perquè li semblava que Laura	percebia	aquest acte subtil d'adoració, mentre l'un i l'altre parlaven del temps,
sense escoltar-li aquells mots articulats amb una frisança que ell no	percep	. Vol anar-se'n. Diu que té feina a signar uns documents a la Casa de la
amb defallença: —Se n'ha anat! Teresa, més que sentir els mots, en	percep	la intenció. El seu esguard penetra la vaguetat de l'esguard de Laura.
damunt un fons neutre, que no feia esgarrifar gens Pere, ans bé ella	percebia	, com si ho llegís en un llibre obert o com un perfum, l'íntim sentit
un gran entristiment; de sobte va pesar-li la buidor de la seva vida i	percebé	la sospita d'una irregularitat moral. S'adonà de la tirania del pensament
ésser vista; però els ulls de Pere van seguint-la. Ni l'un ni l'altre no	perceben	el moviment de curiositat reprimida de què són motiu. —És un escàndol!
de lluny, i ara se li asseu al costat. L'esglai fa enretirar Laura.	Percep	clarament el perill de la seva indefensió; vençuda moralment, s'agenolla,
La documentació gràfica es fa ara més extensa i cada vegada permet més de	percebre	detalls i característiques de l'armament, la qual cosa farà possible que,
per tal de proveir a la defensa dels seus regnes, el sou que han de	percebre	els homes d'armes, d'acord amb llur armament i categoria. Distingeix
que porten cuirasses compostes de peto i dorsal (aquest darrer difícil de	percebre	), i a sota un faldatge o llagosta de tres o quatre llaunes. Al braç dret
Joan Tolsà), gamberes o greves, i han triat sabatons de malla, la qual es	percep	perfectament. Al costat esquerre cenyeixen l'espasa i al dret la daga

Pàgina 1 (de 83)

50 següents