×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb perdut |
Freqüència total: 7158 |
CTILC1 |
amb irrefutables raons, cal que amb objectivitat ho reconegui. Em veia | perdut | sense remissió, sense esperances, estimant com estimo la vida, i el sol, | seva amargosa absència, tothora llunyà, distant. Buscava potser la meva | perduda | joventut, la meva, perquè ell, quan el veig, és el mateix, mai no varia, | Tenia por per ell i, sobretot, temia per ella, i es sentia com un nàufrag | perdut | en un oceà d'inseguretats. Veia Mila tan diferent d'ell, tan serena, tan | seva amada. La seva ànima, enmig de l'angoixosa soledat en què es sentia | perduda | , volava cap a ella en cerca d'emparança, com l'únic refugi que li oferia | éssers són els monstres que l'habiten i que nosaltres som els infants | perduts | que vaguem per ella? Ells, en llurs tendres llegendes, en llur bondat, | Màrius; aquí hi havia les meves angoixes, el meu desassossec, la meva fe | perduda | : la meva desfeta. —I reprenent la idea perduda, sense pausa, prosseguí—: | desassossec, la meva fe perduda: la meva desfeta. —I reprenent la idea | perduda | , sense pausa, prosseguí—: "Vosaltres haveu dit: Quan se'n va anar amb | Nadals, quan enmig de l'alegria que ressonava entorn seu, tenia a ell | perdut | pel món, i sense notícies ni del que feia ni d'on vivia, ni de si vivia | Segons ella, Sileta era una princesa i estava presonera en una illa | perduda | dintre el mar. Ell era el capità d'un navili i havia de córrer a | molt davant la porta. I si insistien... Va romandre així, amb la mirada | perduda | en el buit, sense sentiment, sense dolor i sense pietat, però també sense | de nou amb tota la seva ànima en la fe del seu estimat, que tenia gairebé | perduda | : amb la fe forta i segura dels primers dies, perquè aleshores Mila veié | pels camps, i els camperols ploraren una vegada més llurs collites | perdudes | . Després vingué el bon temps, les aigües tornaren al lloc i reflectiren | ella continuava caminant. Com més desolació veia al seu entorn, com més | perduda | es sentia, més desesperadament s'aferrava ella a la seva esperança. Però | bona Sileta... Sóc jo... La seva veu sonava com la veu d'un nàufrag | perdut | enmig d'una violenta borrasca: sonava remota, com ofegada entre | la terra i dels mons que rodaven per l'infinit, en la nit i el silenci, | perdut | com un petit infant, i es recordà del temps que anava a l'església amb la | els seus patiments; llegirà les seves angúnies; hi llegirà el seu caminar | perduda | per la terra i les seves nits de terror; el seu avançar pels carrers de | primaveres i arrasa les collites i fa gemegar els camperols, que miren | perdut | el fruit de llurs esforços; a la tardor, en canvi, llisca mansament, | d'imprevisibles ramificacions polítiques i socials. Una guerra decisiva, | perduda | o guanyada per algunes eventuals peripècies castrenses o tècniques, | súbdits d'una dictadura, "acostumats" a ella, no enyoren la llibertat | perduda | ; la majoria dels súbdits d'un Estat de dret —clima teòric de llibertat—, | la fantasia —fantasia filosòfica o filosoficoide— recupera les posicions | perdudes | : Lukacs ho ha denunciat exhaustivament en /Die Zerstörung | en "estat de naturalesa". Maria Antonieta i les seves dames, a estones | perdudes | , buscaven un reconfort pastorívol en els parcs reials; els poetes | dels /Essais\, una sèrie de títols significatius, de llibres | perduts | , que ell recordava en la seva metòdica memòria d'intel·lectual: "/De | pur! Cel blau, blau, amb dos o tres nuvolets minúsculs, blancs, lleus — | perduts | i oblidats en la llum càlida. Diu que ahir la dona de cal Ferrer ja va | oficial és d'un màxim laconisme: enumera estrictament els pobles | perduts | i parla dels "furiosos bombardeigs" sobre Casp. Cap al tard fa fred. | que després se les emprenen a cops de colze per recobrar les posicions | perdudes | . —Tot marxa favorablement —diu en arribar sota d'ells. —Com de costum —li | el canell de la noia i l'obliga a avançar cap a la sortida. —Apa, tu, | perduda | ! —la insulta amb una veu que talla. Des de l'interior dels cotxes de la | seus peus amb una remor seca i reprovadora, esguarda mirades infinitament | perdudes | , profundes de tan buides, perquè molts dels cadàvers tenen els ulls | un acte final: la mort. La vostra i la nostra. —Aleshores també esteu | perduts | —li fa remarcar el jutge. —No, perquè no l'acceptem. —La nostra | També hi enteneu, vós? —Una mica —concedeix ell, modest—. A hores | perdudes | . —Feia mesos que no n'havia oblidat cap. I encara va ser un dia que tenia | esperem... és allò... L'home dóna grans cops de cap en el buit, la mirada | perduda | cap a les cuixes ara desencreuades i unides. —Sí, sí, és allò... —D'una | a la ciutat, que algun bossot no inventariat es reservés de la | perduda | hisenda, però la casa passà definitivament a l'ordre de la Mercè. A la | i Susqueda es fa el més absolut silenci. Els hereus devien saber la causa | perduda | del tot o bé es sentien molt feliços instal·lats a Barcelona. Els frares | Paulí es decidia a pronunciar en veu alta la paraula: malalt, estava | perdut | . A les Torres de Padrós li havien ensenyat a no pronunciar mai paraules | l'avarícia i la falsedat. ¿Ho repeteixes ara, quan penses en aquest foll | perdut | en el laberint del seu orgull inútil? Has aconseguit ja que la teva dona | teus ulls, i enlloc no em veig, per sempre | perdut | , dintre de mi, es referia als ulls de la noia sense nom, uns ulls, els | i en la mesura que havia buscat dins els estrats del temps aquest tresor | perdut | , l'havia de modificar, de falsejar, dotant-lo d'una perfecció que de cap | i els arbres, quan l'aura d'exàmens, el remordiment de tantes hores | perdudes | , introbables ja, emborratxava de son, de fatiga, les cares pàl·lides | naturalment per més que ho veiés no podia endevinar-ho, que tot estava ja | perdut | , que els seria sempre impossible comunicar-se, que no sabrien, que no | Padrós, esvelta dama que plores el meu nom, | perdut | en la derrota dels segles. Sobre el cel blau, em mira | frases: ...Bruna torre de Padrós, esvelta dama que plores el meu nom, | perdut | en la derrota dels segles... sembla néixer d'una carta dirigida a | rebuig de tota possible intimitat. Era cert que enyorava una pàtria | perduda | que no existia sinó en els seus somnis, i per això és possible trobar en | d'esperit momentani de l'exiliat poeta, sinó aquella rara visió de destí | perdut | , d'inutilitat absoluta, que dominà tota la seva vida, encara que sigui | per facècia, es sentia definitivament separat dels seus, definitivament | perdut | en la fangosa ciutat moribunda, amb la pudor de podrit dels seus canals, | i inflades cúpules d'un Orient pròxim, tristesa coberta per tot aquest | perdut | tresor, i per la tossuda alegria d'un carnaval que era també una paròdia | el coixí. I Venècia era una còpia gairebé perfecta d'un paradís | perdut | perquè de res no s'assemblava a Barcelona: Estimada Carolina: No dubto | infatigable fins a descobrir-lo i ell l'acceptà com s'accepta un gos | perdut | i sense amo. Però si allò que es proposava Jeroni era fer mal, tot el mal | Enlluernat, ja cec, a les palpentes caminaré, | perdut | , camins de fosca. Les mans esteses, rebent | no va anar ni a dormir. Però sempre acabà per tornar. Segurament llavors, | perdut | com un animal en l'espessor dels pantanars, xuclant furiosament la seva | a allunyar-se, bambolejant, com un embriac. Tornava sol, petit, com | perdut | en la immensitat dels camps, com fora d'ell, i caminava amb passes | de cara a ell, dintre del panissar, esperant-lo. Havia comprès que estava | perdut | i es regirava com una fera acorralada. Respirava sorollosament, decantat |
|