Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

escursant maquinalment á petitas estisoradas un tros de veta, li jurava y	perjurava	que sentía per ella una atracció seria, irresistible. —Llavors, agafi 'ls
al demà. L'un ens faria anar a tal paratge, l'altre a tal altre, i tots	perjuren	que durant el dia han treballat a l'ombra, sota el velàrium de perdius
la compra de la qual no havia pas intervingut la sargantana. Però la gent	perjurà	que sí. "Vox populi vox Dei". Ho preguntaren a l'ermità. Però a
de tornar si no aconseguien el rescat dels presoners, tots els qui	perjuraren	foren privats, mentre visqueren, de llur ciutadania pels censors; i igual
les oracions. La senyoreta Joana Didier, baldament haver-li algú jurat i	perjurat	que jo estava per maridar-me amb una arxiduquesa fantàsticament
i de la manera més mesquina perquè, baldament tothora menteixin,	perjurin	, robin, enganyin i abusin, es consideren gent de primera categoria, tan
No és estrany que encara a la nostra terra hi hagi camperol que jura i	perjura	haver vist els follets traficar per la cuina de casa seva o ballar al
que el volien subjectar; intentava saltar-me a la falda. Tots juraren i	perjuraren	—és l'expressió precisa de /mademoiselle\— que el cadell era un
de guarda de caravanserrall o de beduí—, que tan planament jura i	perjura	que a l'hora de l'assassinat estaven deserts els passadissos del pis
i aquests, amb la cua entre cames, retornaren al seu país jurant i	perjurant	que mai més no anirien a la capital catalana. —Avui fos, i demà festa! És
llei, mes consumador, declarant el precepte de no matar, no fornicar, no	perjurar	i d'amar els enemics: (Jo us dic a vosaltres que ameu vostres enemics i
seu, si cal. ¡Ai! i arribà a desconeixe'l i a negar-lo, a	perjurar	-se amb una mentida traidora i terrible, dient que no coneixía aquell
si no te'n reprimires cap dels teus? com perseguiràs la mentida, si tu	perjures	?; com tu, pèrfid, seràs acèrrim exactor de la paraula donada?; com et
Em digué que en Brusca l'havia advertit seriosament, sense cap trava. Em	perjurà	que l'oncle Cristòfol havia promès a davant tots els sants de fotre'm al
la manera de salvar-me. Jo estimava na Martina. Ens ho havíem jurat i	perjurat	dins la tanca d'En Bou. Ara, deixava el combat a mig fer, acoquinat sota
aquell carro, rodejat de quatre negres i un mul malalt. Abans, m'havia	perjurat	a mi mateix que cercaria feina pel meu compte. Ara, instintivament, em
digueren que si no confessava el meu amagatall li fotrien dos tirs. Els	perjurà	que no m'havia vist, després que jo havia anat a Can Delabau, que no
esbravada, l'aplegà pel barram amb la mà plena i, només amb la mirada, li	perjurà	que el desmuntaria en peces si tornava a posar en dubte la meva
ni mica, aquells dos. Ella encara pensava en mi, malgrat que li haguessin	perjurat	que jo era mort. No ho acabava d'acceptar dins si mateixa i, molt
tots, arribaren a tombar-la, més per esgotament que per convicció. Els	perjurà	que estava disposada de fer quant li manassin, perquè mai no havia volgut
En Bernat li va demanar si ja no l'estimava i na Margalida va jurar i	perjurar	que sí, que només li demanava que esperàs uns mesos. En Bernat es va
sols l'usura del deu i mig per cent, entèn, jura i	perjura	que els bandolers de pas són mala gent; l'home gris,
veritat." "Que Déu m'ajude si mantinc el jurament, i que em comdemne si	perjure	". Interrogatori: Inquisidor. (Mostrant a la Corbina la
seu nom. Dir Andraixa significava fer xisclar els gossos, no pas bordar.	Perjuraven	haver-la vist dansar enmig del serral, amb els esperits dolents, donaven
del paper cap a la fesomia d'aquell home que s'escridassava—. He jurat i	perjurat	que res no hi tenia a veure, amb les pràctiques jueves de què parleu, ni
confessés allò que l'Ordinari volia. Per què s'entossudien a voler que	perjurés	—i que el maleït Ordinari ho apuntés tot fil per randa—, que, a més de ser
ell amb ell havia establit: se n'havia donat paraula i s'ho havia jurat i	perjurat	. Ara bé: li caldria fer un gran esforç, autoeducar-se en la paciència, en
bé aniríes axís.— Don Ròmul se resistía, tornant ab lo ridícul, jurant y	perjurant	contra aquella imposició que l'humiliava, excusantse, un cop acorralat,
a dins.)] Quíns crits són eixos? Es que em voldran temptar perquè em	perjuri	, quan tot just he jurat? Tot serà inútil. [(Entren, vestides de dol,
Què pretenen aqueixes reverències?... i eixos ulls de coloma, que farien	perjurar	fins als déus? Em sento fondre: no sóc d'un fang més resistent que els
Ell m'ho ha jurat. Antígona Jura el que vol, quan li convé;	perjura	quan li plau. De motius per a la falsa justificació, sempre en troba.
per tal d'anar a fer mines, car el més grandassot de la colla	perjurava	—i els altres s'ho creien de debò— que allà havia d'haver-hi or i plata
la seva protectora! Car si res de mal ha fet, ¿qui, sinó la seva llengua,	perjurarà	per ell? Leònidas. Enllestim! Que no sigui massa tard, quan
Serà un perjur. Blèpir. Però si ja ho va adquirir	perjurant	! Praxàgora. D'acord. Però no ho podrà fer servir per a res.
pèste axô, Llorèns! —Conech qu' es obrá mal; pero també vos puch jurá y	perjurá	, l' amo 'n Bartomeu, que may per may he fet mal à ningú, ni li he tocat
abans, perô jo no m' hauría tengut per afeytat si no m' haguessen jurat y	perjurat	qu' hey estava. D' hont me trobava ben afeytat era de sa bossa, perque sa
reventador de pisos i timador, i havia fet moltes quinzenes, i jurà i	perjurà	que res tenia que veure amb el crim. Encara que tingué la fatalitat de
la seva tela! Per més que jo li deia la veritat, per més que li jurava i	perjurava	, ell sempre fort en lo mateix, teixint perquè no pogués escapar-me-li.
un xich forta ab aquell secretari llest. Però si aquest jurava y	perjurava	qu'á primera hora havía comprat de bona fè per'en Foix y nó pe'ls
escopeta. Ja sabs, noya, quantas vegadas t'ho he dit.— Però la noya jurá y	perjurá	qu'á n'ella no li agradava l'Eladi, que las sevas amistats s'havían ja
d'agrahiment fondíssim, omplintlo d'alabansas y atencions, jurant y	perjurant	que may olvidarían lo favor, la caritat que'ls acabava de fer, aquest
fer lley o estatut: En ser licit lo robar Lo matar, y	perjurar	Y que de cualsevol vici Se podra ferne l'ofici.
una mare! ¡Ay quí nos vulla escoltar! Jo li juro y li	perjuro	Que prou se 'n penedirá. La mare n' era cegueta, Lo
mare! ¡Ay quí no 'ls vulla escoltar! Jo li juro y li	perjuro	Que prou se 'n penedirá. Los colors de l' aygua. Los colors de
pitjors del estanch. Açò va encendre més y més sa indignació, y jurà y	perjurà	que faría un escarment ab aquella colla d'idiotes que havían près com per
vosté, senyora, creuria que en lo seu pit cap remordiment hi guarda, que	perjura	may... En fi, variem l' assunto, senyora. El· (Li han contat
Endavant. Bernat. Varen celebrá 'l judici, y 'n Toni-Toni jurá y	perjurá	que cap culpa tenia d' alló, mes... ¡cá! En Titó, tretze sòn tretze, volía
tirá de cuatre bollas, fént de Péra Mateu, y de doctor de solei, jurant y	perjurant	que els havia de posar ses peras á cuarto á tots, y que li pagarian se
que es deleix per fer-ho tot el doble de gros, en tres dies més, jurava i	perjurava	que ho havia vist, i tot el món, com és costum, es creia les seves
triaven el bastó i es pentinaven... Un cop al carrer, però, havien de	perjurar	que era per retratar-se... En cap cas, calia conèixer les tarifes. I per

Pàgina 1 (de 2)

50 següents