Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
perdó M 2566 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb perdó Freqüència total:  2566 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

festes que es celebraven en finalitzar l'hivern. Fa una dècada i escaig —perdó pel mot, el detesto—, el senyor Marinatos era, amb algú altre, el qui
i el veneren, el marrà l'acompanya. El fal·lus, —que, sense demanar perdó, així s'anomena— és un dels seus símbols, perquè l'amatent guarda té cura
com sempre, amb ànima neta de retret, incansable en l'espera com en el perdó; amb una vibració de joia refrenada a la veu, i va obrir una mica més la
tornar al col·legi —ja sabeu el caràcter de Munda del Roso— i que demanés perdó a Donya Maria i li prometés que no ho tornaria a fer. Mila es
es deixà insultar per sa mare, però no tornà al col·legi ni anà a demanar perdó a la professora. La mare ja sabia aleshores que, abans que fer-ho, es
però se la veia emocionada. S'aturà davant d'ella i li demanà perdó pel que havia fet. Haguéssiu vist aleshores la nostra vella directora,
del pecat. Ella es posà a plorar i volgué llançar-se als seus peus. —Perdó, pare! —Alça't! No t'agenollis! Era un rogall salvatge, un crit quasi
l'anciana un matí de febrer passar pels seus carrers plorant i demanant perdó —demanava perdó—; poc després queia sota les bales dels fusells tocant al
de febrer passar pels seus carrers plorant i demanant perdó —demanava perdó—; poc després queia sota les bales dels fusells tocant al mur de la
aleshores, que ja començava: "Que si en tal, el vaig ofendre i li demano perdó; que si en tal altre, no sé què d'uns diners, li demano perdó..." En
i li demano perdó; que si en tal altre, no sé què d'uns diners, li demano perdó..." En fi, a punt de cridar mossèn Anselm i contar-li totes les
Anselm i contar-li totes les "perreries" que havia fet, i "li demano perdó". (El disgust el feia cruel.) Ell aixeca la veu i fa el valent, i
en una aigua tranquil·la. Sense violències. Confessà i combregà; demanà perdó a tothom, ell que no tenia res a fer-se perdonar (Tino Costa sabia, amb
—interrompé ell, sense poder-se contenir—; el qui li faci mal no mereix perdó de Déu. Tino Costa es sentí embargat d'una tristesa sobtada, i, després
: —Sí, és una bona noia, com dieu vosaltres; el qui li faci mal no mereix perdó de Déu, és cert, i tots els turments de l'infern serien poc per a la seva
capaç, per l'amistat, de tots els sacrificis. Quim Bisa li hauria demanat perdó, l'hauria estret contra el seu pit en una llarga abraçada; però l'ombra
pegat semblava cremar-li, i de seguida li hauria demanat al seu fill perdó pel seu acte insensat. No ho va fer perquè l'actitud d'ell, ja des de
besat el sòl on ella posava la planta i àdhuc hauria plorat demanant-li perdó, perquè tota la seva ànima clamava contra aquella violència, contra
A Mila li semblà que Tiago plorava. —Deixa'm, Tiago... —Anava a demanar-li perdó, però es contingué. Per a què? Es desprengué de la seva mà i continuà
ha ajustat de nou la porta. —Pobra Maria Àgueda! —És que no digueu! No té perdó de Déu! Un xiuxiueig va recórrer en aquell moment els grups. Les dones
arribi ell, aixeca't, fes un esforç. Surt al seu encontre i demana-li perdó. Es sentirà desarmat al moment. Però ella no podia demanar perdó al seu
perdó. Es sentirà desarmat al moment. Però ella no podia demanar perdó al seu pare. —No puc, padrí. És inútil. No ho faré. Demana'm el
al seu costat per anar-se'n tots dos a la seva terra, per demanar perdó a la mare d'ell i viure ja allí per sempre. Però ara, on deuria ésser? Què
de les seves reflexions; es gira lentament i li parla: —Mila, demana-li perdó. Els cops que et donà els porta damunt la consciència. D'ençà d'aleshores
les ofenses rebudes i penedir-se de les que inferí. Una ofensa sense perdó és una càrrega que en el dia suprem ens priva de volar vers el cel. Qui
Quim fou sempre amic teu i un bon amic; tu vas ofendre'l. Vés i demana-li perdó—. I Tiago ho féu com el seu oncle volia. La veritat era que mai no els
sap, sobretot, que l'estima. Mila anirà així, acompanyada d'ell a demanar perdó als seus pares i al seu padrí, sobretot, al seu pare, perquè el seu cor
que sense ell Mila no pot viure, no vol viure. Llavors Mila els demanarà perdó: demanarà perdó al seu pare, i a la seva mare, i al seu padrí, perquè
no pot viure, no vol viure. Llavors Mila els demanarà perdó: demanarà perdó al seu pare, i a la seva mare, i al seu padrí, perquè sense el perdó llur
perdó al seu pare, i a la seva mare, i al seu padrí, perquè sense el perdó llur, sense la benedicció dels éssers que li són més cars, sent que
Abans d'anar-nos-en, per què no crides a ell, per què no li demanes perdó? —No, padrí, no: quan torni. Ara no: no podria. L'endemà Mila
pròpia mare... Ara plorava; pensava en sa mare i plorava, i li demanà perdó, com si ella pogués sentir-lo. Tenia el cos talment cobert de ferides, de
els hauria cridats, s'hauria agenollat davant d'ells per demanar-los perdó pel seu fill o per pregar-los que la matessin amb ell. Però havia fet
? Un dia... Era pels dies de Pasqua, i jo vaig dir al meu pare. Pare, perdó; no puc. Perdó, pare. I tornava sense parar a aquella obsessió que
pels dies de Pasqua, i jo vaig dir al meu pare. Pare, perdó; no puc. Perdó, pare. I tornava sense parar a aquella obsessió que l'havia turmentada en
El padrí la mirà tremolant com avançava devers ell. Li demanaria, per fi, perdó? S'agenollaria davant del seu pare? No: no ho farà ni ara tan sols, Déu!
... —Padrí: així que arribi, digues-li que el vull veure. Vull demanar-li perdó. —És veritat, Mila? Quina alegria em dones, Déu meu! Quina alegria li
Pare, acosta't més. Dóna'm la teva mà. T'he fet cridar per demanar-te perdó, pare. Et demano perdó per tot el que t'he fet patir. Ara ja estic
Dóna'm la teva mà. T'he fet cridar per demanar-te perdó, pare. Et demano perdó per tot el que t'he fet patir. Ara ja estic guarida. Mila li agafà la mà i
amb un insidiós adverbi l'abast de l'admonició: "recíprocament". El perdó ha de ser mutu, en efecte. I hem de perdonar-nos això: les
que la seva ofensa ens produeixi. I fins i tot, en última instància, el "perdó" arriba a proporcionar-nos un cert i pessigollejant refrigeri
elevat dels censos electorals del món sencer practiqués el "perdó" recíproc a propòsit de la bestiesa, tot marxaria millor. No ens hem pas
i les seves conseqüències hi tenen tanta part o més. I tant com "perdó", o en comptes de perdó, hauríem d'administrar-nos "oblit": "oblidem-
hi tenen tanta part o més. I tant com "perdó", o en comptes de perdó, hauríem d'administrar-nos "oblit": "oblidem-nos recíprocament de les
De Gaulle-Adenauer, les autoritats franceses han extremat el perdó benevolent. Oberg i Knochen surten en llibertat. I una part de l'opinió
l'Olberg i el Knochen. Però aquesta aquiescència a la magnanimitat, al perdó, la subscriuria qualsevol persona amb una graduació ètica corrent. La
aconseguireu res. Pensament Atenció: tot pensament és un mal pensament. Perdó La cosa resulta prou clara: el perdó, com a fet moral, està en franca
tot pensament és un mal pensament. Perdó La cosa resulta prou clara: el perdó, com a fet moral, està en franca decadència. Fins i tot podríem dir que,
en la societat actual, les úniques pràctiques que retenen el nom de perdó i s'acosten d'alguna manera a la vella idea solen ser només una forma o
alliberadora de tensions, reconciliant, una mica teatral, que és el perdó. Podem llegir immenses quantitats de novel·les i de drames contemporanis

  Pàgina 1 (de 52) 50 següents »