Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
persona AI 30 oc.
persona F 37932 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb persona Freqüència total:  37962 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pasturava. Entenimentada i quieta, la utilíssima bèstia era tan persona, que moltes que ho són o ho aparenten —centenars de milions—, potser
per Zeus, que havia aprovat el regal. Sí, tots dos varen plorar com persones per la pèrdua de l'estimadíssim company del gran heroi de Tessàlia.
del Caos i de l'Èrebos, una obscena monstruositat." "Totes aquestes persones de qui vostè amb tanta freqüència ens parla no s'estaven mai de res, ja
o com ho afinés millor un honoris causa o una seva crítica, o persona, imagina't!, més apamada i censurada, les efusions m'aplanaran el camí,
com un efluvi, que naixia de la seva ànima i es difonia per tota la seva persona; quelcom que brillava en la vida que hi havia en els seus ulls, en el seu
de les decepcions del seu casament. S'habituà talment a elles, a llurs persones i als treballs, que cada cop que havia de baixar a Santa Maria li costava
de banda el seu padrí i àdhuc és possible que inclòs ell i tot, era la persona més interessada a veure realitzat aquell casament. A part de les
què d'exòtic i misteriós que constituïa l'encís principal de la seva persona, aquell no sabia què que parlava en ella d'un remot país de somni, i
en Mila i es sentia envoltat de solitud. Al poble hi havia a penes tres persones, potser quatre, per les quals ell, de banda la seva mare, havia sentit
un malson que semblava muntar des d'un tenebrós passat en què les persones vivien com presoneres, tancades i incomprensives, amb llurs odis, llurs
la vella hi accedí. Càndia del Noro era tal vegada de tot Santa Maria la persona que posseïa més antecedents sobre aquella família i coneixia amb més
a tot arreu i sense miraments. Amb prou feines s'haurien trobat quatre persones a Santa Maria que no el consideressin un perdulari, i els qui no ho deien
d'horror—. ¿És possible que puguin passar coses com aquesta? Que hi hagi persones al món capaces de semblants baixeses? —Desgraciadament, se sap punt per
llançat al damunt, que àdhuc en el cas d'haver-li'n fet, qualsevol altra persona s'hauria sentit desarmada, i més, tractant-se d'un infant. Em donà una
de mi; es tracta d'aquest misteri que es vela darrera l'instint de certes persones, de llur impietat, aquest abisme de l'ànima humana que no puc mirar sense
l'havia estimat principalment per l'alegria pura que emanava de la seva persona, pel seu optimisme inextingible, per aquella feliç inconsciència amb què
decisió —el delicte més gran— i Déu del cel se m'haguera aparegut en persona per mostrar-me el càstig que mereixia, que Déu em perdoni, però em sembla
féu un silenci, i, de sobte, veieren sorgir davant d'elles Tino Costa en persona com una aparició d'ultratomba. Sileta gairebé s'esglaià del seu aspecte:
d'alguns sants de les velles estampes. En la rudesa natural de la seva persona s'havia imprès com un segell de delicadesa i suavitat, i tot ell, en
res de la vida que s'agitava al seu entorn: les cases, els arbres, les persones, tot passava vora seu com en imatges d'un malson. La seva ment girava
espirituals a la vegada; jove, però ja envellit, tenia no sabia què en la persona que li infonia un respecte rar. Tal vegada el secret radicava en la seva
es perderen gairebé confosos l'un amb l'altre, com si fossin una sola persona. La visió l'abrivà encara més, féu encara més ampla la seva solitud,
no vas dir-ho? —Havia de veure'l, padrí; havia de veure'l jo en persona. He de dir-li coses que només jo les hi puc dir. —Ara has d'obeir
es veia pas; no es veien cases ni arbres; no hi havia llums, no hi havia persones. Gira la mirada al seu entorn: veu les branques dels arbres que ja havia
, de l'"amor", se'n digui "amor romàntic", en el vocabulari de les persones ingènues. L'adjectiu és doblement justificat: d'una banda, perquè els
la seva pròpia conveniència. El "poder" autèntic no radica tant en la persona que institucionalment l'exerceix com en les forces reals que
com en les forces reals que aguanten aquesta institució i la persona que la tripula. Ni Cleopatra era solament Cleopatra —la dona anomenada
i Enric IV hauria mort al seu llit, de pulmonia o de diabetis, com una persona decent. La humorada de Voltaire s'adreçava a combatre les presumptuoses
més. La veritat és que, mentre hi hagi la possibilitat que una persona, o unes poques persones, retinguin en les seves mans una quantitat de
és que, mentre hi hagi la possibilitat que una persona, o unes poques persones, retinguin en les seves mans una quantitat de poder decisori excepcional,
allò que resulta més torbador. L'atzar hi queda encarnat en una sola persona, en unes quantes persones escasses. I mentre les societats s'estructurin
torbador. L'atzar hi queda encarnat en una sola persona, en unes quantes persones escasses. I mentre les societats s'estructurin de tal manera que un sol
pràctica, no acostumem a classificar entre els avariciosos sinó aquelles persones que, a una més o menys espavilada propensió apropiadora, uneixen un
Mirar-los i tocar-los amb aquella "delectació morosa" que censuren les persones severes: mirar-los i tocar-los per sentir-se'ls seus amb una forma
ens ofèn, és clar. Però també ens suggereix un aspre menyspreu per la persona que ens l'ha propinada. I això és el mal. Si li "perdonem" la ximpleria
dels problemes que s'hi plantejaven. La inclinació del tors de la persona sedent, el major o menor desembaràs de les seves cames, la justa flexió
Aspecte intel·lectual: Els escèptics són sempre —i per definició— persones raonables: enraonades. Es posen cautelosament al costat de la raó, i per
el comportament i en la mentalitat d'uns quants centenars de milions de persones. La situació creada és totalment nova, i aquesta "novetat" desconcerta
per una cosa o per unes coses distintes. Conec, per exemple, algunes persones que es consideren còsmicament ultratjades perquè el seu cos no s'assembla
que la indignació és una forma més, una forma qualsevol de la ira. Una persona indignada, per poc que "surti de fogó" —segons el Fabra diu que s'ha de
La vida està muntada de tal manera que, en realitat, moltes coses —fets i persones— que nosaltres veiem i qualifiquem com "injustes", no tenen reparació
per a apartar-nos-en, per a descoratjar-nos de la seva lectura, a les persones com jo, transeünts senzills i inerudits. Amb tot, el nom d'Erasme
aquiescència a la magnanimitat, al perdó, la subscriuria qualsevol persona amb una graduació ètica corrent. La particularitat del text dels
de tot això queda més enllà de la nostra afortunada habitualitat de persones honorables. Solament l'amenaça dels delictes d'opinió ens obliga a
depredació, segrestament, lesions, violència en les coses i en les persones. Les notes diferencials, però, serien moltes. La majoria d'elles accentua
constància de la seva remor, i això —la fressa—, que per qualsevol altra persona seria un terrabastall agre i letal, per a elles és només un fons sonor
no ens sorprendria... Mentir Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat. Abunden els mentiders;
exigeix tants i tan rigorosos dots d'imaginació i de malícia, que les persones no proveïdes d'una tal genialitat hauríem de desistir-ne i procurar ser
nocions teològiques del protestantisme. Petterson afegeix que qualsevol persona malintencionada podria preguntar-se si els drames de Sartre no serien, en
Sospito que la subscriurien al peu de la lletra una gran quantitat de persones, de totes, les més diverses i contradictòries confessions polítiques, que

  Pàgina 1 (de 760) 50 següents »