Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

difícil el camí de la glòria! Quant no es deu haver d'estudiar, meditar i	pernabatre	! Llengües antigues, estudis clàssics i moderns, ciències, històries, un
necessari de la ciència i de la vida modernes, contra la qual fóra inútil	pernabatre	— és un ambient inadequat per al'humanisme, que de fet ja no
ha que diríeu que no es desperten mai, perquè la seva vida és com un lent	pernabatre	entre l'agonia i la mort. Entrem al Born. El passeig és desert i les
, i, àdhuc, molts sense ésser-ne de debò! Prou que ho veia; ja podia	pernabatre	, que enlloc no trobaria la resposta. Però jo no cessava en ma perfídia de
fet popular les cuixes de la Rossa, un dia que pel mirall se la va veure	pernabatre	sota el taulell per no sé quina arriscada facècia; allí hi hauríeu vist
les roques, apuntalant els peus en concavitats inversemblantment petites,	pernabatent	alguna estona sobre el buit, arribaren a sortir del cingle. Quin sospir
té mal casada una noia a ciutat; i anc que jamai no's deixa	pernabatre	, al mig de ses histories té d'enjegâ un pecat. Les cames se li
burg i dels fills el dia desapiedat; i ella, en veure'l morir i	pernabatre	s'aboca al seu damunt, amb xiscles sonors; i en tant els
ni el tip de buscar-me per tot arreu ella i les minyones i de plorar i	pernabatrer	donant-me per perdut. Les deu ben tocades del matí eren quan trucava a la
—Menut, menut: míra la padrineta. No plores, manyach, no plores.— Però ell	pernabatía	, mostrant aquelles pantorrilles de carn de préssech y bracejava y
a batzegades de la roba i, nu com Anselm, corre a llençar-se dins el riu.	Pernabat	i es capbussa fins a tocar amb les mans al fons. Quan ha reaccionat
de vapor que 's refreda. D' altres n' hi havia qu', atacats de nervis,	pernabatian	horriblement, mentres son vehí 's caragolava fins á plegarse en dos pera
que servey, se me la penja á l' esquena y l' hagués vist encinglarse y	pernabatre	per allí ¡com un xicot! ¡Ah murri! —deya jo— si no fossin aquestas lleys
infantant en ses joves anyades eixa serra! ¡qué jorns de	pernabatre	, qué nits de gemegar, per traure á la llum pura del sol eixes
concert. Y monstres afigura llavors més espantables, que á rues	pernabaten	y jugan al entorn, llurs boques de caverna badant
al trot, ell, de ràbia, o rosec de consciència,	pernabatia	ferm dins el seu clot. Complagut escoltà la viva ardència del
i encara no en tingué prou. Tot l'enrenou	pernabatent	, l'avorriment, el va portar. Vol canviar
coresforçar-se, pellobrir-se) o no (alabatre,	pernabatre	). b) La base verbal correspon majoritàriament a un verb
base nominal: camatrencar, capficar, corprendre,	pernabatre	, sangglaçar. Però hi ha casos en què la base nominal no
'batre d'ales', camatrencar 'trencar la cama o totes dues',	pernabatre	'batre les cames', peucalcigar 'trepitjar amb el peu o amb tots