×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb perdre |
Freqüència total: 32806 |
CTILC1 |
el llamp i el tro i es varen sotmetre. Cap dels tres germans no va | perdre | mai del tot, però, les característiques monstruoses de la seva comuna | pel seu sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no | perdis | el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva sordesa a la veu humana | Va ser qualificada de passió, de desmesura. Algú sospita que vaig | perdre | momentàniament el seny", recordava la mare. "Hi va haver al capdavall | del nostre món de tenebror." Tota aquesta tirallonga va mormolar, sense | perdre | alè, Arístocles, una mica inebriat, mentre Euforió, que també havia begut | tothora amb aquest pes, a les conseqüències de la teva perversa acció. | Perdràs | el descans, perquè Ate, a l'aguait, no reposa mai ni permet que | país, la Líbia, on tu no aniràs mai. Mare de molts fills, els va anar | perdent | un per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va maleir-ho tot i va embogir | un rierol, però sovint triga molt, per al qui amb ell arrossega, a | perdre | 's en l'engolidora basarda del mar. La dona ha complert, fidel, tots els | com a propis els infantats per les concubines del marit. I els va anar | perdent | tots, i els darrers els més joves, Polidor i Políxena. Descomptant la | a guarnir-la adequadament i va ser així amb excés castigada. Amb roba, va | perdre | força encant, ho vaig notar. No devia estar acostumada al joc dels llums | Andròmeda, serena i tranquil·la, sense anguniosos complexos onírics, no | perdia | l'esperança de ser deslliurada a temps. "I l'heroi que m'ha de salvar | aleshores petita ciutat ran del mar. Els bons i pintorescos costums s'han | perdut | , ja no compten", es lamentava la senyora Tecleta Marigó. "Les testes | reia la senyora Tecleta Marigó. "Però deixem ara les vellúries. No us | perdeu | la delícia del ponent d'avui." I fins Pulcre, gairebé insensible als | m'hi entreabaltiré: una delícia." "Espera't o passa endavant. No ens hi | perdrem | ", li va respondre el jove nebot valencià. La senyora s'impacientava. | de deu anys de pols i de llot. Destral o espasa? Sota l'una o l'altra | perdo | la vida, jo, el més íntegre i innocent de tots els homes. Tots els meus | a la matança del porc, de mocadera. Però no és del meu estament, i l'he de | perdre | , m'hi resigno", es condolia el marit pagès. "I amb ella m'hauré de casar | l'altre", decidia aquell home tan important, d'experiència. "Jo no puc | perdre | el meu temps, literalment or, en aquest trivial assumpte. Ella és una | prendre una resolució abans que un dia, davant una d'aquelles escenes, | perdés | els estreps i cometés una barbaritat. Pensà en la separació rodona i | l'orgull d'ell, si era orgull. En contrast amb ell, molts dels convidats | perderen | molt aviat els estreps. Es parlà sense fre i es rigué; es cridaren els | una mica encorbit i ple de xacres. L'alegria de la festa li havia fet | perdre | el sentit —cosa que li succeïa molt rarament—, i ballava cada vegada amb | com germans—, l'advertí cridant: —Candaina, no et ceguis! No et | perdis | , Candaina! Candaina, que ens espatllaràs la festa! Recorda't de la cama, | S'anà allunyant així i girant-se fins a arribar al cantó, per on es | perdé | . Va transcórrer una llarga estona, i fins llavors Mila no gosà dirigir la | angoixa sobtada, i cercà ansiosament al seu entorn. El veié encara que es | perdia | carrer amunt, i sentí un desig ardent de córrer darrera seu, de dir-li | felicitat; la majoria, corrent tota la vida darrera de béns imaginaris, | perden | els béns veritables; però el qui els assoleix gaudeix d'un benestar dolç | sonaven bé al poble on sonaren la primera vegada: quan les treien d'allí | perdien | llur harmonia." "Vaig participar, doncs, a ma filla la meva darrera | l'ocell. Sembla que la vegi dreta vora el balcó, mirant com l'ocell es | perdia | rabent per damunt de les teulades. Pels llavis li passava un somriure tan | música i de paraules amb què la bona dida va referint la desgràcia: —He | perdut | lo pomell d'or, la prenda que més valia... I el miracle a la | ho faré? Per aquell bosc i muntanya tota soleta em | perdré | . Set anys transcorren així: de dia guarda els porcs al camp i li donen | el seu amat. La cançó s'anava fent llunyana en el seu esperit, s'anava | perdent | , com el cant d'un infant que s'anés allunyant per una selva... A penes | seu amat, va escoltar-la amb gran interès, sense interrompre-la i sense | perdre | cap paraula. Càndia del Noro aquella nit li explicà una història | advertir abans a la criada —una vella en la qual fiava en absolut— que no | perdés | de vista la noia ni la deixés sortir per a res. Amb gust se l'hauria | pal·lidesa s'estengué pel seu rostre; els seus llavis tremolaren bo i | perdent | el color, i hagué de recolzar-se per a no caure esvanida. Aquella tarda, | exteriors, era, en canvi, afectuós i alegre de caràcter; alegria que anà | perdent | ràpidament, segons que s'aguditzà l'oposició entre els seus sentiments i | veure-la, es persignaren, i no faltà qui opinà que allò era una manera de | perdre | el temps. Mossèn Anselm, el rector de Santa Maria, a qui l'ensenyaren, no | haguessis estat quelcom meu molt íntim, una germana estimada que hagués | perdut | i que, de sobte, reconegués en la teva figura. Era en una de les festes | en ell com una malaltia. Els patia de feia molt de temps; llur record es | perdia | en els dies de la seva adolescència; potser en la seva infantesa els | bell patrimoni que havia rebut dels seus pares, mentre que l'altre havia | perdut | gairebé totalment el poc que li deixaren. La consideració de la gent era | res Déu —saltava Candaina— del qui, vivint amb l'esquena dreta, ha anat | perdent | la hisenda i la vergonya? ¿Déu no diu res del qui entra per la hisenda | poquesa, als ulls de Déu, de les riqueses que tant estimes! —Falòrnies! | Perd | la hisenda, no tinguis la poca vergonya que tens tu i un germà com jo per | a la fi. —No t'acaloris. —Que no m'acalori? Aquest fóra capaç de fer | perdre | l'oremus a Déu del cel que baixés. I se n'anava esbufegant. El Sagristà | inacabable, un sacrifici perenne, un ininterromput vessament de sang, | perdent | -se en el fons remot de la història, davant l'ona de no sabia quina | esperit clar, sense ombra de malícia. Al cap de poc temps de casat havia | perdut | la dona sense deixar fills. Posseïa una regular fortuna, i no hi havia | dies, però, havien passat, i avui el padrí arribava mústic i abatut, | perduda | la seva acostumada jovialitat. S'assegué en silenci, fatigat, i sospirà. | mal es presentava de dia en dia més irremeiable. El padrí semblava haver | perdut | el seu bon humor d'una manera definitiva. No, ja no reia, i a penes si | tot, el motiu per què ho havia demanat.) Només tres dies abans de morir | perdé | la meravellosa lucidesa que l'havia assistit fins aleshores. Començà a | (Avui, davant de Tino Costa apareixia canviat, com si l'hagués en part | perdut | .) Però, fora d'això, no podia descansar-se en ell per a res. En | que no podria prescindir de la seva companyia. Si ella se n'anava, si la | perdia | , em semblava que no havia de poder viure una hora més. I, amb tot, vaig | et diré més: àdhuc jo vaig dir-m'ho: "Més t'hauria valgut que t'haguessis | perdut | pel camí; que mentre tornaves se t'hagués obert la terra sota els peus i | va rabejar-se sense pietat amb les últimes verdors del pla; després es | perdé | en el mar obscur. La tramuntana va portar amb ella els primers freds i | i allunyant-se'n. Maria Àgueda anà adonant-se de com ell s'aflaquia i | perdia | el color; notà que els ulls se li enfonsaven en el rostre, circumdats de | Àgueda, a veure alguna amiga, a passejar un xic. El malalt, a penes la | perdia | de vista, ja patia per l'absència d'ella; des del punt en què la mirava |
|