Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

du rasoir." Beaumarchais Antonio, mestre	perruquer	, ha sorprès la seva muller en amorosa baralla
més personals. Ella parlava del "seu" sac, de la mateixa manera que un	perruquer	fantasista parla del "seu" líquid per a fer sortir cabells. Rosa, quan
important que passava temporades a París, i que s'havia casat amb un	perruquer	francès; altres deien que no s'havia casat i que només havia tingut una
la post-guerra en la toilette de les dones; era clienta de bons	perruquers	, de bones manicures i massatgistes; però tot ho mantenia d'una manera poc
superà el tuf de mostasses familiar, amb un joc d'anques oceànic i amb un	perruquer	equipat d'idees dissolvents. Era aquella xicota l'amant del subdirector,
a veure. Per cert, que mentre jo hi era el van avisar que hi havia el	perruquer	, i ell em va demanar que l'excusés si interrompia la conversa, i jo li
fet: en el mateix despatx, ell es va posar en una butaca, va entrar un	perruquer	que li tenia franquesa —i que es va adonar que jo també—, li va posar el
amb la lluïssor esmorteïda però rica que té la seda veritable. Quan el	perruquer	els alçava amb la pinta i els donava amb traça un cop de tisora recte
a sopar, a casa, una mica més tard del que acostumo —perquè després del	perruquer	la conversa va continuar i cap dels dos no tenia ganes d'acabar-la—, vaig
caigudes, brusa i faldilles, aire de subordinada i un pentinat de	perruquer	, però que feia pensar que dies ha que no hi havia anat. De la casa del
ben rica. Tampoc obsta el que sigui lletja, nana o magra, o vella. Els	perruquers	fan postissos i tenen tintures; els perfumistes pomades esmalts i polvos
en les seves cobejances. Alguns es molesten de les batzegades del	perruquer	, i tenen per ofensa les dificultats que els oposa un porter, la supèrbia
esmaltada, era d'un color marró i semblava acabat de maquillar per un	perruquer	de teatre o d'Estudi cinematogràfic. Un bri de bigoti —una línia
exactitud de sempre— però no hi ha res com la guerra. Els afeminats	perruquers	de París, ara governen. El món no pot anar bé; primer... segon...
matí del ball d'anit passada als salons de la Municipalitat, que el	perruquer	em va descriure talment com si hi hagués estat... de casa estant, va
de Fòscoli! —exclamo no gaire convençut, després de donar la petaca al	perruquer	, de la qual va extraure dos cigars, un que l'encengué a crema dent i un
va ballar amb mi, i avui estic invitat a prendre el te a casa seva. El	perruquer	es persignà confusament dues o tres vegades. —Bada, bada...! Ja sou al
animaló. —Ja ho dieu vós això! Però un animaló que mossega, —afegí el	perruquer	, admirat de la meva fanfarroneria. —Tantseval. Li posaré morrió, i, si
d'anar a trobar Zambucco perquè em tragués del compromís. El menut	perruquer	del Vicolo della Gatta entenia una pila en matèries d'honor, ja
temible. Quant a l'altre padrí, convinguérem que fos Beppo, un nebot del	perruquer	, corista d'òpera al teatre San Carlo, un minyó més brau que Tirant lo
no tenir-ne, però estic predestinat, segons una profecia formulada per un	perruquer	del carrer de Cavallers a la meva mare, quan jo era petit, a tenir
l'esmalt rosa de les ungles, el cap com tot just sortit de les mans del	perruquer	, perfumat de "Rêve d'Or", segurament amb el toc que adesiara
de tres generacions enterrades assegudes: mentre s'anunciaven els	perruquers	, el modist, els efectes especials, el mite de Fedra, de les rengleres
si adorés. "Hereu de la dolçor dels segles! Mestre del massapà ciclopi!	Perruquer	dels àngels! Únic en la pasta de full i en la crema! Orfebre de la
ha mancat a la regla. La clientela de la casa en qüestió es composa de	perruquers	, perfumeries, instituts de bellesa, farmàcies, centres d'específics,
estan a bona mida i quan el pentinat està com ha d'estar. L'art del	perruquer	conscient —anava reflexionant mentre el perruquer preparava el servei—
ha d'estar. L'art del perruquer conscient —anava reflexionant mentre el	perruquer	preparava el servei— hauria de seguir aquest designi: que el client, en
sense destacar-les, poca cosa més... Però això, espontàniament, ¿quin	perruquer	serà capaç de fer-ho? Ell voldrà precisament tot el contrari: que es
el cabell." (És una fotografia feta arran de la gesta d'aquell primer	perruquer	anglès amb qui vaig tenir tractes. Al cap d'uns quants mesos, de diversos
i de la rutina. I les mans del director d'escena, de l'escenògraf, del	perruquer	, del sastre, del tramoista, del primer i del segon apunt i de tots els
els servents de l'hotel, el lleter, la dona que els rentava la roba, el	perruquer	, els de l'Atitlan Bar; el capellà de l'església
molt primmirats i llepafils i, al pas que anem, acabarem tots fent de	perruquers	o portant smoking, com els cambrers de cafè. Bromes a part, no és pas que
tres espècimens d'ésser humà més estúpids de la terra són els tenors, els	perruquers	i els toreros. El bon sentit de Llanas no fallà mai. En un banquet que a
home era una barreja curiosa de tenor d'òpera, de domador de lleons i de	perruquer	, amb un dibuix general de formes que semblava la caiguda d'una flor de
les presses. Perquè elles no tenien una hora vagarosa entre modistes i	perruquers	; fins dues o tres papallonejaven per sales d'exposicions, convidaven
els horaris: dimarts, dijous, dissabte; de quatre a cinc. L'adreça del	perruquer	i la de dues amigues: Marta Roca i Elvira Puig. Quan ho va haver tret
de sabates per a senyors i xinel·les i mitges botes per a senyora. Un	perruquer	col·loca sobre la porta del seu establiment un gran quadre en el qual es
no havien llogat un pis o una botiga, s'establiren interinament a casa de	perruquers	i de perfumistes, també fugitius, o bé posaren a les fondes de més
de les circumstàncies o per mala voluntat, vulguin abatre-la. Barbers i	perruquers	Amb el nom de "perruquer" s'entén actualment el qui té per ofici
mala voluntat, vulguin abatre-la. Barbers i perruquers Amb el nom de "	perruquer	" s'entén actualment el qui té per ofici afaitar o raure el pèl i tallar
establiment de perruqueria fa senyor i un barber resta plebeu. El mot "	perruquer	" és una romanalla de quan aquests artesans feien, apariaven i pentinaven
dels seus bucles o rulls, la qual labor posava a prova la mestria del	perruquer	; però es tractava d'un patró modèlic que variava segons la moda,
fossin francesos els primers que les feren arribar a Barcelona, i que els	perruquers	de la dita nacionalitat abundessin en la nostra ciutat. En tot cas, la
perquè, en la informació que havem pogut recollir, figuren pocs	perruquers	francesos al costat d'un nombre important de catalans, com sembla
eren, primerament, una antigalla i després únicament un record, els	perruquers	vinguts de França arriben a fer rotlle, com veurem en llur lloc, i pel
i pel soroll de la propaganda que feien, semblava que n'hi havia més. Els	perruquers	acostumaven a servir els senyors en llur propi domicili, perquè la feina
sotmeses a la màquina, aparentment inquisitorial, de la "permanent". Un	perruquer	, per poca parròquia que tingués, havia d'anar adalerat d'una casa a
l'aristocràcia i els elegants. Per molts fadrins que tingués el mestre	perruquer	com a auxiliars, sobretot en dies de tragí, hi havia clients que exigien
mestre. No sabem si es feien pagar cara aquesta preferència, com aquell	perruquer	de la Rambla, dels nostres dies, que tenia penjat un rètol dins de la
de l'amo —equivalent a mestre— el preu del servei seria doble. Els	perruquers	del XVIII, en la plenitud de l'ús de les perruques empolvorades,

Pàgina 1 (de 5)

50 següents