Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tots. No hi perdo prou, encara? Ja ho veig, el que voleu és trobar-me	pernes	enlaire i el badall a mig fer. De vegades tinc ganes de plegar i obrir
era el més ingenu, En Simon, un altre pobret... En Simon sempre caminava	pernes	enlaire. "Ja cal que siguis closca", li dèiem tots nosaltres. Ell reia
pela, pelilla; conca, conquilla; corda, cordill; esquerda, esquerdill;	perna	, pernill. í, ina, Ex.: fort, fortí, tambor, tamborí;
aplanades anradere, com si li hagués picat la mosca tavalera entre	pernes	i cua. Jo, amb la por arrapada a l'asquena, veient que me fuïve el ruc
les cases ni bestiar; no hauran de lliurar porcs, ni castors, ni xais, ni	pernes	, ni altra cosa, més que el que de lliure voluntat vulguin regalar al
contribució que s'obligaven a pagar-li els seus vasalls, del dret de	perna	(tal com està escrit) que sobre d'ells tenia. Mieres. De les
assegurar el dret de la dona. /Ius primae noctis\ (dret de	perna	anunciat a la pàgina 83). Després n'hi havia alguns altres que
i bagatges. Parla també del menjar de balles; de les	pernes	de carn salades; dels arages o cens d'era per a batre; del
part del mas i el seu nom deriva de la prestació en espècie dita	pernas	de carn salada, deduïda de la definició de Socarrats quan diu
(Pterocera), etc.. Dels lamelibranquis els Gryphaea, Ostraea, Trigonia,	Perna	, Astarte, etc.; abunden encara molt les Rhynchonella y Terebratula,
Entre'ls lamelibranquis predominen els gèneros Trigonia, Ostraea,	Perna	, Janira, Unio, etc., però lo característich del periodo es el desenrotllo
encara l'arma als setze famosos, ab una descárrega'ls tomba tots de	pernas	enlayre y las setze balas que portava en lo trabuch van á parar una en
jo no hi sigui, veiam? —li deia. —Amb aqueixa vida que portes tot irà de	pernes	enlaire, ja es segur. I un cop t'hagis menjat la botiga i la poca vianda
però, pitofos com tothom, no pogueren fersen senyors y anaren de	pernes	enlayre. D'aquella feta, la fama de busca-fresses terrible del Ibo,
Fins que té per defensa una garriga. Allá s'está	pern'	alta, recobrada D'es susto sens preveure una desditxa.
ell— que tenir tractes amb aquella patuleia de diables. Coces i bots de	pernes	Un home d'un poblet de vora Gerri, quan anava a la fira de Salàs, se
de re. La mula, per més mansa que fos, acabava donant coces i bots de	pernes	a tort i a dret, com una pollina enjogassada. Davant d'aquesta reacció
el pastor s'aixecà de l'ombra i s'atansà cap al camí: el marrà batia	pernes	, ben estirat damunt de l'herba. Immòbil, com si fes mitja hora que
i perquè corbeés amb més ganes, la xicota s'anava arremangant el vestit	pernes	amunt. —Mira, mira, que tinc aquí! —I li ensenyava uns garrots de cames,
tancar el tracte, vaig saber que la mula havia matat l'amo amb un bot de	pernes	. Mala raça de bèsties! Es veu que són guites i punyeteres com un dimoni!
cascos de les potes, perquè la bestiola pogués fer cabrioles i bots de	pernes	a lloure. Primer que tot, el Martinet va ensenyar la muleta a saber
de pell dolça i cos fluvial, que acudien temorenques a pagar el dret de	perna	al Baró. Així anava passant el carro dels dies fins aquella nit que, quan
casar a Ballabriga que, per venjança o per evitar el peatge del dret de	perna	, donà de menjar als gossos del baró una llebre empestada de ràbia. La
i féu un cràter a la cisterna. Amb una	perna	, sobre escalim, mig cos pengim l'altre
Per exemple, com assenyala P. Bonnassie, l'obligació de cedir unes	pernes	o pernils de porc derivava d'un antic censum carolingi,
haver algunes ovelles i cabres, diversos porcs —encara que el cens de les	pernes	ja es pagués en metàl·lic— i, ben cert, també gallines, que trobem
porcí perdé importància. Amb tot, malgrat que desapareguin els censos en	pernes	de porc, degué continuar havent-hi algun porc per a l'autoconsum. Hi
88. Així mateix, rebia 154 o 155 diners —segons l'any—, per compensar les	pernes	que antigament donaven els pagesos durant la festa de Nadal al senyor. De
lliurar 6. Gairebé podríem dir el mateix en relació amb els diners de les	pernes	o pernils de porc; normalment, els masos havien de pagar 16 diners per
pernils de porc; normalment, els masos havien de pagar 16 diners per les	pernes	—especialment, els qui donaven les 6 mitgeres de civada—, excepte algunes
car caldria plantejar-nos quan es produí el pas de la cessió de la	perna	al lliurament de l'equivalència en metàl·lic; val a dir, però, que és
ja existís abans d'aquest canvi, ja que hom podia haver de donar una	perna	amb un valor d'una certa quantitat de diners. També ens hauríem de
als pagesos o al senyor els interessà més de deixar de donar (o de rebre)	pernes	i preferiren el pagament en metàl·lic. Fou així a causa d'haver-hi menys
2 sous i 8 diners de la questa, 1 sou de la lleixa i 2 sous de la	perna	. Aquests 5,6 sous podien representar, en blat, uns 26 litres. Tretes
fa no fa, a uns 30 litres de blat), — la questa, la lleixa i una	perna	, que podien equivaler a uns 26 litres de blat. Tenim, doncs, sumant totes
les 8 quarteres de civada del cens i els 38 diners de la questa, de la	perna	i de la lleixa. El total final, el que els resta als pagesos, és sols
83,4 del molí, 20 del llòssol, 160 del cens i uns 28,9 de la questa, de la	perna	i de la lleixa). Cal pensar que, al mas Montestí, el senyor s'enduia un
). En el cas de Lloet o d'Oliveres, a més a més, han de lliurar una	perna	de porc i la masoveria de Serra (tinguda pel ferrer, pel mas Casa
feien donació de 2 gallines, de 4 ous de cens, de 16 diners per la	perna	, d'11 diners pel carnalatge, d'un feix d'herba. Només restaven obligats a
mateix, uns censos menuts: 16 diners (que devien substituir la	perna	de porc), més un poll per cada vinya, 2 ous per les pastures, mig feix de
correspondre a una antiga questa (o a altres pagaments, com el de la	perna	). Hi havia diversos esments d'obres i de joves. Sant Esteve de Tordera
de la tasca i també d'un cens (census), compost d'una	perna	que valgués 10 diners, un moltó també de 10 diners, 2 parells de
cas s'estableix amb claredat, que el batlle del senyor ha de rebre una	perna	, 2 fogasses i 1 quarter de civada. I, així mateix, els feudataris del
ous, 1 picotí de faves, 1 moltó i 17 diners, que devien correspondre a la	perna	. Encara eren obligats a donar la questa. Trobem, doncs, repetit, amb
de segle i 6 sesterades de vi, a part una gallina, de 12 diners per la	perna	de l'eratge i de dues fogasses d'oblies. Restava, també, obligat a fer
era 4 sesters de forment, 3 sesters d'ordi 14 sesters de civada, més 1	perna	, 2 fogasses i 2 gallines; l'únic pagament proporcional era el delme.
s'estableix que, per cada parellada, s'havia de pagar al senyor: una	perna	de 12 diners, 4 fogasses i fer un jornal. En la de Bellcaire, es diu que
la de Bellcaire, es diu que també per cada parellada, s'ha de donar una	perna	de porc, 4 fogasses, 1 sester de civada i 1 mitgera de vi. A la Segarra,
en altres comarques: 0,5 eimines d'ordi o de civada, 12 diners per la	perna	de porc, 1 o 2 punyeres de civada o d'ordi, 1 o 2 fogasses, unes monedes
sobre els ases, les cases, els porcs, els moltons, els anyells, ni les	pernes	, ni cap altre cens que no fos donat per voluntat dels pagesos (cosa ben

Pàgina 1 (de 2)

50 següents