×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb permís |
Freqüència total: 3175 |
CTILC1 |
| 2000 homes. Van amenaçar amb matar el capità si no els donava el | permís | . Es queixen que l'aviació republicana no surt mai quan hi ha atac, només | | (el diari diu que fou evacuat Nules). Ha vingut en Benet Fornells amb | permís | . Diu que a Barcelona tothom està desorientat sobre la guerra, cansat. | | serra llunyana i neu. A la tarda vaig al poble per fer-me visar el | permís | d'anar a Barcelona. Tots estem frisosos per tornar a ciutat, després de | | pitrera i comença a cargolar una cigarreta. —Suposo que heu de demanar un | permís | —diu a la fi. —Les oficines són tancades. —Us haureu d'esperar, doncs. | | per evitar els esquitxos—. No és permès d'adreçar-se a un superior sense | permís | . —I a qui l'he de demanar? —No l'heu de demanar —li replica l' | | qui l'he de demanar? —No l'heu de demanar —li replica l'altre—. El | permís | és automàticament concedit quan el superior us adreça una pregunta. A | | ells traeixen una vacil·lació que supera victoriosament. —Amb el seu | permís | , senyor —diu—. El soldat 72634 havia de ser recomanat per a la | | ell. —Ja la necessiten —diu la xicota—. En sortir els revisen els | permisos | i els els renoven per demà. Per a què et penses que és, aquella taula? I | | que trasllada a la tauleta, on s'asseu. —Molt bé. La dona, sense demanar | permís | , amb un gest absent, abasta un altre cigar. 10 (11) Li obre la | | sorprendre no té res d'estrany, perquè els barcelonins no van esperar el | permís | per anar a Amèrica, i feia molts anys que sense permís reial les corbetes | | no van esperar el permís per anar a Amèrica, i feia molts anys que sense | permís | reial les corbetes catalanes travessaven l'oceà. Les disposicions de | | esperant, bo i estès a terra, de la caritat dels cristians barcelonins el | permís | d'enfonsar el seu cos avergonyit sota terra sagrada. La dida, que també | | i el costum era ja massa estès des que Joan Canaleta obtingué el | permís | d'usar cotxe i escut i lacais, llureia inclosa, del propi Comte de | | de Cipriano de Valera, com llegir les Súmules sense previ | permís | , com expressar públicament admiració per les victòries del Gran Cors. | | el cacic Ferrater, depura funcionaris que s'han fet rics venent | permisos | , llibertats, exempcions. Es proposa fer pagar grosses contribucions als | | des de la seguretat de les Torres, fa enganxar la calessa i entra, amb un | permís | especial que li ha costat quart i ajuda obtenir, a la ciutat apestada per | | El Canal està vigilat i controlat, i aquí no respira una rata sense | permís | . És negra nit, però no ho noteu. Tota la maquinària del Canal sembla un | | Caín, tant a tu com a la teva senyora mare. Quan la vaig enganyar —amb | permís | !— quan la vaig enganyar, no sabia què em feia... Us estimo, sí, i perquè | | Va arribar l'any quaranta-cinc i els va retirar tot | permís | per delirar que les riqueses són, entre cartes de | | vist l'argúcia del cor trampós: del teu perdó se'n fa | permís | . "Perdó d'haver-te'n demanat." Una altra espurna se t'encén | | Però, entri, entri; res de compliments. És a casa de vostè. Amb el seu | permís | me'n vaig pel dinar. [(Es fica a la cuina.)] Amic. [( | | L'Evangeli; quin dubte hi ha! Vostè mateix, Pepe. Jo, amb el seu | permís | , me n'aniré a ajudar a la veïna. Demà és el sant del seu marit i volen fer | | amagar les xicres; quan pensava que les havia comprades sense demanar | permís | a en Quimet per comprar-les, el cor se m'encongia. I la mare d'en Quimet | | fora vila, enllà de la Roureda, camí de l'ermita de Sant Roc. Per un | permís | especial que s'ha enginyat mossèn Joan Serra del museu, podran entrar a | | a casa els Muntanyola parlaven de la passejada d'avui; ell havia demanat | permís | a les senyores de la casa per anar-hi. —Ah!: elles sabien que tu vindries | | de betel-pebre (Piper betle L·), Langba obtingué el | permís | de tallar esqueixos de moniato (Ipomoea batatas [L·] | | ja havía eixit com de costum cap als billars del café de Fransa; donaría | permís | á las duas criadas pera qu' anessin per las sevas y, si en Lluís volía | | parar lo pas al cotxe dels morts si de cas hi arribava 'l cadavre sense | permís | de la justicia. De tota l' escaleta havían anat baixant los vehins á | | calma i serenitat, que la fosca contribuïa a mantenir-me, li vaig demanar | permís | d'absentar-me dos anys, només dos anys justos, després dels quals | | el sacrifici que per a ella significava d'haver-me donat el seu | permís | . M'ha estimat tant, que mai no m'ha sabut negar res; i això mentre vaig | | teniu? Què és tot? Em varen respondre que era el passaport i el | permís | d'embarcament i no recordo quines altres coses. A més, havien hagut de | | pas enmig de la gent —amb la seva gran maleta a la mà— sense demanar | permís | a ningú, sense una paraula d'excusa. Jo el seguia amb l'esguard. En cinc | | espavilar-se, oi? I va anar-se'n, car no tenia sinó una hora de | permís | . Em protegia, doncs, aquell home que jo odiava! Per què l'odiava, si li | | Ja està. Ja han començat les albades. La colla té, naturalment, el | permís | de l'autoritat. La dolçaina respon al cantador. La cobla, entonada amb | | és enviat a la Sala de la Vila en busca del senyor alcalde per demanar | permís | per a recórrer el poble, cantant, tots els escolars junts. Un altre grup | | descriure coses vistes. Sabem que la nit de sant Joan els fadrins, previ | permís | de l'autoritat, es reunien a la porta de l'església i, després de cantar | | sentar esperant com candeletas que 'l rellotje de San Culgat nos dongues | permis | per sortir de casa. Aquell dia me vaig adonar de que un quart té quinse | | en vindre, y éll te raó, si á bónes no el convensem mos negará el seu | permis | : y com á tutor qu' es meu te costa per sacristá el traurem. | | ¿Qué esperas? Semblas un ximple. Home, parla. Xich. Me donéu | permís | ? Pep. Si, digas. Xich. Que... teníu rahó. Pep. | | Que... teníu rahó. Pep. Y tanta! Xich. Me donéu | permís | ? Pep. Si, home. Xich. Donchs jo crech que aixó s' acaba | | per primera vegada a casa la senyora Clotilde per demanar-li oficiosament | permís | per a festejar amb la seva filla. No oblidà la corbata grisa ni la perla. | | semblaven haver-se après de memòria van saludar el seu pare. Li demanaren | permís | per a anar al parc i s'acomiadaren de tots amb exquisida correcció. Els | | —On vols que sigui? Si jo fos un rei mort i cada any tingués un | permís | de vint-i-quatre hores, pots estar segur que em vindria a asseure al tron | | no pot edificar una casa sobre la terra de la seva patria; demana el | permis | i l'administracio gayrebe sempre li nega i si alguna vegada el concedeix, | | no hauria mai pogut, ni alçar la testa, si el voler i el | permís | de qui ho regula tot al Cel no l'haguessin deixat lliure | | submisa, l'última, tanmateix, li va respondre: "Tenint el teu | permís | , i així avisada, i encara més pels mots a què al·ludies, | | escampades sobre la tauleta. Va estirar el seu llarg braç: —Amb el teu | permís | , patró —digué—. Torno a tenir gana. Agafà una llesca de pa, una ceba i | | que mataren, sinó el convertit en marbre de la llegenda. Jo, amb el teu | permís | , aquest cabdill de la nostra raça l'anomeno Akritas. Aquest nom m'agrada | | treball i dinar. Zorbàs es va girar; em veié, arrufà el nas: —Amb el teu | permís | , patró —digué—, deixa'ns. Vés a dinar tu. Hem perdut dotze dies, i | | al concert del vesper, tenen manta llibertat, com la d'anar a caçar sense | permís | o la de revisurar les parres de moscat. Segueixen les semals, on |
|
