Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i fóra bell si un no pensés que en aquest joc terrible, olímpic,	perillen	tantes vides humanes. El fum dels obusos es queda llargament en l'aire,
us sentiu segur de la vostra memòria, digueu-ho francament, però no feu	perillar	els altres. És de mal company, això. —No sóc una màquina —replica
vell no hagués estat del tot segur que la considerable fortuna de Jeroni	perillava	i que podia anar a parar a mans de Cèlia o de qualsevol causa
(déus de prudència, no de justícia) d'enyorar el clos on no	perillen	les malignes que s'han retret. Que no trigui a descobrir
la imaginava amb un fàstic sense atenuants. No era per aquest cantó que	perillaven	les coses. Conxa accedí a la febre de Guillem, una mica perquè sí, i una
casa on Teresa ha nascut, on tot evoca el record de la mare i que ara	perilla	d'esvair-se amb la intromissió d'una dona estranya. Laura abraça la
cadascun en estat "pur". Si, en la caça pròxima, les regles femenines	perillen	sempre d'introduir un excés de conjunció que arrossegui, per redundància,
les cavitats dels troncs d'arbre i la futura mare que en consumís la carn	perillaria	que el fetus no imités l'animal i es refusés a evacuar l'úter. El mateix
animal té la pell irregularment tacada: si en mengés, la seva presciència	perillaria	d'extraviar-se a dreta i a esquerra en lloc de concentrar-se en les
la clarividència—, una espècie de peixos d'arestes acerades —que	perillaria	que li punxessin el fetge, òrgan de l'endevinació— i moltes menes
perquè és desvergonyida, roba la mandioca quan hom la renta i les noies	perillarien	d'ésser, semblantment, "robades"; però la rata també està prohibida, en
diferents per a tots. Gràcies a això el joc normal de reciprocitat ja no	perilla	de crear confusions entre les definicions fonamentals que han d'ésser
suposant que tot alló no era sinó un simulacre divertit en que ningú	perillava	, que 'l torment passat á casa seva era un desvari de l' imaginació que
favor. Si oblidas la obligació que te tota bona filla; creu que fatalment	perilla	ta vida y reputació. Ja cap mes mot te diré. Quant vingui en Ton, ab ell
així, la nostra joia és fràgil; l'Edèn no fóra Edèn, si així	perilla	." I ferventment Adam li replicava: "Oh Dona, estan millor totes les
va fer un nus a la gola, com el dia que la galeria s'havia enfonsat i va	perillar	la meva vida. Les canyes del clos del seu jardí es van remoure, el sol
es torni pit i jo m'hi alleti." Em vaig estremir, com si hagués	perillat	de precipitar-me en la paraula antropòfaga "eternitat". Em vaig
[(Amb veu mig apagada.)] Papagai Ara em feu dubtar. Si	perilla	la vostra opinió, si realment vos sentiu amenaçada, m'esquivaré a
l'any 1633— ordenà que no es fes cap més lleva, puix fins i tot	perillava	la possibilitat que els illencs es defensessin en cas d'invasió. El
Els reforços tramesos per Frederic són derrotats. Fins el Castell	perilla	de retre's. Per aquell temps Ramon Muntaner deixa l'Imperi grec i la
és necessària per al desgruixament de la persona, però	perilla	de destorbar-la a cada instant amb un gruix inesperat. La Literatura és
les delegacions aplicava En Cambó l'any 1918—. Únicament així no	perillarien	d'ésser desvirtuades pel poder central. Únicament així dependrien
encertat d'En Cambó. De vegades les coses evidents són les que més	perillen	de no ésser vistes. La llengua és l'ànima dels pobles i l'ànima és el
esperit de justícia, hauran de veure, sense protestar ni aturar-ho, com	perilla	de truncar-se el curs d'aquella hegemonia. Tenen la desil·lusió d'una
al paroxisme i llur excitació s'encomana a part d'aquells elements i	perilla	de fragmentar-se aquell instrument ocult o visible de la corona, aquesta
Els canvis de règim que es produeixen d'una manera espectacular,	perillen	de decebre i de no durar gaire. Un canvi insinuat, gairebé dubitatiu, sol
tots els drets trontollen. Ofesa la justícia en un infant, tots els homes	perillen	. No defensar la llibertat d'altri, amaneix el jou i la tralla a la pròpia
en el sentit amplíssim de museu, biblioteca i arxiu), puix, si no	perilla	de malmetre's o desaparèixer ha de romandre al seu lloc; així també els
de Shakespeare. La perogrullesca neutralitat espanyola, que sembla	perillar	—diuen— amb el futur Saló d'artistes francesos, s'hauria romput fatalment
culpa meva,) ja pot suposar vostè què's proposaría fer al sortirne. Jo	perillaría	més que may. Per axò, donchs, vaig afanyarme en pendre les millors
massa pujades ni baixades, perquè els nens poguessin fruir força i no	perillés	l'estabilitat de la senyora Buxareu. La senyora Buxareu no s'havia
dies, durant unes setmanes féu llit, presa d'una crisi sentimental que	perillà	de fer-li perdre el món de vista. Nit i dia desvariejava pronunciant el
si concedeix la vida, si concedeix la dignitat als que àdhuc amb justícia	perillen	de perdre-la, fa allò que sols al poderós és permès; car la vida es pot
a armar-los i desparar-los amb una insistència esgarrifadora.	Perillava	d'agafar-se els dits, però diria's que fruïa malignament imaginant-se,
l'home moral li semblava un caos de negror i lletgesa. De Saumell, tot	perillava	. L'artista, que neixia com el barboteig dolorós d'una vida turmentada per
emportar-se'l. Li semblà que prop de la seva mare, enèrgica i dura,	perillava	més que en tota altra part. VI En va, durant deu dies, Saumell i
dels quals aprèn només argúcies verbals. El neci, afrontant les coses i	perillant	-hi de prop, adquireix, si no m'enganyo, el veritable seny. I això ho va
la temptació o de la tribulació, aixecant dintre nostre tempestats en què	perilla	de naufragar la nostra pau, la nostra puresa, la nostra esperança de
la senyoreta, la meva mare i jo mateix. En realitat jo era el qui més	perillava	, per raons de franca obvietat. No és pas que, de tot això, en tingués
És natural que, a les cases de conviccions poc sòlides, la carn d'olla	perilli	. Havent dinat, el senyor Francisco encén un cigar de l'estanc i es
ha estat tan sorprenent, que jo sospito que aquell home era dels que "	perillava	", era un home que havia rebut amenaces. I bé: aquell home no ha pas,
el que hi ha plantejat. No crec pas que hi hagi ningú que consideri que	perillen	les bases de l'actual societat. Ni la burgesia té por de la revolució ni
com si hagués passat una malaltia. —Ara ells em tenen per mort! Però qui	perilla	és el pare! Ells m'ho han dit ben clar! —¿Qui eren? —digué en
sap tota la història, però la té callada! Si no fos perquè tots hem	perillat	, jo també la callaria, però abans de baixar a terra vull que tots
de nosaltres? Però, caríssim, si t'escric, pensa que aquest ordre de vida	perilla	. Hi deu haver alguna cosa d'anormal des de fa uns quants dies, alguna
musulmans! Les velles tradicions del Marroc guerrer, cautelós i fanàtic	perillen	. Tot el vostre jovent nacionalista, amb llurs anhels modernitzadors, amb
través d'un pany de clau. Com que ell volia les bugies a tocar, i sempre	perillava	de posar contra el flam la testa o bé el diari, eixigia tanta de
no tingués llest el vestit que havia de lluir la seva clienta aquest dia!	Perillava	de perdre la parroquiana i el retard era causa suficient per a anul·lar
castellana en el fons i en la forma. Si sense Rubió la Renaixença	perillava	de retardar-se molt encara, pel camí de la seva poesia, que no era el de
camí de la seva poesia, que no era el de /La pàtria\ d'Aribau,	perillava	de continuar certs aspectes de la decadència que la frustrarien. Rubió i

Pàgina 1 (de 12)

50 següents