DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
perna F 51 oc.
perna NC 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb perna Freqüència total:  53 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tots. No hi perdo prou, encara? Ja ho veig, el que voleu és trobar-me pernes enlaire i el badall a mig fer. De vegades tinc ganes de plegar i obrir
era el més ingenu, En Simon, un altre pobret... En Simon sempre caminava pernes enlaire. "Ja cal que siguis closca", li dèiem tots nosaltres. Ell reia
pela, pelilla; conca, conquilla; corda, cordill; esquerda, esquerdill; perna, pernill. í, ina, Ex.: fort, fortí, tambor, tamborí;
aplanades anradere, com si li hagués picat la mosca tavalera entre pernes i cua. Jo, amb la por arrapada a l'asquena, veient que me fuïve el ruc
les cases ni bestiar; no hauran de lliurar porcs, ni castors, ni xais, ni pernes, ni altra cosa, més que el que de lliure voluntat vulguin regalar al
contribució que s'obligaven a pagar-li els seus vasalls, del dret de perna (tal com està escrit) que sobre d'ells tenia. Mieres. De les
assegurar el dret de la dona. /Ius primae noctis\ (dret de perna anunciat a la pàgina 83). Després n'hi havia alguns altres que
i bagatges. Parla també del menjar de balles; de les pernes de carn salades; dels arages o cens d'era per a batre; del
part del mas i el seu nom deriva de la prestació en espècie dita pernas de carn salada, deduïda de la definició de Socarrats quan diu
(Pterocera), etc.. Dels lamelibranquis els Gryphaea, Ostraea, Trigonia, Perna, Astarte, etc.; abunden encara molt les Rhynchonella y Terebratula,
Entre'ls lamelibranquis predominen els gèneros Trigonia, Ostraea, Perna, Janira, Unio, etc., però lo característich del periodo es el desenrotllo
encara l'arma als setze famosos, ab una descárrega'ls tomba tots de pernas enlayre y las setze balas que portava en lo trabuch van á parar una en
jo no hi sigui, veiam? —li deia. —Amb aqueixa vida que portes tot irà de pernes enlaire, ja es segur. I un cop t'hagis menjat la botiga i la poca vianda
però, pitofos com tothom, no pogueren fersen senyors y anaren de pernes enlayre. D'aquella feta, la fama de busca-fresses terrible del Ibo,
Fins que té per defensa una garriga. Allá s'está pern' alta, recobrada D'es susto sens preveure una desditxa.
ell— que tenir tractes amb aquella patuleia de diables. Coces i bots de pernes Un home d'un poblet de vora Gerri, quan anava a la fira de Salàs, se
de re. La mula, per més mansa que fos, acabava donant coces i bots de pernes a tort i a dret, com una pollina enjogassada. Davant d'aquesta reacció
el pastor s'aixecà de l'ombra i s'atansà cap al camí: el marrà batia pernes, ben estirat damunt de l'herba. Immòbil, com si fes mitja hora que
i perquè corbeés amb més ganes, la xicota s'anava arremangant el vestit pernes amunt. —Mira, mira, que tinc aquí! —I li ensenyava uns garrots de cames,
tancar el tracte, vaig saber que la mula havia matat l'amo amb un bot de pernes. Mala raça de bèsties! Es veu que són guites i punyeteres com un dimoni!
cascos de les potes, perquè la bestiola pogués fer cabrioles i bots de pernes a lloure. Primer que tot, el Martinet va ensenyar la muleta a saber
de pell dolça i cos fluvial, que acudien temorenques a pagar el dret de perna al Baró. Així anava passant el carro dels dies fins aquella nit que, quan
casar a Ballabriga que, per venjança o per evitar el peatge del dret de perna, donà de menjar als gossos del baró una llebre empestada de ràbia. La
i féu un cràter a la cisterna. Amb una perna, sobre escalim, mig cos pengim l'altre
Per exemple, com assenyala P. Bonnassie, l'obligació de cedir unes pernes o pernils de porc derivava d'un antic censum carolingi,
haver algunes ovelles i cabres, diversos porcs —encara que el cens de les pernes ja es pagués en metàl·lic— i, ben cert, també gallines, que trobem
porcí perdé importància. Amb tot, malgrat que desapareguin els censos en pernes de porc, degué continuar havent-hi algun porc per a l'autoconsum. Hi
88. Així mateix, rebia 154 o 155 diners —segons l'any—, per compensar les pernes que antigament donaven els pagesos durant la festa de Nadal al senyor. De
lliurar 6. Gairebé podríem dir el mateix en relació amb els diners de les pernes o pernils de porc; normalment, els masos havien de pagar 16 diners per
pernils de porc; normalment, els masos havien de pagar 16 diners per les pernes —especialment, els qui donaven les 6 mitgeres de civada—, excepte algunes
car caldria plantejar-nos quan es produí el pas de la cessió de la perna al lliurament de l'equivalència en metàl·lic; val a dir, però, que és
ja existís abans d'aquest canvi, ja que hom podia haver de donar una perna amb un valor d'una certa quantitat de diners. També ens hauríem de
als pagesos o al senyor els interessà més de deixar de donar (o de rebre) pernes i preferiren el pagament en metàl·lic. Fou així a causa d'haver-hi menys
2 sous i 8 diners de la questa, 1 sou de la lleixa i 2 sous de la perna. Aquests 5,6 sous podien representar, en blat, uns 26 litres. Tretes
fa no fa, a uns 30 litres de blat), — la questa, la lleixa i una perna, que podien equivaler a uns 26 litres de blat. Tenim, doncs, sumant totes
les 8 quarteres de civada del cens i els 38 diners de la questa, de la perna i de la lleixa. El total final, el que els resta als pagesos, és sols
83,4 del molí, 20 del llòssol, 160 del cens i uns 28,9 de la questa, de la perna i de la lleixa). Cal pensar que, al mas Montestí, el senyor s'enduia un
). En el cas de Lloet o d'Oliveres, a més a més, han de lliurar una perna de porc i la masoveria de Serra (tinguda pel ferrer, pel mas Casa
feien donació de 2 gallines, de 4 ous de cens, de 16 diners per la perna, d'11 diners pel carnalatge, d'un feix d'herba. Només restaven obligats a
mateix, uns censos menuts: 16 diners (que devien substituir la perna de porc), més un poll per cada vinya, 2 ous per les pastures, mig feix de
correspondre a una antiga questa (o a altres pagaments, com el de la perna). Hi havia diversos esments d'obres i de joves. Sant Esteve de Tordera
de la tasca i també d'un cens (census), compost d'una perna que valgués 10 diners, un moltó també de 10 diners, 2 parells de
cas s'estableix amb claredat, que el batlle del senyor ha de rebre una perna, 2 fogasses i 1 quarter de civada. I, així mateix, els feudataris del
ous, 1 picotí de faves, 1 moltó i 17 diners, que devien correspondre a la perna. Encara eren obligats a donar la questa. Trobem, doncs, repetit, amb
de segle i 6 sesterades de vi, a part una gallina, de 12 diners per la perna de l'eratge i de dues fogasses d'oblies. Restava, també, obligat a fer
era 4 sesters de forment, 3 sesters d'ordi 14 sesters de civada, més 1 perna, 2 fogasses i 2 gallines; l'únic pagament proporcional era el delme.
s'estableix que, per cada parellada, s'havia de pagar al senyor: una perna de 12 diners, 4 fogasses i fer un jornal. En la de Bellcaire, es diu que
la de Bellcaire, es diu que també per cada parellada, s'ha de donar una perna de porc, 4 fogasses, 1 sester de civada i 1 mitgera de vi. A la Segarra,
en altres comarques: 0,5 eimines d'ordi o de civada, 12 diners per la perna de porc, 1 o 2 punyeres de civada o d'ordi, 1 o 2 fogasses, unes monedes
sobre els ases, les cases, els porcs, els moltons, els anyells, ni les pernes, ni cap altre cens que no fos donat per voluntat dels pagesos (cosa ben

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »