Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

és car!, el títol de Sorolla, serviria d'exemple, a l'hora de	periclitar	el Romanticisme "realista". Ingres i Delacroix I el que no és paisatge,
sense manca, no sap on, el corc a causa del qual ara ja —a divuit anys—	periclita	insensiblement. I la mena a l'eixuta vellesa i a la fi. Però cal comptar
lesió contractual era que amb aquesta es posava en entredit i a punt de	periclitar	tota la vida contractual i singularment les activitats mercantils. No és
de Baena, compilació dels poetes fidels a la moda que ja	periclitava	, però contenint molts versos i molt poca poesia, com digué Menéndez
per guarnimentera, que també està per desaparèixer definitivament en	periclitar	els propis guarniments, anorreats a la creixent mecanització. A Vich, tan
© © © ©. Com es obvi, la virtualitat d'aquestes ordenances anà	periclitant	i avui els pellaires de Vich, continuadors i guardadors zelosos de les
mateix en què la cultura humanista es corromp, i en què aquestes veritats	pericliten	juntament amb els errors que les viciaven i oprimien. Però llavors, és
salvada per l'obra de Verdaguer; la segona, la dels temes subjectes a	periclitar	amb la moda romàntica, que Verdaguer no salvà per a la nostra evolució
i s'adonarà que ha fet uns bons fonaments. Aquests principats acostumen a	periclitar	quan passen d'un ordre civil a un d'absolut, perquè aquests prínceps o
la farmaciola i els aparells de punxar i trinxar de maneig més fàcil ha	periclitat	. Aquest tipus de metge que havia de saber de tot, i passava per les
el fet que avui, el concert, el concert quotidià sigui una institució	periclitada	, que ha perdut tota transcendència social, vull dir —i aquí hi ha allò
de boca en boca i són uns dels més perillosos revulsius d'una monarquia	periclitada	i caduca, però que creia encara en l'omnipotència del seu origen
elements nuclears de la teoria de la revolució de Marx penso que no han	periclitat	, per bé que s'han de conjugar amb els nous elements d'un context (el
Era el que anomenaven un viatge rodó. L'activitat del capità-comerciant	periclità	a mesura que el comerç es generalitzà i les cases mercantils pogueren
i elaborà tota una estètica. Potser és aquesta estètica la que ha	periclitat	, més que no pas l'oratòria en si. I per això els oradors contemporanis
Napoleó li infligiren el primer cop greu. El segle XIX la veurà	periclitar	i desaparèixer. d) Alpins. Baixen dels departaments dels
és una classe veritablement revolucionària. Les altres classes	pericliten	i desapareixen amb la gran indústria; el proletariat, al contrari, n'és
per què tants grans de calomelans? Santa Maria! I quina dosi d'opi! Et fa	periclitar	, com hi ha món! Tota la teva família del cap al de la cua. Per la màscara
vegada més l'optimisme de Thomas Jefferson perquè la idea d'Amèrica no	periclita	i —malgrat tot— té la seva presència prismàtica en les novel·les d'Updike
una cultura de la pau que substituís l'ordenament internacional que	periclitava	. Aquesta idea de forjar la pau, de cultivar-la, es tradueix en l'esforç,
a les dones, per exemple. Per altra banda, tenim seriosos dubtes que hagi	periclitat	l'excusa negrinista i que dirigents espanyols no l'emprin ara mateix. En
present. Parlem de temps present perquè apareix un nou subjecte que no	periclita	: la font oral del sobrevivent. La persona que hi era, que ho va viure,
és en l'espai de les idees, perquè moltes d'elles canvien, altres ja han	periclitat	i una part incomptable esperen, com en qualsevol altre temps, per sortir
que aquella vella dita sobre la glòria d'escriure i parlar en català ha	periclitat	. Ja no és raonable. Si es tracta de ser raonable, caldria no fer una
àvids de fantasia. Tanmateix, l'ominós temps del franquisme s'esllanguí i	periclità	. La literatura catalana lentament s'anà redreçant i la germana petita —la
es fa difícil avaluar un discurs o un sermó. Els gèneres oratoris han	periclitat	totalment. Durant un temps, però, van ser el principal vehicle de