DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
periodista AI 2 oc.
periodista F 306 oc.
periodista M 2657 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb periodista Freqüència total:  2965 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

banda, davant un receptiu grup imaginari, tan respectuós com crèdul, de periodistes. "Considerin-me com un model de virtuts domèstiques. Que el paradigma
l'oblit: no sé si, com a màxim, encara hi ha algun capellà de bosc o algun periodista de província que continuï administrant-la a la seva clientela. L'argument
Vaig a ciutat, perquè m'han dit que el meu amic Langdon-Davies, periodista anglès, em vol veure. Tinc la sort de trobar-lo al capdavall del Passeig
Bilbao el cònsol francès i l'anglès. Pels carrers només hi ha soldats i periodistes. Començo a rellegir l'/Essai sur la France\, de Curtius. Núvols
Fa un aire fred, com a l'hivern. El doctor Negrín ha anunciat a un periodista estranger: /Nos aprestamos técnicamente para una guerra muy
una mobilització parcial. Praga, a la nit, és a les fosques, i els periodistes que han fet la guerra a Abissínia són àvidament consultats com a
oceàniques. Però la llegenda actual de Tahití és obra d'uns quants periodistes francesos que han vingut aquí seguint una croisière, i sobretot és
pujar a bord. Entre els passatgers hi havia una xicota francesa que fa de periodista i va vestida de trinxeraire: uns shorts blaus, molt rentats i molt
que arriben amb la dona i les criatures i que porten algun savi o algun periodista a bord, encarregats de segregar literatura polinèsia. Acostumen a ésser
en estat transpiratiu és una cosa enfront de la qual cap cineasta ni cap periodista d'aquests que us parlen del somni de Tahití no s'han atrevit encara a
marquès complí la promesa. La seva figura creixé extraordinàriament. Els periodistes no aconseguien treure d'ell sinó amables somriures i magnífics havans que
de l'aristocràcia, totes les classes socials, batlles de poble, cacics, periodistes, etc.. Per il·lusions que la senyora es fes de la pròpia importància,
perquè, junts, no s'avenien. I la seva mare vivia en una caseta cap als periodistes i des de la galeria es veia el mar i la boira que de vegades el tapava.
és evident que no hi anava. La sala era buida; un fotògraf, dos o tres periodistes, la modista, la mare o la germana d'alguna actriu, i l'autor aclofat en
La qualitat daurada i vellutada de la sala destacava encara més. Un dels periodistes feia preguntes a en Sagarra; es veia bé que no tenia cap idea de qui és,
És curiós que hagi estat un pur instintiu, gairebé irresponsable, com el periodista Del Arco, el qui ha trobat un mot exacte per a qualificar aquesta
el que fos— el privava de fer sonar amb la pròpia veu. Articles de gran periodista, cert. Però, potser encara més, transcripcions de grans oracions
La ignorància, la poca solta, i la impertinència d'uns certs periodistes, o de gent que avui actuen com a tals en aquest país —i no els trio entre
els escriptors que escriuen als diaris, sinó entre els qui "fan" de periodistes—, són tan evidents, en innombrables casos, que quasi no val la pena de
conservant una, dues, tres peces de l'"uniforme" eclesiàstic. I, a més, periodistes femenines, que van des de les monges o les noies d'aspecte típic d'Acció
L'aldarull era considerable, dins de la discreció. Hi havia molts periodistes —homes i dones— que tenien l'aire de forasters; de gent que, a despit
de menjar pa i formatge i dormir al ras. No és prou interessant? Quants periodistes en farien un gran plat... —Jo no sóc periodista, li vaig replicar, i Déu
prou interessant? Quants periodistes en farien un gran plat... —Jo no sóc periodista, li vaig replicar, i Déu vulgui que no ho hagi de ser mai. —Quan fossis
jo? Què li diré de mi? Com justificaré el meu atreviment? Jo no sóc un periodista que vol una informació, ni un snob que col·lecciona admiracions, ni un
m'ho pregunten. Amb això, ja pots triar-te'n un. Jo rumio. Escriptor? Periodista? Faria riure. A més, conec que el meu amic no ho admetria. Sempre que he
aquesta la tragèdia. Per deixadesa d'altres poders, s'ha encarregat el periodista de nodrir i dirigir l'ànima del poble. Sovint amb orientació
la "Germandat" —metges, picaplets, adroguers, polítics bergants, petits periodistes— el cor se m'encongeix. És aspre i rude, sembla, el clima d'aquesta terra,
a les festes d'Alcoi (data de 21 d'abril de 1974), el periodista preguntava al senyor Salvador Garcia Parra, capità cristià d'enguany:
el seu vestit tenia un cost de noranta mil pessetes, i a la pregunta del periodista de si el pressupost total del seu càrrec arribava a les dues-centes mil
la "primera revolució". El qualificatiu, com és sabut, és del mestre de periodistes D. Miquel dels Sants Oliver. Una revolució a cent anys vista. Vicens i
o si es vol amodal; no seria inexacte de dir que és una escriptura de periodista, si el periodisme no desenrotllés generalment formes optatives o
seves invencions en un sonet a la manera parnassiana. André Suarès Un bon periodista de l'orgull. Si el feu director d'un diari, ell, tot sol, animarà el
cantat en vers i al·ludit per l'escriptor més agut entre els nostres periodistes. Descobrim, però, el mèrit d'aquest bastó que ha resistit impavit la
vénen com l'anell al dit les declaracions que féu En Puig i Cadafalch als periodistes, en el seu despatx de la Presidència de la Mancomunitat —deuria ésser pel
que anirien portant obres i fer-los veure que les llegia, i si eren periodistes que les llegirien més depressa. Més tard, portar una estadística dels
els pellingos que havien sobrat a les seves filles. I allí entra algún periodista, el senyor que no pot dormir, cinc o sis que no tenen sòn, dos jugadors
es moriria de fam, per això: per manca de sucesos. Els mateixos periodistes, si no fos pels telegrames i algun article literari, no sabrien pas com
ingènuament amb el públic que Capis és un fred escriptor. El deure del periodista és dir: "Hi ha un llibre així que corre i és imprès per Cramoisy, en tal
que el despatxa; la seva follia és voler-ne fer la crítica. El sublim del periodista és el raonament buit sobre la política. El periodista es colga
El sublim del periodista és el raonament buit sobre la política. El periodista es colga tranquil·lament, de nit, damunt la nova que es corromp a la nit
interessos, propaganda a la qual aporten també el seu concurs escriptors, periodistes i homes de ciència, al servei, en la seva immensa majoria, a desgrat de
i que una intel·ligent acció colonitzadora va posant en explotació. Un periodista argentí, Aquiles Epsilon, que corregué l'any passat la zona encara no
pot dirse, calificà a n'en Solà, primerament, de poeta; tot seguit, de periodista; després, de dramaturch... y quí sab ahont hauría anat a parar ab les
vingué un cop ben amarg per als pobres detectius atuïts de feina: els periodistes es negaren a estampar les teories llurs, i digueren fredament:
jo mateix... Sí: per estar-ne segur, faré arribar una nota a mon amic, el periodista senyor Noir. —Oh! Espereu: podeu estalviar-vos-en la molèstia: l'altre
de desembre de 1933). No fa gaire setmanes que Paul Valéry féu a un periodista de l'/Excelsior\ unes declaracions valuoses parlant dels seus
de cultura més estreta que el camperol alemany de l'Schleswig i el periodista o l'artista dels barris occidentals de Berlín. I aquests últims, a llur
a llur torn, es troben en una comunitat de cultura més estreta amb els periodistes i artistes de París". El caràcter tampoc no pot constituir un dels trets
I una mena de perdó en tractes amb la peresa. William Martin Si altres periodistes s'acontenten de la xafarderia, ell guanyà la càtedra d'alts estudis de la
de Gràcia, els dies d'anades o tornades oficials, van dient llur nom als periodistes i surten quatre o cinc vegades amb lletres de motllo a tota la premsa;

  Pàgina 1 (de 60) 50 següents »