Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

redoblament. Els llampecs es succeïen sense interrupció i descobrien	perfils	de negres cúmuls sobre un fons de núvols més blancs. Silenciosament, en
quan la veié per primera vegada. La claror del ciri la il·luminà de	perfil	per un moment, i Tino Costa s'esglaià, es sentí envaït de cop d'un
i amb la copa fosca dels seus pins aixecats a l'últim bes de la llum; el	perfil	majestuós de les muntanyes confonent-se ja quasi amb el cel; el cel
qual es perdien les branques dels arbres, també fosques, i s'amagava el	perfil	de les serres. A mà esquerra s'estenia una vall profunda, i a la fi de la
en les seves arrels, i que començaren a desdibuixar-se, a perdre	perfil	i vèrtebres, a confondre's amb el poble dominant. Quan el
en d'altres mèrits: el providencialisme, la dinastia, la ferocitat, el	perfil	heroic, el dogma doctrinari. Entre nosaltres, en tot cas, això ha
belar humaníssim, infantil, dels anyells. A contrallum el sol daurava els	perfils	de llana. Es dreçava un enorme cirerer florit entre el sègol. El vent
de carena. Aquests dies, contemplant les masses nobles dels núvols, de	perfils	arrodonits, sobre ondulació verda dels boscos, se m'acudien uns versos:
can Feliu amb la Josefina. Tornant, la lluna traspuava entre la boira. El	perfil	de la carreta i dels bous del Pujolar es retallava —com en un film—
Noguer. És un espectacle molt més bonic que la neu; una nevada esborra el	perfil	de les coses, ho submergeix tot en la gran monotonia blanca, on es perden
de color blau cel i mantega, i sobre cada una de les finestres un bust de	perfil	, de color blanc, de factura romana. Els mobles vells són també ben
del somriure més bell de tota la terra, quan em puc recordar del seu	perfil	. Pas hores i hores evocant-lo i m'arriba aïllat, primer, sols un somriure
tenen formes de joventut, de pell dolça i tèbia, de carn nacrada, de	perfil	suau, de besades que es quedaren a flor de llavis, perdudes, sense fer...
Li havien crescut massa de pressa, oblidant, pel camí dels anys, el	perfil	i la mida d'aquelles altres malgrat que encara hi cerqués la seva
com si tu ja fossis aquí, molt abans d'arribar-hi. I el teu rostre i el	perfil	del teu cos traïssin la teva absència... Per això com si tu, vora meu, et
Com més et debilitaves, amb més claredat t'arribaven els colors, els	perfils	de les flors, els seus matisos i més feridora era la llum. El so de les
Marius. Ara Marsella, en la seva primera topada, m'ha semblat d'un	perfil	correcte i vulgar. Després, però, les coses han agafat gust i pres
o d'àligues, si voleu. Jo he vist senyores d'aquestes lluint un	perfil	perfecte, dolcíssim i rígid al mateix temps —aquell perfil de falcó que
lluint un perfil perfecte, dolcíssim i rígid al mateix temps —aquell	perfil	de falcó que es troba entre els escassíssims siucs de
Els altres dos que l'acompanyen ja donen més de si. Un és finíssim, té un	perfil	que no se sap si és de príncep o de princesa, perquè no he vist mai cosa
catalana a una comuna obra hispànica, l'ull poc entenedor malmeti els	perfils	de la nostra idiosincràsia i en la boirina de la seva incultura ens
tragué una filosa sense que se sabés d'on i es posà a filar. Tenia el	perfil	aquilí, els ulls rodons, la qual cosa li donava una expressió d'òliba, i
de crespó i feia una olor discreta de colònia i sabons fins. Endolada, de	perfil	correctíssim, la baronessa semblava la imatge de la dignitat. Es
senyora. Tothom es retia davant els seus cabells grisos i el seu	perfil	aristocràtic, relíquies d'una bellesa cèlebre. Poques vegades la paraula
conscient. Dona Maria Antònia, sense voler, imposava. La fredor del seu	perfil	i la mirada dels ulls clars tenien, a estones, quelcom d'inhumà. I,
La seva preocupació és més formalista que formulària, esguarda més el	perfil	que la llei d'aquest perfil, més la forma que la fórmula. Si s'anomena a
formalista que formulària, esguarda més el perfil que la llei d'aquest	perfil	, més la forma que la fórmula. Si s'anomena a això formalisme, el català
coses és aproximadament el mateix que pretenia el grec: descobrir llur	perfil	, un perfil que és alhora l'accident i la substància, que és a l'ensems la
aproximadament el mateix que pretenia el grec: descobrir llur perfil, un	perfil	que és alhora l'accident i la substància, que és a l'ensems la forma i el
manifesta. Però quan de la figura col·lectiva passem a la privada, el seu	perfil	se'ns modifica de manera ben sensible. Aleshores podem dir ja, sense
de viure és que es tracta d'una forma sense cap contingut determinat i el	perfil	de la qual haurà de descobrir-nos el conjunt dels continguts mateixos.
el qual la seva conducta podrà posseir allò que l'inflarà de sentit: un	perfil	. Dels tres mons que semblen bolcar-se contínuament en l'existència
límits i fronteres, un desig irreprimible de que tot mostri lúcidament	perfil	i figura. I, en efecte, la mesura és, en proporció considerable, una
aspectes una s'assembli ben poc a l'altra, descobrim en la forma i en el	perfil	una notable coincidència. El català no és l'hereu de l'home grec, però
consisteix en què el primer les concep preferentment com un	perfil	lluminós i el segon com una substància. En tots els casos, però, la
entre les dues, perquè la concreció que emplena la seva vida és tant el	perfil	i el contorn de les coses com llur riquesa interior. De manera semblant a
per l'art plàstic. En la literatura ens és donat el contorn i el	perfil	àdhuc en aquells moments en que més s'apropa a la musicalitat; la
és un art angulós, bastant formal i de vegades àdhuc esquemàtic. El	perfil	, en canvi, està contínuament absent de la música; la música és una ànima,
el més cabal maridatge de la forma amb la realitat informe, del	perfil	amb la concreció. El fet que el català sigui un dels cultivadors més
el caràcter excessiu de llurs trets, la línia desmesurada de llurs	perfils	. Abandonem, certament, una veritat, però n'assolim una altra no menys
vaga d'una indiferència on tots els objectes perden a poc a poc llurs	perfils	individuals. El resultat més evident d'aquesta ironia, que no ha
no es lliura ingènuament a totes les coses; exagera també llurs	perfils	i és, en certa mesura, inevitablement caricaturesca. Enemiga, però, de la
i de la confusió, adversària irreductible de la dissolució dels	perfils	individuals en la massa informe de la indiferència, exagera només en la
tan delicadament tendres de les mares. Li semblava que les galtes, el	perfil	una mica femení i acriaturat, i els dits amb un desfici de manicura, tot
insignificant. Aurèlia tenia cara de peix, feia pensar en aquell	perfil	rígid, inexpressiu i platejat de les saupes. Havia complert setanta-vuit
del Jacob bèl·lic, ensarronant Isaac i ensarronant tothom, amb el seu	perfil	de criatura; mentre que aquell Essaú, hirsut i vermellenc, li duia al
el rostre en forma d'U invertida. El de l'esquerra, que està de	perfil	, porta una celada amb careta gairebé idèntica a la d'un bust de fusta
allí mateix, tocant al poblet, pel sortint abrupte del Cabo Negro. El	perfil	de Ceuta i del Monte Hacho queda d'allí estant molt esfumat —mai no l'he
a la mitjana —avui, diríem "mitjana" i prou—, tenia un d'aquells	perfils	acusats i durs —una mica, diríem, de l'estil d'en Cambó— que la gent en
—una mica, diríem, de l'estil d'en Cambó— que la gent en diu fàcilment	perfils	jueus, quan en realitat no en són gens; més aviat els qualificaria de

Pàgina 1 (de 59)

50 següents