Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més o menys sentimental o sensual; activa en el ritme, passiva en el	pessigolleig	que provoca dins de mi. Però seria un error creure que, amb tot això que
de darrera les cortines amb la respiració continguda mentre senties un	pessigolleig	estrany al ventre... La Vella. —Calla! Júpiter.
tot d'una —ki-ki-ki-ki!, se sent dintre la foscor— es posen a deixar anar	pessigolleigs	i rialletes." "El que va passar, patró, només Déu ho sap. Però jo crec
vol i va posar-se sobre els mostatxos de Zorbàs; però ell, en sentir el	pessigolleig	, bufà amb els narius, i la papallona se'n va anar tranquil·lament, i es
amorós que ell tant coneixia, ni els tendres parrupeigs de colom, ni els	pessigolleigs	... I la suor que degotava, gelada, per la cara de la seva mestressa, i
els permet de trobar com si fossin reals un afalac i un	pessigolleig	sobre uns certs instints primaris, que els plau tot i que saben —o
arribat a la pell, esmortuïts pel tou de plomes. Experimentà una mena de	pessigolleig	gens molestós, i com que el soroll de les escopetades ja no l'astorava,
de plata que li havien regalat, endreçà la lletra a la cartera i un	pessigolleig	li lliscà per la pell. Aquell esclat de passió el feia parpellejar i
S'enfadaria gaire en veure'l? Arran d'orella li relliscà tot d'una el	pessigolleig	d'una rialla continguda. Eren les companyes de la Treseta que li passaven
arribat a la pell, esmorteïts pel tou de plomes. Experimentà una mena de	pessigolleig	gens molestós, i com que el soroll de les escopetades ja no l'astorava,
llavis i hi havia en els seus ulls una ombra de recances. Digué, amb un	pessigolleig	suau en les galtes vermellones: —També fóra aquest el meu desig: una
l'envoltava, ell, entendrit, agraïa la franquesa del peix i el seu dolç	pessigolleig	. Després d'una proesa que s'ho valgués, la colla determinava berenar.
amb una profunda atenció. Llavors sentí en el lòbul de l'orella un	pessigolleig	suau com el caminar d'una aranya. Va girar el cap. Eugènia tenia a la mà
complaent, confegint-la, allargant l'última síl·laba, procurant que el	pessigolleig	dels seus llavis i l'ardentor del seu alè perduressin en l'orella d'ell.
us domina i és inútil reguitnar contra aquesta hilaritat, dolorosa com un	pessigolleig	. De tant en tant, us rieu de vosaltres mateixos, de la vostra niciesa i
porta el primer cop de sol a la cara, una fulla de menta a la boca i el	pessigolleig	de la terra a les galtes. En aquest temps les formes joves tenen un
El conjunt és admirable i sobre aquest horitzó que sempre fuig dins el	pessigolleig	de l'atmosfera carregada de vibràtil, aquestes flors són una cosa única.
més se'ls empassen i més els afalaga l'oïda amb un agradable	pessigolleig	. La funció de tals contalles no és pas tan sols de matar l'avorriment,
quedeu, se us mantenen sempre lúcides dues o tres sensacions precises: el	pessigolleig	del vent sobre la pell; l'olor del tabac que acabeu de fumar —i, si no sou
la fusta col·locada davant del crupier —soroll fosc i tombal— produeix un	pessigolleig	agradable a moltes orelles del país. He pensat alguna vegada si en el
la inflació del relat, potser perquè les serps produeixen sempre un cert	pessigolleig	... qui sap! Quan el senyor Preses entra en aquests estats d'embalament
que fan tornar pàl·lids els racconti més desfibrats de Puccini, el	pessigolleig	sensorial de Debussy, etc. el tracte no era pas aquest. Xènius és un home
i em miren de lluny amb recança i curiositat insaciable. Jo resisteixo el	pessigolleig	sospitós que s'inicia per les meves cames, encreuades sobre l'estora.
un singular desfici que convergia devers les puntes dels dits amb un	pessigolleig	ingrat. Sobre la cella esquerra se li inicià un doloret insistent,
de sobte de salabror marina, i davallo vers ella amb les cames plenes del	pessigolleig	que us dóna la proximitat de la mar. ¿És això el que em fa pensar, a base
nuca de la seva núvia, i sentí damunt els llavis, i damunt el front, el	pessigolleig	dels rínxols rossos de la verge, la flaire inefable dels seus cabells
un suc bituminós, lliscadís i esmorteït, com si la pedra tingués un	pessigolleig	formiguer. Aquests camins plens de silenci secret, de solitud sonora,
pams de gruix, dintre de la qual el peix, lligat i trenat, es movia en un	pessigolleig	fangós, picat de petites bombolles d'aigua. La marxa de l'enorme mola,
de petits esparpells, d'una enlluernadora fugacitat, produeixen un	pessigolleig	febricitant; més enllà, la llum cau sobre l'aigua com un desmai, el
de sorra—, que produïa a les plantes dels peus una tebior agradable, un	pessigolleig	tebi i covat. Hi havia, doncs, dues cordes: la corda de garbí i la corda
concretes i clares. Volen tenir raó. No són pas gaire sensibles al	pessigolleig	que produeix l'elogi. Al pessigolleig que produeix el fet que els donin
raó. No són pas gaire sensibles al pessigolleig que produeix l'elogi. Al	pessigolleig	que produeix el fet que els donin raó, hi són extremament sensibles. Què
de l'altre, tenint rarament en compte els interessos generals; els mou el	pessigolleig	que els produeix la picaresca del cacicot o del secretari, o el que
no li ha produït, probablement, res més que un llunyà, imperceptible	pessigolleig	. Després, per esperar el sopar —convé sempre cultivar alguna esperança—,
milers de pinzells de pèl de marta li resseguissin l'esquena fent-li un	pessigolleig	metafísic. "Deu ser ell!". Es gira i, en efecte, es topa amb l'
susceptibles que hom hi tingués tractes cordials. I, a més, ens quedà el	pessigolleig	de l'aventura, que no ens deixà assossegar mai més. Això sí: tenim —i la
coses? Quieta nit Tot just acabàvem de sopar (i sentíem encara el	pessigolleig	del xampany en el nas), quan van trucar a la porta. L'Agustina, des de la
xopa d'aigua calenta. Devia ser el sol, que li havia fet mal. Sentia un	pessigolleig	a les venes inflades del braç i només de pensar en la cansalada li venien
i cofoies, dels grans vaixells golafres que fatxendosament cerquen el	pessigolleig	dels homes en el seu ventre ple de brutícia i que amb èmfasi petulant
el coneixement d'una pressió, de fred o calor, de dolor, de	pessigolleig	; i la dada subjectiva és per ell vista amb indiferència, car res no li
lluminosos als ulls, sorolls a les orelles, gust metàl·lic a la boca,	pessigolleig	a la pell. D'això es desprèn que la qualitat de la sensació està
casolana s'empra per a curar la tos dels infants, "tos de gos", amb	pessigolleig	al coll. És bona en gargarismes per combatre les llagues de la
del sol, trobant un goig intens en resseguir a través de les venes el	pessigolleig	de la sang que's desencantava y tornava a circular lliurement. Y allà,
d'un tònic circulatori. A l'endemà, Diamant tingué durant tot el dia un	pessigolleig	a la cama esquerra, que el doctor Sala interpretà com un lleuger atac de
les arestes. Ja toque la paret: ara vaig de cap de cordada i sentc el	pessigolleig	habitual. Que serà por? Vaig amunt. Continue pujant. Tire cap a dalt.
una accepció distinta. Es deixà temptar per un somni lleuger i sentí un	pessigolleig	per l'espinada. —Mos convendria aquesta al·lota, Sion... Si et casassis
gairebé bombollejant, tocava les copes dels pins, produïa un inici de	pessigolleig	a la pell de l'al·lot. El gos anava, pacífic, al seu costat. Va asseure's
entreveia les dues siluetes femenines que entraven al temple. I sentia el	pessigolleig	d'una emoció fonda, la cosina del meu pare, la blonda Florència Callicó.
era aturat, que les mans del capellà l'acariciaven, produint-li un	pessigolleig	de dolçor extrema. Encalentida, disparada per l'exaltació eròtica, la veu
la pluja, li agradava sentir regalimar les gotes rostre avall, amb aquell	pessigolleig	únic: però la pluja era el producte d'un canvi de temperatura a una

Pàgina 1 (de 3)

50 següents