Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
perdiu F 857 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb perdiu Freqüència total:  857 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els seus lectors, de manera que pràcticament podia donar garsa per perdiu i fer passar per seves unes pàgines que els altres ignoraven que fossin
i després parrupegen al lluny. La sorra del camí és cosida de petjades de perdiu, petites palmeres esquemàtiques. Havent sopat anem al poble per sentir la
correcció de proves, a l'ombra dels avets. A la tarda vaig a observar les perdius al camp de prop de Coll Ses Pregàries, però no vénen. Cap al tard vaig al
d'agost; lluna primerenca. 13 agost. Tot contemplant les perdius com pasturaven, he traduït el meravellós poema /Elm Angel\, de
i freda! En la tofa pura dels camps veieu petjades de quadrúpedes, de perdius. Els avets es destaquen més que mai en el vessant nevat. Al matí estàvem
segle XVII. Havent dinat vaig al Pujolar. Després faig volar les perdius al rostoll del turonet: ja fa un any que les observava amb els binocles,
Alçava els ulls dels versos de Monro o de Mary Webb per contemplar les perdius, com fantasmes, entre el rostoll assolellat. 16 agost.
he baixat al poble amb l'Albert. A la tarda m'he arribat al camp de les perdius. Les veig pasturar, alegres, elegants, entre el rostoll de civada. Un
Vanguardia\. Aquest diari ha estat suspès. Anem al camp de les perdius, on treballo en el Ker. No vénen. Fa una tarda d'or. Maduren les móres.
pel vent, la línia de la carena pròxima on he llegit Èsquil i espiat les perdius tantes vegades; penso que vivim segurament els últims dies de la guerra,
a les torrades amb all, a la carn tendra d'anyell, de capó, fins d'alguna perdiu escadussera, que la dida preparava, servia, l'obligava a engolir amb
perfectament. El llenguatge de Madame Tu és la rialla; un riure de perdiu com una tosseta monòtona i aguda, que segons les circumstàncies
sabé fer. L'oligarquia es sentia bé en les seves llars pairals, menjant perdius i truites saboroses i refrescant-se amb begudes refredades per la neu
mena de gustos, i el seu temperament poligàmic el duia a la caça de la perdiu fresca. Pilar es rodejà d'un món heterogeni i sentia un menyspreu absolut
un dels seus balls sublims, amb aquells espeternecs delicadíssims de perdiu ferida. Emili Borràs digué algunes coses germàniques i freudianes sobre
calcetes bombades de seda blanca que acabaven tapant-li els peuets de perdiu amb unes corones de randa. La tia Paulina va ésser una criatura anèmica i
la vida una cara una mica còmica i acriaturada; la boca gran, els ulls de perdiu, el cabell molt oxigenat, tallat i pentinat com el d'un boy, fina
malalties dels cavalls i tuberculosi, respectivament); sang de perdiu, suor de cavall (oirote, hèrnies i berrugues); bullit de colom (bouriate,
la carretera, d'un terreny més baix que el camí, va enlairar-se un vol de perdius. Jo vaig seguir llur volada encantat. Després vaig sospitar que les
Jo vaig seguir llur volada encantat. Després vaig sospitar que les perdius havien acampat en aquell recó assolellat de vinya per picotejar el raïm
així en vam menjar. "Dintre uns quants dies ens atiparem de raïm com les perdius, vaig dir al meu amic. Amb pa i raïm podrem passar pels camps una mesada;
de sol i del suc del raïm que han menjat per les carreteres, estufats com perdius embriagades o amb la pell rostida i nafrosa, espellifats de cos i de roba
però un dia li va passar pel cap, diuen, de caminar engallit, com la perdiu. De llavors ençà, el pobre va perdre la seva pròpia manera de caminar, se
, em jugo el pa per una idea, capgiro els refranys i dic: ""Val més una perdiu a l'aire que no un pardal a la mà""." "Molts són patriotes i això
dents noves; em feien mal, recorda, els ronyons, i ara estic fet una perdiu. Tots els matins em miro al mirall i m'estranya que els cabells encara no
la xinxeta, li he donat una copeta de rom, i demà estarà eixerida com una perdiu. Ah, no li manca humor, a la malvada: mentre li feia fregues, ella sentia
d'acer flotants ballen, banderes i banderes onegen als pals. Olor de perdius que es rosteixen, molls a les graelles, i vénen fruites gelades en
enlaire, i les seves ales batien tan de pressa que semblava immòbil. Una perdiu va sentir la remor dels meus passos, es llançà fora de la malesa i el seu
crit. Solitud... solitud... I de sobte se m'entelaren els ulls: Dues perdius cantaven en un turó; no cantis, perdiu, em basta el meu dolor,
els ulls: Dues perdius cantaven en un turó; no cantis, perdiu, em basta el meu dolor, aman! aman! Zorbàs callà;
abelles dels cims; i la neu lluminosa guarda fines petjades de perdius de l'ivern... De perdius de l'ivern i de cabres selvatges,
neu lluminosa guarda fines petjades de perdius de l'ivern... De perdius de l'ivern i de cabres selvatges, alçant el front banyut,
l'altra, d'ont fuig terrosa llebre esparverada, i de perdius un vol, deixant les gaspes. Es dolça la tarde; és dolç el
mirar si verola el rhim ensucrat, i si per les feixes la perdiu voleja. Tú cantes, amiga, com un aibre al vent el goig infinit
vent en les roques, pinyer que 'l vent bressola, primer vol de perdius! I aquella que amb sa gracia una nímfe semblava, fruit de tanta
vinya 's desconsolava, la vinya ont no passa un vol clar de perdius! I mal auguri! la busaroca m'ha mirat amb sos ulls
el blavejar del cel, damunt de la masía, de les perdius el volejar, oh l'amor mía! Masía blanca i de teulat
que tanquen la capsa amb un color de llet brossada. I ara mira les perdius, les gallinetes del desert, que, l'una darrera l'altra, s'encaminen a la
igual. Després de cada troballa, contempla el bolet com el caçaire la perdiu. No es cansa mai de mirar les cent i mil branilles de l'oriol. Amb tot, la
i porquí, la collita dels oriols i la companyia més o menys grata de les perdius. Moltes d'aquestes bastides han perdut la vida que les animava. D'igual
després sobre la riquesa de la caça. Allà acudien quatre classes de perdius: les comunes, les xerres, les blanques i els rascles. Allà es criaven els
alguns zoòlegs. Diversos dels ornitòlegs més experts consideren la nostra perdiu roja britànica només com una raça fortament marcada d'una espècie
animals. Així, doncs, no sembla que hi hagi dubte que el nombre de perdius, de galls de bosc i de llebres, en qualsevol finca gran, dependrà
gris els que s'alimenten d'escorces; quan veiem tota blanca a l'hivern la perdiu blanca, i de color de bruc la perdiu roja anglesa, i el gall lira del
quan veiem tota blanca a l'hivern la perdiu blanca, i de color de bruc la perdiu roja anglesa, i el gall lira del color de les terres de torba, creiem que
com la fotja, i el rascló és quasi tan terrestre com la guatlla i la perdiu. En aitals casos, i en molts d'altres que podrien ésser citats, els
a vegades s'hi adhereix terra: una vegada, vaig treure d'una pota d'una perdiu vint-i-dos grans de terra seca argilosa i en aquesta terra hi havia un
dediquen a les particulars amb la mateixa mirada que els caçadors de perdius es miren als caçadors de conills, perquè les perdius s'han de caçar al
que els caçadors de perdius es miren als caçadors de conills, perquè les perdius s'han de caçar al vol, alçant els ulls, i els conills corren per la
una ciència que mati a les llegendes de viu en viu com el caçador de perdius que les caça al vol quan el gos les alça i no fa com els caçadors de

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »