×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb perifràstic |
Freqüència total: 244 |
CTILC1 |
un interessant assaig d'Auden sobre Pope. El defensa contra l'acusació de | perifràstic | , de poc directe. No el creu vague, sinó precís. De la seva poesia, segons | llatina per l'ús creixent de les preposicions, l'aparició del comparatiu | perifràstic | , de l'article, dels temps compostos del verb; ací ens referim | totes les seues formes del present indic., per a la composició del perfet | perifràstic | : vaig cantar (§ 228). 2n. En les formes dels | 284). Combinacions amb l'infinitiu. 228. El perfet | perifràstic | . Les formes simples del perfet que han estat donades en els paradigmes | Regió Valenciana, igual que a Catalunya, s'empra només el perfet anomenat | perifràstic | , el qual es compon amb l'infinitiu del verb que es conjuga precedit de | : vaig, vas, va, vam, vau, van Heus ací, com a exemple, el perfet | perifràstic | del verb cantar: vaig cantar vas cantar va cantar vam cantar vau | pers. sing.: vàreig, vares, va, vàrem, vàreu, varen El perfet | perifràstic | és emprat també a les comarques que usen el perfet simple i era ja emprat | es sol donar preferència al perfet simple. 229. L'imperatiu | perifràstic | . En realitat les úniques formes de manament directe són les de | són complements. Heus ací els casos principals: a) En el perfet | perifràstic | , és a dir en el perfet compost amb l'infinitiu precedit de les formes | Els temps formats amb altres auxiliars solen denominar-se | perifràstics | per a diferenciar-los dels formats amb l'auxiliar haver. V. | i cabés. Amb l'infinitiu d'un verb es formen dos pretèrits (dits | perifràstics | ): vaig cantar, vas (o vares) cantar, va cantar, vam | l'indicatiu) són arcaiques. En adjuntar-se un pronom feble a un pretèrit | perifràstic | (V. paràgraf 58), hom pot posar-lo darrera de l'infinitiu | aquest fa cos amb el verb principal, conjunts que vénen a ésser com temps | perifràstics | del verb que està en infinitiu. Això s'esdevé amb els verbs poder, | hom i el seu substitutiu es. En les construccions del temps | perifràstic | va portar, varen portar, etc., cal tenir cura quan hi ha pronoms | Hagué amat. Haguerem amat. Haguereu amat. Hagueren amat. Pretèrit | perifrástic | Vaig amar. Vares, vaes o vas amar. Va amar. Varem, vaem, o vam amar | Hagué batut. Haguerem batut. Haguereu batut. Hagueren batut. Pretèrit | perifrástic | Vaig batre. Vares, vaes o vas batre. Va batre. Varem, vaem o vam batre. | definit Fúi o fon. Fores. Fon. Forem. Foreu. Foren. Id. | perifrástic | Vaig ser. Vares ser. Va ser. Varem ser. Vareu ser. Varen ser. Pretèrit | pères parlent aux enfants -des enfants\. Però adoptant la forma | perifràstica | o variant la posició dels elements: /C'est aux enfants (des enfants) | etc.. L'alternança entre l'indicatiu perfet simple (cantà) i el | perifràstic | (va cantar) és la comunament admesa: en els diàlegs sempre és usat | cantar) és la comunament admesa: en els diàlegs sempre és usat el | perifràstic | (amb alguna excepció: "m'hi portà"), i en la narració l'alternança no es | seria, etc.. Rodoreda utilitza sistemàticament l'indicatiu perfet | perifràstic | : aquest tret és atribuïble, més que cap altre, a l'estil narratiu (en | és fóra, etc.. L'alternança entre indicatiu perfet simple i | perifràstic | és molt mesurada: en els diàlegs sempre és emprat el perifràstic i en la | simple i perifràstic és molt mesurada: en els diàlegs sempre és emprat el | perifràstic | i en la narració predomina el simple (menys en la primera persona: | 1) com és habitual, la primera persona es conjuga en | perifràstic | (vaig cantar); 2) la segona persona del singular i les | coincidí), mentre que la dels verbs de la 2a· adopta el | perifràstic | (va prémer, va ser, va riure, va prometre); 4) en el cas | a) Substitució de l'indicatiu perfet simple pel | perifràstic | . Aquest canvi és gairebé sistemàtic i es produeix només en la versió de | Espriu emprava el perfet simple, en vint-i-dos ha estat substituït pel | perifràstic | : anà, vingué, fou, deixaren, etc., han passat a va anar, va | a les llengües?); anteposició dels pronoms febles en les formes | perifràstiques | , com en els casos has de posar-te, no has de bellugar-te, no pots | (coneguí, molguí) l'evitem i la substituïm per la forma | perifràstica | ; a més, per a molts de verbs, no sabem espontàniament, immediatament, com | immediatament, com es conjuguen en totes les persones. Preferim la forma | perifràstica | (vaig conèixer, vaig moldre). Com més sovint és manipulat | ha substituït aquestes formes simples per les de l'anomenat perfet | perifràstic | a base de l'auxiliar vaig i de l'infinitiu del verb que sigui. | ha fet la mateixa substitució total. Mallorca ha adoptat també el perfet | perifràstic | , però sense deixar d'usar el perfet simple en totes les persones excepte | va cantar, etc.. En canvi, l'eivissenc, sense deixar d'adoptar el | perifràstic | , ha conservat el perfet simple, fins i tot en la primera persona: jo | desaparició total del perfet simple en menorquí, substituït pel | perifràstic | : vaig cantar. Aquesta divergència podria fer aconsellable | totalment el perfet simple per a les tres illes, substituint-lo pel | perifràstic | , que és d'ús general, o bé mantenir l'ús simultani del simple i del | que és d'ús general, o bé mantenir l'ús simultani del simple i del | perifràstic | , fins i tot per a Menorca. Aquesta darrera solució em sembla viable | un interessant assaig d'Auden sobre Pope. El defensa contra l'acusació de | perifràstic | , de poc directe. No el creu vague, sinó precís; de la seva poesia, segons | presenta una segona forma que es composta, anomenada també | perifràstica | . Aquesta forma resulta de juntar ab el present d'infinitiu del verb | ni termòmetre, més aviat clínica i amb la pròstata | perifràstica | , Ezra Pound, que també havia desparat contra | de la llengua: «estàs contaminat, malalt, no pronuncies bé, fas les | perifràstiques | a la castellana...» Hi ha els qui parlen català però no el saben llegir, | que se supera en crol i a l'squash sua a desdir, | perifràstic | combatiu, contra l'hipocondríac ferotgíssim, | que altres imiten barroerament emfàtics, tautològics, | perifràstics | , però que el futuròleg Lluís Vives, pare del seny | evolucionen cap a l'economia, i «cal» no admet comparació amb la forma | perifràstica | del castellà «hay que, es necesario». Doncs bé: actualment és | fos una badada del corrector. També trobem algun futur construït de forma | perifràstica | , com ara un «vaig a deixar constància». Pel que fa al lèxic ens trobem | lingüística. Quan el vocabulari secular, la conjugació —tret del nostre | perifràstic | — és la mateixa, com podem considerar el català com una llengua apart? Al | cap, el reforç pas, l'article salat o el pretèrit perfet | perifràstic | ? No ho fa pas la seva inexistència en l'oral, o en segons quin oral. Ho fa | o encreuaments entre la llengua oral i la llengua escrita: el perfet | perifràstic | , interrogant a principi i final, ús dels guionets, l'article personal, | subjuntiu en -i, es van alternar el perfet simple i el | perifràstic | ; es van usar mots generals com ramat, núvol, diners; | van negar..." (peu de foto). — Ús inadequat del passat | perifràstic | , reforçat de vegades per la diferència horària: "Almenys 18 persones | qualsevol nom femení, o que el programa triï sistemàticament el passat | perifràstic | en comptes del simple. Certs aspectes de la terminologia, la polisèmia de |
|