×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb perplex |
Freqüència total: 682 |
CTILC1 |
i amb accent i tot—, s'esguardaven els uns als altres, interrogatius, | perplexos | . "Semblen contradictòries", vacil·lava, en un dolent rosalbacavà, la | —No ho endevines? Ha vingut Tino Costa! —Tino Costa! Es quedà un moment | perplexa | i sortí corrents, com una folla. La porta, a casa de Tino Costa era | una respiració suau, regular, que delata el seu son tranquil. Roman | perplex | , sense saber què fer. La despertarà? Es frega la mà amb un gest | a la llibertat —a la llibertat de què gaudeixen—, que es troben inermes i | perplexos | quan algú els l'amenaça o ataca. El paral·lel amb els sords físics, en | com si li donessin consells. L'home passeja la mirada de cara en cara, | perplex | i abatut. Un dels homes que li fan companyia a l'escala, el baix, diu al | potser teniu la intenció de denunciar-me? Ell branda el cap amb un gest | perplex | . —Ahir us mostràveu molt sever. Teníeu ganes de condemnar-me... —No —diu | la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys d'Ausiàs March, | perplexe | amb la vivacitat dels poetes locals, de l'Horta de València. | autèntica. Però això, a les goletes, no té cap importància. Els únics | perplexos | —els dos senyors de Los Ángeles, la meva dona i jo— érem també els únics | volgut fer tan bons els altres? O potser inversament: sense el | perplex | esforç que va seguir, no li caldria imaginar un goig | capità general o l'arxiduc. Consultaren el president, i aquest romangué | perplex | : —Mai —digué— se m'havia presentat un cas així. —El capità general és un | i remirar-se-les; després alçava els ulls mig closos, | perplexa | com un savi. I es va adonar que ja pensava! (Amb criteri mosaic | vas fer confiar en mi?" T'he pogut enganyar, cor tan | perplex | ? "M'has volgut subornar, caut, sense orgull." Sense espera, | la manera imprevista com havia desaparegut la meva amiga. Vaig estar | perplex | una colla de dies, durant els quals la incertitud em feia viure com | tan sols una rialla escèptica i aquest lacònic comentari que la deixà | perplexa | : "Jo tampoc no havia estat enamorada del teu pare!" Justament a Mònica | es tapà el rostre trastornada. Mònica, amb ulls desorbitats, es redreçà, | perplexa | , esbalaïda; incapaç d'articular ni una sola paraula, gemegà feblement i | . —Què li passa? —No te n'adones tu mateix? El doctor Carreres se'l mirà | perplex | : esperava que la insinuació per celebrar una consulta amb un especialista | atemptats... —I tan fàcil com seria evitar-ho! Cosme se'l mirà | perplex | , amb un somriure escèptic i condescendent alhora. —Fàcil? —Penso que sí. | d'acord amb el desig o tria infausta, governall del | perplex | , mena els seus passos on té per versemblant que haurà una treva | cap al costat on les duu el vent; immòbil, queda | perplex | el camperol sol·lícit, tement que en la batuda el munt de | És possible, Nas Tort. És ben possible. Tu deus tenir raó. [(S'estan | perplexos | . S'ou el plany allargat del gamarús.)] Nas Tort Com cada | grup d'organismes que li és bastant desconegut, se sent d'antuvi molt | perplex | de cara a determinar quines diferències ha de considerar com a | la veritat, Sòcrates. Feia estona que cadascun de nosaltres es trobava | perplex | i empenyia l'altre perquè t'interrogués, moguts pel desig d'escoltar-te. | Arriba a pastitxar la personal experiència jovenil i a deixar-nos | perplexes | de quins són els seus contemporanis, si els lectors de veres o aquells | de riure. La Pelifeta ho contà tot an en Pelifet, en Pelifet quedà | perplex | , i després en Pelifet i la Pelifeta convingueren que el pastor l'havia | al davant dels passatgês! Mon amic em mirà tot esblaimant-se; semblà | perplex | , i en acabat digué: —No em penso haver capit el vostre designi, Mark. No | primera vegada que els havia vist fer una cosa racional, i era per deixar | perplex | . Aquest és un dels extrems que fan tan difícil i incerta la vida d'un | després l'alpenstock, després un altre sofà: això em va deixar | perplex | , perquè m'havia pensat que hi havia un sol sofà. Vaig anar de bell nou a | de dolça ironia: —No li estranyi: la tia Paulina llegeix molt. Jo estava | perplex | . ¿Com, aquella bona dona, havia anat a retreure els versos del bisbe? No | fer-te saber que em caso. Em caso amb en Melrosada. En Víctor ha quedat | perplexe | . Ràpidament hauria esclatat en una rialla brutal; però en Víctor, encara | era, esperava trobar Mowgli tal com l'havia deixat i passava l'esguard | perplex | des del pit fins al cap del minyó, que arribava al dintell de la porta. | Els Quatre s'esguardaren l'un a l'altre, i després a Mowgli, | perplexos | , però a punt d'obeir. —La Jungla no em foragita, doncs? —Barbotejà Mowgli. | i les sabates —respongué el Grifó, molt solemnement. Alícia romangué tota | perplexa | . —Enllustra les botes i les sabates!— repetí, en to meravellat. —Ai, ai | és llur més estranya particularitat. (Tots els del jurat van posar cares | perplexes | .) —Deu haver estrafet l'escriptura d'algú altre —va dir el Rei. (Tot el | que sigui, els seus ulls sofreixen, imploren un acord. Quan calleu, | perplex | o malhumorat, el seu silenci se'n fan càrrec, que aviat us en sentiu | però el fet era que no trobàvem ningú a qui dirigir-nos. Estàvem | perplexes | i vagàvem de barraca en barraca, com ànimes en pena. A la fi, | em deixava enganyar tan fàcilment, però així i tot vaig estar una estona | perplexe | . Una altra vegada, als meus començaments, anava per un bosc pelat, on els | d'hora. Els indígenes, fins els que coneixen una llengua europea, resten | perplexes | davant la pregunta: quantes hores de marxa tenim fins a tal lloc? Hi ha | i el rellotge-pulsera, el tallat de les garrofes... Només sempre quedava | perplex | En Sànchez davant un detall inexpugnable, donada la seva timidesa | en l'Oficina del Servei d'Orientació Professional, quedà una mica més | perplex | que fins aleshores, malgrat la multitud de preguntes que ja havien anat | de pagar. Va, eh? Te'l presentaré; és mexicà també. I En Sànchez una mica | perplex | i espantat de nou encaixà amb un home bru, colrat, amb uns cabells tot | va anar al meublé, encara l'hi espera. Aquelles maniobres deixaren | perplex | el vell però inexpert home de món. Comprenia que la fugida amb l'Anselmi | Va alçar els ulls i va veure que els ulls bruns de Ramona el miraven, | perplexos | , mentre la mà de la noia li resseguia els cabells, li davallava lentament | d'una malícia tan poc convençuda. S'imaginava de veure-li el rostre | perplex | , esbalaït, indignat; però el sobtà de veure-se'l tan a prop, tan furiós, | havia estat parlant feia estona. —No em dius res? —De què? —féu Arnau, | perplex | . Però tot d'una, va pensar en el que li havia dit Trianera, en el seu | es presentà a cercar-lo i li mirà la cara, després de passar els ulls | perplexos | per la taula plena dels receptacles buits de la disbauxa líquida, Arnau | Direccions literàries I Dèiem, abans de la guerra: Deixa | perplex | , certament, l'estudi directe de la poesia francesa posterior al | No mentirà pas, car no li és possible." Durant molt de temps vaig restar | perplex | sobre què volia dir. A la fi, ben a desgrat, vaig decidir-me a investigar- | bell nou. Era un noi incomprensible! Ho digué a Eugènia. En Reixac estava | perplexe | i demanava consell. ¿Calia avisar els pares? Li semblava fer un tort a | pensaments a l'arraix, i ambdós pirates van romandre un llarg moment | perplexes | . —Ha estat una gran desgràcia que perdéssiu aquest paper —es lamentà | el majordom. Un cop hi foren, el senyor Pelai seguí mostrant-se | perplexe | com si vacil·lés entre parlar o reservar-se. I com que, de tant en tant, |
|