×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pernabatre |
Freqüència total: 20 |
CTILC1 |
difícil el camí de la glòria! Quant no es deu haver d'estudiar, meditar i | pernabatre | ! Llengües antigues, estudis clàssics i moderns, ciències, històries, un | necessari de la ciència i de la vida modernes, contra la qual fóra inútil | pernabatre | — és un ambient inadequat per al'humanisme, que de fet ja no | ha que diríeu que no es desperten mai, perquè la seva vida és com un lent | pernabatre | entre l'agonia i la mort. Entrem al Born. El passeig és desert i les | , i, àdhuc, molts sense ésser-ne de debò! Prou que ho veia; ja podia | pernabatre | , que enlloc no trobaria la resposta. Però jo no cessava en ma perfídia de | fet popular les cuixes de la Rossa, un dia que pel mirall se la va veure | pernabatre | sota el taulell per no sé quina arriscada facècia; allí hi hauríeu vist | les roques, apuntalant els peus en concavitats inversemblantment petites, | pernabatent | alguna estona sobre el buit, arribaren a sortir del cingle. Quin sospir | té mal casada una noia a ciutat; i anc que jamai no's deixa | pernabatre | , al mig de ses histories té d'enjegâ un pecat. Les cames se li | burg i dels fills el dia desapiedat; i ella, en veure'l morir i | pernabatre | s'aboca al seu damunt, amb xiscles sonors; i en tant els | ni el tip de buscar-me per tot arreu ella i les minyones i de plorar i | pernabatrer | donant-me per perdut. Les deu ben tocades del matí eren quan trucava a la | —Menut, menut: míra la padrineta. No plores, manyach, no plores.— Però ell | pernabatía | , mostrant aquelles pantorrilles de carn de préssech y bracejava y | a batzegades de la roba i, nu com Anselm, corre a llençar-se dins el riu. | Pernabat | i es capbussa fins a tocar amb les mans al fons. Quan ha reaccionat | de vapor que 's refreda. D' altres n' hi havia qu', atacats de nervis, | pernabatian | horriblement, mentres son vehí 's caragolava fins á plegarse en dos pera | que servey, se me la penja á l' esquena y l' hagués vist encinglarse y | pernabatre | per allí ¡com un xicot! ¡Ah murri! —deya jo— si no fossin aquestas lleys | infantant en ses joves anyades eixa serra! ¡qué jorns de | pernabatre | , qué nits de gemegar, per traure á la llum pura del sol eixes | concert. Y monstres afigura llavors més espantables, que á rues | pernabaten | y jugan al entorn, llurs boques de caverna badant | al trot, ell, de ràbia, o rosec de consciència, | pernabatia | ferm dins el seu clot. Complagut escoltà la viva ardència del | i encara no en tingué prou. Tot l'enrenou | pernabatent | , l'avorriment, el va portar. Vol canviar | coresforçar-se, pellobrir-se) o no (alabatre, | pernabatre | ). b) La base verbal correspon majoritàriament a un verb | base nominal: camatrencar, capficar, corprendre, | pernabatre | , sangglaçar. Però hi ha casos en què la base nominal no | 'batre d'ales', camatrencar 'trencar la cama o totes dues', | pernabatre | 'batre les cames', peucalcigar 'trepitjar amb el peu o amb tots |
|