DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
perdurar V 1678 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb perdurar Freqüència total:  1678 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Quim Bisa, conegut i estimat en els dies de col·legi i l'amistat del qual perdurà sempre a través dels anys, i amb Màrius, amb qui l'unien tantes afinitats
de Mila no quedava ja, fora d'això, ni una ombra de recel. La que més perdurà en ella —el record de la fugida d'ell amb la forastera— també aquesta se
a causa de Màrius, Tino Costa experimentà un profund disgust que perdurà en la seva ànima dies i dies, però del qual mai no volgué parlar-li. Els
del record dels infants cremats que amb una tan desconsoladora tristesa perdurava també en la seva ànima; tal vegada per totes aquestes causes, i tal
els commovien fins als seus fonaments, i el record de les quals perdurava després anys i anys a través de les generacions. Era un dimarts del mes
, i tants d'altres, per cerciorar-nos-en. I quan en els versos dels poetes perdura l'amor —Eluard, estones de Neruda— és ja sota espècie de mera exaltació
l'incest, la continència, el joc galant, la passió tràgica, potser hi perduraran; però serà amb un entrellat psíquic i legal ben distint del que fins ara
petita, obstinada, insaciable venjança. "Pòstuma". Intel·lectual Què en perdura avui d'Erasme? El nom, solament. O quasi solament el nom. Amb prou feines
com jo, transeünts senzills i inerudits. Amb tot, el nom d'Erasme perdura, i perdura amb una mig gloriosa seguretat. No és únicament la fama pròpia
jo, transeünts senzills i inerudits. Amb tot, el nom d'Erasme perdura, i perdura amb una mig gloriosa seguretat. No és únicament la fama pròpia i de mera
ells, l'amnistia d'Obert i de Knochen és una aberració. La rancúnia hi perdura. Les consideracions ètiques són importants. Però, els qui ens sentim al
dels personatges. Però la pressió autobiogràfica subsisteix, sotja, perdura, insalvable. I si, comptat i debatut, madame Bovary no fos Flaubert —la
als nostres dies, aquestes formes de "manutenció" de l'intel·lectual perduren encara amb una certa vigència: les famílies benestants segueixen nodrint
un simple cas clínic, per més insigne que fos la versió literària en què perdura. Però hi ha el fet que don Quixot ha esdevingut un símbol de vigència
o envejables. Entre la misèria radical i el canibalisme —que encara perduren—, el sauvage mal podia ser-hi bon. Els romàntics
Tal ha estat, sembla, la convicció general durant segles, i encara avui perdura en extenses zones de les nostres societats. En literatura, l'amor sí que
llavors, ni encara avui ho és. La consideració despectiva del sexe ha perdurat. La pornografia, fins i tot la literària —esmentaré, per sabut, el nom de
xenofòbia, l'autèntica xenofòbia, l'odi a l'estranger, tanmateix, perdura i perdurarà per molt de temps encara. Ni que sigui mentre els Estats
l'autèntica xenofòbia, l'odi a l'estranger, tanmateix, perdura i perdurarà per molt de temps encara. Ni que sigui mentre els Estats tinguin escoles
no pas ésser estimat. "El qui és estimat —deia— passa; el qui estima perdura." És un aspecte de l'aspiració infinita dels romàntics barrejada amb un
púrpura, l'aram, l'or vell; vora la soca i les branques centrals encara perdura algun clap de verd no gens marcit. El Matagalls ja té aquell color
de silenci s'havia reconegut a si mateix, i una furiosa necessitat de perdurar havia nascut en el seu esperit i en la seva carn convalescent, amb una
hàbil i eficaç que el d'Augereau. Aquest estrany personatge parisenc va perdurar en el record de Jeroni investit d'una categoria si no gratuïta, em temo
agrupant-se, i és una sola història, un amor, un destí: perdura sense noms, sols els noms d'uns carrers, l'amor, el sol amor.
l'esperança rompuda, plantar cara a la vida. Tot allò que perdura I qui pensava en Déu? "No pensaves en Déu?" Pensava
salms. El temps que ve és un temps de salms, solament perduren els salms creuant els segles i els països. Únicament
creuant els segles i els països. Únicament el salm perdura, i tocaràs mare en el salm. Contra el dol, contra la
coll amb una garlanda imponent de flors de baladre. Aquest costum floral perdura en l'ànima dels maoris malgrat la imposada civilització cristiana, i
de relacions pràctiques i concretes entre el Poder i el poble català. Perdurà durant més de tres segles com a mesura d'equilibri polític, i això no és
mentalitat paroxística, una mena de messianisme de via estreta, que ha perdurat fins als nostres dies. En lloc de l'esforç continuat i de les conquestes
tal volta per això el seu record, com el d'Aina Cohen, està destinat a perdurar. La maledicència és acèfala. L'anècdota, per exemple, que la dama en
dots d'home públic: —No diré una paraula —exclamà joiosament—, mentre perduri l'actual estat de coses. L'estat de coses durà set anys. Durant aquest
en suma, viure sense pensar en la mort, com si la vida tingués de perdurar indefinidament i la memòria dels fets pogués ésser eterna. La saviesa
és, una manera de respectar el passat com a tal passat i de voler que perduri. No obstant, aquesta perduració del passat en el futur no ha d'ésser
mateixa de la vida humana, però que ella potencia fins a l'infinit: en perdurar. Però aquesta perduració no significa sempre necessàriament un moviment
i històrics, introduïda per la cultura humanística. Aquestes preferències perduren, amb una major o menor empenta, fins al segle XIX; i no sols per
i universals amb els quals mesurar les obres de l'esperit. Elles valen, i perduren, per allò que testimonien. Per sota de la historicitat pura hi ha
i de la cosina de Barcelona ajudaren a equilibrar-la. Però al fons de tot perdurà l'enyorament de la filla; el record de les tortures inútils; la pèrdua de
la qual reposa una breu lluna daurada del vi més antic del celler. Encara perdura el senyal de la boca al voraviu del cristall. I Teresa, moguda per una
del gruix moral de Tomàs. Potser en ell, primari com era, hauria pogut perdurar un mínim d'il·lusions per la muller, si més no, durant les estones
Malalta d'aquest desvari, que la projectava vers un món enganyós, encara perdurava en ella aquell gran daler de pau, de felicitat, com abans; i en les
prop o de lluny, aquell home tan ferm i imposant, en el rostre del qual perduren els trets infantils d'aquell adolescent torbador, entreüllat una vegada
L'art del segle XIII ofereix diverses formes d'escut: perduren el de forma d'ametlla i el rodó, com els que abracen els guerrers del
d'Oriola del 1307 (§ § 13 i 23), i que perdurarà al segle XV (§ 60). Avancem que ni Pere March ni
de petit m'agradava molt d'estar sol. Aquesta inclinació sempre més ha perdurat en mi. A casa els meus oncles, puix que jo mai no he tingut pròpiament
del Carnestoltes, el retorn dels traginers. Les lloes. El costum ha perdurat fins als nostres dies, fins ben entrada la prohibició governativa del
era la cosa típica. Però els tipismes es modifiquen en els accidents i perduren en les substantivitats. Vedella o bou, la Junta de Sant Joan fa córrer
a ferir l'animal, se'l guanyava i se l'enduia a casa. Aquest costum no ha perdurat, i darrerament, a l'endemà el gall va a mans del senyor mestre. L'endemà
Va fer una pausa, com si les frases que havia pronunciat el pare de Cosme perduressin intactes en la seva memòria i, ara, per completar plenament l'escena de
en excés dels socis: el sentit de l'aventura, de ser un aventurer, encara perdurava. Passaria un any a Europa, viatjaria, li era imprescindible realitzar un

  Pàgina 1 (de 34) 50 següents »