DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
perifràstic A 244 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb perifràstic Freqüència total:  244 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un interessant assaig d'Auden sobre Pope. El defensa contra l'acusació de perifràstic, de poc directe. No el creu vague, sinó precís. De la seva poesia, segons
llatina per l'ús creixent de les preposicions, l'aparició del comparatiu perifràstic, de l'article, dels temps compostos del verb; ací ens referim
totes les seues formes del present indic., per a la composició del perfet perifràstic: vaig cantar (§ 228). 2n. En les formes dels
284). Combinacions amb l'infinitiu. 228. El perfet perifràstic. Les formes simples del perfet que han estat donades en els paradigmes
Regió Valenciana, igual que a Catalunya, s'empra només el perfet anomenat perifràstic, el qual es compon amb l'infinitiu del verb que es conjuga precedit de
: vaig, vas, va, vam, vau, van Heus ací, com a exemple, el perfet perifràstic del verb cantar: vaig cantar vas cantar va cantar vam cantar vau
pers. sing.: vàreig, vares, va, vàrem, vàreu, varen El perfet perifràstic és emprat també a les comarques que usen el perfet simple i era ja emprat
es sol donar preferència al perfet simple. 229. L'imperatiu perifràstic. En realitat les úniques formes de manament directe són les de
són complements. Heus ací els casos principals: a) En el perfet perifràstic, és a dir en el perfet compost amb l'infinitiu precedit de les formes
Els temps formats amb altres auxiliars solen denominar-se perifràstics per a diferenciar-los dels formats amb l'auxiliar haver. V.
i cabés. Amb l'infinitiu d'un verb es formen dos pretèrits (dits perifràstics): vaig cantar, vas (o vares) cantar, va cantar, vam
l'indicatiu) són arcaiques. En adjuntar-se un pronom feble a un pretèrit perifràstic (V. paràgraf 58), hom pot posar-lo darrera de l'infinitiu
aquest fa cos amb el verb principal, conjunts que vénen a ésser com temps perifràstics del verb que està en infinitiu. Això s'esdevé amb els verbs poder,
hom i el seu substitutiu es. En les construccions del temps perifràstic va portar, varen portar, etc., cal tenir cura quan hi ha pronoms
Hagué amat. Haguerem amat. Haguereu amat. Hagueren amat. Pretèrit perifrástic Vaig amar. Vares, vaes o vas amar. Va amar. Varem, vaem, o vam amar
Hagué batut. Haguerem batut. Haguereu batut. Hagueren batut. Pretèrit perifrástic Vaig batre. Vares, vaes o vas batre. Va batre. Varem, vaem o vam batre.
definit Fúi o fon. Fores. Fon. Forem. Foreu. Foren. Id. perifrástic Vaig ser. Vares ser. Va ser. Varem ser. Vareu ser. Varen ser. Pretèrit
pères parlent aux enfants -des enfants\. Però adoptant la forma perifràstica o variant la posició dels elements: /C'est aux enfants (des enfants)
etc.. L'alternança entre l'indicatiu perfet simple (cantà) i el perifràstic (va cantar) és la comunament admesa: en els diàlegs sempre és usat
cantar) és la comunament admesa: en els diàlegs sempre és usat el perifràstic (amb alguna excepció: "m'hi portà"), i en la narració l'alternança no es
seria, etc.. Rodoreda utilitza sistemàticament l'indicatiu perfet perifràstic: aquest tret és atribuïble, més que cap altre, a l'estil narratiu (en
és fóra, etc.. L'alternança entre indicatiu perfet simple i perifràstic és molt mesurada: en els diàlegs sempre és emprat el perifràstic i en la
simple i perifràstic és molt mesurada: en els diàlegs sempre és emprat el perifràstic i en la narració predomina el simple (menys en la primera persona:
1) com és habitual, la primera persona es conjuga en perifràstic (vaig cantar); 2) la segona persona del singular i les
coincidí), mentre que la dels verbs de la 2a· adopta el perifràstic (va prémer, va ser, va riure, va prometre); 4) en el cas
a) Substitució de l'indicatiu perfet simple pel perifràstic. Aquest canvi és gairebé sistemàtic i es produeix només en la versió de
Espriu emprava el perfet simple, en vint-i-dos ha estat substituït pel perifràstic: anà, vingué, fou, deixaren, etc., han passat a va anar, va
a les llengües?); anteposició dels pronoms febles en les formes perifràstiques, com en els casos has de posar-te, no has de bellugar-te, no pots
(coneguí, molguí) l'evitem i la substituïm per la forma perifràstica; a més, per a molts de verbs, no sabem espontàniament, immediatament, com
immediatament, com es conjuguen en totes les persones. Preferim la forma perifràstica (vaig conèixer, vaig moldre). Com més sovint és manipulat
ha substituït aquestes formes simples per les de l'anomenat perfet perifràstic a base de l'auxiliar vaig i de l'infinitiu del verb que sigui.
ha fet la mateixa substitució total. Mallorca ha adoptat també el perfet perifràstic, però sense deixar d'usar el perfet simple en totes les persones excepte
va cantar, etc.. En canvi, l'eivissenc, sense deixar d'adoptar el perifràstic, ha conservat el perfet simple, fins i tot en la primera persona: jo
desaparició total del perfet simple en menorquí, substituït pel perifràstic: vaig cantar. Aquesta divergència podria fer aconsellable
totalment el perfet simple per a les tres illes, substituint-lo pel perifràstic, que és d'ús general, o bé mantenir l'ús simultani del simple i del
que és d'ús general, o bé mantenir l'ús simultani del simple i del perifràstic, fins i tot per a Menorca. Aquesta darrera solució em sembla viable
un interessant assaig d'Auden sobre Pope. El defensa contra l'acusació de perifràstic, de poc directe. No el creu vague, sinó precís; de la seva poesia, segons
presenta una segona forma que es composta, anomenada també perifràstica. Aquesta forma resulta de juntar ab el present d'infinitiu del verb
ni termòmetre, més aviat clínica i amb la pròstata perifràstica, Ezra Pound, que també havia desparat contra
de la llengua: «estàs contaminat, malalt, no pronuncies bé, fas les perifràstiques a la castellana...» Hi ha els qui parlen català però no el saben llegir,
que se supera en crol i a l'squash sua a desdir, perifràstic combatiu, contra l'hipocondríac ferotgíssim,
que altres imiten barroerament emfàtics, tautològics, perifràstics, però que el futuròleg Lluís Vives, pare del seny
evolucionen cap a l'economia, i «cal» no admet comparació amb la forma perifràstica del castellà «hay que, es necesario». Doncs bé: actualment és
fos una badada del corrector. També trobem algun futur construït de forma perifràstica, com ara un «vaig a deixar constància». Pel que fa al lèxic ens trobem
lingüística. Quan el vocabulari secular, la conjugació —tret del nostre perifràstic— és la mateixa, com podem considerar el català com una llengua apart? Al
cap, el reforç pas, l'article salat o el pretèrit perfet perifràstic? No ho fa pas la seva inexistència en l'oral, o en segons quin oral. Ho fa
o encreuaments entre la llengua oral i la llengua escrita: el perfet perifràstic, interrogant a principi i final, ús dels guionets, l'article personal,
subjuntiu en -i, es van alternar el perfet simple i el perifràstic; es van usar mots generals com ramat, núvol, diners;
van negar..." (peu de foto). — Ús inadequat del passat perifràstic, reforçat de vegades per la diferència horària: "Almenys 18 persones
qualsevol nom femení, o que el programa triï sistemàticament el passat perifràstic en comptes del simple. Certs aspectes de la terminologia, la polisèmia de

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »