×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb perorar |
Freqüència total: 114 |
CTILC1 |
| i concurrents col·legues, peca d'ambigu, qui gosaria negar-ho?", | perorava | la professora indígena Aurembiaix Sorabis. I recitava amb una modèlica | | borroses, dretes a llurs portals, tremolaven. Sota un fanal un borratxo | perorava | no sabia contra qui amb paraules inintel·ligibles; intentava pujar a la | | pels teixidors de vels. A les llibreries de la ciutat els desvagats | peroraven | i fins discutien, i en més d'una podíeu sentir-hi un net accent gavatx, i | | aparèixer grotesca i molestosa; però després, a mesura que el vaig sentir | perorar | amb tant d'aplom i tanta d'energia, la meva molèstia es convertí en | | era el moment de M. Combes i de les lleis contra els clergues, l'home va | perorar | sobre el seu anticlericalisme davant dos espanyols de l'Espanya negra i | | que no et trobaves en un estat d'ànim tan confortable. Tens ganes de | perorar | , de desbordar-te com una d'aquestes ampolles... On ets, tu? Allà baix! | | anécdota bufa que a n'ell li va succeir a La Malvasía. Un día que | perorava | davant d'en Sempau, del professor d'esgrima que abans he referit i | | i somrient, en alguna tertúlia, tothom calla. Ell, dominador, comença a | perorar | apassionadament. Se li tolera, millor dit, se li exigeix i se li agraeix | | d'ell: de peça llarga, un braç enlairat, la mà oberta, en actitut de | perorar | . Era una figura impecable: el pentinat, llepat, que semblava que se li | | Vilaret, quan comença a beure no sap el què es diu, inventa com un poeta, | perora | com un energúmen... —Jo l'altre dia ho vaig dir a la mitjana el que anem | | verticalment com abaixades sobre les orelles. Mentre el senyor Roca | perorava | contra els botiguers i exaltava les belleses del nucli arqueològic de | | sortir, l'hora, a la nit, d'arribada. Qui volia cantar cantava, qui volia | perorar | perorava, qui volia plorar plorava, qui volia cridar cridava. Hi havia un | | l'hora, a la nit, d'arribada. Qui volia cantar cantava, qui volia perorar | perorava | , qui volia plorar plorava, qui volia cridar cridava. Hi havia un xicot | | jo també; i en baixant pel carrer Major, vaig veure el senyor Pumblechook | perorant | (sens dubte amb vistes al mateix efecte) a la porta de la seva botiga, a | | la Calenda; i vaig posar-me a esperar ansiosament la nit que havia de | perorar | l'evangèlic parlament que jo havia engolit com qui engoleix una bresca. | | paraules justes. El dominicà eloqüent no sembla que escrigui, diríem que | perora | , probablement dicta. Per això els seus períodes costen tant de puntuar, | | havia valgut l'agraïment dels proletaris, en els mítings dels quals solia | perorar | amb una corbata roja, l'armilla descordada i passejant-se amunt i avall | | que bada a l'entorn de la carrossa d'un xerraire que fa jocs de mans o | perora | amb una serp enroscada al coll. També es preguntava si ell i els altres | | que segreguen certs individus a còpia d'enraonar molt i de pressa. | Perorava | dintre un gran carro adornat amb branques d'arboç i tires de llustrina | | cremadors i paorosament profunds els d'Urània. Llegien els acadèmics, | peroraven | els escriptors, aplaudien els concurrents entusiasmats; però August veia | | d'immorals, de desertors impotents i de clercs que traeixen! — | perorà | Salvador Paulí, un pintoret sobrerealista, ex-alumne de l'Acadèmia Sant | | un vel de desesperança als ulls. —És una gran prova d'amistat, August — | perorà | Germinal, novament, com si estigués al·lucinat—, endevinar la malaltia o | | que roden amb gran brogit i rums-rums no gaire filosòfics. —Fa molt que | perora | ? —pregunto en veu baixa. —Així-així —respon l'interrogat. Passo els ulls | | a les teories de Descartes? ¿A l'obra de Locke? ¿A les idees del qui | perora | a tota marxa? Arriba fins a mi un paperet que m'aclareix els altres, i en | | És possible. Els paperets que s'escriuen mentre el professor | perora | , són la summa màxima del ridícul i del menfotisme. ¿Gaudirà amb | | en terra. De la porta de la taverna estant, entreoberta, veig Hermós | perorant | davant de vint o vint-i-cinc pescadors embadalits. La Marieta se'l mira | | Es passava les tardes a la Rambla mastegant el cigar, parlant, exactament | perorant | , amb tothom que anava successivament trobant en el seu camí, el bigoti | | s'il·lumina; ve la mort, certament, però en mig d'un festí esplendorós on | perora | l'eloqüència, on canten els poetes, on l'art ostenta les seves | | més aiguardentosos que de costum: "Incompresos! Això és el que som!", | perorava | el Propagandista. "Necessitem absolutament una guitarra", | | manera més agradable i d'un rendiment més positiu. Quan els reformistes | peroraven | , la gent freqüentava els espectacles, anava molt al cafè i practicava el | | arts, amb estret parentiu amb la música i la declamació, tant si hom | perora | en el parlament, com si ho fa el tribunal, en els comicis o en el temple; | | del d'on anaven a predicar, i no es limitaven a les esglésies, sinó que | peroraven | també a la plaça pública, a les presons i a les cases de beneficència i | | ben portats. S'havien de tocar tres o quatre punts essencials, i allí | peroraven | els entesos, indicant quins eren els fetges de més eficàcia, per | | gran l'abús que avuy se fa d'aquest lloch comú, per la gent que escriu y | perora | , que no puch menys que preguntarme ¿còm los nostres intel·lectuals han | | que, ajudant-se mútuament, poden corregir-ho. Per combatre-ho no hi ha com | perorar | ben sovint en públic, llançar-se decididament a parlar-li, talment, com | | que cal dir com en el que cal callar, exacta intuïció de l'ambient on hom | perora | , i una forta embranzida espiritual. Solament si els oradors d'un poble | | de l'orador amb els del públic, de manera que si els sentiments del que | perora | aconsegueixen desvetllar els del públic, aquest, manifestant els seus | | Segonament, el fet que, si el criteri per a seleccionar l'encarregat de | perorar | ací era el d'antiguitat (dins cada facultat), l'orador designat, en | | i de clausura (i d'altres reunions plenàries), on molts dels qui hi | peroraven | no eren catalans. Hi aconseguí un gran triomf J. Saroïhandy, que recorria | | acaba de rebre l'obsequi d'un caramel, el nostre acompanyant es posà a | perorar | . Encara el veiem: baixet, rodanxó, amb la satisfacció més viva pintada a | | el veiem: baixet, rodanxó, amb la satisfacció més viva pintada a la cara. | Perorà | sobre no sabem què. Mai no li mancaren, però, les paraules. I la botiga | | d'aquelles societats, en el 64è· congrés de la Unió esmentada, | perorava | d'aquesta forma en contra de la sueca. "Transportar a casa nostra un | | Tenia els ulls petits i travessadors. M'agafà les mans i mentre jo | perorava | , proferint inconveniències barrejades amb injúries, progressivament | | augment de sou per als titulars de la plantilla del Magisteri Nacional. | Perorava | don Francesc Cambó, sec i contundent: "Y ese interrogatorio, que no | | Fulgenci era mestre d'escola, i dins l'aula, aprofitant qualsevol ocasió, | perorava | llargament sobre la malignitat moral i material de les tortures, | | però em semblava que no calia. Es va fer un grup de gent i jo vaig seguir | perorant | , fins que els policies van ser dos i em van arrossegar fins a la | | escriuen pera fer compendre la bestialitat que inclou en sí la blasfemia, | peroran | en públiques reunions pera que'l poble comprenga la necessitat de | | els estudiants hi promovien amb ovacions extemporànies, mentre l'orador | perorava | , i que eren una de les tradicions vergonyoses, com les vagues per a | | grans. Un vell obrer escala l'estrada i, ple d'idees, comença al moment a | perorar | sense recordar-se de treure-s el barret. D'on grans ramors i crits | | li queya la baba; m' tenía per un sabi; hauría prés que hagués seguít | perorant | durant una hora ó dúas, y per cert que no m' hauría faltat materia; podía |
|