DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
perdut A 7314 oc.
perdut M 196 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb perdut Freqüència total:  7510 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb irrefutables raons, cal que amb objectivitat ho reconegui. Em veia perdut sense remissió, sense esperances, estimant com estimo la vida, i el sol,
seva amargosa absència, tothora llunyà, distant. Buscava potser la meva perduda joventut, la meva, perquè ell, quan el veig, és el mateix, mai no varia,
Tenia por per ell i, sobretot, temia per ella, i es sentia com un nàufrag perdut en un oceà d'inseguretats. Veia Mila tan diferent d'ell, tan serena, tan
seva amada. La seva ànima, enmig de l'angoixosa soledat en què es sentia perduda, volava cap a ella en cerca d'emparança, com l'únic refugi que li oferia
éssers són els monstres que l'habiten i que nosaltres som els infants perduts que vaguem per ella? Ells, en llurs tendres llegendes, en llur bondat,
Màrius; aquí hi havia les meves angoixes, el meu desassossec, la meva fe perduda: la meva desfeta. —I reprenent la idea perduda, sense pausa, prosseguí—:
desassossec, la meva fe perduda: la meva desfeta. —I reprenent la idea perduda, sense pausa, prosseguí—: "Vosaltres haveu dit: Quan se'n va anar amb
Nadals, quan enmig de l'alegria que ressonava entorn seu, tenia a ell perdut pel món, i sense notícies ni del que feia ni d'on vivia, ni de si vivia
Segons ella, Sileta era una princesa i estava presonera en una illa perduda dintre el mar. Ell era el capità d'un navili i havia de córrer a
molt davant la porta. I si insistien... Va romandre així, amb la mirada perduda en el buit, sense sentiment, sense dolor i sense pietat, però també sense
de nou amb tota la seva ànima en la fe del seu estimat, que tenia gairebé perduda: amb la fe forta i segura dels primers dies, perquè aleshores Mila veié
pels camps, i els camperols ploraren una vegada més llurs collites perdudes. Després vingué el bon temps, les aigües tornaren al lloc i reflectiren
ella continuava caminant. Com més desolació veia al seu entorn, com més perduda es sentia, més desesperadament s'aferrava ella a la seva esperança. Però
bona Sileta... Sóc jo... La seva veu sonava com la veu d'un nàufrag perdut enmig d'una violenta borrasca: sonava remota, com ofegada entre
la terra i dels mons que rodaven per l'infinit, en la nit i el silenci, perdut com un petit infant, i es recordà del temps que anava a l'església amb la
els seus patiments; llegirà les seves angúnies; hi llegirà el seu caminar perduda per la terra i les seves nits de terror; el seu avançar pels carrers de
primaveres i arrasa les collites i fa gemegar els camperols, que miren perdut el fruit de llurs esforços; a la tardor, en canvi, llisca mansament,
d'imprevisibles ramificacions polítiques i socials. Una guerra decisiva, perduda o guanyada per algunes eventuals peripècies castrenses o tècniques,
súbdits d'una dictadura, "acostumats" a ella, no enyoren la llibertat perduda; la majoria dels súbdits d'un Estat de dret —clima teòric de llibertat—,
la fantasia —fantasia filosòfica o filosoficoide— recupera les posicions perdudes: Lukacs ho ha denunciat exhaustivament en Die Zerstörung
en "estat de naturalesa". Maria Antonieta i les seves dames, a estones perdudes, buscaven un reconfort pastorívol en els parcs reials; els poetes
Essais, una sèrie de títols significatius, de llibres perduts, que ell recordava en la seva metòdica memòria d'intel·lectual:
pur! Cel blau, blau, amb dos o tres nuvolets minúsculs, blancs, lleus —perduts i oblidats en la llum càlida. Diu que ahir la dona de cal Ferrer ja va
oficial és d'un màxim laconisme: enumera estrictament els pobles perduts i parla dels "furiosos bombardeigs" sobre Casp. Cap al tard fa fred.
que després se les emprenen a cops de colze per recobrar les posicions perdudes. —Tot marxa favorablement —diu en arribar sota d'ells. —Com de costum —li
el canell de la noia i l'obliga a avançar cap a la sortida. —Apa, tu, perduda! —la insulta amb una veu que talla. Des de l'interior dels cotxes de la
seus peus amb una remor seca i reprovadora, esguarda mirades infinitament perdudes, profundes de tan buides, perquè molts dels cadàvers tenen els ulls
un acte final: la mort. La vostra i la nostra. —Aleshores també esteu perduts —li fa remarcar el jutge. —No, perquè no l'acceptem. —La nostra
També hi enteneu, vós? —Una mica —concedeix ell, modest—. A hores perdudes. —Feia mesos que no n'havia oblidat cap. I encara va ser un dia que tenia
esperem... és allò... L'home dóna grans cops de cap en el buit, la mirada perduda cap a les cuixes ara desencreuades i unides. —Sí, sí, és allò... —D'una
a la ciutat, que algun bossot no inventariat es reservés de la perduda hisenda, però la casa passà definitivament a l'ordre de la Mercè. A la
i Susqueda es fa el més absolut silenci. Els hereus devien saber la causa perduda del tot o bé es sentien molt feliços instal·lats a Barcelona. Els frares
Paulí es decidia a pronunciar en veu alta la paraula: malalt, estava perdut. A les Torres de Padrós li havien ensenyat a no pronunciar mai paraules
l'avarícia i la falsedat. ¿Ho repeteixes ara, quan penses en aquest foll perdut en el laberint del seu orgull inútil? Has aconseguit ja que la teva dona
teus ulls, i enlloc no em veig, per sempre perdut, dintre de mi, es referia als ulls de la noia sense nom, uns ulls, els
i en la mesura que havia buscat dins els estrats del temps aquest tresor perdut, l'havia de modificar, de falsejar, dotant-lo d'una perfecció que de cap
i els arbres, quan l'aura d'exàmens, el remordiment de tantes hores perdudes, introbables ja, emborratxava de son, de fatiga, les cares pàl·lides
naturalment per més que ho veiés no podia endevinar-ho, que tot estava ja perdut, que els seria sempre impossible comunicar-se, que no sabrien, que no
Padrós, esvelta dama que plores el meu nom, perdut en la derrota dels segles. Sobre el cel blau, em mira
frases: ...Bruna torre de Padrós, esvelta dama que plores el meu nom, perdut en la derrota dels segles... sembla néixer d'una carta dirigida a
rebuig de tota possible intimitat. Era cert que enyorava una pàtria perduda que no existia sinó en els seus somnis, i per això és possible trobar en
d'esperit momentani de l'exiliat poeta, sinó aquella rara visió de destí perdut, d'inutilitat absoluta, que dominà tota la seva vida, encara que sigui
per facècia, es sentia definitivament separat dels seus, definitivament perdut en la fangosa ciutat moribunda, amb la pudor de podrit dels seus canals,
i inflades cúpules d'un Orient pròxim, tristesa coberta per tot aquest perdut tresor, i per la tossuda alegria d'un carnaval que era també una paròdia
el coixí. I Venècia era una còpia gairebé perfecta d'un paradís perdut perquè de res no s'assemblava a Barcelona: Estimada Carolina: No dubto
infatigable fins a descobrir-lo i ell l'acceptà com s'accepta un gos perdut i sense amo. Però si allò que es proposava Jeroni era fer mal, tot el mal
Enlluernat, ja cec, a les palpentes caminaré, perdut, camins de fosca. Les mans esteses, rebent
no va anar ni a dormir. Però sempre acabà per tornar. Segurament llavors, perdut com un animal en l'espessor dels pantanars, xuclant furiosament la seva
a allunyar-se, bambolejant, com un embriac. Tornava sol, petit, com perdut en la immensitat dels camps, com fora d'ell, i caminava amb passes
de cara a ell, dintre del panissar, esperant-lo. Havia comprès que estava perdut i es regirava com una fera acorralada. Respirava sorollosament, decantat

  Pàgina 1 (de 151) 50 següents »