Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Es va negar de sobte a multiplicar més l'estirp i, incontinent a	pesar	del seu propòsit, llançava des del cel els productes anòmals dels
innocents tothora han de pagar. Ho lamento fins al plor, però l'edat em	pesa	, m'afeixuga, i no m'és tampoc lícit, ni si procurava d'esforçar-me encara
d'ahir mateix, fan d'Adonis un jove de divuit anys, d'aspecte equívoc. A	pesar	d'això, el noi va ser amant d'Afrodita i va trobar la mort en els ullals
el seu esforç. A veure si entre tots arribarem, amb Sísif, a col·locar, a	pesar	de la perpètua amenaça de la segura fi, de la lúcida coneixença de la
altres que no ho són. La seva eterna companya és Keto, de la qual, a	pesar	de la meva vellesa, no tinc cap idea clara, però els seus trets
d'un fals inici de tendresa de cor. Gossos "Estimes el de casa, a	pesar	de ser un bastard escuat", va dir Arístocles a Euforió. "Fas bé. Ell et
i nua, perquè qualssevol draps o teles l'acaloraven, l'engavanyaven i li	pesaven	. "Se el letto sarà duretto, la gh'averà pazienza." Dànae, en
verificaven, per arrelats principis, amb la vista i amb les dents, a	pesar	d'haver-ne estat d'avançada prou segurs, la legitimitat i la puresa del
eterna, incòmoda castedat. Arcàdia no estimava gaire la gran caçadora, a	pesar	del seu suprem rang de divinitat nacional, a causa de les seves virtuts
", menyspreava la vella dama. "No, el casc n'és l'única causa. Ha de	pesar	unes quantes arroves, si no un quintar. Si se'l treia, almenys
va somriure el jove. "Però hi ha, per exemple, aquesta cornucòpia que	pesa	molt. Els objectes tenen ànima, em consta, un cor pudorós, i s'enutgen.
conreu literari però tan mortificador com incoercible, inextingible a	pesar	d'una ben intencionada persecució estatal centenària. A Konilòsia i a
autors de tots els escassíssims llibres publicats en aquella llengua, a	pesar	de la seva hegemonia. "És conca i de Sinera", anunciava a sota veu, al
la cruel ordre d'uns malignes ulls. I jo l'estimo, de debò l'estimo, a	pesar	de tot l'estimo, tan sols a ell, no l'infeliç noi caçador. Aquest ha
casa, davant la qual m'havia jo deturat tantes vegades amb una mena de	pesar	i d'enyorament pel record de la dona que l'habità amb els seus somnis i
de la ferreria, abans de tombar el cantó, es girà i li preguntà encara: —	Pesava	, Candiet? Però en aquell instant veié el seu pare, que havia sortit,
tingué abraçada una llarga estona plorant. Joan del Santo, encara que amb	pesar	, es refugià de nou a la seva solitud: tornà a les seves terres, als seus
Mila ja no és la Mila, i també Candaina haurà de renunciar, mal que li	pesi	, a la seva il·lusió més cara. En el cor de Mila ha plogut pols
estar esperant-la a la plaça. I ella no podia sortir perquè al seu damunt	pesava	l'amenaça del pare, segons la mare —també ella, aterrida, li ho advertí:
o l'hauria escanyada entre les seves mans. Un destí tràgic semblava	pesar	sobre aquest home de front noble i d'expressió adusta, d'una austera
de saber que en ella no hi haurà mai per a tu cap motiu de vergonya o de	pesar	. I Tino Costa, mentre deia això, pensava en la preocupació d'ella, que li
—Què tens, mano? —amb la mirada innocent posada en ell, impregnada d'un	pesar	sincer—. Què tens? —No tinc res, Sileta. Deixa'm. Li acaricià els cabells
l'ànima d'ella en un sentiment de sinistres presagis. En aquest sentiment	pesava	el silenci en què ell s'havia reclòs, haver vist encara en una altra
record de la passada desgràcia —la visió dels infants cremats— semblava	pesar	entorn d'elles en l'atmosfera i fer encara més greu, més aplanador el
El record de la nit horrible, la impressió aplanadora de la qual	pesava	encara en l'esperit de Mila, li ha creuat una vegada més per la ment. Ara
la nova arribà amb una sensació d'allunyament. L'atmosfera que hi	pesava	semblà aclarir-se, i obriren els pits a l'esperança. —Qui sap si
la tractà, com havia pogut deixar-la marxar sense el més lleu senyal de	pesar	o de penediment. I aquesta constant idea l'enfonsava en una confusió tan
mut contemplant-lo. En el seu fons no experimentava tristesa; tampoc	pesar	; Tino Costa començava ja de preguntar-se per què havia vingut a veure'l.
la vida turmentant-nos. És ben cert —pensà—. Sembla una maledicció que	pesi	sobre tothom. La felicitat —tornà a dir-se— és sempre la conformació dels
seva alegria de després, per a quan tots dos junts s'expliquin sos mutus	pesars	i gaudeixin les seves alegries, allà en el repòs del cim. Aquesta fe
preocupació, potser angoixa. En l'atmosfera d'aquell sopar semblava	pesar	el record de Mila, de qui no es sabia res, amb l'odi de tot Santa Maria
no ha vingut a veure'm; ell no vindrà. Tampoc ell no em perdona." Sentí	pesar	al seu cor una infinita tristesa. I la idea obsessionant d'un càstig, que
les escenes d'horror del seu malson, vives encara a la seva ment, li	pesen	aclaparadorament sobre el pit; les escenes disperses del malson travessen
Un dia se l'asseia sobre els genolls, i ella li explicava els seus petits	pesars	, o bé els seus somnis plens de puresa i d'il·lusió. Un dia sentí les
Només el temps de pujar a la cadira... Em costa tant de caminar! Tot em	pesa	, tot se'm fa feixuc. I em sento tan feble! Perdona'm, amor meu! Ara
són de submissió. L'home manava sempre: en l'"amor" i tot, a	pesar	de les aparences. El Nou-cents presencia l'emancipació de la dona.
oposició, la militant i veritable, la del partit revolucionari, a	pesar	de totes les coincidències possibles. I es preocupen, al mateix temps, de
els bohemis, sacrificats o divertits, no han desaparegut del mapa. Ara: a	pesar	d'això, l'escriptor "modern" —i més com més avança el temps— depèn del
el més dràstic confinament a les penombres retretes. Sobre el sexe	pesen	prevencions molt específiques, és clar: però, en el fons, és la zona del
i fang. Això allarga la guerra. A moments, diríeu que una llosa enorme us	pesa	al damunt. Quina estranya barreja, ara, de la vida i la mort! L'herba
de la guerra, de la boira. Nou mesos d'exili! Aquesta guerra interminable	pesa	com una llosa. Al diari sempre victòries, morts, presoners, proclames,
del 27 i del 28 s'hauran d'incorporar aviat. La guerra	pesa	com una llosa, es fa interminable. 29 abril. Ahir en
Sèneca deia que les guerres ens fan pacients i coratjosos; però potser	pesen	més llurs conseqüències nocives que les virtuts que puguin estimular.
octubre. El senyor Duran i Sanpere m'ha dut el paquet de Ginebra.	Pesa	uns 16 quilos, però el duc a casa, a l'esquena. L'obrim havent
tant se valdria que interroguéssiu algú altre al meu lloc. Les mirades	pesen	al seu damunt, amenaçadores i alhora espantades. Ell se sent envaït per
denega amb la testa. —Primer, ella —diu—. És més teva que jo, a	pesar	de tot. —Aquí, no —declara sobtadament el jutge. Ell es gira amb un
meus... —reflexiona. —I t'estranya? —Potser no massa. Aquest ordre que	pesa	sobre el nostre ordre habitual els esclafa, i la pressió rebenta en
haureu de baixar cada cop. —No! —li crida ell, amb els ulls tancats—.	Peseu	massa. Va retrocedint graons avall, els papers en una mà, equilibrats
recorren la forma dels braços tendres i bruns, el volum de les sines que	pesen	contra la brusa escotada i que permet d'entreveure la depressió fina que
Ell espernega dificultosament sota les natges de la dona que li	pesa	com un pòlip, ardent i remorosa entre perllongades aspiracions que el

Pàgina 1 (de 139)

50 següents