Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
personal AI 10412 oc.
personal M 2590 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb personal Freqüència total:  13002 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en un brevíssim llibre, tal volta us distrauran un moment dels vostres personals i intricats problemes i dels gravíssims del país i del món. En sortir
d'una qualsevol afecció per a nosaltres. Immens en grau extrem, distant, personal, impassible, inconcebible, indicible, Déu, acte pur, "s'estima a si
En confiança, jo mateix, anys enrera, em vaig trobar embolicat en un afer personal semblant, desagradable, però me'n vaig escapar sense dany. I li asseguro
dispensin, no se m'esvalotin, no voldria ofendre ningú. És una impressió personal sense valor, i encara a estones d'insinceritat rebel: conec l'acatament
no hi havia, en efecte, fadrí que se li pogués comparar ni en qualitats personals ni en hisenda. Quant a aquesta, la de Candaina era considerada com la
la seva preocupació —preocupació, per altra banda, completament personal, lligada estretament a la seva peculiar manera de pensar i de sentir.
d'anar-se'n, afegí—: Si a part del sant Francesc vols fer algun treball personal, pots fer-lo; te'l pagaré. —Ho tindré en compte. Adéu. —Adéu
en aquell substrat de forces. I el nas de Cleopatra —o sia: l'ambició personal d'un rei, la bestiesa o el fanatisme d'una camarilla, la impaciència
una màquina de governar: la seva omnipotència no escaparà mai a un ús personal. Potser és utòpic esperar que un dia la humanitat s'alliberi
de la hipocresia. Som hipòcrites quan està en joc la nostra conveniència personal, perquè hi està en joc. En canvi, ens indignem fins i tot quan —i de
allò que per a l'intel·lectual era simple qüestió d'idees o de conducta personal, passa a ser substància i mòbil de reajustaments col·lectius. En general,
ja que als uns i als altres tenia objeccions a argüir. La seva convicció personal, en part, o de vegades, coincideix amb la dels germànics revoltats, i en
aquest designi tossut i integrador d'independència amb els seus problemes personals: amb uns problemes personals que li venien, encara, del fet de proclamar
d'independència amb els seus problemes personals: amb uns problemes personals que li venien, encara, del fet de proclamar i de practicar aquella
que assetgen qualsevol altra mena d'home: passions i febleses personals, incentius i interessos socials. Lògicament, l'intel·lectual tendeix a
tractats de monges i frares, poemes metafísics, als antípodes de la meva personal manera de sentir el món. Però no puc evadir-me'n. Improviso una resposta
gairebé fisiològic, una reacció automàtica, un repudi eixit de motius personals, ni que sigui col·lectivament exposat. En canvi, hi ha hagut una
confereix pensaments i aventures que el lector, en la seva experiència personal —jutjant des de la seva experiència personal—, no gosa reconèixer com a
en la seva experiència personal —jutjant des de la seva experiència personal—, no gosa reconèixer com a normals en aquelles etapes de la vida. Una de
adult, propens, per tant, a crear els seus personatges com una segregació personal, com una rèplica alliberadora: a imatge i semblança seva. És lògic,
com vinc assenyalant, la presència de l'escriptor, de la "cronologia" personal d'aquest, damunt els seus personatges, assimilant-los-hi més o menys a
"reprimir-se", i, ja madur, reconstrueix sense interferències el clima personal de l'extrema joventut? Crec que seria més probable una altra hipòtesi:
noció de què sigui perdonar i ser perdonat. En l'àmbit de les relacions personals, d'individu a individu, rarament es produeix ja aquella mena de crisi
Sempre, sens dubte, l'obra literària ha estat o ha tendit a ser "creació personal", treball irreductiblement expressiu de l'home que el fa. Però també no
ja pensat. ¿Qui serà capaç d'escriure un vers "inèdit"? L'experiència personal de cada escriptor demostra que, fins i tot quan més segur es creu d'haver
quan aquest ha començat a tenir al seu abast la màquina domèstica o personal del rellotge. El rellotge de sol, el rellotge d'arena, qualsevol altre
hagué d'instal·lar impel·lit per les circumstàncies. Posseí el magnetisme personal que imposa la unitat fèrria als exèrcits, però li mancà la visió
sopat amb més gana, tot i que sabem fins on arriben aquestes hipòtesis personals. 17 juliol. Ha estat acceptat en principi el projecte
Intenta definir les relacions entre l'inconscient col·lectiu i el personal. Problema realment ardu. 16 desembre. Avui és el dia que
s'ha tornat a obrir i dos infermers amb les barres que distingeixen el personal administratiu, empenyen una taula plena de papers cap a la qual es
són tan ignorants. La veu mascla, però, s'interessa per qüestions més personals: —Què us ha passat avui? Heu defecat a casa potser? —Sí, però poc.
de quan? —Des de quan, què? —fa l'home. —Des de quan el personal del servei d'urgència s'ha d'identificar a la policia? Si és que sou de
company? —La meva missió és controlar les sortides. —No pas les del personal del servei d'urgència —insisteix ell—. A veure, la vostra identificació!
Hi vaig entrar als quinze anys i han fet la vista grossa. Necessiten personal. —Després d'una pausa, afegeix—: N'hi ha algun altre. A les oficines
hi hagués gent, avui —diu ell—. De fet, no he trobat ningú, llevat del personal del cementiri i aquell parell de la funerària. —Perquè no és dia de
marxa, mestressa d'un cervell prou apte per a pensar i prendre decisions personals, és un ésser destinat a l'exercici de la seva volició en termes propis, i
justa, cal cercar-les sempre i en tot moment en la voluntat de cooperació personal, en el respecte que ens mereixem els uns als altres en la nostra condició
o potser no. És veritat que no us tinc vist, però canvia tan sovint de personal, el Departament d'inspecció immobiliària...! —Us asseguro... —No
descobert que a la nit no han de treballar tant i que poden estalviar-se personal. Totes les dependències oficials hi treballen, ara. —Som-hi —diu el seu
però no hi ha problema. Heu vingut aviat. I, si convé, puc posar-hi més personal. Si es tractés d'una cosa purament particular ho hauria de consultar,
ell en veu alta—. Setze anys i ser capaç de renunciar a la felicitat personal... Qui t'ho ha ensenyat, tot això? —En part, ella —diu la noia—
—fa l'home, triomfalment—. Per això s'han d'esperar tant. Anem curts de personal i ja compreneu... El conductor ha girat cap a la banda de darrera, on hi
el 16 de maig de 1797. El seu càrrec i raons personals, en les quals era possible incloure Nerina, van ser motiu suficient
una certa resistència d'Erasme que confiava en la seva col·laboració personal. Erasme, però, no deixà d'insistir ni ell de refusar. Les raons que va
i concediria al seu fill l'assignació que cregués pertinent per a la seva personal manutenció. No sabem quina va ser la reacció de Jeroni. La font constant
per a mi. I és curiós: de vegades entre línies hi havia llegit al·lusions personals. Fins i tot l'anagrama que formaven les sis primeres lletres de la seva
dintre la quadrícula— en un barri de botigues més pobres, regentades per personal de color fosc, i en un barri rutilant i picat de cabarets, tipus americà
nostres companys de segona. I la cosa es comprèn: la gent de segona és un personal que va a Polinèsia per la pròpia voluntat, per una necessitat moral o per
més, les dones, els gats, els gossos, els obrers i els negres. Tot aquest personal, creu que s'ha de tractar a coup de cravache. No cal dir que Mr.
Tot aquest món davant els meus ulls és ple de records de Conrad. Personal tarat, amb gotes translúcides d'idealisme, de misèria, de febre. Barreja

  Pàgina 1 (de 261) 50 següents »