×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb perilla |
Freqüència total: 43 |
CTILC1 |
aquell amor capaç de fondre tots els ploms, rebentar les | perilles | , deixar el món a fosques. Les coses "Quan, entre gents, | de més anys que Anselm Lorenzo, amb crinera blanca de lleó arnat, | perilla | estirada com la de l'autor del /Tenorio\. Aquell vell cantonal | del senyor Aspriu, el seu cos tivat, secardí, el seu bigoti i la seva | perilla | grisos i la seva cara de color biliós, el comprometien. Eren | d'ulls verdosos i poc expressius, decorada la fesomia per un bigoti i una | perilla | rossos, i d'una intel·ligència tan ben ordenada com poc penetrant. Per | llargues bruses i les còfies de punta blanca i afinaven la fesomia amb la | perilla | d'esllanguida panotxa, que és com dir que completaven el plafó romàntic | estossegada, una estirada al gec, avançà el mentó com si hi dugués | perilla | i enfocà el passadís lateral per donar més tard certa solemnitat a | El general La Marmora fou ministre amb Cavour i portava una gran " | perilla | ". Té fama d'ésser un bon coneixedor de la geografia, la geologia, la | les pessigolles que em produïen els pèls grisos de la seva llarga | perilla | . Quan el Pretendent donà ordres de començar la guerra, el primer que es | era un home greu i seriós, amb un gran bigoti caigut i una llarga | perilla | bufada, soufflée com una truita a la francesa. Era baró d'Altet. | barbasses, quins bigotassos, quina fluència capil·lar, quines patilles, | perilles | i mosques, quines cabelleres, quins bisonyés no es portaven! Fou una cosa | memòria és present, com si l'hagués vista en la vitrina d'un museu, la | perilla | de Napoleó III. El general Tristany portava una cosa semblant. De tota | III. El general Tristany portava una cosa semblant. De tota manera, la | perilla | no fou més que un dels innombrables capricis que es permeté la humanitat | cabelleres o grenyas, les guedejas, les llargues | perilles | . Veyent la serie de retratos papals, pot comprendres lo que aquí | pel. Innocenci IX (1591) portá quelcom vergonyantment bigoti y | perilla | , que posá en us Pau V (1605-1621) y duraren fins que Climent XI | estilitzada, com el bigoti, les patilles, les mosques, la barba i les | perilles | . De manera, que els perruquers i els barbers, que ja eren tots uns, | amb levita i barret de copa alta tot l'any, i acaronant-se la blanca | perilla | que li donava certa semblança amb Frederic Soler (Pitarra). Els Blanc i | rutllada. 4t· Particularitats de la barba: barba mentoniana, | perilla | , patilles, barba sencera, sotabarba, barba afaitada. I) | aguda personalitat, amb els seus bigotis blancs i la seva magnífica | perilla | . Passava per ser un personatge molt curt de vista i adorablement distret. | per la seva magresa, pel seu gran bigoti blanc, per la seva gran | perilla | blanca, per la seva austeritat en el vestir, pel seu pòmul delator | una esvelta figura de l'època de la Restauració, decorada amb bigoti i | perilla | d'un blanc pur, com els de don José Echegaray i com els de tantes | altra febre que mantenir la decència d'aquell bigoti i d'aquella | perilla | perquè arribessin al sagrat moment de la caixa de morts sense desvetllar | companyies d'autobusos. Són més nombrosos els treballadors que fabriquen | perilles | o ampolles elèctriques després de l'invent d'Edison, que no els que | té entranyes: cruelment ens el descriu, ja septuagenari, panxut i amb " | perilla | ", deixant-se coronar de llorer per una senyoreta "bastant grassa i | autoritat, ab capa cayguda, coll crespat, á estil de la época, bigoti y | perilla | , y una porra trencada; y ab altre del mateix lloch qui está cobert de cap | nasos tropesant en algún bulto dels que busquen l' oscuritat y els vé de | perilla | la supresió dels farolets. Sobre tot, cuant molt prop d' allí, en la | se donaren sincuanta antrades á siertos endeviduos, qu' els vingué de | perilla | , pa que anaran al treato á pegar palmadas y lo hisieron tan mal y tan | uns ullets, anch que grisos, animats y brillants. Duya bigoti y | perilla | acurats y rossos com el poch cabell sedós que sobreexía de son bolet | fer... Cosme. Encara'l treuràs! ¿No veus que li haurà vingut de | perilla | poguernos acompanyar? [(Mirant a Blanca)] ¿Que seyem? Emilia. | l' especie. Lo jove metje 's girá ab sos amichs, s' estirá la rissada | perilla | , y ab ayres d' embestir la seva cuestió, —Digueu, los va dir: ¿heu notat | anys; de cara torrada al sol; de llarch y rissat cabell ros; bigoti y | perilla | del mateix color; ulls vivatxos, y mohiments enérgichs; que vestia 'l | el poc cabell que li mig encerclava la testa, lo mateix que l bigoti i | perilla | d'aire militar que portava, el nas carnut, aixamplant-se en la punta: les | posa natural amagavan encare bastant lo coll postís y l' enmascarada | perilla | , una petita contorsió 'ls posava llastimosament de manifest. —Ja | es guerrell; la mirada enèrgica y la veu de baix constipat. Duya bigoti y | perilla | y tenia per costum rosegarse aquesta, la que, abandonada á si matexa, per | pentja del trespol un cordó de fil eléctric, a cual extrem apareix una | perilla | apagá. Al voltant de la taula hi ha, per haber algo, un butacó de l'any de | el fil en el cable. A vore... [(Putxa dalt d'una cadira, apreta la | perilla | i esta s'encén.)] Mira, estaba fluixa. Así tots patím de fluixetat... | quin chasco m'emportí...! Cola· Cayetano no s'en eixirá de | perillas | ... Enri· No podía ser atra cosa. Serap· Ay, que se fá | gastava barba ni bigoti, però sí allò que els castellans en diuen « | perilla | », potser perquè sembla una petita pera de pèls sota el llavi de baix. En | dues notables papades. L'una, envoltada pel pèl blanc d'una curiosa | perilla | , és la de l'il·lustre senyor Xavier Deulofeu, el notari al qual el finat | fermament que em tallaré els cabells al zero o em deixaré trenes o | perilla | o em tenyiré de ros i m'engreixaré vint quilos o m'ompliré la cara | anys que no han construït una embarcació de fusta de quilla a | perilla | , si és que ho van poder arribar a fer alguna vegada al llarg de les seves | no hi entri l'aigua. «Mestre d'aixa és qui fa una barca de quilla a | perilla | .» Dita popular. Des d'una altra perspectiva, veiem com un mestre | altres mestres d'aixa que estan construint de nou, de quilla a | perilla | , són Jordi Viñas (Cadaqués) i Pere Ventura (Palafrugell) i Francesc | la Feria de Castro amb uns amics, on s'han pintat tots bigoti i | perilla | , suposo que amb el carbó d'un tap de suro cremat. Ell va amb un barret de |
|