Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com un infant d'alegria. Jo no sabia com fer-ho; estava en un estat d'una	perplexitat	terrible; però sentia que havia d'anar-me'n sol. Ja molt tard ens
que la porta era tancada per dins. Va romandre un moment ple de	perplexitat	; tornà a empènyer, mirà pel pany: sí, no hi havia dubte: la porta era
No nega amb un no rotund, i les seves reticències ens deixen en una total	perplexitat	. Però si la crítica no sembla gaire sòlida —ni tan sols quan va a càrrec
ha de deduir. La comtessa de Pardo Bazán declara ingènuament la seva	perplexitat	en veure com, en el famós arbre, la neurosi heretada de la boja i
obrar amb prudència, demanant a Frederic que "cremés la carta". La	perplexitat	de Frederic no tenia límits. El dia abans després de deixar Mossèn
Per què els llegeixes? I si no diuen això, ¿què diuen? —Diuen la	perplexitat	de l'home que no troba resposta a això que preguntes, Zorbàs —vaig
a això que preguntes, Zorbàs —vaig respondre. —A mi tant me fot aquesta	perplexitat	! —va fer Zorbàs, pegant, exasperat, una puntada de peu a les pedres. El
la vintena... En l'altre extrem, la qüestió encara es presta a noves	perplexitats	. Bona part dels qui van per la trentena, es consideren inscrits en
a la folgança vegetativa, a l'efusió innocent, ja causa més sorpresa. O	perplexitat	. És clar que, en tant que "comportament" individual, aquestes actituds
pànic dels puritans és el que menys hi fa. L'important és, en el fons, la	perplexitat	de la gent de moral rutinària i fòssil, que constitueix encara la majoria
i potser fins i tot alguna història que descriu l'astorament, la	perplexitat	, el mareig experimentats per certes persones que visiten imaginàriament
va semblar-me, duia una expressió mesclada de baixa trapacería i de	perplexitat	. Va creuar-me amb astorament i passà. A-les-hores el domèstic obrí una
era pastor d'aquesta esglesia. Amb quin profunde esperit d'admiració i	perplexitat	solía jo mirar-lo del nostre llunyà escó de la galería estant, quan ell
fins i tot com a tals problemes. Només admet que hi trobem unes	perplexitats	que ni tan sols ens podem plantejar. I això fins al punt que, enfront de
encara que signessin el teu suspens a l'hora de l'examen.	Perplexitat	Si a les primeres pàgines d'un llibre —Mes prophéties,
pregunta: "—De les meves tres reines, quina és la més bella?" I aquesta	perplexitat	no em deixa dormir ni fer res de bon govern i profit. El ministre
La flama: —Sí, però ni l'un ni l'altre sabeu quina cosa és la fidelitat.	Perplexitat	Si tu mateix, a nom d'originalitat, proclames la teva sobirana inspiració
—¿No em coneixes, Boi Delit? —preguntà el baró, somrient, davant de la	perplexitat	del minyó. —Oh, senyor Armand!... —exclamà llavors en Boi Delit,
—això és que el poder ha caigut en mans del govern provisional. La	perplexitat	esdevé entusiasme i la gent es trasllada de la Cibeles a la Puerta del
que, gambadejant avall i amunt, esprement-se per una solució de la seva	perplexitat	, els ulls li ensopeguen amb un bocí de paper. Desordre mai vist, d'ençà
ni prendre comiat per no donar explicacions. Després d'uns moments de	perplexitat	, va dir-se: "què li he fet, al cap i a la fi, per
Al Papalló no li plaïa d'afrontar dificultats; així és que, en la seva	perplexitat	, volà cap a la Margarida. Sabia que ella podia dir l'averany, i que tot
la mania a la depressió, aquest nom representa un intent de resoldre una	perplexitat	per acumulació dels elements contraris del dilema. —El nom està bé —vaig
era solitari. En passar per davant de l'idil·li dels balancins, la	perplexitat	sovint m'aturava. Em trobava davant d'un primer amor —d'un amor que
mai la causa d'aquella renovada sorpresa. Potser era deguda a la	perplexitat	que li produïa veure una terra tan bona, capaç de portar uns arbres tan
d'aquests fets, vaig tenir por, un moment, de quedar immers en una	perplexitat	i confusió suficients per a donar a aquella bona gent la idea que era un
autòmat, mut, amb el cap baix. El senyor Colomines quedà en un estat de	perplexitat	profunda: no hauria sabut com articular una frase. La vella sortí de la
fill del sastre Piera. Tenen dinerons. Mossèn Vicenç té un aire de	perplexitat	i d'astorament perpetus: fa l'efecte que no sap mai ni el que ha de fer
no estigués voltada de tantes complicacions, prevencions, dificultats i	perplexitats	, seria una cosa una mica monòtona. Les dones tenen els punts sensibles
fortíssim —sobretot a causa de l'aire que tenen d'esporuguiment i de	perplexitat	. Tenien la cara crispada. Cap no ha arribat al cementiri. Han fugit
dins una poma monumental, tot i ésser extraordinari, no explica la meva	perplexitat	. Però és que l'individu que s'havia ofert al meu esguard era la imatge
que pasturaven a llur albir, sense ronçal. Va tenir uns moments de	perplexitat	. Podia provar de tirar el llaç a una d'aquelles bèsties, subjectar-la,
remotament la feta, va sortir en desordre de la pulperia. Uns segons de	perplexitat	. Havia estat un pànic a l'atansament d'una fera?... Quan el que comanava
i perplex. Aparentment no havia succeït res que justifiqués la seva	perplexitat	; així i tot, sobtadament la roca se li va aparèixer com una cosa
ha de deduir. La comtesa de Pardo Bazan declara ingènuament la seva	perplexitat	al veure com en el famós arbre, la neurosi heredada de la folla i
període d'aquest, m'hauria encara deixat, goso dir, al cim de les meves	perplexitats	. Però no vaig pas esgotar-lo, tanmateix, sinó que va trencar-lo una fi
de la manera següent: El senyor Pocket, augmentant la normal	perplexitat	de la seva cara i amb el cabell desgavellat, va contemplar-los per uns
coll de camisa i al coll del seu vestit, no podíeu pas rumiar-hi sense	perplexitat	: eren dos misteris insolubles. ¿Per què calia que un hom hagués de
va esclatar a riure. Això em semblà ben estrany, i vaig mirar-la amb una	perplexitat	grandíssima. Quan va haver acabat —i no havia pas rigut llangorosament,
Va haver-hi un aire de reserva en la resposta que augmentà la meva	perplexitat	; i la resposta fou que la cambrera creia que no tornaria sinó per ben
que regirés tantes de coses en el seu esperit i li'n vingués tanta de	perplexitat	, que no vaig poder entendre de què anava. Vaig seguir pensant-hi bella
tot pensarós. Jo, per la meva part, també n'estava, perquè posava en gran	perplexitat	el meu pensament remordit l'afany d'escatir amb quina millor manera no
estàvem trasbalsats i avergonyits. En un gest d'hospitalitat, o de	perplexitat	, l'hoste, un francès, va preguntar a Ahmed si necessitava alguna cosa; ja
d'aquella és, precisament, l'absència de tota conducta, és a dir, la	perplexitat	i la desorientació pràxica. Quant a l'ansietat, ja hem dit abans que
de la qual estigués posat. Ens hem de felicitar, però, de l'al·ludida	perplexitat	, puix que a continuació es veu constret a referir una tradició i una dada
dies de la setmana, no poden de cap manera referir-se al dia del mes. La	perplexitat	que experimenta l'investigador, quan per primera vegada s'encara amb
renúncia formal es faria impossible la vida i tot es convertiria en	perplexitat	i en somni. Sense desconèixer la part de veritat que aquesta afirmació
el seguís francament per aquell íntim corriol que acabava d'obrir: la	perplexitat	més inesperada clogué aquella efusió. El Dr. Vancells callà, callà un
Dr. Vancells s'havia enfollit o de si era un cínic. Zeni no sortia de la	perplexitat	. Lligava els mots de Raya amb la preocupació que de temps tenia prop de
a la nuca, de qualsevol manera però amb gràcia. Avançava amb lentitud i	perplexitat	, esguardant atentament la popa dels vaixells. S'endevinava que confegia,

Pàgina 1 (de 12)

50 següents