Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

uns quants dies, i després hi anirem plegats; deixa'm que acabi aquesta	pesquera	. Passà un altre dia, i Tino Costa tornà al seu oncle i repetí: —Oncle,
una vaca. Aquí, uns minyons forçuts arrangen fòtils i barca per a la	pesquera	de la nit... I cabanes i figures, i arbres i muntanyes, tot reposa sota
en la trista mirada, plena d'anguniosa i passiva ansietat. El fruit de la	pesquera	és el seu pa... el pa de casa; el pa dels seus petits que... veieu? allà
els seus llibres esplendorosament editats; les fotografies de les seves	pesqueres	miraculoses. També vàrem tenir l'avinentesa de conèixer tot el seu
pinzells de Gauguin. Zane Grey somreia satisfet. "Ara pot començar la	pesquera	—digué— i, si el Governador no s'hi oposa, els meus oficials aniran a
Un dels goigs més grans de la seva vida l'hagué amb motiu d'una	pesquera	. Amb hams i llinya i pèls de seda, que va trobar dintre un calaix del seu
al somni magnífic amb què solia fantasiejar per endavant les seves	pesqueres	. El peix gros abundava poc i era de mal agafar, car fàcilment rompia, amb
una estoneta; i, veient a poca distància la roca de la seva	pesquera	, nedà desesperadament per atènyer-la. Li era difícil. Travat com estava,
no havien pogut fer un gran mal als estadans de la balma. Però de les	pesqueres	petites en vingueren les grosses. Innocenci hi fruïa d'allò més. Eren
Menut, bonastre, esprimatxat, bellugadís i graciós, amb les seves	pesqueres	, estalvis i simpaties, havia pogut comprar tres embarcacions, un magatzem
la seva vida rutinària sempre il·luminat de l'esperança de fer bones	pesqueres	amb les seves embarcacions i els seus ormeigs. I arribà el dia que la
tractes amb En Vadó cada mes li pagava els cent duros guanyats amb les	pesqueres	i encara podien viure, i fins va posar la casa per al noi petit, que va
la seva ineptitud, insignificança i inutilitat per a tot el que no fossin	pesqueres	, movia el cap aclaparat, i deia: —Si es mor el noi gran, pobre quillat!
estèril! VIII —Tu, noia! —va exclamar en Vadó en arribar de la	pesquera	—. Té. Aquí tens la paga! Avui hem fet més de dos mil duros! Una xavegada
Avui hem fet més de dos mil duros! Una xavegada plena de diners! Quina	pesquera	de veradons ha fet el Judriola avui! Ahir poca xera, tan poca que gairebé
dies, davant del posat menys macilent del noi gran. Enlluernats amb les	pesqueres	i les enormes guanyades que els proporcionaven, semblava que els havia
seva mare, que, en veure-la, féu uns grans escarafalls de joia: —Noi quina	pesquera	! Avui no caldrà que ton pare vagi a palangra! Quin dinar que farem! Una
Va comprendre que la seva mare feia massa tabola d'aquella primera	pesquera	i sentí que la seva alegria era profanada. Va emmurriar-se i féu el bot.
fugien com d'una malura i tot s'anava quedant desert. De la caça i de les	pesqueres	no en calia parlar, perquè ell ja sabia prou bé com anava. Abans, si les
la disfressa i mostrar-se nu. De la seva joventut, esmerçada en caceres i	pesqueres	; de la meitat de la seva vida improductiva, gastada en somnis i laments;
entrebancats pels nombrosos badocs congregats a llur entorn. Aquestes	pesqueres	fracassades entristien àdhuc els espectadors. Aspriu, per la seva banda,
país, ens ha deixat un curiós estudi del "Llibre d'ordinacions de la	pesquera	" que es conserva a l'Arxiu Parroquial de Cadaqués. En el seu estat
és reservada igualment. Si cau en esclavitud, es destina una part de la	pesquera	al rescat dels captius a través del "Tresor dels Cautius", institució
a la seva defensa, el que deixa de presentar-se no és admès "mai més a la	pesquera	" (2 d'abril del 1641). Malgrat el seu notori esperit
que es pagaven a l'església d'acord amb el "Llibre d'ordinacions de la	pesquera	" fou alçada la fàbrica de l'església. Frederic Rahola té raó quan diu en
mascles que hi hagi pels voltants. Així es fan les més abundants	pesqueres	d'aquests crustacis. Això planteja un problema famós que a Fornells ens
que el capciró tocava l'aigua. Així sant Ramon els beneïa tot l'any la	pesquera	i els apaivagava el mar. La comitiva tornava després al convent de Santa
la mar. També en ruixaven els ormeigs de pescar, segurs que afavoriria la	pesquera	. El pou va desaparèixer fa escassament un segle, en urbanitzar-se aquella
el rumb a la nau per a fondejar-la a l'avantport o al moll més pròxim.	Pesqueres	a l'Atlàntic Els navegants, massa saciats de conserves, es delien pel
perquè no caiguessin. Mentre el vaixell navegava, el corricant feia	pesquera	. Bon punt el pescador notava l'estrebada, hissava ràpidament l'aparell.
per al seu consum, decidí explotar la pesca per mitjà de vapors. Aquestes	pesqueres	tenen lloc a les costes occidentals de l'Àfrica, entre el Riu d'Or i les
hem de considerar-les com de segon ordre si les comparem amb les grans	pesqueres	del Cantàbric i del nord d'Europa. Són pesques de primer ordre la de la
occidentals de l'Àfrica, cada dia més desenrotllada. Aquestes grans	pesqueres	sostenen importants indústries d'extracció d'olis i greixos i de salar
a 250 braces de profunditat i durant quinze dies. Hom comença la	pesquera	sondant la mar. Obtinguda la profunditat, cal fondejar per mitjà d'una
el temps que faci, que pot convertir en remunerativa o infructuosa la	pesquera	; al mariner, per obtenir viatge ràpid o defugir un naufragi probable; al
any a l'hivern, pels volts de Nadal, els fadrins del poble organitzen una	pesquera	, molt semblant a la descrita. En aquesta època de l'any les truites
molt rudimentari; passen la nit als estanys per tal de practicar la	pesquera	a les primeres hores matinals, que és l'hora millor perquè resulti
el nivell de captures que es realitzen, tampoc és menys cert que una bona	pesquera	és sempre el resultat de la conjunció d'una sèrie de circumstàncies
del temps i del mar en cada zona on es trobi alguna unitat, el curs de la	pesquera	, els possibles contratemps que es presenten, les possibles ajudes
mà, sols matar unes hores cara a la mar, cercant la senzilla emoció de la	pesquera	. Per això està vigilant el tandeig i la neteja de les sèquies. Hi ha que
u ormeig, ficar l'escada a l'ham i deixar-lo caure a l'aigua. Si la	pesquera	no va bé canvia de lloc i es torna més murri fins que replega veles i
factor important per a un veler pensat sobretot per al comerç i les grans	pesqueres	(també fou emprat amb missions militars). De tota manera, el que a casa
Guillem, i els seus fills, els néts de Galí de Sant Martí; la torre i les	pesqueres	dels estanys quedarien indivisos per meitat i es pagaria, però, el delme
més fi, les parelles més enamorades, els arbres que el vetllen, les	pesqueres	que l'ornen, les roques de les montanyes properes que el petonegen, els
d'un tempestuós fort vent, i d'una tempestat d'aigua. Des de la	pesquera	es notava una fressa estranya com de grans de sorra que rossolessin amb
de llauna i després es va veurer que els joncs i canyissos de la vora la	pesquera	s'ajupien i s'enfonsaven dintre l'aigua degut a una forsa invisible i
al extrem que en alguns moments fou de témer que s'enrossegaria a la	pesquera	i a n'ell. Des de l'extrem superior de la columna queien rames, fulles i
del mateix mes, en Francesc Serramitjana va agafar amb canya devant la	pesquera	d'en Juncà una truita Arc iris que media 43 centímetres i pesava
centímetres. El 2 de Maig, en Ramón Mata, agafà des de la seva	pesquera	una truita comú de 39 centímetres de llarg per 12
tan conclusivament encertà Rubén—, que manté romàntiques i tronades "	pesqueres	", i té revingudes misterioses, com menstruals. Passaren milions d'anys,

Pàgina 1 (de 9)

50 següents