Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mòbils a les escultures de l'altar, que fins sembla que el sant Roc	peregrí	avanci poc o molt la passa per escoltar millor. /Vina prop meu,
encara podràs penjar alguna conca gloriosa an els teus hàbits de	peregrí	. Ta darrera voluntat així ho fa esperar, ardit Josepet. El pensar en les
dia la mort de tres antics amics nostres: l'hipòcrita santificat, el	peregrí	superbiós i el penitent del Ganges. De terres i de colors diferents,
aquest fou el seu càstig: Déu que s'oblidava de judicar els seus dies. El	peregrí	superbiós ja venia amb més parencera presència, amb tan ample pas i
alçà's Abraham de la faç del séu mort i així parlà ell als fills de Het: —	Peregrí	só i sobrevingut entre vosaltres: doneu-me, entre vosaltres, possessió de
Un vot vil·latà l'havia bastida en recordança d'un vell miracle obrat pel	Peregrí	Sant Roc. La ingènua devoció popular l'edificà en el mont del Mal Temps,
poder contar, de sobreviure als estralls del flagell. El va allunyar el	Peregrí	Sant Roc. Fou la seva intercessió la valedora. Entre el Sant i els seus
venabilitat, la nobilitat, etc., que li són accidentals i	peregrines	i en quantitat directa i successiva, i aquestes passions són sensibles
contínuament la composició, i que d'ells brollen els actes extrínsecs,	peregrins	, quan el lleó vetlla, sent i imagina. III. Demana després
i en aquell, i en qualsevol bèstia, i d'elles es deriven les particulars	peregrines	successivament; però, les generals són en continu moviment; les
una és la intel·ligibilitat intrínseca i contínua, i altra l'extrínseca i	peregrina	, que té duració discreta, com quan entén la pedra o la planta; i aquesta
que el ca sent el rastre de la llebre i de la perdiu, els quals són	peregrins	i adquirits per la sensibilitat del ca, i per això coneix l'intel·lecte
que en l'home hi ha justícia innata, amb la qual adquireix la justícia	peregrina	, que és un nou hàbit, amb el que es fa just l'home. Després demana
augmentativa, alterativa, etc.. Els accidents de la sensitiva són: el	peregrí	veure, odorar, oir, gustar, tocar i afar, i també el delectar sentint.
coses sensibles, com a l'imaginar la pedra, la font, etc.. Els accidents	peregrins	de la racionativa són: l'entendre, estimar i membrar la font, el lleó,
possible, del qual el raonatiu en treu les espècies raonades	peregrines	, amb les quals fa ciència, i el raonar, amb el qual causa els
fa ciència, i el raonar, amb el qual causa els actes extrínsecs	peregrins	. Aquests tres són concrets universals que pertanyen a l'essència de la
el sensible passiu, del qual en treu el sensitiu les espècies sensibles	peregrines	, i el sentir intrínsec, que és acte intrínsec amb el qual causa el
intrínsec, que és acte intrínsec amb el qual causa el sensitiu actes	peregrins	. II. A més, considera l'intel·lecte que a la raonativa hi ha
possible, del qual l'intel·lecte agent en treu les espècies	peregrines	i les fa intel·ligibles i enteses, i l'entendre, amb el qual causa els
fa intel·ligibles i enteses, i l'entendre, amb el qual causa els actes	peregrins	diferents en nombre. Però, es meravella l'intel·lecte de l'entendre
en la qual hi ha bonificar natural innat, del qual no en neix bonificar	peregrí	en l'home pecador, car el pecador fa el mal; però, quan l'home fa el bé
, car el pecador fa el mal; però, quan l'home fa el bé, en neix bonificar	peregrí	. III. També considera l'intel·lecte que en la voluntat, com en
espècies desitjades, i l'estimar, amb el qual causa els actes extrínsecs	peregrins	. IV. També ascendeix l'intel·lecte a la memòria, en la qual hi
membrades, i el membrar intrínsec, amb el qual causa els actes extrínsecs	peregrins	. V. Mentre això l'intel·lecte considera i fa ciència de les
les vistes, i el veure intrínsec, amb el qual causa els actes extrínsecs	peregrins	, i l'home quan veu la pedra té un veure peregrí particular, i un altre
els actes extrínsecs peregrins, i l'home quan veu la pedra té un veure	peregrí	particular, i un altre quan veu el lleó. VI. Mentre això
d'emissió fònica i vocàlica. Perquè, deixant de banda antigues i	peregrines	explicacions filosòfiques que volien veure en la manifestació vocalitzada
i assistència de malalts, ans acollien d'una manera temporal els	peregrins	forasters, caminants i tota mena de persones que momentàniament es
que la ciutat creixia, encara que amb lentitud, minvaven les corrues de	peregrins	i rodamons i augmentava el nombre dels malalts necessitats d'assistència;
preferència en l'allotjament als malalts, s'hi acullien encara pobres i	peregrins	. Fou l'any 1401, el primer del segle XV, la centúria de
almoina" de donar menjar diàriament a cent pobres, sense comptar els	peregrins	, cecs i altres desgraciats, i la dotació de la taula capitular. El
el cielo." En aquest epitafi hi ha l'estranyesa d'imaginar-se un	peregrí	que es passeja pel cementiri i que "baña con tierno llanto el mármol
dos anys organitzaven una peregrinació magna. Anaren a Roma uns deu mil	peregrins	. Aquest èxit esclatant es deu principalment a M. Lleó Harmel, de l'obra
Fou el triomf de la democràcia. El cardenal Langenieux en presentar els	peregrins	al sant pare, digué: "Aquests obrers, Santíssim Pare, repeteixen aquell
altre capítol, hom va prendre l'acord de crear sindicats purs, digué als	peregrins	francesos que acabaven de postrar-se als peus de Lleó XIII: "Féu que la
dant socors a viudes i donzelles, auxili als vells, als necessitats i als	peregrins	, defensant arreu els febles contra els opressors. ¿Per què de la cortesia
pas el procediment per lo qual procedeix el donar-li curs. Aquesta	peregrina	teoría ve apoiada per algunes RR. OO., principalment per les de
mes que una bossa o escarcela, dita sarró o sarrió. Els	peregrins	, que tindrían de sufrir les inclemencies del temps, devían provehirse de
La noble família Sarrià va donar nom al poble i el seu escut: una petxina	peregrina	. L'any 1046 els comtes de Barcelona atorgaren a la Seu la
admetre'l— professem, que els camins de la ciència tenen llurs peculiars	peregrins	, cadascun els seus, sense que sigui cosa ben vista sortir-se d'un per a
de Mallorca a Badajoz, passant per Barcelona i Madrid; un itinerari tan	peregrí	—només justificable amb allò de cercar la dimensió més ampla d'Espanya—
dintre de l'òrbita de l'Estat i sota la protecció del poder públic", la	peregrina	subtilesa que la confessionalitat tradicional de l'Estat espanyol donava
Manual del	Peregrí	de la hospitalitat de Nostra Senyora de Lourdes de Catalunya Primera part
de tot el que pogués desedificar als altres. 2. Prengui cada	peregrí	amb el major interès la bona execució dels càntics propis de cada acte,
es facin. 3. Se suplica amb molta insistència a tots els	peregrins	observin el més rigorós silenci en els Santuaris i sobretot en la Gruta,
de 13 de Gener de 1894, es concedeix als sacerdots	peregrins	la facultat de celebrar en els santuaris servits pels capellans de la
espiritual de la mateixa pel ministeri d'oir les confessions dels	peregrins	en el moment i lloc que els sigui assenyalat. En els confessionaris on hi
Peregrinació, s'hi posarà un distintiu particular, a fi que puguin els	peregrins	trobar confessor que els entengui. Advertiment important
ditxosa esfera: Sént capitana y senyora De gloria tan	peregrina	. IV Teodora la arrogancia A lu diví amassona

Pàgina 1 (de 4)

50 següents