×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb persuadir |
Freqüència total: 585 |
CTILC1 |
consentissin a fer-se, ells diversos!, iguals en les armes, | persuadits | per la llei, ells que es dictaven les lleis, i a la força més | clot de sorra. I, tan poc que creiem en nosaltres, qui venia a | persuadir | -nos que un mal també s'aferra a uns homes de lluny, | á las rahons conciliadoras de l' aturdida Sió, estigué mitj' hora á | persuadir | se de que la seva confidenta no pensava ni obrava com ella presumía. | les llàgrimes als ulls i tot prenent-li les mans neguitosament per tal de | persuadir | -lo, que ell s'aixecà i em digué: —Hi vaig, però no n'espero res | partícip Adam; a l'últim li porta del fruit i li conta què la | persuadí | a menjar-ne. Adam, de primer esbalaït, però adonant-se que ella | que li fes sentir esquena avall la pressió d'una mà d'home, que la | persuadís | i la tingués sempre a compte. Finalment, s'és aquietada, si bé mirant-me | produeixen híbrids que són generalment estèrils en algun grau. No em puc | persuadir | que aquest paral·lelisme sigui un accident o una il·lusió. Ambdues sèries | dels segons, normalment no. És cultura la manera que tenim de | persuadir | . Això serà ja un altre llibre o, millor, la segona part d'aquest mateix. | que involucren) no és completament satisfactòria. 4. Tractar de | persuadir | els lectors que hi ha, al capdavall, una idea de l'home prou | i no pas menys la que es fa amb les orelles o qualsevol altre sentit, | persuadint | -la que s'aparti d'ells sempre que no en tingui necessitat, exhortant-la a | incòmoda, com més tard no vam deixar de confessar-nos-ho. Perquè del tot | persuadits | per l'anterior argument, teníem ara la sensació que novament ens torbaven | els qui acostumen a parlar-ne, com he pogut saber d'algú que me n'ha | persuadit | . Llavors Símmias: ¿Què vols dir amb això, Sòcrates?; perquè respecte a la | dels sentits múltiples; suficientment dialèctic, finalment, per | persuadir | -se del tot que no es tracta d'obtenir una "explicació" del text, un | que algunes siguin. Si en general sembla més fàcil —com diu En Cambó— de | persuadir | un home que tot un poble, en el cas actual d'Espanya no es veu clara | no és més fàcil actualment a Espanya, tampoc sol ésser més segur en lloc, | persuadir | un príncep que un poble. Els prínceps estan avesats a imposar-se més que | reacció autonomista i liberal. 24 La preferència d'En Cambó de | persuadir | el rei més que de persuadir un poble, per tal de resoldre en justícia i | 24 La preferència d'En Cambó de persuadir el rei més que de | persuadir | un poble, per tal de resoldre en justícia i harmònicament el problema | més, que la solució implícita i plena del nostre plet, val més cercar-la | persuadint | els pobles que el rei. La primera solució, simple expedient de govern per | senyorejar el cor i l'esperit dels altres, que fa que els inspirem o els | persuadim | de tot allò que ens plau. L'eloqüència pot trobar-se en les converses i | en ella tot el mèrit dels dos sexes. Escapen a una jove petites coses que | persuadeixen | molt i que afalaguen sensiblement a aquell per al qual són fetes; gairebé | als homes, llurs carícies són voluntàries; parlen, obren, s'acuiten, i | persuadeixen | menys. El caprici, és en les dones molt pròxim a la bellesa, per ésser la | tota la que ell no sent. Suposant un home indiferent però que voldria | persuadir | a una dona d'una passió que no sent, hom es pregunta si no li fóra més | interès d'una dona que ja no és lliure, el que més l'agita, no rau tant en | persuadir | -se que ama com en assegurar-se de si és amada. Glicera no ama les dones, | avinentesa de col·locar-hi la seva. Ésser infatuat d'un mateix i haver-se | persuadit | fortament que hom té molt d'enginy és un accident que gairebé no passa | fos el que li donés aixopluc (si ella vivia encara), devia haver estat | persuadit | de no trair a quín lloc havia anat a raure ella, ben segur; perquè tots | raons que, si no teníen prou força per convence'l, eren de prou pès per a | persuadir | -lo de la nulitat de les seves observacions, no insistía més; i la pau que | extremadament perfectes. Entre aquests pocs, alguns autors ens volen | persuadir | que és precisament el rinoceront el tipus d'animal inadaptable. Sembla | el de la dona? —He fet d'esquer. Beneït! Un clau treu un altre. Intentava | persuadir | -se de que tant li era. Aquella serp? Tant se val! —Se'm passeja. | a la fortuna l'albir de la cessació, ans tants escarments d'altri ens | persuadeixin | a fixar-los molt més ençà; d'aquesta manera, per bé que algunes | ho eren, atenesos, aquells que prenien d'infants molts de vosaltres i us | persuadien | i m'acusaven falsament dient que hi havia un cert Sòcrates, home savi, | servei meu al déu. Car jo no faig res més que anar d'una banda a l'altra | persuadint | -vos, joves o vells, de no ocupar-vos ni del cos ni dels diners abans ni | mitjà de precs obtenir l'absolució, sinó exposant els fets i tractant de | persuadir | . Car el jutge no seu aquí per repartir la justícia com un favor, sinó per | la vanitat, no serveix de res per a fomentar la riquesa, com us | persuadireu | igualment que és un centre sense vida incapaç de donar impuls i direcció | moviments desordenats d'una revolució. No sedueix, s'imposa. No intenta | persuadir | , existeix. I no existiria sense amor, sense fervor, perquè, gràcies a | ell que el bon Jesús, amb una sola obra, amb una sola paraula, els podia | persuadir | de la seva missió, molt més alta que la del Baptista. Admirem aquí la | d'Aristòtil o les màximes de Sòcrates? I d'altra banda, què va ser el que | persuadí | els Decis a sacrificar-se espontàniament als déus Manes? Què atragué | En primer lloc perquè els costa molt poc d'ésser feliços: els basta de | persuadir | -se'n; després, perquè participen d'aquest goig amb la major part de la | que faríem injúria al nostre Déu, suposant-lo capaç d'abandonar-nos. | Persuadim | -nos que la temptació, o la tribulació, mentre ens vingui de la mà de Déu, | per tal d'anar-los-hi acostumant i abans que ells comencin de | persuadir | -se'n, els explica la finalitat de la seva Passió, donant-los un avanç de | comentaris. Per més que digui va amb ell i amb l'altre, s'hi encara, ha de | persuadir | -lo que segons quina mena d'injustícies s'han de cobrar a preu fort... Amb | i cuitaren a tirar-se als peus de Txelpuruca. El moment era crític. Calia | persuadir | -lo de llur innocència abans que no arribessin els perseguidors. Lau, | el Roig es varen mirar amb contrarietat. No era qüestió d'entretenir-se a | persuadir | aquell brètol de la legitimitat de l'acte que acomplien... Resoludament, | que donen els nostres guies, però a còpia d'esforços he arribat a | persuadir | -me que aquesta boscúria on acabem d'entrar té moltes llegües. La única | qualsevol imprudència. Després d'enraonar una bella estona, arribà a | persuadir | -lo que restés en una pulperia que trobaren en un indret que semblava fora | esperances en una vida més intensa, si de seguida no m'afanyés ara a | persuadir | -te del contrari. Jo mateix encara n'estic meravellat i de vegades giro | com petjades meves. Lídia m'encomanà el seu estrany arborament i em | persuadí | sense dificultat que el nostre amor requeria un marc a posta, i que les | més feliç encara! Però el plor de Lídia semblava inestroncable. ¿Podria | persuadir | -la que tot allò que havia pogut dir-li no eren sinó paraules? I em vingué | sotgen quan teniu consciència de perill per aquella banda, poc vaig poder | persuadir | -me que ningú dels qui tenia a tret de vista es preocupés dels meus | l'havien descobert i arrestat, i que un missatger m'ho venia a dir. Em | persuadia | de saber la seva captura, i que hi havia quelcom més en el meu esperit | i que no haguessin pensat gota en nosaltres. Jo vaig cercar de | persuadir | -me que era així, com, talment, no era pas impossible. Vaig proposar, |
|