Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Cronos va ocupar amb naturalitat el lloc suprem. Es va unir amb Rhea, que	personificava	la durada, el moviment i la successió. Aquesta era tan contínua, que va
per a mi el prestigi gairebé mític del d'en Cambó. De menut, jo ja	personificava	en aquest darrer el catalanisme, segurament perquè se'n parlava molt més
més que a França perquè Lamiel, encara que tingui aspectes del tipus que	personifica	Brigitte Bardot, no en té la sincera sensualitat, i recorda més el tipus
a encarnar el costat feliç de l'existència, car no el poden regir i	personificar	a la vegada. Irrevocablement consagrats al paper de propietaris taciturns
a una actitud inversa: en lloc de confiar a homes vivents la càrrega de	personificar	avantpassats llunyans, aquests ritus asseguren la reconversió, en
mitològicament en moltes religions pel combat entre les divinitats que	personifiquen	aquests ideals, i la filosofia oriental l'ha subratllat igualment en
fórmula consisteix en prendre un cos social, fer-lo ressorgir, elevar-se,	personificar	-se, individualitzar-se, dintre el corrent històric, donant-li
el moment de plenitud, l'acme de la nostra generació. És ella qui	personifica	aquests vint-i-cinc anys. La generació anterior —la de l'Exposició
dret natural. Les institucions i les oligarquies de l'Espanya vella que	personifiquen	, alhora, la pruïja assimilista i l'absolutisme atàvic, es troben ara
fórmula consisteix en prendre un cos social, fer-lo ressorgir, elevar-se,	personificar	-se, individualitzar-se, dintre el corrent històric, donant-li
que la llengua oficial de la República, amb la cultura gloriosa que ella	personifica	, fossin ben conegudes de tots els catalans. En conclusió: tot
una de les seves danses, al so d'una peça de Listz, un grup de ballarines	personificaven	els Prejudicis. Em va semblar un gra massa. Una altra vegada, en un
cicle gòtic, imatges coetanies d'aquells hèroes compatricis que havía de	personificar	. Solament que el geni de Rodin, halenat sobre el front d'aquelles figures
de verges i princeses, en llur marxa triomfal al Paradís. En Tamburini	personifica	les /Harmoníes del bosc\ en una damisela que, recolzada en el
Gual, vaga ondulant per una verda planuria. La dòna amb què en Tamburini	personifica	les /Harmoníes del bosc\, s'alça al mig d'una albereda, inculta
d'independencia i d'acció cosmopolita; en la seva /Lectura\ ha	personificat	en Rusiñol el delicat esteticisme de la literatura moderníssima,
malgrat els desitjos que tenia aquest pobre monarca malaurat, que	personificava	la decadència de l'imperi que regia, de deixar-la a un príncep de la Casa
d'aquest mateix imperi. I si quan el cardenal Alberoni que representa i	personifica	la reacció imperial castellana que ara historiem o repassem, quan va ser
"Després de retre culte a l'academisme, que admiro sempre que el	personifiquin	una Tamara Tumanova, una Rosalia Hightower o un André Eglevski, Roland
façana, trobareu el menjador a la vostra esquerra. Això vol dir que, si	personifiquem	la casa donant-li per cara la façana, el menjador és la seva mà dreta i
com un estel. Un arbre, una cabana, una mísera casa de fanc, vet aquí que	personifiquen	materialment els llocs on són. Hi passareu avui a la frega llur i no en
Amor i banderes, evoquen aquestes lluites i	personifiquen	les diverses tendències en personatges apassionats i barroers. A vegades
pels procediments. Hi ha dues classes d'institucions: aquelles que es	personifiquen	i les que no. Les primeres són de la categoria d'institucions-persones o
produït per una sensació d'ensorrament, condemnà allò que havia	personificat	l'Edat Moderna des dels dies en què va aparèixer nimbada de glòries i
derivades de la ineficàcia del poder civil, per regla general les	personifica	el poder militar, unes vegades per iniciativa pròpia, i altres per
pobles", i una de les seves tasques és formar organitzacions religioses	personificades	per adeptes seus, o bé declarar-se respectuós amb les jerarquies
l'Edat Moderna, liquidant la sobirania d'aquell Estat amb el qual es va	personificar	des del primer dia. L'Estat en si mateix és inert; mentre no adquireix
Anglaterra, el primer ministre Eden, el que amb indefectible persistència	personifica	la política de solucions pacífiques, de compromís, repentinament va
en l'Estat, centra la seva relació amb ell a imposar-li obligacions;	personifica	una concepció de la vida pública amb volada super-estatal, o sigui,
aplicació, seguida escrupolosament, és un mètode que el singularitza i el	personifica	; car, cercar la certesa i l'evidència per mitjà d'un mètode psicològic no
les representacions hostaleres de França, de Suïssa, i d'Itàlia, aquesta	personificada	per aquell gran amic nostre que era el cavaller Silenzi. Cap figura
i En Mora glossava en cada un d'ells la figura de don Josep Ma. Sert	personificant	alguna de les grans il·lusions de l'eminent pintor en l'Exposició de
sentit de noble caricatura, vèiem el nostre president vestit d'andalús	personificant	els concursos de balls espanyols projectats i després era disfressat de
personal o espiritual, és a dir, al seu sentit intransferible. L'amor	personifica	les coses, les destaca en el seu perfil, i les estima i valora en quan
en el curs de la Història. I el problema viu dels nacionalismes hispànics	personifica	, també, l'esperit de revolta dels pobles enquadrats d'una manera brutal
prestigi, i la nissaga dels Osman, de moltes generacions, apareixia com	personificant	la decadència de l'Imperi. La derrota de Turquia en la darrera guerra, la
els viscaïns. Si per altra part s'observa que més enllà de l'Ebre ha	personificat	en aquest darrer temps el moviment nacionalista de la Lliga Regionalista
sola persona, i és de procedència militar, dient-se rei el qui la	personifica	. El seu caràcter actual és l'ésser un poder vitalici i hereditari,
i el poble i per això és anomenat poder moderador, puix com que	personifica	la més alta autoritat, convergeixen a ell, iniciatives i les demandes, i
a l'Estat en l'exercici de ses funcions, és a dir les que han de	personificar	l'Estat. ¿El dret d'exercici de càrrecs públics què expressa? Que
totes aquestes relíquies del passat aixequen el prestigi dels qui	personifiquen	l'autoritat de la ciutat. ¿Quin és el fruit del prestigi moral i material
definició del fet de consciència i d'organització del moviment, que pot	personificar	-se en els noms del Bisbe Torras i Bages, amb sa Tradició
vol. Com tots els sobirans orientals, era pontífex a l'ensems que rei i	personificava	el càrrec amb una vestidura especial: una tira llarga, a faisó de mantell
principi de la universalitat de la successió del hereu, lo que es fa és	personificar	en l'hereu testamentari o en l'hereu llegítim la successió universal del
començaren a creure en l'existència d'uns ens transcendents que	personificaren	de diverses faisons —entre elles la flama i el Sol— sense que, tanmateix,
ingenioses troballes sonores de la tècnica moderna que tan escaientment	personifiquen	Pluto, Popeye i l'ànec Donald. ¿Et vas adonant, lector vident, de les
del qual expressem el sexo dels animals; al mateix temps, la manera de	personificar	les còses inanimades, per mig de l' analogía fonètica de les
una provocació a la revolta. Jo deploro qu'aquesta revolta hagi vingut a	personificar	se en mi, tan sense jo preténdreho, contrariant les meves habituts y les
el país del qual ja fa mólts anys que se'n veu lliure. Si el LLop	personifica	l'astucia amb la valentía, la presencia d'ànim en el perill, la Guilla
és l'energia domenyadora com irradia; vellard, encara té la grandesa de	personificar	uns sentiments col·lectius i d'esdevenir-ne el verb definidor i el símbol

Pàgina 1 (de 6)

50 següents