×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pesat |
Freqüència total: 2256 |
CTILC1 |
d'engendrar i parir, tal com li esqueia. Com que l'erudició és molt | pesada | i, a més, imprecisa, perquè cada savi s'esforça a inventar la seva | les síl·labes i i fins els meus educats esternuts imperceptibles. És | pesada | com una pedra." "La infeliç", comentava, tot baixant les escales, la | sempre en disposició d'escoltar-li tots els seus inacabables poemes, els | pesadíssims | versos que ell mateix cantava? No vaig parar orelles als capciosos | camí. Vestien amples saragüells subjectats sota el genoll; calçaven les | pesades | espardenyes d'espart, i es cobrien el cap amb un ample capell de palma. | . —Vós, a callar. —Se m'enganxa la boca, si callo. —Que sou | pesat | ! Observa que la porta del quiròfan es bada una mica i que una mà comença | que, sense esforç, identifica com excrements humans. L'atmosfera és | pesada | , sadolla de fortors espesses i penetrants, uniformes. —No es pot passar | company a desfer les pileres, a refer-les en un altre racó, a aixecar les | pesades | tapes que se li escapen dels dits i percudeixen en el silenci amb un | perfectament que em refereixo a queixades excessivament massisses i | pesades | , a cranis la cavitat dels quals indica en principi un índex... | la ferum que li remou les entranyes, però dins l'assalta l'altra fortor | pesada | i greixosa, de menges massa cuites cuinades en atuells sense rentar. En | on compten i recompten bitllets oliosos damunt les tauletes plenes de | pesades | pedres que subjecten la moneda contra l'impuls frívol del vent, que | de primer que s'entretenen una mica... M'ajudeu a carregar? Aixequen la | pesada | caixa un per cada costat, la repengen sobre la post de darrera del | una mena de xiulet, i del front li cauen tot de gotes de suor, amples i | pesades | , que van humitejant el terra, on la pols les converteix en una mena de | era molt menys apte per al camí de la Creu Coberta que la sòlida i | pesada | calessa, però no l'en féu desdir ni els consells de la seva dona, ni les | de les cartes a Bonsoms, molt més tard escrivia: ...l'estimat Fénelon, | pesat | , primmirat, moralitzador Fénelon! Si sabessis quin plaer vaig treure jo | però es resolgué amb una duradora amistat. Potser la idea de la broma | pesada | no va sortir precisament de la imaginació de Jeroni, potser no hauria | cruixidora, sobre els propis genolls, els colzes apuntalaven el cap | pesat | , cansat, sobre textos de secular saviesa. Quanta saviesa, bon Déu! era | que també d'ell venia la culpa de la baralla, i sempre per alguna broma | pesada | . El Boni era, en efecte, amic de fer bromes, i a vegades pesades, i no | broma pesada. El Boni era, en efecte, amic de fer bromes, i a vegades | pesades | , i no les estalviava ni al seu amic. Un dia li'n va fer una per la qual | que a penes li quedaven forces per a fer-ho. Els seus moviments eren | pesats | i alhora desesperats. Es movia com en una gran irresolució de pensaments. | Perquè, segons sembla, a Alger hem de carregar molta mercaderia | pesada | , consignada la major part a Numea (Nova-Caledònia). A les vuit del matí, | dades serioses, però en general no val res. Aquest Mr. A. és bastant ase. | Pesat | i brillant, amb uns dits sensibles a les anques de les senyores, ridícul | les seves anècdotes d'hospital i de trinxera són d'un dramatisme net i | pesat | . Misogin per temperament, després de la guerra ha fet nou anys de Congo | cops de pluja, del migdia tòrrid i de la nit grassa de boira i d'olis | pesats | . Les illes, les goletes! La gran teranyina de placa, en el centre de la | sota la meva llitera. La galania i les bones formes, entre els olis | pesats | , les cucaratxes i el vòmit dels polinesis tenen el seu valor, i | trobava en el punt d'una escena animadíssima; els torrats polinesis són | pesadets | , però en general inofensius; per això no vàrem fer cas de l'ambient, i | tuberculosi. Després de Fatu-Hiva, res. Vuit dies de navegació, monòtona, | pesada | i ventejada, fins a arribar al canal de Panamà. La diferència que hi ha | És fora. Eva. Per ell farà. Abel. [(Cada vegada més | pesat | .)] ¿Què espereu a donar-me Nara? Feu-ho de pressa. Caín em | rehabilitar-me als teus bellíssims ulls, oh Eva! Eva. No siguis | pesat | . ¿Quin és aquest perill que m'amenaça? Diab· Aquesta vegada és | [(Al Querub.)] És un bon minyó! Quer· Però molt | pesat | ! Diab· I a l'Infern, tanmateix, em tenen per un mestre | el vent se la va endur: va fer la pols potser una mica més | pesada | , res. Les parets socarrades del col·legi, no sé si | Petita guerra Portaven mines antitancs, inútils i | pesades | com un símbol històric, embolicades a les mantes xopes | que no et cobrien del tot les orelles, els ornaments | pesats | , odi del vent que no sabia com desfer-los. Tu, nòmada | Ja tinc l'enteniment d'hivern. Com el d'avui, | pesat | de mel, no veuràs gaires sols. M'embafa, no em banyo, | dalt i que no trucava. La senyora va dir que, de vegades, hi havia gent | pesada | que tot i llegir el rètol vinga trucar el timbre i aleshores, ells, | els corbata xinesos. I va dir que ja es feia càrrec que devia ser molt | pesat | cuidar-se de tants coloms i tenir coloms en el pis, que en Quimet era un | arrossegant-lo, tot el gra s'escampava per terra i després era molt | pesat | haver-lo de recollir amb pala. El dependent dormia i menjava al primer | frèvol i pur moviment dansarol, suspeses iran, flor | pesada | i fina, rosella roja al bes últim del sol. I, tot i així, un | medul·la, acceptà la mica d'esplai que li oferia la intimitat d'un home | pesat | , poc graciós i formulari, amb la tendra resignació de Sara en el llit | travessat de seminarista, els acompanyava en el seu passeig; es feia | pesadet | i grinyolaire, i Rosa li portava dos terrossos de sucre que ella caçava | que fos. Aquesta senyora volia ficar cullerada en tot i es feia una mica | pesada | . Del team de la Restauració, la més còmica era Aurèlia Ribas, dels | societat no el comprenia; se'n reien una mica d'ell; el trobaven llauna i | pesat | , però en el fons l'estimaven perquè era una bona persona. De fet, el | una persona bastant decent i educada, tenint fins i tot un cert món, era | pesadíssim | , pesadíssim com ningú. Don Tomàs es salvava pel pintoresc, pel patètic, | bastant decent i educada, tenint fins i tot un cert món, era pesadíssim, | pesadíssim | com ningú. Don Tomàs es salvava pel pintoresc, pel patètic, pels | per les pedrotes del castell; es sentia un cor bucòlic i un ventrell | pesat | , escoltava el cant dels grills amb un sentimentalisme de cromo. Les | deien Pat, que era una paraula més dintre l'estètica dels motors d'olis | pesats | . Pat tenia aleshores vint-i-cinc anys, era fresc, infantil, amb uns | De tres dies i prou. Al quart dia em penso que ja es deu fer | pesat | . Si sempre el trobéssim a la platja, encara, perquè despullat fa bonic, | quedà veient visions, però quan va veure que no es tractava de cap broma | pesada | , li va retreure entre altres coses que la seva vocació no era tal vocació | en el banc li era una càrrega inaguantable, que cada dia se li feia més | pesada | . Ella havia imaginat que era capaç de sentir l'alegria del treball i de | llança dels cavallers del temps de Muntaner ja devia ésser tan llarga i | pesada | que, quan eren a cavall i a punt d'entrar en acció, la mantenien | i queia hom podia donar com a segur que el cavaller, a terra amb el seu | pesat | armament i sovint afeixugat sota el cavall, era ràpidament mort o obligat |
|