DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
perdre M 3 oc.
perdre V 32803 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb perdre Freqüència total:  32806 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el llamp i el tro i es varen sotmetre. Cap dels tres germans no va perdre mai del tot, però, les característiques monstruoses de la seva comuna
pel seu sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu humana
Va ser qualificada de passió, de desmesura. Algú sospita que vaig perdre momentàniament el seny", recordava la mare. "Hi va haver al capdavall
del nostre món de tenebror." Tota aquesta tirallonga va mormolar, sense perdre alè, Arístocles, una mica inebriat, mentre Euforió, que també havia begut
tothora amb aquest pes, a les conseqüències de la teva perversa acció. Perdràs el descans, perquè Ate, a l'aguait, no reposa mai ni permet que
país, la Líbia, on tu no aniràs mai. Mare de molts fills, els va anar perdent un per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va maleir-ho tot i va embogir
un rierol, però sovint triga molt, per al qui amb ell arrossega, a perdre's en l'engolidora basarda del mar. La dona ha complert, fidel, tots els
com a propis els infantats per les concubines del marit. I els va anar perdent tots, i els darrers els més joves, Polidor i Políxena. Descomptant la
a guarnir-la adequadament i va ser així amb excés castigada. Amb roba, va perdre força encant, ho vaig notar. No devia estar acostumada al joc dels llums
Andròmeda, serena i tranquil·la, sense anguniosos complexos onírics, no perdia l'esperança de ser deslliurada a temps. "I l'heroi que m'ha de salvar
aleshores petita ciutat ran del mar. Els bons i pintorescos costums s'han perdut, ja no compten", es lamentava la senyora Tecleta Marigó. "Les testes
reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem ara les vellúries. No us perdeu la delícia del ponent d'avui." I fins Pulcre, gairebé insensible als
m'hi entreabaltiré: una delícia." "Espera't o passa endavant. No ens hi perdrem", li va respondre el jove nebot valencià. La senyora s'impacientava.
de deu anys de pols i de llot. Destral o espasa? Sota l'una o l'altra perdo la vida, jo, el més íntegre i innocent de tots els homes. Tots els meus
a la matança del porc, de mocadera. Però no és del meu estament, i l'he de perdre, m'hi resigno", es condolia el marit pagès. "I amb ella m'hauré de casar
l'altre", decidia aquell home tan important, d'experiència. "Jo no puc perdre el meu temps, literalment or, en aquest trivial assumpte. Ella és una
prendre una resolució abans que un dia, davant una d'aquelles escenes, perdés els estreps i cometés una barbaritat. Pensà en la separació rodona i
l'orgull d'ell, si era orgull. En contrast amb ell, molts dels convidats perderen molt aviat els estreps. Es parlà sense fre i es rigué; es cridaren els
una mica encorbit i ple de xacres. L'alegria de la festa li havia fet perdre el sentit —cosa que li succeïa molt rarament—, i ballava cada vegada amb
com germans—, l'advertí cridant: —Candaina, no et ceguis! No et perdis, Candaina! Candaina, que ens espatllaràs la festa! Recorda't de la cama,
S'anà allunyant així i girant-se fins a arribar al cantó, per on es perdé. Va transcórrer una llarga estona, i fins llavors Mila no gosà dirigir la
angoixa sobtada, i cercà ansiosament al seu entorn. El veié encara que es perdia carrer amunt, i sentí un desig ardent de córrer darrera seu, de dir-li
felicitat; la majoria, corrent tota la vida darrera de béns imaginaris, perden els béns veritables; però el qui els assoleix gaudeix d'un benestar dolç
sonaven bé al poble on sonaren la primera vegada: quan les treien d'allí perdien llur harmonia." "Vaig participar, doncs, a ma filla la meva darrera
l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el balcó, mirant com l'ocell es perdia rabent per damunt de les teulades. Pels llavis li passava un somriure tan
música i de paraules amb què la bona dida va referint la desgràcia: —He perdut lo pomell d'or, la prenda que més valia... I el miracle a la
ho faré? Per aquell bosc i muntanya tota soleta em perdré. Set anys transcorren així: de dia guarda els porcs al camp i li donen
el seu amat. La cançó s'anava fent llunyana en el seu esperit, s'anava perdent, com el cant d'un infant que s'anés allunyant per una selva... A penes
seu amat, va escoltar-la amb gran interès, sense interrompre-la i sense perdre cap paraula. Càndia del Noro aquella nit li explicà una història
advertir abans a la criada —una vella en la qual fiava en absolut— que no perdés de vista la noia ni la deixés sortir per a res. Amb gust se l'hauria
pal·lidesa s'estengué pel seu rostre; els seus llavis tremolaren bo i perdent el color, i hagué de recolzar-se per a no caure esvanida. Aquella tarda,
exteriors, era, en canvi, afectuós i alegre de caràcter; alegria que anà perdent ràpidament, segons que s'aguditzà l'oposició entre els seus sentiments i
veure-la, es persignaren, i no faltà qui opinà que allò era una manera de perdre el temps. Mossèn Anselm, el rector de Santa Maria, a qui l'ensenyaren, no
haguessis estat quelcom meu molt íntim, una germana estimada que hagués perdut i que, de sobte, reconegués en la teva figura. Era en una de les festes
en ell com una malaltia. Els patia de feia molt de temps; llur record es perdia en els dies de la seva adolescència; potser en la seva infantesa els
bell patrimoni que havia rebut dels seus pares, mentre que l'altre havia perdut gairebé totalment el poc que li deixaren. La consideració de la gent era
res Déu —saltava Candaina— del qui, vivint amb l'esquena dreta, ha anat perdent la hisenda i la vergonya? ¿Déu no diu res del qui entra per la hisenda
poquesa, als ulls de Déu, de les riqueses que tant estimes! —Falòrnies! Perd la hisenda, no tinguis la poca vergonya que tens tu i un germà com jo per
a la fi. —No t'acaloris. —Que no m'acalori? Aquest fóra capaç de fer perdre l'oremus a Déu del cel que baixés. I se n'anava esbufegant. El Sagristà
inacabable, un sacrifici perenne, un ininterromput vessament de sang, perdent-se en el fons remot de la història, davant l'ona de no sabia quina
esperit clar, sense ombra de malícia. Al cap de poc temps de casat havia perdut la dona sense deixar fills. Posseïa una regular fortuna, i no hi havia
dies, però, havien passat, i avui el padrí arribava mústic i abatut, perduda la seva acostumada jovialitat. S'assegué en silenci, fatigat, i sospirà.
mal es presentava de dia en dia més irremeiable. El padrí semblava haver perdut el seu bon humor d'una manera definitiva. No, ja no reia, i a penes si
tot, el motiu per què ho havia demanat.) Només tres dies abans de morir perdé la meravellosa lucidesa que l'havia assistit fins aleshores. Començà a
(Avui, davant de Tino Costa apareixia canviat, com si l'hagués en part perdut.) Però, fora d'això, no podia descansar-se en ell per a res. En
que no podria prescindir de la seva companyia. Si ella se n'anava, si la perdia, em semblava que no havia de poder viure una hora més. I, amb tot, vaig
et diré més: àdhuc jo vaig dir-m'ho: "Més t'hauria valgut que t'haguessis perdut pel camí; que mentre tornaves se t'hagués obert la terra sota els peus i
va rabejar-se sense pietat amb les últimes verdors del pla; després es perdé en el mar obscur. La tramuntana va portar amb ella els primers freds i
i allunyant-se'n. Maria Àgueda anà adonant-se de com ell s'aflaquia i perdia el color; notà que els ulls se li enfonsaven en el rostre, circumdats de
Àgueda, a veure alguna amiga, a passejar un xic. El malalt, a penes la perdia de vista, ja patia per l'absència d'ella; des del punt en què la mirava

  Pàgina 1 (de 657) 50 següents »