×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pernejar |
Freqüència total: 44 |
CTILC1 |
desprendre i no podia. M'havia ficat al llit capolat per la jornada. El | pernejar | dels cavalls, a tres passes del meu cap, m'havia despertat diverses | el cor. Lladraven els gossos llunyans, dintre l'estable algun cavall | pernejava | , tot era fi i condormit, àdhuc les remors. Només els estels vetllaven, | de posar-lo a dormir i en sentir-se llibert de tota trava riu i juga i | perneja | i xerroteja en la falda maternal, i dóna eixida a tot allò que del cor li | les bardisses quietes, de cop i volta fan una estremitud com si a dintre | pernegés | algú, i l'hàlit basardós de les cambres subterrànies porta un xiuxiueig | del seu tapaboques, acompanyà l'acció al consell, tresca que tresca, | perneja | que pernejaràs. Aleshores en Lluís, que estava mut i cloc-piu al meu | tapaboques, acompanyà l'acció al consell, tresca que tresca, perneja que | pernejaràs | . Aleshores en Lluís, que estava mut i cloc-piu al meu costat, alçà per | joguiner, que, abombollant-la, la hi arronçava clatell amunt; l'altre | pernejava | per ficar-se uns calçotets, que tendien a fugir-li banderejant; aquest, | la roentor del sol feia més cruels. S'oïa el bleixar de l'home i el seu | pernejar | en el gruix de la fullaraca del rost, i també l'aspre fregadís de les | observacions del seu amo—, qui en surt millor, en surt envescat i com més | perneja | , més s'hi enganxa. Així filosofant tornaren al poble, després de dinar | Se'n va de dret a dret a l'argolla que hi ha sota el porxo i no para de | pernejar | per avisar que ell és allà, fins que hi vagi un mosso o una minyona a | Si haguéssiu vist com la bèstia caminava de mala gana, com bufava i com | pernejava | . Semblava que em volgués avisar: —No hi vagis per aquest camí—. Repara | Era evident que parlaven de mi i celebraven el meu captiveri. Mones | pernejant | i sàtirs bufons semblaven divertir-se amb aquesta presonera, estirada, | embalsamats; Valldemosa és un fillet de carn blanca i amatonada que | perneja | alegrement mentre va xuclant la dolçor dels pits maternals; Valldemosa és | Embotornat, vermell, l'infant cridava, s'esgargamellava, s'escanyava, | pernejava | , cloïa els punys, cercant-se, d'esma, la boca; una comare hauria dit, | bramula amb tota l'ànima, satisfeta de veure com vint-i-dos animals es | pernegen | . Demà hi ha corregudes de bestiar i tothom es pega quan acaben, perquè | Quines ganes de jugar i riure! Quin alçar les cametes en l'aire i quin | pernejar | ventant cops al pit i a la cara de sa mare amb aquells adorables peuets | va estirar al llit i li recomanà de reviscolar-se, però ella no féu sinó | pernejar | i engrapar els cabells de Joe. I després va venir aquella calma i aquell | ja dintre el cervell d'Aspriu; volia ésser deslliurat; estrebava, | pernejava | , mateix que un fill de la carn en les entranyes de la mare. Però vet aquí | augmentat per la ressonància de les taules, i talment fa l'efecte que hi | pernegin | i s'hi barallin uns quants cavalls desfermats. "¡Ah, venturosos els qui | la vaca, i veuràs, tallar els ulls de poll per força a un home que | perneja | ... —Creia que era valent. —No et dic pas el contrari. Una vegada ens | a vetllar la seva infantesa que la de la menuda que dormia o plorava | pernejant | dins el bressol. Un parell de vegades cada dia, el Rei visitava el seu | cavalls de pura sang, que muntaven, convençuts de la importància llur, | pernejaven | tot fent postures, bo i brandant la testa amb aire de cortesia. Quan hi | les cames sota els genolls o a la part baixa de les cuixes; així no poden | pernejar | i hom els manté subjectes agafant-los directament. Hom pot també | que sorollavan llargament per sota la volta. Y el nen, quasibé cap avall, | pernejava | alegrament. La Mila se'l guaytava ab l'ay al cor, tement vèurel caure a | de preguntes, per posar a prova l'habilitat de l'adversari, En Ferriol, | pernejant | , sortí amb aquesta indirecta a En Coní: Tu, qui fas de primater | el poble més ardit, sabé el nostre esbufegar, empènyer, bracejar i | pernejar | sota l'embalum aixafador de tanta inèrcia, resistint l'asfíxia i el pes | pudent, d'aigua negra i espessa. Guarnia la mula, en Morro, i l'animal | pernejava | , nerviós, arrencant de les amples lloses espurnes color taronja. | i en el breç secular que n'és fet d'un revoll hi | perneja | el meu fill que batalla amb la sòn, i sa mare filant | a enraonar; verdenc i petitó, excitat d'un invent, bota, | perneja | , li llampeguen els ulls de la frisô. —Ah! —diu al capdavall. | Una cuinera diu amb altivesa que la seva senyora és a Rubí. Tot | pernejant | entre la calda encesa, un noi qui engega la primera dent | encara el cos dessangrat del Roig de l'Aixut, el qual, en s'agonía, | pernejava | i feia sacrílegues ganyotes. La desconeguda fortuna Damunt la llibrería | riallera i cofoia no parava de somriurer ara a l'una ara a l'altra i | pernejar | i mourer els braços contenta d'haver nascut trobant-hi en la terra tan bé | petit d'Amoraq, ficat dins la pregona caputxa de pells que duia sa mare, | pernejà | i plorà i gairebé s'ennuegà; i la mare del cadell al qual acabaven de | risc fins que s'hi veu forçat. Kadlu, Kotuko, Amoraq i el menudet que | pernejava | dins la caputxa de pells de sa mare, mastegant tot el dia bocins de greix | la lluita no era sinó orba confusió i ofegament en la tenebra; colpejar, | pernejar | , caure, lladrar, grunyir i mossegar i mossegar al voltant i al damunt i | boca plena de bromera; tres potas, rompudas, penjavan inmòbils, la quarta | pernejava | ab las darreras convulsions, y sota la pell de color de xacolata tots los | alegría que gastava al veures fora la cuadra tant dejorn, cop de | pernejar | y de fer posturas ab los cascos. A la que 't surt lo lacayo aquí | cop de nervis me feu portar els punys closos sobre'l pit, ensemps que, | pernejant | com un epilèptich y esbufegant, saltava del llit. En Pep s'alsà també | la caseta, al sentir aquell burgit tot nuhet riu y | perneja | y's posa a cantar tot sol una romanza sens | contra el cel posen llur boca, i per la terra | perneja | llur llengua. Per això, es gira el poble vers ells, i hom troba | la pota per preparar millor l'embranzida de la coça. De sobte, | pernejà | amb força i llençà l'home per l'estimball. Tot havia anat al peu de la | Per fi s'havien assegut de costat, tots dos de cara a la criatura que | pernejava | i bonia sense rondinar, i ells no semblaven perdre's detall de | riu amb grans rialles i els pits li trontollen. La criatura plora i | perneja | , enrabiada, vermella com un tomàquet. Aquesta és la meva germana, la | les murfugava, les mossegava. Es desencadenava. Es desembeinava l'espasa. | Pernejava | , saltironejava, com Bussy o d'Artagnan enmig d'espadatxins estipendiats. |
|