Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pesar M 2082 oc.
pesar V 3334 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pesar Freqüència total:  5416 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Es va negar de sobte a multiplicar més l'estirp i, incontinent a pesar del seu propòsit, llançava des del cel els productes anòmals dels
innocents tothora han de pagar. Ho lamento fins al plor, però l'edat em pesa, m'afeixuga, i no m'és tampoc lícit, ni si procurava d'esforçar-me encara
d'ahir mateix, fan d'Adonis un jove de divuit anys, d'aspecte equívoc. A pesar d'això, el noi va ser amant d'Afrodita i va trobar la mort en els ullals
el seu esforç. A veure si entre tots arribarem, amb Sísif, a col·locar, a pesar de la perpètua amenaça de la segura fi, de la lúcida coneixença de la
altres que no ho són. La seva eterna companya és Keto, de la qual, a pesar de la meva vellesa, no tinc cap idea clara, però els seus trets
d'un fals inici de tendresa de cor. Gossos "Estimes el de casa, a pesar de ser un bastard escuat", va dir Arístocles a Euforió. "Fas bé. Ell et
i nua, perquè qualssevol draps o teles l'acaloraven, l'engavanyaven i li pesaven. "Se el letto sarà duretto, la gh'averà pazienza." Dànae, en
verificaven, per arrelats principis, amb la vista i amb les dents, a pesar d'haver-ne estat d'avançada prou segurs, la legitimitat i la puresa del
eterna, incòmoda castedat. Arcàdia no estimava gaire la gran caçadora, a pesar del seu suprem rang de divinitat nacional, a causa de les seves virtuts
", menyspreava la vella dama. "No, el casc n'és l'única causa. Ha de pesar unes quantes arroves, si no un quintar. Si se'l treia, almenys
va somriure el jove. "Però hi ha, per exemple, aquesta cornucòpia que pesa molt. Els objectes tenen ànima, em consta, un cor pudorós, i s'enutgen.
conreu literari però tan mortificador com incoercible, inextingible a pesar d'una ben intencionada persecució estatal centenària. A Konilòsia i a
autors de tots els escassíssims llibres publicats en aquella llengua, a pesar de la seva hegemonia. "És conca i de Sinera", anunciava a sota veu, al
la cruel ordre d'uns malignes ulls. I jo l'estimo, de debò l'estimo, a pesar de tot l'estimo, tan sols a ell, no l'infeliç noi caçador. Aquest ha
casa, davant la qual m'havia jo deturat tantes vegades amb una mena de pesar i d'enyorament pel record de la dona que l'habità amb els seus somnis i
de la ferreria, abans de tombar el cantó, es girà i li preguntà encara: —Pesava, Candiet? Però en aquell instant veié el seu pare, que havia sortit,
tingué abraçada una llarga estona plorant. Joan del Santo, encara que amb pesar, es refugià de nou a la seva solitud: tornà a les seves terres, als seus
Mila ja no és la Mila, i també Candaina haurà de renunciar, mal que li pesi, a la seva il·lusió més cara. En el cor de Mila ha plogut pols
estar esperant-la a la plaça. I ella no podia sortir perquè al seu damunt pesava l'amenaça del pare, segons la mare —també ella, aterrida, li ho advertí:
o l'hauria escanyada entre les seves mans. Un destí tràgic semblava pesar sobre aquest home de front noble i d'expressió adusta, d'una austera
de saber que en ella no hi haurà mai per a tu cap motiu de vergonya o de pesar. I Tino Costa, mentre deia això, pensava en la preocupació d'ella, que li
—Què tens, mano? —amb la mirada innocent posada en ell, impregnada d'un pesar sincer—. Què tens? —No tinc res, Sileta. Deixa'm. Li acaricià els cabells
l'ànima d'ella en un sentiment de sinistres presagis. En aquest sentiment pesava el silenci en què ell s'havia reclòs, haver vist encara en una altra
record de la passada desgràcia —la visió dels infants cremats— semblava pesar entorn d'elles en l'atmosfera i fer encara més greu, més aplanador el
El record de la nit horrible, la impressió aplanadora de la qual pesava encara en l'esperit de Mila, li ha creuat una vegada més per la ment. Ara
la nova arribà amb una sensació d'allunyament. L'atmosfera que hi pesava semblà aclarir-se, i obriren els pits a l'esperança. —Qui sap si
la tractà, com havia pogut deixar-la marxar sense el més lleu senyal de pesar o de penediment. I aquesta constant idea l'enfonsava en una confusió tan
mut contemplant-lo. En el seu fons no experimentava tristesa; tampoc pesar; Tino Costa començava ja de preguntar-se per què havia vingut a veure'l.
la vida turmentant-nos. És ben cert —pensà—. Sembla una maledicció que pesi sobre tothom. La felicitat —tornà a dir-se— és sempre la conformació dels
seva alegria de després, per a quan tots dos junts s'expliquin sos mutus pesars i gaudeixin les seves alegries, allà en el repòs del cim. Aquesta fe
preocupació, potser angoixa. En l'atmosfera d'aquell sopar semblava pesar el record de Mila, de qui no es sabia res, amb l'odi de tot Santa Maria
no ha vingut a veure'm; ell no vindrà. Tampoc ell no em perdona." Sentí pesar al seu cor una infinita tristesa. I la idea obsessionant d'un càstig, que
les escenes d'horror del seu malson, vives encara a la seva ment, li pesen aclaparadorament sobre el pit; les escenes disperses del malson travessen
Un dia se l'asseia sobre els genolls, i ella li explicava els seus petits pesars, o bé els seus somnis plens de puresa i d'il·lusió. Un dia sentí les
Només el temps de pujar a la cadira... Em costa tant de caminar! Tot em pesa, tot se'm fa feixuc. I em sento tan feble! Perdona'm, amor meu! Ara
són de submissió. l'home manava sempre: en l'"amor" i tot, a pesar de les aparences. El Nou-cents presencia l'emancipació de la dona.
oposició, la militant i veritable, la del partit revolucionari, a pesar de totes les coincidències possibles. I es preocupen, al mateix temps, de
els bohemis, sacrificats o divertits, no han desaparegut del mapa. Ara: a pesar d'això, l'escriptor "modern" —i més com més avança el temps— depèn del
el més dràstic confinament a les penombres retretes. Sobre el sexe pesen prevencions molt específiques, és clar: però, en el fons, és la zona del
i fang. Això allarga la guerra. A moments, diríeu que una llosa enorme us pesa al damunt. Quina estranya barreja, ara, de la vida i la mort! L'herba
de la guerra, de la boira. Nou mesos d'exili! Aquesta guerra interminable pesa com una llosa. Al diari sempre victòries, morts, presoners, proclames,
del 27 i del 28 s'hauran d'incorporar aviat. La guerra pesa com una llosa, es fa interminable. 29 abril. Ahir en
Sèneca deia que les guerres ens fan pacients i coratjosos; però potser pesen més llurs conseqüències nocives que les virtuts que puguin estimular.
octubre. El senyor Duran i Sanpere m'ha dut el paquet de Ginebra. Pesa uns 16 quilos, però el duc a casa, a l'esquena. L'obrim havent
tant se valdria que interroguéssiu algú altre al meu lloc. Les mirades pesen al seu damunt, amenaçadores i alhora espantades. Ell se sent envaït per
denega amb la testa. —Primer, ella —diu—. És més teva que jo, a pesar de tot. —Aquí, no —declara sobtadament el jutge. Ell es gira amb un
meus... —reflexiona. —I t'estranya? —Potser no massa. Aquest ordre que pesa sobre el nostre ordre habitual els esclafa, i la pressió rebenta en
haureu de baixar cada cop. —No! —li crida ell, amb els ulls tancats—. Peseu massa. Va retrocedint graons avall, els papers en una mà, equilibrats
recorren la forma dels braços tendres i bruns, el volum de les sines que pesen contra la brusa escotada i que permet d'entreveure la depressió fina que
Ell espernega dificultosament sota les natges de la dona que li pesa com un pòlip, ardent i remorosa entre perllongades aspiracions que el

  Pàgina 1 (de 109) 50 següents »