Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

A veure si entre tots arribarem, amb Sísif, a col·locar, a pesar de la	perpètua	amenaça de la segura fi, de la lúcida coneixença de la nostra radical
família s'emporpren i negregen, en madurar, fins avui, com a memòria	perpètua	de tantes desassenyades desgràcies. I, per damunt de tot, el record del
raó que la seva fúria, els uns i els altres. Estima el combat i la lluita	perpetus	, la presentalla sempre renovada del carnatge dels morts. El seu
la i esperar-la, de tornar-la a veure i tornar a esperar i anhelar, aquest	perpetu	estat de venturosa exaltació, aquest joc d'emocions inefables, no podia,
el Rotterdamès es veié obligat a un funambulisme, aparent si es vol,	perpetu	, arriscat: intentava preservar-s'ho, i això li exigia una actitud
indultar-los, i la pena capital els va ser commutada per la de reclusió	perpètua	. Avui, Déu sap per quines obscures i sospitoses raons, potser subproducte
del 1959 reduïa a vint anys de treballs forçats la cadena	perpètua	dels dos criminals nazis, era el mateix que envià a la guillotina no pocs
dels segles, mentre que sobre els escrits d'última hora plana el risc	perpetu	de l'equivocació. ¿Quants literats, cèlebres per uns anys, no s'han
on surt, això? —Ho he de sembrar —explica l'home—. Hi ha una deixa	perpètua	perquè cada any sembrem deu quilos de blat. —I creix? —Més o menys —fa l'
si és possible, i on no viuen com uns maleïts i uns condemnats a galeres	perpètues	. La llebroseria funciona amb totes les exigències científiques. Jo he
existència. Per això no podem dir que la història de Catalunya sigui un	perpetu	condicional, petita relliscada lèxica de Ferrater i Mora. No. La vida
antic no se n'adona. Els senyors, els canonges i els gats viuen en una	perpètua	sesta. Les campanes de la Catedral, lentes, clamoroses, regulen les seves
comptar el seu ritme; n'hi ha també especialment en aquesta oscil·lació	perpètua	que va sense treva de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta, com si
de les pedres potser és la cosa del món que dóna més idea d'una cadena	perpètua	del cor, d'un embrutiment sense salvació. Al costat de les tavernes, les
pot veure el lector, vivia i menjava pitjor que els condemnats a cadena	perpètua	. Es passava moltes hores del dia donant miquetes de foie-gras als
mai i que prefereix que el consumeixi l'agonia tota la vida i restar en	perpètua	solitud.] [N' Estel d'Or l'insulta, dient-li que és un covard i que tan
d'allunyar. El terme de raó dialèctica recobreix, per tant, els esforços	perpetus	que ha de fer la raó analítica per tal de reformar-se, si pretén de
fet de teia i que havia de cremar acostant-li un llumí. Vivia en una	perpètua	irritació, com descontent de tot i de tothom. Es feia venir l'amant a la
com una moneda. o joguines semblants. Altres coses havia de fer, en	perpètua	superació, i altra gent havia de venir que recolliria les seves lliçons.
la meva humilitat feta d'invisibles fils d'orgull i l'angoixa	perpètua	de la meva joventut. Sense aquesta ambició que destruïa totes les altres,
La matèria i l'energia omplen l'espai infinit i tenen moviment	perpetu	. 3··r ... Haeckel. —Prou! prou, que no som a classe
de la ventura que perdé s'ajunta al pensament d'aquest dolor	perpetu	: va mirant entorn seu amb uns ulls tristos, senyal
combat, i, en hòrrids fets intrèpid, posares en perill el Rei	perpetu	del Cel, i a prova el seu suprem domini que es deu al
a commoure el Cel i pertorbar-li, amb un seguit d'incursions,	perpetu	, el tron funest, per bé que inaccessible; i això, si
riu hi ha un continent salvatge, gelat i fosc, amb tempestats	perpètues	de torbs i hòrrida pedra, que en lloc sòlid no es fon
del Cel, del Cel nascuda, i ara en angoixa i sofriments	perpetus	, voltada pels terrors i els crits horribles dels
que esdevenia el sobirà, ja quiti d'un deute immens de gratitud	perpètua	, tan feixuc, pagant sempre i sempre amb dèbit; i no
culpa, o suposar-te inadient amb un indret santíssim,	perpetu	origen de dolçors domèstiques, abans i ara amb llits tinguts
puix que suspenc llur càstig: els caldrà, doncs, en un combat	perpetu	, forçosament anar seguint per sempre, i no podrà
els va rebre i va tancar-se —l'Infern, seu adient, amb foc	perpetu	, l'hostal de l'infortuni i les tortures. El Cel,
del riu, pedres llustroses, en recordança o monument	perpetu	on oferir reïnes aromàtiques, fruites i flors. Ara,
en la batalla, amb d'altres races tan poc batusseres, amb les "ponedores	perpètues	" que mai no els ve malament de seure, i amb la raça bantam tan
mi, prova de la seva superioritat veritable; ja que era de part meva un	perpetu	debatre'm per no ser-ne sobrepujat. No obstant, aquesta superioritat
de l'any 1923. Aquesta dictadura tirava a mantenir el poble en	perpètua	minoritat; aquella tutela, a emancipar-lo; aquesta assajava els
per exemple, que "veure bé un quadre és veure'l fent-se, veure'l en un	perpetu	anar-se fent, dotar-lo d'una reviviscència en la qual ens actualitza la
vergonya de parlar o d'escoltar, i hom es condemnaria potser a un silenci	perpetu	, que fóra en el tracte una cosa pitjor que no pas els discursos inútils.
Déu sap quan se farà, i els entrebancs del Collet segueixen essent la	perpètua	amenaça de la fàbrica. Al casar-se, Don Pasqual volia cedir-li tot el
llegia davant l'Acadèmia de Ciències de París, de la qual era secretari	perpetu	, el seu /Elogi històric d'Alexandre Volta\, i aprofitant aquella
és contemplar l'afany d'un poeta, això és, d'un home que viu en una	perpètua	exaltació del sentiment, fermant-se a una disciplina seca per tal
altíssim marge entre molses degotants i dins un misteri d'ombres quasi	perpètues	. Una fulla d'atzavara en recull l'aigua i la gita convertida en mòbil
les benediccions dels munts eternals, a desig de les collades	perpetues	: Sien elles sobre el cap de Josep, sobre la corona
és l'expressió de les figures resultava senzillament humana, és a dir,	perpetua	i universal. La mirada de foc, silenciosament devoradora, llançada pel
contra l'art frívol de la pintura bucòlico-cortisana, va ésser aspiració	perpetua	dels grans mestres trobar el secret d'una nova pintura ornamental, que no
se per sempre en el foc de l'estiu? O glaçar-se en la mort d'un hivern	perpetu	? Quan cauria per ell la pluja de misericòrdies? Els seus ulls toparen amb
millor d'ésser menyspreat per simple que ésser torturat per un fingiment	perpetu	. Però posem-hi moderació: hi ha molta distància entre viure amb
ésser feliços i no poder-se afegir a llur felicitat, sinó d'ésser	perpètua	. Nombrosos motius els forcen a aquesta confessió, la més difícil de fer
V, dintre un monument funerari). Pel damunt de la carretera, en mal estat	perpetu	, el camionet fa salts i esses, i la còrpora monumental del príncep és
L'esguard no pot apartar-se de la suggestió amenaçadora d'aquell	perpetu	moviment. Tota la mar està formada d'ondulacions majestuoses que arriben
de resurrecció de la carn. Res d'encongiment ni de fosca pietat, sinó una	perpètua	sensació de presència material que et retorna. No pensem sempre en ella,
no accepten els privilegis de la feminitat a canvi de mantenir en vaga	perpètua	lo més noble de les potències de l'ànima. Jo no parlo de la igualtat de

Pàgina 1 (de 24)

50 següents