DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
perfer V 95 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb perfer Freqüència total:  95 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

si s'acomplia el ritu ortegagassetià de la minoria aristocràtica perfent Espanya. Exculpant l'eminent pensador castellà, diguem que /La España
d'ella, nua dins l'ona, esperava joia i impuls fluvial per a perfer-se? ¿Han estat prou, que tu, imponderable cosa d'or i mirada,
mes pròpies arrels; com dins el ventre vivent l'ésser que s'hi perfà és tot ell creixença amb les pures forces originals, i no és
en aquesta ventura, sense mèrits davant seu, no podent perfer cap cosa que no tingués ja abans; no ens sol·licita
obres seves, en tu i els teus: caldrà que sigui només perfent allò en què tu mancares, que és obeir la llei de Déu, prescrita
mots nous, més densos o més esclatants; és ordenar un protocol antic, perfer la simetria o la concisió d'una relació, emmenar o reduir un pensament
ens hagués suggerit; i el treball degudament ordenat i la constància a perfer-lo intel·ligentment, seguint el propi estil, arribarà a fer el tot
percut,...; imper. percut,...( també IIIa). Perfer. Es conjuga com desfer. Permetre: p. p. permès,
consogre, consorci, compare, comare. per. Ex.: perbullir, perfer, perdurar, perseguir, percaçar. V. paràgraf 155 /a\.
li escau la denominació de perfecta. Car perfecte és el que ha estat perfet, acomplidament fet, i la santedat de Jesús no ha estat feta, ans és
uniforme de servei i casc i amb els fusells a l'espatlla. Aquells fusells perfeien l'inconfort del tren. Fos com fos, quan el tren arrencà, tots ens havíem
sota la força bruta o synergia en la simpatia? ¿L'home, cercant de perfer-se col·lectivament vers si mateix o personalment vers un Altre més gran
que desitja viure i és morta, i una mort que desitja ser morta i no pot perfer del tot la seva pròpia mort perquè encara ha d'existir. Dir que vaig
tenir la perfecció sobrenatural si primer (per la gràcia de Déu) no has perfet la teva natura fins al seu nivell propi. Abans de poder ser un sant has
vivint en Déu. Si algun home que hagués estat així vindicat i alliberat i perfet i destruït pogués d'alguna manera pensar o parlar, certament no seria mai
un sistema total, que jutgen que l'única solució per a la humanitat és perfer-se en la terra. ¿Quina és doncs la missió de l'Església enfront d'aquest
arbitràriament la voluntat de Déu. No crec en els miracles que vénen no a perfer sinó a destruir o trastornar l'ordre de la creació com per satisfer un
sols s'esdevé en tant que alliberats per Crist, i per tant només es pot perfer en Crist. Impugna la "saviesa" humana (gnosi, diletantisme grec)
en aquells barris, pobres i alegres, si el narrador no els l'hagués perfet amb el do de l'humor i la fantasia. I, potser, més acostat, el que Pons i
oblidada del seu autor. Mai no serà represa; cap altra mà no vindrà a perfer-la. En la poesia popular el treball de millora es realitza a través de
objecte ensems. L'aparició d'aquest mitjancer de la relació amb la mare perfà la individuació d'un subjecte (l'infant) i d'un objecte total (la mare).
d'ambrosia del clot més petit! Flor de neu Dona perfeta per voler de Déu, summa i espill de meravelles nades:
benigne!... És ara dintre meu la teva mort qui em va perfent la vida. III Pren-los, ¿què serien els dies purs
els somnis dolça nit d'estels purs!... La melodia va perfent-se dins meu, nota per nota, lentament i subtil, com són les
de saber-nos mortals i l'amor que perdura s'exalta i es perfà de la fugacitat d'aquests instants suprems, i la immortalitat
que cregueren, retrobant Crist en l'acte que així, creient, perferen; mentre els doctors partien clamant: ""La Llei! La Llei!""
Són tants! ¿Quins triarem, carn d'aquest marbre que es va perfent? Tan pocs! Cap com voldríem, sols música, esperit: aire de
on inclino un silenci que fou gest, que voldria recordar-se i perfer-se —ah, mai feliç treball! Vague d'atzars, em cerco en el
i agosarats, estimarem la vida que muda i que es perfà, noblement lenta i també noblement porfidiosa. I anirem lluny,
llegenda i l'esbadiï en pluja, cabellera...? Allò que m'esperava m'ha perfet, i per això puc dir-me a través d'aquesta hora amb
com el bronze envaeix el buit obscur amb l'ona roja que perfà, refredant-se, la puresa feliç de l'invisible nu de l'ànima!
i ara l'ofec del temps no ens neguiteja. Dellà el mirall que perfà aquest silenci hi ha l'estesa d'uns anys no combatuts,
de la tarda. Cap gest sobrer. Tot mesurat i breu. L'ordre perfà la solitud extrema i converteix el joc en profecia.
alhora rodolem per un pendent insòlit. Cada gest perfà l'extrema intimitat del joc desmesurat i estricte. Marta, els
a l'onejar incitant d'aquest teu bleix suau i delitós, que jo perfaig amb el meu bleix. Cap vent no ens pot bressar més
per l'ona incipient, fosques remors que només jo reconec i perfaig. XI Bancals de vent i mar llaurats de fresc.
Vol entéra independencia Per ser la igualtat perfeta. Axis com una post feta A tres caìres, en los cuals
de aquexas gens Durà cerca de anys tres cens Fou perfeta Monarquìa De nobles ab gerarquìa. Hem dit que la lley
i l'anciana jurà pels déus de no fer-ho. I quan hagué jurat i perfet el gran jurament, de seguida cuità a buidar-li el vi dins els
jo, i tot seguit va jurar com jo demanava. I quan hagué jurat i perfet el gran jurament, vaig aleshores pujà' en el llit bellíssim de
primavera [amb l'escolar-se dels mesos, i els dies llargs van perfer-se], doncs, cridant-me de banda, van dir-me els companys
per a ell desventures, tantes com d'una mare les Fúries poden perfer-ne." "Cloris vaig veure també, la bellíssima, amb qui va casar-se,
i tot seguit juraren com jo demanava. I quan hagueren jurat i perfet el gran jurament, fondejàrem al Port Balmat la nau ben obrada,
ella, i tot d'una juraren com demanava. I quan hagueren jurat i perfet el gran jurament, altra vegada la dona els parlà, dient en
ell, i tot d'una juraren com demanava. I quan hagueren jurat i perfet el gran jurament, els digué, intervenint, el Sagrat Vigor de
primavera, amb l'escolar-se dels mesos, i els dies llargs van perfer-se, gràcies al meu servei, unes gosses que res no les torba,
primavera, [amb l'escolar-se dels mesos, i els dies llargs van perfer-se,] una dona aleshores va dir-nos-ho tot, que ho sabia,
¿I si me'n vaig, què esdevindrà el meu germà si no el perfaig? 5 de febrer 1943 Vi dolç Bacus beuria la
es dedueixen de l'obra del geni: és ell qui les crea i és, també, qui perfà l'arquetipus, "/le modèle, la ligne vrai, l'idéal\". Són els
vós, alegre corona de la verema, la natura clou el seu cicle, perfà la seva obra. L'art, ens ve a dir l'autor, és l'obra última de la

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »