Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

si s'acomplia el ritu ortegagassetià de la minoria aristocràtica	perfent	Espanya. Exculpant l'eminent pensador castellà, diguem que La
d'ella, nua dins l'ona, esperava joia i impuls fluvial per a	perfer	-se? ¿Han estat prou, que tu, imponderable cosa d'or i mirada,
mes pròpies arrels; com dins el ventre vivent l'ésser que s'hi	perfà	és tot ell creixença amb les pures forces originals, i no és
en aquesta ventura, sense mèrits davant seu, no podent	perfer	cap cosa que no tingués ja abans; no ens sol·licita
obres seves, en tu i els teus: caldrà que sigui només	perfent	allò en què tu mancares, que és obeir la llei de Déu, prescrita
mots nous, més densos o més esclatants; és ordenar un protocol antic,	perfer	la simetria o la concisió d'una relació, emmenar o reduir un pensament
ens hagués suggerit; i el treball degudament ordenat i la constància a	perfer	-lo intel·ligentment, seguint el propi estil, arribarà a fer el tot
percut,...; imper. percut,...( també IIIa).	Perfer	. Es conjuga com desfer. Permetre: p. p. permès,
consogre, consorci, compare, comare. per. Ex.: perbullir,	perfer	, perdurar, perseguir, percaçar. V. paràgraf 155 a.
li escau la denominació de perfecta. Car perfecte és el que ha estat	perfet	, acomplidament fet, i la santedat de Jesús no ha estat feta, ans és
uniforme de servei i casc i amb els fusells a l'espatlla. Aquells fusells	perfeien	l'inconfort del tren. Fos com fos, quan el tren arrencà, tots ens havíem
sota la força bruta o synergia en la simpatia? ¿L'home, cercant de	perfer	-se col·lectivament vers si mateix o personalment vers un Altre més gran
que desitja viure i és morta, i una mort que desitja ser morta i no pot	perfer	del tot la seva pròpia mort perquè encara ha d'existir. Dir que vaig
tenir la perfecció sobrenatural si primer (per la gràcia de Déu) no has	perfet	la teva natura fins al seu nivell propi. Abans de poder ser un sant has
vivint en Déu. Si algun home que hagués estat així vindicat i alliberat i	perfet	i destruït pogués d'alguna manera pensar o parlar, certament no seria mai
un sistema total, que jutgen que l'única solució per a la humanitat és	perfer	-se en la terra. ¿Quina és doncs la missió de l'Església enfront d'aquest
arbitràriament la voluntat de Déu. No crec en els miracles que vénen no a	perfer	sinó a destruir o trastornar l'ordre de la creació com per satisfer un
sols s'esdevé en tant que alliberats per Crist, i per tant només es pot	perfer	en Crist. Impugna la "saviesa" humana (gnosi, diletantisme grec)
en aquells barris, pobres i alegres, si el narrador no els l'hagués	perfet	amb el do de l'humor i la fantasia. I, potser, més acostat, el que Pons i
oblidada del seu autor. Mai no serà represa; cap altra mà no vindrà a	perfer	-la. En la poesia popular el treball de millora es realitza a través de
objecte ensems. L'aparició d'aquest mitjancer de la relació amb la mare	perfà	la individuació d'un subjecte (l'infant) i d'un objecte total (la mare).
d'ambrosia del clot més petit! Flor de neu Dona	perfeta	per voler de Déu, summa i espill de meravelles nades:
benigne!... És ara dintre meu la teva mort qui em va	perfent	la vida. III Pren-los, ¿què serien els dies purs
els somnis dolça nit d'estels purs!... La melodia va	perfent	-se dins meu, nota per nota, lentament i subtil, com són les
de saber-nos mortals i l'amor que perdura s'exalta i es	perfà	de la fugacitat d'aquests instants suprems, i la immortalitat
que cregueren, retrobant Crist en l'acte que així, creient,	perferen	; mentre els doctors partien clamant: ""La Llei! La Llei!""
Són tants! ¿Quins triarem, carn d'aquest marbre que es va	perfent	? Tan pocs! Cap com voldríem, sols música, esperit: aire de
on inclino un silenci que fou gest, que voldria recordar-se i	perfer	-se —ah, mai feliç treball! Vague d'atzars, em cerco en el
i agosarats, estimarem la vida que muda i que es	perfà	, noblement lenta i també noblement porfidiosa. I anirem lluny,
llegenda i l'esbadiï en pluja, cabellera...? Allò que m'esperava m'ha	perfet	, i per això puc dir-me a través d'aquesta hora amb
com el bronze envaeix el buit obscur amb l'ona roja que	perfà	, refredant-se, la puresa feliç de l'invisible nu de l'ànima!
i ara l'ofec del temps no ens neguiteja. Dellà el mirall que	perfà	aquest silenci hi ha l'estesa d'uns anys no combatuts,
de la tarda. Cap gest sobrer. Tot mesurat i breu. L'ordre	perfà	la solitud extrema i converteix el joc en profecia.
alhora rodolem per un pendent insòlit. Cada gest	perfà	l'extrema intimitat del joc desmesurat i estricte. Marta, els
a l'onejar incitant d'aquest teu bleix suau i delitós, que jo	perfaig	amb el meu bleix. Cap vent no ens pot bressar més
per l'ona incipient, fosques remors que només jo reconec i	perfaig	. XI Bancals de vent i mar llaurats de fresc.
Vol entéra independencia Per ser la igualtat	perfeta	. Axis com una post feta A tres caìres, en los cuals
de aquexas gens Durà cerca de anys tres cens Fou	perfeta	Monarquìa De nobles ab gerarquìa. Hem dit que la lley
i l'anciana jurà pels déus de no fer-ho. I quan hagué jurat i	perfet	el gran jurament, de seguida cuità a buidar-li el vi dins els
jo, i tot seguit va jurar com jo demanava. I quan hagué jurat i	perfet	el gran jurament, vaig aleshores pujà' en el llit bellíssim de
primavera [amb l'escolar-se dels mesos, i els dies llargs van	perfer	-se], doncs, cridant-me de banda, van dir-me els companys
per a ell desventures, tantes com d'una mare les Fúries poden	perfer	-ne." "Cloris vaig veure també, la bellíssima, amb qui va casar-se,
i tot seguit juraren com jo demanava. I quan hagueren jurat i	perfet	el gran jurament, fondejàrem al Port Balmat la nau ben obrada,
ella, i tot d'una juraren com demanava. I quan hagueren jurat i	perfet	el gran jurament, altra vegada la dona els parlà, dient en
ell, i tot d'una juraren com demanava. I quan hagueren jurat i	perfet	el gran jurament, els digué, intervenint, el Sagrat Vigor de
primavera, amb l'escolar-se dels mesos, i els dies llargs van	perfer	-se, gràcies al meu servei, unes gosses que res no les torba,
primavera, [amb l'escolar-se dels mesos, i els dies llargs van	perfer	-se,] una dona aleshores va dir-nos-ho tot, que ho sabia,
¿I si me'n vaig, què esdevindrà el meu germà si no el	perfaig	? 5 de febrer 1943 Vi dolç Bacus beuria la
es dedueixen de l'obra del geni: és ell qui les crea i és, també, qui	perfà	l'arquetipus, "le modèle, la ligne vrai, l'idéal". Són
vós, alegre corona de la verema, la natura clou el seu cicle,	perfà	la seva obra. L'art, ens ve a dir l'autor, és l'obra última de la

Pàgina 1 (de 2)

50 següents