×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb perdurar |
Freqüència total: 1678 |
CTILC1 |
Quim Bisa, conegut i estimat en els dies de col·legi i l'amistat del qual | perdurà | sempre a través dels anys, i amb Màrius, amb qui l'unien tantes afinitats | de Mila no quedava ja, fora d'això, ni una ombra de recel. La que més | perdurà | en ella —el record de la fugida d'ell amb la forastera— també aquesta se | a causa de Màrius, Tino Costa experimentà un profund disgust que | perdurà | en la seva ànima dies i dies, però del qual mai no volgué parlar-li. Els | del record dels infants cremats que amb una tan desconsoladora tristesa | perdurava | també en la seva ànima; tal vegada per totes aquestes causes, i tal | els commovien fins als seus fonaments, i el record de les quals | perdurava | després anys i anys a través de les generacions. Era un dimarts del mes | , i tants d'altres, per cerciorar-nos-en. I quan en els versos dels poetes | perdura | l'amor —Eluard, estones de Neruda— és ja sota espècie de mera exaltació | l'incest, la continència, el joc galant, la passió tràgica, potser hi | perduraran | ; però serà amb un entrellat psíquic i legal ben distint del que fins ara | petita, obstinada, insaciable venjança. "Pòstuma". Intel·lectual Què en | perdura | avui d'Erasme? El nom, solament. O quasi solament el nom. Amb prou feines | com jo, transeünts senzills i inerudits. Amb tot, el nom d'Erasme | perdura | , i perdura amb una mig gloriosa seguretat. No és únicament la fama pròpia | jo, transeünts senzills i inerudits. Amb tot, el nom d'Erasme perdura, i | perdura | amb una mig gloriosa seguretat. No és únicament la fama pròpia i de mera | ells, l'amnistia d'Obert i de Knochen és una aberració. La rancúnia hi | perdura | . Les consideracions ètiques són importants. Però, els qui ens sentim al | dels personatges. Però la pressió autobiogràfica subsisteix, sotja, | perdura | , insalvable. I si, comptat i debatut, madame Bovary no fos Flaubert —la | als nostres dies, aquestes formes de "manutenció" de l'intel·lectual | perduren | encara amb una certa vigència: les famílies benestants segueixen nodrint | un simple cas clínic, per més insigne que fos la versió literària en què | perdura | . Però hi ha el fet que don Quixot ha esdevingut un símbol de vigència | o envejables. Entre la misèria radical i el canibalisme —que encara | perduren | —, el sauvage mal podia ser-hi bon. Els romàntics | Tal ha estat, sembla, la convicció general durant segles, i encara avui | perdura | en extenses zones de les nostres societats. En literatura, l'amor sí que | llavors, ni encara avui ho és. La consideració despectiva del sexe ha | perdurat | . La pornografia, fins i tot la literària —esmentaré, per sabut, el nom de | xenofòbia, l'autèntica xenofòbia, l'odi a l'estranger, tanmateix, | perdura | i perdurarà per molt de temps encara. Ni que sigui mentre els Estats | l'autèntica xenofòbia, l'odi a l'estranger, tanmateix, perdura i | perdurarà | per molt de temps encara. Ni que sigui mentre els Estats tinguin escoles | no pas ésser estimat. "El qui és estimat —deia— passa; el qui estima | perdura | ." És un aspecte de l'aspiració infinita dels romàntics barrejada amb un | púrpura, l'aram, l'or vell; vora la soca i les branques centrals encara | perdura | algun clap de verd no gens marcit. El Matagalls ja té aquell color | de silenci s'havia reconegut a si mateix, i una furiosa necessitat de | perdurar | havia nascut en el seu esperit i en la seva carn convalescent, amb una | hàbil i eficaç que el d'Augereau. Aquest estrany personatge parisenc va | perdurar | en el record de Jeroni investit d'una categoria si no gratuïta, em temo | agrupant-se, i és una sola història, un amor, un destí: | perdura | sense noms, sols els noms d'uns carrers, l'amor, el sol amor. | l'esperança rompuda, plantar cara a la vida. Tot allò que | perdura | I qui pensava en Déu? "No pensaves en Déu?" Pensava | salms. El temps que ve és un temps de salms, solament | perduren | els salms creuant els segles i els països. Únicament | creuant els segles i els països. Únicament el salm | perdura | , i tocaràs mare en el salm. Contra el dol, contra la | coll amb una garlanda imponent de flors de baladre. Aquest costum floral | perdura | en l'ànima dels maoris malgrat la imposada civilització cristiana, i | de relacions pràctiques i concretes entre el Poder i el poble català. | Perdurà | durant més de tres segles com a mesura d'equilibri polític, i això no és | mentalitat paroxística, una mena de messianisme de via estreta, que ha | perdurat | fins als nostres dies. En lloc de l'esforç continuat i de les conquestes | tal volta per això el seu record, com el d'Aina Cohen, està destinat a | perdurar | . La maledicència és acèfala. L'anècdota, per exemple, que la dama en | dots d'home públic: —No diré una paraula —exclamà joiosament—, mentre | perduri | l'actual estat de coses. L'estat de coses durà set anys. Durant aquest | en suma, viure sense pensar en la mort, com si la vida tingués de | perdurar | indefinidament i la memòria dels fets pogués ésser eterna. La saviesa | és, una manera de respectar el passat com a tal passat i de voler que | perduri | . No obstant, aquesta perduració del passat en el futur no ha d'ésser | mateixa de la vida humana, però que ella potencia fins a l'infinit: en | perdurar | . Però aquesta perduració no significa sempre necessàriament un moviment | i històrics, introduïda per la cultura humanística. Aquestes preferències | perduren | , amb una major o menor empenta, fins al segle XIX; i no sols per | i universals amb els quals mesurar les obres de l'esperit. Elles valen, i | perduren | , per allò que testimonien. Per sota de la historicitat pura hi ha | i de la cosina de Barcelona ajudaren a equilibrar-la. Però al fons de tot | perdurà | l'enyorament de la filla; el record de les tortures inútils; la pèrdua de | la qual reposa una breu lluna daurada del vi més antic del celler. Encara | perdura | el senyal de la boca al voraviu del cristall. I Teresa, moguda per una | del gruix moral de Tomàs. Potser en ell, primari com era, hauria pogut | perdurar | un mínim d'il·lusions per la muller, si més no, durant les estones | Malalta d'aquest desvari, que la projectava vers un món enganyós, encara | perdurava | en ella aquell gran daler de pau, de felicitat, com abans; i en les | prop o de lluny, aquell home tan ferm i imposant, en el rostre del qual | perduren | els trets infantils d'aquell adolescent torbador, entreüllat una vegada | L'art del segle XIII ofereix diverses formes d'escut: | perduren | el de forma d'ametlla i el rodó, com els que abracen els guerrers del | d'Oriola del 1307 (§ § 13 i 23), i que | perdurarà | al segle XV (§ 60). Avancem que ni Pere March ni | de petit m'agradava molt d'estar sol. Aquesta inclinació sempre més ha | perdurat | en mi. A casa els meus oncles, puix que jo mai no he tingut pròpiament | del Carnestoltes, el retorn dels traginers. Les lloes. El costum ha | perdurat | fins als nostres dies, fins ben entrada la prohibició governativa del | era la cosa típica. Però els tipismes es modifiquen en els accidents i | perduren | en les substantivitats. Vedella o bou, la Junta de Sant Joan fa córrer | a ferir l'animal, se'l guanyava i se l'enduia a casa. Aquest costum no ha | perdurat | , i darrerament, a l'endemà el gall va a mans del senyor mestre. L'endemà | Va fer una pausa, com si les frases que havia pronunciat el pare de Cosme | perduressin | intactes en la seva memòria i, ara, per completar plenament l'escena de | en excés dels socis: el sentit de l'aventura, de ser un aventurer, encara | perdurava | . Passaria un any a Europa, viatjaria, li era imprescindible realitzar un |
|