×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb perfer |
Freqüència total: 99 |
CTILC1 |
si s'acomplia el ritu ortegagassetià de la minoria aristocràtica | perfent | Espanya. Exculpant l'eminent pensador castellà, diguem que La | d'ella, nua dins l'ona, esperava joia i impuls fluvial per a | perfer | -se? ¿Han estat prou, que tu, imponderable cosa d'or i mirada, | mes pròpies arrels; com dins el ventre vivent l'ésser que s'hi | perfà | és tot ell creixença amb les pures forces originals, i no és | en aquesta ventura, sense mèrits davant seu, no podent | perfer | cap cosa que no tingués ja abans; no ens sol·licita | obres seves, en tu i els teus: caldrà que sigui només | perfent | allò en què tu mancares, que és obeir la llei de Déu, prescrita | mots nous, més densos o més esclatants; és ordenar un protocol antic, | perfer | la simetria o la concisió d'una relació, emmenar o reduir un pensament | ens hagués suggerit; i el treball degudament ordenat i la constància a | perfer | -lo intel·ligentment, seguint el propi estil, arribarà a fer el tot | percut,...; imper. percut,...( també IIIa). | Perfer | . Es conjuga com desfer. Permetre: p. p. permès, | consogre, consorci, compare, comare. per. Ex.: perbullir, | perfer | , perdurar, perseguir, percaçar. V. paràgraf 155 a. | li escau la denominació de perfecta. Car perfecte és el que ha estat | perfet | , acomplidament fet, i la santedat de Jesús no ha estat feta, ans és | uniforme de servei i casc i amb els fusells a l'espatlla. Aquells fusells | perfeien | l'inconfort del tren. Fos com fos, quan el tren arrencà, tots ens havíem | sota la força bruta o synergia en la simpatia? ¿L'home, cercant de | perfer | -se col·lectivament vers si mateix o personalment vers un Altre més gran | que desitja viure i és morta, i una mort que desitja ser morta i no pot | perfer | del tot la seva pròpia mort perquè encara ha d'existir. Dir que vaig | tenir la perfecció sobrenatural si primer (per la gràcia de Déu) no has | perfet | la teva natura fins al seu nivell propi. Abans de poder ser un sant has | vivint en Déu. Si algun home que hagués estat així vindicat i alliberat i | perfet | i destruït pogués d'alguna manera pensar o parlar, certament no seria mai | un sistema total, que jutgen que l'única solució per a la humanitat és | perfer | -se en la terra. ¿Quina és doncs la missió de l'Església enfront d'aquest | arbitràriament la voluntat de Déu. No crec en els miracles que vénen no a | perfer | sinó a destruir o trastornar l'ordre de la creació com per satisfer un | sols s'esdevé en tant que alliberats per Crist, i per tant només es pot | perfer | en Crist. Impugna la "saviesa" humana (gnosi, diletantisme grec) | en aquells barris, pobres i alegres, si el narrador no els l'hagués | perfet | amb el do de l'humor i la fantasia. I, potser, més acostat, el que Pons i | oblidada del seu autor. Mai no serà represa; cap altra mà no vindrà a | perfer | -la. En la poesia popular el treball de millora es realitza a través de | objecte ensems. L'aparició d'aquest mitjancer de la relació amb la mare | perfà | la individuació d'un subjecte (l'infant) i d'un objecte total (la mare). | d'ambrosia del clot més petit! Flor de neu Dona | perfeta | per voler de Déu, summa i espill de meravelles nades: | benigne!... És ara dintre meu la teva mort qui em va | perfent | la vida. III Pren-los, ¿què serien els dies purs | els somnis dolça nit d'estels purs!... La melodia va | perfent | -se dins meu, nota per nota, lentament i subtil, com són les | de saber-nos mortals i l'amor que perdura s'exalta i es | perfà | de la fugacitat d'aquests instants suprems, i la immortalitat | que cregueren, retrobant Crist en l'acte que així, creient, | perferen | ; mentre els doctors partien clamant: ""La Llei! La Llei!"" | Són tants! ¿Quins triarem, carn d'aquest marbre que es va | perfent | ? Tan pocs! Cap com voldríem, sols música, esperit: aire de | on inclino un silenci que fou gest, que voldria recordar-se i | perfer | -se —ah, mai feliç treball! Vague d'atzars, em cerco en el | i agosarats, estimarem la vida que muda i que es | perfà | , noblement lenta i també noblement porfidiosa. I anirem lluny, | llegenda i l'esbadiï en pluja, cabellera...? Allò que m'esperava m'ha | perfet | , i per això puc dir-me a través d'aquesta hora amb | com el bronze envaeix el buit obscur amb l'ona roja que | perfà | , refredant-se, la puresa feliç de l'invisible nu de l'ànima! | i ara l'ofec del temps no ens neguiteja. Dellà el mirall que | perfà | aquest silenci hi ha l'estesa d'uns anys no combatuts, | de la tarda. Cap gest sobrer. Tot mesurat i breu. L'ordre | perfà | la solitud extrema i converteix el joc en profecia. | alhora rodolem per un pendent insòlit. Cada gest | perfà | l'extrema intimitat del joc desmesurat i estricte. Marta, els | a l'onejar incitant d'aquest teu bleix suau i delitós, que jo | perfaig | amb el meu bleix. Cap vent no ens pot bressar més | per l'ona incipient, fosques remors que només jo reconec i | perfaig | . XI Bancals de vent i mar llaurats de fresc. | Vol entéra independencia Per ser la igualtat | perfeta | . Axis com una post feta A tres caìres, en los cuals | de aquexas gens Durà cerca de anys tres cens Fou | perfeta | Monarquìa De nobles ab gerarquìa. Hem dit que la lley | i l'anciana jurà pels déus de no fer-ho. I quan hagué jurat i | perfet | el gran jurament, de seguida cuità a buidar-li el vi dins els | jo, i tot seguit va jurar com jo demanava. I quan hagué jurat i | perfet | el gran jurament, vaig aleshores pujà' en el llit bellíssim de | primavera [amb l'escolar-se dels mesos, i els dies llargs van | perfer | -se], doncs, cridant-me de banda, van dir-me els companys | per a ell desventures, tantes com d'una mare les Fúries poden | perfer | -ne." "Cloris vaig veure també, la bellíssima, amb qui va casar-se, | i tot seguit juraren com jo demanava. I quan hagueren jurat i | perfet | el gran jurament, fondejàrem al Port Balmat la nau ben obrada, | ella, i tot d'una juraren com demanava. I quan hagueren jurat i | perfet | el gran jurament, altra vegada la dona els parlà, dient en | ell, i tot d'una juraren com demanava. I quan hagueren jurat i | perfet | el gran jurament, els digué, intervenint, el Sagrat Vigor de | primavera, amb l'escolar-se dels mesos, i els dies llargs van | perfer | -se, gràcies al meu servei, unes gosses que res no les torba, | primavera, [amb l'escolar-se dels mesos, i els dies llargs van | perfer | -se,] una dona aleshores va dir-nos-ho tot, que ho sabia, | ¿I si me'n vaig, què esdevindrà el meu germà si no el | perfaig | ? 5 de febrer 1943 Vi dolç Bacus beuria la | es dedueixen de l'obra del geni: és ell qui les crea i és, també, qui | perfà | l'arquetipus, "le modèle, la ligne vrai, l'idéal". Són | vós, alegre corona de la verema, la natura clou el seu cicle, | perfà | la seva obra. L'art, ens ve a dir l'autor, és l'obra última de la |
|