×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb perseguir |
Freqüència total: 4248 |
CTILC1 |
pèssima olor aconsegueix de sotragar i rebaixar l'ànim i la moral. Varen | perseguir | sense un èxit complet Fineu, el vell endeví orb que va indicar a Jasó i | la nostra solitud. Joguineja, a terra i a mar, encara que ja no és jove. | Persegueix | rates i sargantanes, i qualsevol cosa que es mou, ombres i fulles, | la porta del pis. Escales avall, el presumpte ja exempt de culpa era | perseguit | pel teclejar implacable, sense cap pausa, de les antiquades màquines | els seus companys. La seva principal ocupació consistia en aquests dies a | perseguir | casades i solteres, i no sense fortuna, car era liberal, desimbolt de | amb crits d'amenaça com udols i amb alarits d'espant, com d'animals | perseguint | -se. Molts d'aquells records havien romàs per a Tino Costa com marcats al | la humiliació, que retrocedí perquè no el veiés, i un malestar punyent el | perseguí | amb la seva visió durant tot el dia. Poc temps després Màrius deixava la | comú amb aquella ànima lluminosa, ell, malalt d'impossibles nostàlgies, | perseguit | sense treva per una atroç inquietud, fastiguejat de la vida i d'ell | la commou, promptes, amb tot, a despertar al menor motiu, l'assalten, la | persegueixen | ... El veu en aquell dia en què, acabat de sortir de l'escola, entrà a | de seguida: "Estem sols; tots estem sols." El plor de l'infant l'anà | perseguint | una llarga estona. Tino Costa es tragué la pellissa, la llençà a una | d'això, Tino Costa apressà el pas novament fugint d'aquell plor que el | perseguia | , fugint dels propis pensaments desesperats. El plor de l'infant s'anà | de la Peira", que mai no volia sentir, i que després de sentida la | perseguia | llargues hores dintre el son; d'assalts pels camins solitaris en nits | Sileta? On és Sileta?" Però les figures es drecen de nou davant seu; el | persegueixen | , l'amenacen. "Mare! Tinc por! Tinc por, mare! Mare meva, mare! | dels nervis i el cervell eren per a ell com cors de veus aïrades que el | perseguien | , i tot el camp s'havia emplenat de clamors: fins els arbres semblaven | i el soroll de les pedres l'embogia de terror, com de passos que el | perseguissin | . Després corregué àgil per la sendera amb una joiosa facilitat. Guanyà el | maniobres una de les medalles li salta del pit i els altres dos l'han de | perseguir | per l'estança, car és rodona i s'escapa pel pis inclinat. És un incident | comunes, aquests senyors entossudits a bastir una humanitat de robots la | persegueixen | ... —Secretària —s'alça la veu de l'afemellat—, ja preneu nota del | faltaria! —diu la dona, novament asseguda a la seva cabina. —...se la | persegueix | per intervenir-la —prossegueix ell sense deixar-se desconcertar—. Se la | per intervenir-la —prossegueix ell sense deixar-se desconcertar—. Se la | perseguia | , hauria de dir, perquè ara ja és morta. Ni ella ni jo no hem pogut evitar | calgut tres cirurgians. —I ho han fet a posta? —Feia anys i anys que la | perseguien | . —Sí —explica una dona alta i d'espatlles inclinades—. Quan jo encara era | els glapits d'uns gossos i després ressona el tret d'un caçador que deu | perseguir | els saborosos conills i les grosses llebres que tradicionalment són | un lligam durador definit per la consciència... però els grops són sempre | perseguits | pels horns, que també persegueixen els ercs, cosa que estableix una | consciència... però els grops són sempre perseguits pels horns, que també | persegueixen | els ercs, cosa que estableix una quanta entre ells i els grops sense que | ? No us fa por que pugui ser castigada? —Sí. Però no és just que se us | persegueixi | . —La llei ho ordena. No és justa, doncs? —No —diu el jutge simplement | La llei no serveix la justícia, sinó la conveniència. —I és convenient | perseguir | -nos, tractar de matar la mare? —En aquest moment, sí. Ell traça unes | però dos dels homes d'uniforme ja es precipiten a llur damunt, les | persegueixen | entre els grupets que esperen a les altres taules i, a cops de culata, | els papers que la dona deixa caure al seu damunt i que sovint ha d'anar | perseguint | fins a terra—. Ara que hem trobat el bon camí —afegeix— enllestirem en un | dos quadres vagament poètics, amb pastors i pastores massa vestits que es | persegueixen | per uns prats florits de roselles que el temps ha anat descolorint i que | I la calma es perllonga en la cambra tancada, entre els pastors que es | persegueixen | i mai no s'aconseguiran. Fins que ella insinua un altre moviment, i diu: | va recórrer a l'emperador i aquest, incitat per Crisafi, va resoldre | perseguir | els pares del concili i en convocà un altre a Efès. Va enviar-hi el seu | amb una altra rialla. —Com? —se sobresalta ell. —No pot ser, això de | perseguir | noies. Quin cràpula! —exclama, més i més divertit. I al seu company—: | enganxoses, de pinassa, era ben roig, i així el devia recordar, quan | perseguia | el seu infidel record, però tan insistent, com una melodia mal apresa, i | d'un que anà fugitiu per les garrigues, i de qui s'allunyà tothom, que | perseguiren | com una fera i que morí revolcant-se sobre la terra, la boca plena de | pàl·lida de les plantes. Després, aquella tristesa de pressentiments la | perseguia | a través de les hores; era un sentiment d'angoixes estranyes, | pots fugir ja, ja pots amagar-te, que no et valdrà ni Déu! I tornà a | perseguir | -lo amb nou impuls. Estava inundat de suor i se sentia irritat, exasperat, | pel fang i s'alçaven tot seguit, i continuaven amb el mateix delit, l'un | perseguint | , i fugint l'altre. Ni l'un ni l'altre no deien paraula. Tots dos tenien la | quan sentí el reclam de les ones, obscur i precís, i com aquell dia, | perseguida | pels meus ulls plens de desig, no dubtà a lliurar-s'hi. Marina se | les rutes i tornar a passar pels mateixos carrers. De pressa, com si la | perseguissin | , com si hagués de perdre el darrer vaixell que sortís de l'illa, | no s'enfonsessin llurs darreres conquestes. Els uns i els altres foren | perseguits | , empresonats, ajusticiats. Dues grans porcions de la societat catalana | el seny actuant en funció de l'experiència històrica —o sigui el seny que | persegueix | la claredat i la correcció a través de la mesura— provoca una realitat | sobre Abel, el qual ha llançat un crit de pànic i ha fugit com un llamp, | perseguit | per Caín que ha cridat:)] Damnació! Eva. Caín, fill meu!... | l'havien col·lectivitzat. Cremat, el comitè ens havia | perseguit | tota la tarda, per cobrar la màquina que l'amo antic | ho havia tirat tot a rodar. Baldament uns i altres pogués parèixer que | perseguien | el mateix fi, perquè la ciència i l'art sembla que són tot u, en realitat | el mateix fi, perquè la ciència i l'art sembla que són tot u, en realitat | perseguien | coses molt diferents. Una dita antiga mallorquina proclama que | tots tradicionalistes, pel fet mateix que l'Església i l'illa els havien | perseguits | d'una manera cruel. L'esperit semita és així. A l'/Ateneo\, on | que fos per esbroncar-lo, perquè a les cases de senyors l'amor es | persegueix | com un crim, contestava que no. Amb això donava ocasió perquè Dona | Ernestina revé de la seva cambra així que en Pepe es disposa a | perseguir | a la Merceneta i aquesta segueix fent-li ganyotes. Ernestina està molt | vós. Rosaura I podríeu donar-me una excusa per aquest insistent | perseguir | ? Golferic Missenyora, l'amor que m'abrusa; només sap, qui bé | pot descobrir-se més que en qualsevol altre indret el secret d'un poble. | Perseguir | la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia al llarg de la història | amb l'essencial menestralia del treball a Catalunya, amb una feina on es | persegueix | , certament, el resultat, però sempre que aquest resultat signifiqui | història, on el que menys importa és allò que el realista antiquixotesc | persegueix | obstinat: la victòria, l'èxit, la mera i nua eficàcia. Si el quixotisme |
|