×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pertocar |
Freqüència total: 1967 |
CTILC1 |
de refrigeri, no amb esvorancs de xarxa, com per mèrits i a dreta llei li | pertocava | , sinó bo, tibant de pell fins a esclatar, amb una concubina fieta, quilma | no és una ira més, una ira qualsevol. Ben al contrari: és la ira que | pertoca | a la virtut. Indignació i virtut són, en última instància, "coses" | ha tingut la debilitat de creure que la seva, aquella que li havia | pertocat | de viure, era precisament una època deplorable. Frases com la del dolç | un mecanisme gairebé previst; que tots, xics i grans, tinguin el que els | pertoca | i, sobretot, que ho sàpiguen. És, també, purificar-se del llast de | sents? M'haurien salvat! I avui encara fóra al meu lloc, al lloc que em | pertoca | ... I aquest brètol de Caín... Eva. [(Interrompent.)] No | es moria, la senyora alçà el cap. Comprovà que tot estava correcte, com | pertoca | a una Montcada, i digué a Na Remei: —Ets un tresor. Digues que encenguin | pintor romàntic, el pintor romàntic. Vull dir, el pintor a qui | pertoca | , de dret i amb precisió no igualada, el qualificatiu de "romàntic", en | dels propietaris. Aquells tresors lluiran amb l'esplendor que els | pertoca | . Els ulls se li encanten en l'escena romàntica d'un gravat perdut paret | —afegeix molt de pressa Teresa, nerviosa,— tu mateixa; des d'ara a tu | pertoca | de fer i desfer. —Jo? —interroga Laura, obrint molt els ulls. —Qui més | teu germà, si per cas aquesta noia volgués sortir de les tresqueres que | pertoquen | a les dones de la nostra família. I per sobre de tots, has de ser tu, | . —Sí —fa Laura, animant-se. —Caldrà que jo comenci la vida que em | pertoca | . Demà em llevaré d'hora i aniré a missa. Tenim l'església a quatre | en una taula de persones ben educades, sense fer cap soroll, submisa com | pertoca | a qui es sent culpable d'una malifeta, involuntària o no, que li | met en les cuyraces de açer". Als cònsols del gremi dels cuirassers | pertoca | de respondre d'aquest extrem: "los dits cònsols hajen a tenir un | més clars, els he de situar per reflexió en el temps determinat que els | pertoca | , i alguns d'ells —com els de l'entrada al col·legi, o la impressió de la | de la nostra generació —la meva—, que no ha pogut ocupar el lloc que li | pertocava | en el món intel·lectual i en la consideració pública; les circumstàncies | de nosaltres dos, Toneta, n' arrastrará las conseqüencias que 'ns | pertoqui | , res més... Que en tu son més grossas perque ets dona... ¿Y jo, jo tinch | condemnarme á descarregarte á tu pera carregarme á mí més de lo que 'm | pertoca | . Tu corrías més risch, donchs tu debías mirarlo, fugirne més.— Y al mitj | fer per atendre una quantitat de nois quatre vegades més gran que no us | pertoca | . Ve l'infern de la pols, la cridòria, el tuf de carn humana, que és una | fa temps que ha fet números i que ha calculat exactament la part que li | pertoca | de l'herència. Si hi hagués sorpreses, la pitjor conseqüència fóra el | de fer més feina, en qüestió de fills, si la volia deixar enllestida com | pertoca | a un sacerdot pulcre. Ah, sí. Malthus era sacerdot. Crec que aquesta és | un bon pedaç si l'home tenia la formació suficient per a actuar com li | pertoca | . En aquest sentit hi ha una crisi de valors morals que ha fet tornar | l'ideal... Hausser. —L'ideal seria fer cadascú allò que li | pertoca | fer i després "lliure canvi". Malthus. —¿I per què no | ". No hi aprèn gran cosa i no li fa gràcia d'anar-hi, i, com | pertoca | a un noi mimat, quan s'entossudeix no hi va! Arriba l'hora d'ingressar a | fer el "consum", almenys, de les 164.000 calories que ens | pertoquen | , i que ens lliura la producció normal de la màquina. En aquest sentit ha | Hereu i Rei, a la vegada, per la sacra unció, dret que et | pertoca | . Vés, doncs, el més potent, en la potència del teu | amb dolç accent així li va respondre: "Si és que ens | pertoca | d'habitar un recinte tan reduït, estret per adversari | i així divinalment digué benigne: "Eternal Pare, decretar et | pertoca | , i a mi, la teva voluntat augusta fer en el Cel i en | d'aquest Jardí, on conreïs la terra de què ets fet, lloc que et | pertoca | ." No digué més, que Adam, per les paraules trasbalsat, se | duria sols la càrrega de la part dels meus mals: la que em | pertoca | ja pesa prou per dur-la cada dia; els mals que, | les verbals. És obvi, dins d'una concepció global, que a la comunicació | pertoquen | diversos nivells de consciència, des de la plena consciència fins a | o són uns assalariats i, en aquest cas, han de cobrar el salari que els | pertoca | en raó de la feina que fan. Pel que he pogut veure el Misteri és avui un | llast de l'aïllament arrencava de fets fonamentalment econòmics i acabava | pertocant | el món de la consciència política i de la creació intel·lectual. Els | de les necessitats de València, sobretot quan, en el Quatre-cents, li | pertocarà | d'heretar l'alta prelació rectora, que Barcelona ja no podia ocupar dins | al llarg del XIX, el motor del liberalisme indígena. Els | pertocava | d'ésser-ho. En el laboriós assaig de confeccionar un Estat espanyol a la | de la Plana i Alacant atrauran la porció del país que respectivament els | pertoca | en el repartiment provincial. I València no ho lamenta, no ho considera | que el volguer prescindir d'aquesta varietat en les qüestions que | pertoquen | a l'història interna dels pobles, es esborrar un fet que més aviat o més | assenyadament el pla i disposi cadascuna de les pedres al lloc que li | pertoca | . Rubió i Lluch va ésser l'arquitecte de la història de la nostra | rejovenit i tot un altre de com fou en els temps de barbàrie que li | pertocaren | ; ell renaixerà purificat i regnarà damunt les terres de promissió. Ningú | el món nomena fortuna. Ligeia me'n havía portada més, molta més que no en | pertoca | ordinariament al destí dels mortals. Així, després d'uns quants mésos | la primera època de la meva vida— i un estat d'ombra i de dubte, que | pertoca | al present, i a la recordança d'això que constitueix la segona gran era | que havíen perdut completament la mica de forma original que els hagués | pertocat | en els dies de l'avior. A un extrem de la sala hi havía un enorme poal | altres s'engrandiran i es faran actives per llei de fer el lloc que li | pertoca | a la bella escaiença. Poble trist, ha estat motejat el nostre poble l'any | a l'Estat central, i a continuació adverteixen que totes les altres | pertoquen | als Estats particulars. Per això convé advertir que si la futura | consciència universal assenyala clarament i gairebé dicta la solució que | pertoca | a semblant mena de fets, és fatal que el problema de Catalunya serà atès | aquest principi de l'autodeterminació i tan raonablement regulat com | pertocaria | , cal esperar que es salvaria tot el que, d'ençà i d'enllà de l'Ebre, | d'imperialisme, el dia que Catalunya ocupi la bona part que li | pertoca | en els quadres d'aquella doble organització estatal i social, aquell dia | i, en els organismes generals de l'Estat, en la proporció que ens | pertocaria | . I encara caldria afegir-hi la major influència moral que hi tindríem, | ja'm vaig parar aquells dos minutos, i agafant on me | pertocava | , tenia un ull a l'aliment i un altre als pobles que passaven. D'aquesta | i la cara se li enrosà de l'alegria. I respongué, baixos els ulls com li | pertocava | , que si era aquella la voluntat del pare i del rei, ella en fóra molt | d'aquell just manteniment, sopluig i respecte que per mèrit i feina li | pertoqui | . 31-V-42 De la pena de l'home La ira del cel ha passat damunt de |
|