×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb perjurar |
Freqüència total: 74 |
CTILC1 |
escursant maquinalment á petitas estisoradas un tros de veta, li jurava y | perjurava | que sentía per ella una atracció seria, irresistible. —Llavors, agafi 'ls | al demà. L'un ens faria anar a tal paratge, l'altre a tal altre, i tots | perjuren | que durant el dia han treballat a l'ombra, sota el velàrium de perdius | la compra de la qual no havia pas intervingut la sargantana. Però la gent | perjurà | que sí. "Vox populi vox Dei". Ho preguntaren a l'ermità. Però a | de tornar si no aconseguien el rescat dels presoners, tots els qui | perjuraren | foren privats, mentre visqueren, de llur ciutadania pels censors; i igual | les oracions. La senyoreta Joana Didier, baldament haver-li algú jurat i | perjurat | que jo estava per maridar-me amb una arxiduquesa fantàsticament | i de la manera més mesquina perquè, baldament tothora menteixin, | perjurin | , robin, enganyin i abusin, es consideren gent de primera categoria, tan | No és estrany que encara a la nostra terra hi hagi camperol que jura i | perjura | haver vist els follets traficar per la cuina de casa seva o ballar al | que el volien subjectar; intentava saltar-me a la falda. Tots juraren i | perjuraren | —és l'expressió precisa de /mademoiselle\— que el cadell era un | de guarda de caravanserrall o de beduí—, que tan planament jura i | perjura | que a l'hora de l'assassinat estaven deserts els passadissos del pis | i aquests, amb la cua entre cames, retornaren al seu país jurant i | perjurant | que mai més no anirien a la capital catalana. —Avui fos, i demà festa! És | llei, mes consumador, declarant el precepte de no matar, no fornicar, no | perjurar | i d'amar els enemics: (Jo us dic a vosaltres que ameu vostres enemics i | seu, si cal. ¡Ai! i arribà a desconeixe'l i a negar-lo, a | perjurar | -se amb una mentida traidora i terrible, dient que no coneixía aquell | si no te'n reprimires cap dels teus? com perseguiràs la mentida, si tu | perjures | ?; com tu, pèrfid, seràs acèrrim exactor de la paraula donada?; com et | Em digué que en Brusca l'havia advertit seriosament, sense cap trava. Em | perjurà | que l'oncle Cristòfol havia promès a davant tots els sants de fotre'm al | la manera de salvar-me. Jo estimava na Martina. Ens ho havíem jurat i | perjurat | dins la tanca d'En Bou. Ara, deixava el combat a mig fer, acoquinat sota | aquell carro, rodejat de quatre negres i un mul malalt. Abans, m'havia | perjurat | a mi mateix que cercaria feina pel meu compte. Ara, instintivament, em | digueren que si no confessava el meu amagatall li fotrien dos tirs. Els | perjurà | que no m'havia vist, després que jo havia anat a Can Delabau, que no | esbravada, l'aplegà pel barram amb la mà plena i, només amb la mirada, li | perjurà | que el desmuntaria en peces si tornava a posar en dubte la meva | ni mica, aquells dos. Ella encara pensava en mi, malgrat que li haguessin | perjurat | que jo era mort. No ho acabava d'acceptar dins si mateixa i, molt | tots, arribaren a tombar-la, més per esgotament que per convicció. Els | perjurà | que estava disposada de fer quant li manassin, perquè mai no havia volgut | En Bernat li va demanar si ja no l'estimava i na Margalida va jurar i | perjurar | que sí, que només li demanava que esperàs uns mesos. En Bernat es va | sols l'usura del deu i mig per cent, entèn, jura i | perjura | que els bandolers de pas són mala gent; l'home gris, | veritat." "Que Déu m'ajude si mantinc el jurament, i que em comdemne si | perjure | ". Interrogatori: Inquisidor. (Mostrant a la Corbina la | seu nom. Dir Andraixa significava fer xisclar els gossos, no pas bordar. | Perjuraven | haver-la vist dansar enmig del serral, amb els esperits dolents, donaven | del paper cap a la fesomia d'aquell home que s'escridassava—. He jurat i | perjurat | que res no hi tenia a veure, amb les pràctiques jueves de què parleu, ni | confessés allò que l'Ordinari volia. Per què s'entossudien a voler que | perjurés | —i que el maleït Ordinari ho apuntés tot fil per randa—, que, a més de ser | ell amb ell havia establit: se n'havia donat paraula i s'ho havia jurat i | perjurat | . Ara bé: li caldria fer un gran esforç, autoeducar-se en la paciència, en | bé aniríes axís.— Don Ròmul se resistía, tornant ab lo ridícul, jurant y | perjurant | contra aquella imposició que l'humiliava, excusantse, un cop acorralat, | a dins.)] Quíns crits són eixos? Es que em voldran temptar perquè em | perjuri | , quan tot just he jurat? Tot serà inútil. [(Entren, vestides de dol, | Què pretenen aqueixes reverències?... i eixos ulls de coloma, que farien | perjurar | fins als déus? Em sento fondre: no sóc d'un fang més resistent que els | Ell m'ho ha jurat. Antígona Jura el que vol, quan li convé; | perjura | quan li plau. De motius per a la falsa justificació, sempre en troba. | per tal d'anar a fer mines, car el més grandassot de la colla | perjurava | —i els altres s'ho creien de debò— que allà havia d'haver-hi or i plata | la seva protectora! Car si res de mal ha fet, ¿qui, sinó la seva llengua, | perjurarà | per ell? Leònidas. Enllestim! Que no sigui massa tard, quan | Serà un perjur. Blèpir. Però si ja ho va adquirir | perjurant | ! Praxàgora. D'acord. Però no ho podrà fer servir per a res. | pèste axô, Llorèns! —Conech qu' es obrá mal; pero també vos puch jurá y | perjurá | , l' amo 'n Bartomeu, que may per may he fet mal à ningú, ni li he tocat | abans, perô jo no m' hauría tengut per afeytat si no m' haguessen jurat y | perjurat | qu' hey estava. D' hont me trobava ben afeytat era de sa bossa, perque sa | reventador de pisos i timador, i havia fet moltes quinzenes, i jurà i | perjurà | que res tenia que veure amb el crim. Encara que tingué la fatalitat de | la seva tela! Per més que jo li deia la veritat, per més que li jurava i | perjurava | , ell sempre fort en lo mateix, teixint perquè no pogués escapar-me-li. | un xich forta ab aquell secretari llest. Però si aquest jurava y | perjurava | qu'á primera hora havía comprat de bona fè per'en Foix y nó pe'ls | escopeta. Ja sabs, noya, quantas vegadas t'ho he dit.— Però la noya jurá y | perjurá | qu'á n'ella no li agradava l'Eladi, que las sevas amistats s'havían ja | d'agrahiment fondíssim, omplintlo d'alabansas y atencions, jurant y | perjurant | que may olvidarían lo favor, la caritat que'ls acabava de fer, aquest | fer lley o estatut: En ser licit lo robar Lo matar, y | perjurar | Y que de cualsevol vici Se podra ferne l'ofici. | una mare! ¡Ay quí nos vulla escoltar! Jo li juro y li | perjuro | Que prou se 'n penedirá. La mare n' era cegueta, Lo | mare! ¡Ay quí no 'ls vulla escoltar! Jo li juro y li | perjuro | Que prou se 'n penedirá. Los colors de l' aygua. Los colors de | pitjors del estanch. Açò va encendre més y més sa indignació, y jurà y | perjurà | que faría un escarment ab aquella colla d'idiotes que havían près com per | vosté, senyora, creuria que en lo seu pit cap remordiment hi guarda, que | perjura | may... En fi, variem l' assunto, senyora. El· (Li han contat | Endavant. Bernat. Varen celebrá 'l judici, y 'n Toni-Toni jurá y | perjurá | que cap culpa tenia d' alló, mes... ¡cá! En Titó, tretze sòn tretze, volía | tirá de cuatre bollas, fént de Péra Mateu, y de doctor de solei, jurant y | perjurant | que els havia de posar ses peras á cuarto á tots, y que li pagarian se | que es deleix per fer-ho tot el doble de gros, en tres dies més, jurava i | perjurava | que ho havia vist, i tot el món, com és costum, es creia les seves | triaven el bastó i es pentinaven... Un cop al carrer, però, havien de | perjurar | que era per retratar-se... En cap cas, calia conèixer les tarifes. I per |
|